{"id":1630,"date":"2016-06-30T08:56:45","date_gmt":"2016-06-30T07:56:45","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesalella\/?p=1630"},"modified":"2016-06-30T09:15:35","modified_gmt":"2016-06-30T08:15:35","slug":"el-carboni-latom-de-la-vida-per-marc-ciruela-4t-eso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalella\/general\/el-carboni-latom-de-la-vida-per-marc-ciruela-4t-eso\/","title":{"rendered":"El Carboni, l’\u00e0tom de la vida. Per Marc Ciruela, 4t ESO"},"content":{"rendered":"

El carboni \u00e9s un \u00e0tom sorprenent. \u00c9s la base de la qu\u00edmica org\u00e0nica i, quan el trobem formant subst\u00e0ncies amb un \u00fanic element, pot adoptar formes amb caracter\u00edstiques molt diferents depenent de les condicions en que es forma.<\/p>\n

\"Diamant\"<\/a>Aix\u00ed tenim que, si s’aplica una pressi\u00f3 i temperatura extrema, es pot formar diamant, un mineral molt preuat i amb un valor molt important gr\u00e0cies a la seva gran duresa i conductivitat t\u00e8rmica, la m\u00e9s gran de tots els materials que l’home coneix. A m\u00e9s, la seva estructura extremadament r\u00edgida, t\u00e9 pocs elements que puguin contaminar-la amb impureses i presenta una transpar\u00e8ncia molt elevada. Els \u00e0toms de carboni estan diposats en una estructura c\u00fabica de tetraedres.<\/p>\n

\"carboni\"<\/a><\/p>\n

Si en canvi, la pressi\u00f3 que s’aplica es menys elevada, es forma el grafit que tots trobem als nostres llapis. El grafit t\u00e9 molt menys valor que el diamant, \u00e9s quasi una forma antag\u00f2nica. El grafit \u00e9s de color negre brillant, refractari amb una baixa conductivitat\u00a0 (encara que, a temperatures elevades pugui actuar com a semiconductor). Es tou i opac. Els \u00e0toms de carboni estan situats en patrons hexagonals i diverses capes. Els \u00e0toms de carboni formen enlla\u00e7os covalents en la mateixa capa de manera que, els enlla\u00e7os entre els carbonis d’una mateixa capa s\u00f3n molt forts per\u00f2, els enlla\u00e7os entre les diferents capes no s\u00f3n tant forts.<\/p>\n

Hi ha moltes altres formes com el graf\u00e8 o el ful\u00b7ler\u00e8 formades amb carbonis. Nom\u00e9s canvia l’estructura interna, la forma en que els carbonis s’han disposats i les relacions que hi ha entre ells.<\/p>\n

Si pensem en subst\u00e0ncies formades per carboni, tamb\u00e9 ens ve al cap el material usat durant molts anys per escalfar-nos i fer funcionar les calderes i que, avui en dia encara usem per fer electricitat, el carb\u00f3. El carb\u00f3 \u00e9s una roca sediment\u00e0ria formada fa milions d’anys gr\u00e0cies a l’acumulaci\u00f3 de vegetaci\u00f3 morta que quedava compactada i amb la participaci\u00f3 d’uns bacteris en alguns casos, es comen\u00e7\u00e0 a formar aquesta roca. Hi ha diversos tipus de carb\u00f3 depenent de les impureses que presenta. El carb\u00f3 m\u00e9s apreciat, l’antracita \u00e9s el que presenta un percentatge de carboni superior.<\/p>\n

El carboni t\u00e9 molt\u00edssims usos i podr\u00edem parlar de l’energia nuclear i els is\u00f2tops de carboni, de les pintures anti-radar, de les aplicacions en medicina, de la fibra de carboni o dels nanotubs i la nanotecnologia.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el carboni tamb\u00e9 \u00e9s molt important per a la vida i els \u00e9ssers vius. Juntament amb d’altres \u00e0toms tamb\u00e9 molt importants, forma diferents mol\u00e8cules que estan presents en tots els \u00e9ssers vius i s\u00f3n l’ess\u00e8ncia de la vida.\"adn\"<\/a><\/p>\n

El carboni, com ja hem pogut comprovar, t\u00e9 molta facilitat per establir enlla\u00e7os covalents de tot tipus. Amb d’altres \u00e0toms iguals, pot formar cadenes que poden ser obertes com als hidrocarburs (base dels \u00e0cids grassos i molt important en la nostra civilitzaci\u00f3 moderna ) o tancades.<\/p>\n

El carboni, amb les seves propietats doncs, \u00e9s capa\u00e7 de formar molts compostos ja sigui amb nitrogen, oxigen o d’altres elements. Aquesta capacitat fa que es pugui atendre la complexitat i la diversitat necess\u00e0ria per a realitzar totes les reaccions de la vida ja sigui l’intercanvi d’energia, l’emmagatzematge d’informaci\u00f3 (ADN)…<\/p>\n

Si entrem en el camp de la qu\u00edmica org\u00e0nica, el carboni essencial. Analitzem quines s\u00f3n les biomol\u00e8cules, les mol\u00e8cules nom\u00e9s presents en els \u00e9ssers vius:<\/p>\n

