Benvolguts alumnes,<\/p>\n
Aquesta setmana teniu les urnes ubicades a la sala de professors per tal que participeu als jocs florals d’enguany que organitzen les tres mat\u00e8ries de lleng\u00fces. L’equip de professors us animem a participar perqu\u00e8 entre tots fem una festa de Sant Jordi molt llu\u00efda.\u00a0 Volem gaudir dels vostres relats i, per anar fent boca us deixem aquest, el premiat pel\u00a0 Sambori, que el gaudiu molt!<\/p>\n
LEONARDO, NO M\u00c9S PASSAT Leonardo \u00e9s un important inspector de Calif\u00f2rnia, que darrerament ha estat traslladat a Roma, una ciutat que no li fa cap gr\u00e0cia tornar a trepitjar. A l’ arribar a l’aeroport de la gran ciutat Italiana, ha agafat el taxi que el portar\u00e0 a la seva nova casa. Un cop all\u00e0, una sensaci\u00f3 de por, tristesa i vulnerabilitat li envaeix el cos. Un cop instal\u00b7lat, surt al balc\u00f3, d’uns deu metres quadrats, amb rajoles de color blau cel i estampats de flors pintats a m\u00e0. Nom\u00e9s veure les lloses en aquell carrer estret en el ple centre de Roma, amb cases velles i balcons estrets, el que ell m\u00e9s temia es va fer realitat, els records tornaven.<\/p>\n Era nom\u00e9s un nad\u00f3 quan la meva mare em va deixar abandonat en aquell orfenat, dintre <\/em>un cab\u00e0s amb una manta bruta. De cop una monja d’uns cinquanta anys, em va recollir en<\/em> els seus bra\u00e7os ferms i arrugats que no desprenien cap tipus de calor maternal.<\/em><\/p>\n Va preferir no recordar gaire aquella infantesa pobra d’afecte i felicitat, i va fixar-se en l’acumulaci\u00f3 de gent que s’estava creant al carrer, era estiu i comen\u00e7aven a arribar turistes en grans vaixells, o cotxes negres perfectament pintats que els condu\u00efen homes vestits de blanc i negre que a l’inspector sempre li havien semblat ping\u00fcins. Fam\u00edlies felices treien l’equipatge i anaven corrent a instal\u00b7lar-se, i a visitar la ciutat italiana m\u00e9s coneguda de tot el m\u00f3n.<\/p>\n Els dies a l’orfenat es feien eterns i la felicitat no visitava gaire aquelles habitacions grises<\/em> fosques amb una sola llum que gaireb\u00e9 mai funcionava. Les monges eren dones grans,<\/em> vestides de negre i amb un barret blanc punxegut de les puntes. Jo com molt dels altres<\/em> nens que convivien amb mi, no sabia qui era la seva mare o no s’enrecordaven.<\/em><\/p>\n El migdia s’apropava i Leonardo va decidir sortir a donar un tomb i parar-se a un restaurant a dinar. Era un restaurant petit a la vora de el Coliseu i el menjar que feien era excel\u00b7lent.<\/p>\n A l’Orfenat el menjar mai abundava, ni tan sols als Nadals, \u00e8poca en la qual jo com els<\/em> altres nens no rebia cap regal, i mai hi havia avets alts i esvelts decorats amb llums de<\/em> colors que feien pampallugues i que el mat\u00ed de Nadal, estaven rodejats de regals.<\/em><\/p>\n A l’acabar de dinar, decideix visitar la ciutat. Un cop ha passat pel Coliseu arriba a un carrer estret i solitari que li provoca un mal presentiment, tot i aix\u00ed veu molts turistes amb c\u00e0meres, pl\u00e0nols i bosses, i decideix entrar. L’arribar al final del carrer, all\u00e0 est\u00e0, un edifici gran amb petites finestres i un balc\u00f3, una gran porta amb una creu a sobre i un r\u00e8tol que posa Orfenat de Roma. Al veure’l Leonardo s’encongeix i aquella sensaci\u00f3 de tristesa, por i vulnerabilitat torna a envair-lo. Un munt de turistes es feien fotos als esglaons de l’entrada, o agafaven el ticket per poder entrar a visitar-ho. Com tanta gent podia estar feli\u00e7 davant l’edifici que havia fet patir, de tant mala manera, a molts nens que com a ell, havien perdut a la seva mare durant la inf\u00e0ncia, i amb ella l’ amor maternal? L’inspector es va aturar a la vorera, va aixecar el cap i va mirar per darrera vegada els ferros rovellats dels balcons d\u2019aquella casa: sempre havia sospitat que l\u2019infern comen\u00e7ava all\u00e0. M\u00e9s aviat sabia que l’infern comen\u00e7ava all\u00e0.<\/p>\n La vida d’orfe no era gens divertida, les monges ens aixecaven a cop de bast\u00f3, i ens feien<\/em> anar a resar a la petita ermita situada dins la casa, la resta del mat\u00ed el passaven a<\/em> l’escola, i les tardes treballaven netejant o cuinant per a les monges.