L’alumnat de 3r d’ESO visita el Teatre Lliure de Montjuïc per veure l’obra ‘Placido Mo’ de la Magda Puig Torres.
La directora ens proposa fer un recorregut auditiu per la ciutat, guiat per la veu d’algú que ha viscut als seus carrers. Aturades en llocs invisibles, llocs sense Història, però plens de vides no relatades. Re-visitar. Re-mirar. Re-enfocar. Reconstruir. I entre parada i parada, petites intervencions artístiques que parlen d’aquestes vides. Plácido Mo és un dispositiu artístic urbà documental, un artefacte escènic que intervé a l’espai públic. Un punt de vista. Un de molts. Què mires? Què veus? Aquest és el joc.
Estrenat al festival TNT 2016 de Terrassa, Plácido Mo és un dispositiu artístic urbà documental, un artefacte escènic que intervé l’espai públic, nascut a partir de l’existència del compte de twitter @Placido_Mo, d’Arrels Fundació, en el projecte ‘Tots ens mereixem una oportunitat’. Tot i ser un pseudònim, el veritable Plácido Moreno va existir. Va morir el 10 d’octubre de 2010 als 52 anys. N’havia passat 10 al carrer. Fins al juny passat, cada dilluns al migdia, els seus companys Plácidos (com s’autoanomenen) es trobaven i decidien quin missatge volien fer visible per les xarxes.
Aquest projecte subratlla el vessant social del programa artístic del Teatre Lliure, ja apuntat en propostes anteriors, com Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner, en establir vincles amb institucions com Arrels Fundació. Una proposta que treballa en la distància per fer-nos més pròxims a allò que sovint no volem veure, que en les funcions escolars es complementa amb un taller d’intervenció urbana.
