El 24 d’octubre es van lliurar els premis “Manuel Sales i Ferré” de treballs de recerca al claustre de l’ajuntament d’Ulldecona. Dels tres premiats, dos són alumnes de l’institut Els Alfacs del curs 2019-20. Es tracta dels alumnes següents:
Pol Campo Ortí amb el treball Reconstrucció dels orígens rapitencs (Recreació de dos edificis emblemàtics de la nostra població), tutoritzat pel professor Alfred Porres.
Priscilla Vidal amb el treball Primaveres trencades, tutoritzat per la professora Carme Cruelles.
RECONSTRUCCIÓ DELS ORÍGENS RAPITENCS:
El treball de recerca Reconstrucció dels orígens rapitencs de Pol Campo tutoritzat per Alfred Porres tracta del progrés de la història a la Ràpita ha estat marcat per la reconstrucció o remodelació de diferents edificis com per exemple l’església Nova o l’escola Carles III. L’autor fa una reconstrucció de l’actual zona del mercat de la població, l’antic castell i torre de la Ràpita i també del monestir de les Monges Santjoanistes entre els anys 1778-1800. L’objectiu en aquesta recerca, és fer que la gent que desconeix aquests edificis dels quals avui en dia només queden unes poques parets en ruïnes, pugui tenir una noció de com eren a partir de la reconstrucció mitjançant un programa informàtic i fent servir la poca informació que ha anat recollint. Actualment no queda res de la torre o el castell sinó que queda el que era la bateria del mercat i la façada del Monestir amb la porta i l’espadanya.
Amb l’ajuda dels plànols actuals del mercat i amb els plànols antics dels carrers, Campo ha pogut fer una comparació dels dos i trobar una mesura aproximada de les diagonals de la Torre i de totes les cases que tenia al voltant.
PRIMAVERES TRENCADES:
El treball de recerca Primaveres trencades de Priscilla Vidal tutoritzat per Carme Cruelles respon homònimament al llibre de Mario Benedetti Primavera con una esquina rota. Es tracta d’un llibre testimonial del poeta i narrador uruguaià Benedetti que tracta d’una societat escindida i fracturada per la repressió i l’autoritarisme. Parla de l’Uruguai sota la dictadura i de l’Uruguai de l’exili. Més enllà dels esdeveniments polítics, la novel·la se centra en la profunda commoció que van provocar aquests esdeveniments en les relacions humanes dels individus que els van sofrir. Una novel·la tendra, de denúncia, de passió, d’amor i història que l’alumna Priscilla Vidal ha sabut relacionar amb una història personal i propera d’exili i patiment per la dictadura uruguaiana.
Fernando Dante Alvarez Egea:
“Yo en el golpe de Estado tenía 17 años y trabajaba en una tienda de muebles. Dos veces me detuvieron y me llevaron al cuartel solo por ser joven y con pelos largos. Me retuvieron unas horas y me dejaron ir. Luego en mi casa había libros de escritores prohibidos y música de gente de izquierda y lo tuve que guardar bajo el suelo de madera por si hacían una redada policial, algo muy habitual en esa época. Yo vi a vecinos míos, que se lo hicieron y algunos se los llevaron con una bolsa de tela en la cabeza. En los calabozos los interrogaron y si caías en manos de alguien sádico te hacían torturas tipo submarino (meter la cabeza dentro de un cubo con agua y dejarte casi que te ahogaras). No había ningún derecho, todo por una supuesta sedición. Fueron unos años muy negros. Yo luego emigre a Buenos Aires y trabaje en una imprenta donde hacíamos el Diario del Frente Popular De izquierda, prohibido en esa época. Todo el cono sur era una dictadura militar. Si nos hubieran descubierto, yo creo que ahora no estaría aquí. Luego volví a Uruguay y en el año 1977 me enviaron los billetes de avión y viajé a España. Me hicieron problema para darme el pasaporte, pero por fin pude viajar y dejar atrás tanta represión.” (Testimoni entrevistat per Priscilla Vidal al TdR)
