El nostre Institut ja fa 3 cursos que acull a alumnes del master de professorat (antic CAP). Cada cop hi ha més peticions per fer les pràctiques al nostre Institut i això genera una pluja de noves idees i projectes molt enriquidors i refrescants.
Enguany a l’aula de dibuix els alumnes de 2n d’Eso han descobert els polígons regulars mitjançant la creació de mandales. De moment només han començat, aviat tindrem obres acabades i les podrem compartir amb vosaltres.
Un mandala (मण्डल), literalment “cercle” o “roda“[1] en sànscrit, és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i l’hinduisme, que representa l’univers. Per extensió, també s’anomena mandala un dibuix, pintura o baix relleu, normalment amb trets geomètrics, que es desenvolupa a partir d’un punt central o axial fins a formar una figura circular o concèntrica. La forma bàsica dels mandala és la d’un quadrat amb quatre portes en forma de T, que contenen un cercle amb un punt central, anomenat bindu, i s’hi poden trobar punts o eixos de simetria radial, de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d’aquest punt central.
Als mandales se’ls dóna una significació mística i simbòlica.
- Mística: representen un tot i una unitat alhora. El seu centre i les seves polaritats positives i negatives estan totalment relacionades, i aquestes formen una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la conclusió que el món i moltes de les figures que componen la vida són circulars o esfèriques, per exemple: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galàxies… són mandales.
- Simbòlica: simbolitzen tot l’univers, n’expliquen l’aparició, l’existència i la desaparició. En tots els mandales, la manifestació principal es troba al centre; el seu objectiu n’és servir d’instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.
Els llibres de mandales, generalment, obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N’hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d’ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d’autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Mai hem d’anar a buscar en el mandala només el vessant estètic, el que ens importa és què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i per què la pintem.
S’utilitzen tant en l’edificació arquitectònica (baixos relleus, rajoles, pintures, rosetons…) com en les produccions plàstiques budistes.
