ConfinAlfacs: l’Institut confinat

Ja ha fet un mes que, amb els centres educatius tancats de manera imprevista, es van acabar autoritzant les tasques telemàtiques. Amb la vida familiar limitada a l’espai de casa, el nostre jovent ha anat reprenent el contacte amb el treball escolar. Han estat unes setmanes atrafegades en les quals s’han tornat a activar tots els contactes pràcticament de persona a persona: amb una gran paciència i responsabilitat general.

El professorat sentíem la necessitat d’expressar com hem sentit l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en el nostre esforç per mantenir viva l’activitat de l’Institut. Com hem anat apareixent vosaltres i nosaltres en els espais virtuals i com hi hem estat pujant i baixant totes les nostres tasques, proposades o acomplides.

Us presentem un recull d’escenes casolanes nostres que el professorat us enviem perquè uns i altres ens sentim més a prop en els respectius espais vitals tot i la distància obligada pel confinament.

L’organització i el muntatge del vídeo l’ha dut a terme Irene Gilabert, professora de Ciències naturals del nostre institut. Tot el projecte, les fotografies, l’edició, etc., té la urgència d’una tasca feta fora d’hores sense faltar a les obligacions.

Per a l’acompanyament musical del muntatge hem triat dos cançons. La primera és “Per si demà lo mon s’acaba”, d’Alfred Porres, professor d’Educació visual del nostre institut, i autor i interpret musical amb el nom artístic de Rampaire. Aquesta cancó ha estat escrita arran de l’actual situació i ell mateix l’ha enregistrat en solitari i amb mitjans casolans.

L’altra cançó és una adaptació de “One love” de Bob Marley, que el músic d’Ulldecona Pepet i Marieta ha adaptat per a l’actual situació per recaptar fons per a la Creu Roja.

Esperem que el muntatge us agrade i us face somriure en algun moment mentre el mireu. Aquesta ha estat la voluntat al fer-lo.