Visita a l’Obaga de Collserola

L’alumnat de 3r d’ESO va visitar l’Obaga de Collserola. Aquesta visita està inclosa dins del Treball de Síntesi que realitzen a final de curs, el qual acosta l’alumnat a Collserola.

La visita recorre alguns dels indrets amb la vegetació més ben conservada de la serra de Collserola. Durant la sortida es ressegueixen llocs de gran interès natural, com són els itineraris de la Budellera, el Pantà de Can Borrell i els boscos que s’hi travessen. Tot plegat una magnífica excursió que permet conèixer i gaudir dels diferents ambients forestals de Collserola

Sortida: L’itinerari s’inicià a l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FFCC
Arribada: El camí de Can Borrell, que segueix la riera de Sant Medir, arriba fins a Sant Cugat del Vallès, on hi ha una estació de FFCC

Vil·la Joana (Museu Verdaguer)
Antiga finca, existent el 1708, de caràcter agrícola anomenada Can Ferrer. A mitjan segle XIX fou adquirida per la família Miralles, que bastí l’edifici actual. És una gran mansió de tres plantes, amb galeries a les façanes anterior i posterior i coronada per una torre, Ramon Miralles l’oferí a Jacint Verdaguer quan la seva salut es malmeté; el poeta hi morí el 10 de juny de 1902, després d’una breu estada. La casa fou adquirida el 1925 per l’Ajuntament de Barcelona.

Alzinar
A l’obaga del Tibidabo, el bosc que ocupa el fondal està format per alzines i roures, dels quals sobresurten en alçada els pins. De fet, aquest bosc mixt evoluciona de manera natural cap a un alzinar sense pins. Hi ha, a més de l’alzina i el roure, els arbusts rebrotadors com el marfull, l’aladern, l’arboç, el bruc, el galzeran o l’esparraguera. També hi abunden les plantes enfiladisses, com la vidalba, l’heura i el xuclamel.

Font de la Budellera
A través de camins arranjats entre esplèndida vegetació, s’arriba a la font de la Budellera. L’entorn de la font es va restaurar el 1988 segons el projecte original de J.C.N. Forestier (1918). Sobre l’origen del topònim, que fa referència a budells hi ha dues versions diferents. Una el relaciona amb les propietats medicinals de l’aigua per prevenir i curar els mals d’estòmac. L’altra fa referència al fet que a la font es netejaven budells d’animals.

Carretera de l’Arrabassada
Aquesta carretera travessa la serra de Collserola des de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, passant pel coll de l’Erola. Sembla que el nom prové del mot rabassa, de l’època en què es va abandonar el conreu de la vinya que ocupava la major part del territori després de la fil·loxera.

Serra de l’Arrabassada
Bosc mixt de pins blancs, alzines i roures, en què no es veu quin és l’arbre dominant. El sotabosc és molt ric en espècies: marfull, bruc, arboç, estepa negra, lligabosc, i de tant en tant, algun petit server.

Pantà de Can Borrell
Pantà de petites dimensions que reté l’aigua del torrent de l’Arrabassada. La vegetació dels entorns, a causa de les condicions d’humitat que s’hi donen, està constituïda per plantes típiques del bosc de ribera.

Can Borrell i camps de conreu
Masia dels segles XVII – XVIII, situada en un eixamplament de la vall de Sant Medir. Modificada i ben restaurada, acull un restaurant. Els camps de conreu enmig del bosc ocupen els indrets més planers, òptims per al treball de la terra.

El Pi d’en Xandri
Arbre emblemàtic. Darrerament ha estat objecte d’actes de vandalisme. S’ha fet un gran esforç per impedir la seva mort.

Torre Negra
Casa fortificada del segle XI. Rep aquest nom per la tonalitat fosca dels seus murs. El segle XVIII va ser propietat del monestir de Sant Cugat i a principis de segle va passar a mans privades. Els actuals propietaris la conserven en perfectes condicions. Una antiga llegenda conta que un túnel subterrani la comunicava amb el monestir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>