<\/em><\/p>\n De cam\u00ed cap a casa l’ inspector va decidir passar per l’oficina del director dels inspectors, era un edifici gran amb moltes finestres i constru\u00eft amb pedres de color grisenc. A l’entrar li presenten al seu company, que per la seva sorpresa \u00e9s una dona alta i esvelta que va vestida amb una llarga jaqueta amb grans botons. Es presenta amb un gran somriure a la cara i ella li diu el seu nom, Daya. Passen la tarda junts revisant els casos i prenent un caf\u00e8.<\/p>\n A l’ orfenat no conviv\u00edem els nens i les nenes junts, les nenes tenien una altra casa just al<\/em> costat de la nostra i mai ens pod\u00edem creuar. Les noies tampoc anaven a l’escola, les<\/em> monges les ensenyaven a cosir i fer les feines de casa i aix\u00f2 feia que moltes sortissin del<\/em> orfenat, als divuit anys, sense saber llegir ni escriure.<\/em><\/p>\n La nit cau a Roma, Leonardo torna caminant observant totes les llums d’aquelles antigues fanals, mentre pensa en una dona guapa, amable, divertida i molt interessant tot i con\u00e8ixer-la molt poc, s\u00ed est\u00e0 pensant en la Daya. \u00c9s possible que ell, un home solitari entregat al seu treball cent per cent s’hagi enamorat a primera vista?<\/p>\n Les monges a l’orfenat mai ens havien ensenyat qu\u00e8 era l’ amor, era un sentiment que<\/em> preferien evitar, ja que aix\u00f2 faria que hi hagu\u00e9s tendresa per aquells foscos i llargs<\/em> passadissos, plens de frases cat\u00f2liques, i era l’\u00faltim que volien, l’amor no formava part de<\/em> les seves vides.<\/em><\/p>\n Quan la nit avan\u00e7a al Leonardo l’envaeix una sensaci\u00f3 que des de els dies que portava aqu\u00ed no havia tingut, se sentia c\u00f2mode no tenia cap inquietud que li pogu\u00e9s ocupar el cap. Aix\u00ed que va preparar-se la roba per anar-se’n a treballar al dia seg\u00fcent i va marxar a dormir.<\/p>\n Mai sort\u00edem de l’orfenat, ni per anar a comprar, la roba que port\u00e0vem era donada per<\/em> persones de l’exterior que sentien pena de nosaltres, o aix\u00f2 deien ja que cap feia res per<\/em> treure’ns d’aquella pres\u00f3 en la que est\u00e0vem condemnats sense cap motiu aparent.<\/em><\/p>\n Al mat\u00ed seg\u00fcent Leonardo es va aixecar molt d’hora, ja que no volia arribar tard el seu primer dia i donar mala impressi\u00f3 a la seva companya. Nom\u00e9s aixecar-se va dirigir-se al balc\u00f3 i va olorar aquella olor italiana tan caracter\u00edstica i que tant li agradava, per mala sort a la seva infantesa no la va poder gaudir. Els bars comen\u00e7aven a obrir i els primers avis passejaven per la ciutat. Els llums dels fanals encara estaven encesos i el sol sortia des de darrera del coliseu, una imatge que tot haver viscut molts anys a Roma mai havia contemplat.<\/p>\n Als divuit anys, vaig sortir de l’orfenat, i al tancar la porta d’aquest vaig, desfer-me de<\/em> moltes preocupacions i vaig decidir que des d’ aquell moment viuria la vida i gaudiria de<\/em> totes les seves petites coses. Vaig decidir marxar a Londres a estudiar a la universitat.<\/em> Anys despr\u00e8s em van agafar com a inspector a Calif\u00f2rnia i he viscut all\u00e0 fins fa quatre<\/em> dies que m’han traslladat a Roma.<\/em><\/p>\n Un cop Leonardo est\u00e0 llest agafa la seva maleta i enfila cam\u00ed cap al nou treball. Pel cam\u00ed repassa el que li dir\u00e0 a la Daya i revisa que no es descuidi res. A l’arribar mira la porta d’entrada fixament i es fa una promesa: gaudir\u00e0 de la millor ciutat del m\u00f3n, i el seu passat no el tornar\u00e0 a influir. Al\u00e8xia Rico<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Benvolguts alumnes,
\n<\/strong><\/p>\n
\nObre la porta i…<\/p>\n
\nAquesta setmana teniu les urnes ubicades a la sala de professors per tal que participeu als jocs florals d’enguany que organitzen les tres mat\u00e8ries de lleng\u00fces. L’equip de professors us animem a participar perqu\u00e8 entre tots fem una festa de Sant Jordi molt llu\u00efda.\u00a0… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1619,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[70,1,29],"tags":[],"class_list":["post-1675","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1675","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1675"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1675\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1684,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1675\/revisions\/1684"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1675"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1675"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-vacarisses\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1675"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}