-Gl\u00facids: formats per carboni, oxigen i hidrogen.<\/p>\n

– L\u00edpids: formats per carboni, oxigen, hidrogen i, alguns, per f\u00f2sfor.<\/p>\n

– Prote\u00efnes, formades per carboni, oxigen, hidrogen, nitrogen i de vegades, d’altres elements.<\/p>\n

-\u00c0cids nucleics: formats per un fosfat (P i O), un gl\u00facid (C, O i H) i una base nitrogenada.<\/p>\n

Com es pot veure, es repeteixen una s\u00e8rie d’elements entre ells, el carboni.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, sembla que sense carboni no hi ha vida. Pel que l’home ha pogut observar fins ara, \u00e9s aix\u00ed. La vida de la Terra, tal com la coneixem, est\u00e0 basada en el carboni, la qu\u00edmica org\u00e0nica, la qu\u00edmica de la vida, estudia el carboni i els seus compostos.<\/p>\n

Per\u00f2, podria haver-hi vida sense el carboni? Quins altres elements el podrien substituir? El carboni t\u00e9 unes propietats molt concretes que, totes sumades, el fan perfecte. Si ens fixem a d’altres elements, haurien de ser elements abundants, que form\u00e9s gran quantitat d’unions amb s\u00ed mateix i amb d’altres element. Si mirem els cinc elements m\u00e9s abundants, ja podem anar descartant l’heli perqu\u00e8 no forma compostos, l’hidrogen i l’oxigen tenen una val\u00e8ncia 1 i 2 aix\u00ed que nom\u00e9s poden formar uns compostos molt senzills… No ens acaben d’anar b\u00e9.<\/p>\n

El nitrogen t\u00e9 una val\u00e8ncia 3 que ja \u00e9s una mica millor. Tot i aix\u00ed, no coneixem encara cadenes de diversos \u00e0toms de nitrogen.<\/p>\n

\"galaxia\"<\/a><\/p>\n

\u00c9s possible que, en un altre planeta, en una gal\u00e0xia molt llunyana hi hagi vida a partir d’un altre element com el nitrogen? De moment, no tenim resposta per aquesta pregunta.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la vida, tal com la coneixem avui en dia, est\u00e0 basada en el carboni. No coneixem cap \u00e9sser viu que no contingui, en algun de les seves mol\u00e8cules, carboni. Tant \u00e9s aix\u00ed que, si consultem el diccionari de la RAE, la definici\u00f3 de org\u00e0nic \u00e9s: \u00abdicho de una sustancia: que tiene como componente el carbono y que forma parte de los seres vivos\u00bb.<\/p>\n

HIDROCARBURS, PETROLI, PL\u00c0STICS<\/p>\n

Sense deixar de parlar del carboni, tractarem els hidrocarburs. Els hidrocarburs s\u00f3n uns compostos org\u00e0nics formats per hidrogen i carboni exclusivament. Alguns hidrocarburs s\u00f3n el met\u00e0 (CH4<\/sub>), el but\u00e0 (C4<\/sub>H10<\/sub>), el prop\u00e0 (C3<\/sub>H8<\/sub>).<\/p>\n

Els hidrocarburs s\u00f3n la principal font d’energia que usa la nostra societat encara avui en dia, tant per produir electricitat des de les centrals el\u00e8ctriques com per un \u00fas dom\u00e8stic i industrial en els cotxes, les calderes o, la cuina.<\/p>\n

\"petroli\"<\/a><\/p>\n

El petroli \u00e9s una barreja d’hidrocarburs. \u00c9s una subst\u00e0ncia essencial avui en dia. Del petroli s’extreuen hidrocarburs com el prop\u00e0, o el but\u00e0, es fa gasolina, queros\u00e8, olis lubricants, asfalts, carb\u00f3 de coc, pl\u00e0stics… De fet, quasi podem dir que avui en dia la nostra civilitzaci\u00f3 es basa en el petroli. Si ens fixem en els nostres objectes que tenim a casa, segur que en tots ells podem trobar algun derivat del petroli que s’ha usat en algun moment (nom\u00e9s confiem no trobar-lo en el menjar…).<\/p>\n

El petroli s’origina sota del mar, a molta profunditat on s’acumula pl\u00e0ncton mort amb mat\u00e8ria org\u00e0nica. Al quedar sota un sediment inorg\u00e0nic impermeable amb gran pressi\u00f3 i temperatura i gr\u00e0cies a l’acci\u00f3 de bacteris, es creen els hidrocarburs que formaran el petroli.<\/p>\n

\u00c9s, de fet, del petroli, d’on s’extreuen els hidrocarburs i s’utilitza tamb\u00e9 per a fabricar d’altres subst\u00e0ncies com poden ser els pl\u00e0stics.<\/p>\n

Els pl\u00e0stics han anat guanyant terreny a la nostra vida durant els \u00faltims anys. Avui en dia, molts dels estris que utilitzem s\u00f3n de pl\u00e0stic. Hi ha diferents tipus de pl\u00e0stics, i es poden classificar de diverses maneres. Alguns dels pl\u00e0stics m\u00e9s comuns s\u00f3n:<\/p>\n