![\"Pati_6\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-content\/uploads\/usu1079\/2016\/05\/Pati_6.jpg\")
<\/a><\/p>\nEls inicis<\/strong><\/p>\n Com tothom a Esplugues de Llobregat sap, l\u2019actual Institut Severo Ochoa va n\u00e9ixer com a centre de formaci\u00f3 professional. Corria l\u2019any 1975, l\u2019alcalde d\u2019aleshores, Sr. Jos\u00e9 Catal\u00e0 Soler, va creure interessant que la nostra poblaci\u00f3 dispos\u00e9s d\u2019un centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Sembla que per recolzar la sol\u00b7licitud calia demostrar que la necessitat ja existia i per aix\u00f2 va encarregar a Gregorio Bernal Ferrer d\u2019organitzar uns cursos nocturns. Per portar a terme el seu enc\u00e0rrec va comptar amb Mercedes Pe\u00f1a, professora del \u201cMatilde Ordu\u00f1a\u201d com ell, aix\u00ed com amb Jos\u00e9 Lu\u00eds Ochoa, del \u201cVicenta Vives\u201d, i Ana Castanyer, del \u201cGras Soler\u201d.<\/p>\n Les classes s\u2019iniciaren a l\u2019escola Santa Teresa de Can Vidalet. Com el m\u00e9s de gener de 1976 encara no havien comen\u00e7at les classes pr\u00e0ctiques, els alumnes reclamen a l\u2019ajuntament que es resolgui aquest problema. La soluci\u00f3 no arriba fins a final de curs amb la contractaci\u00f3 de M. Covadonga Monge, per Qu\u00edmica, i a Jos\u00e9 Hidalgo i Daniel Medr\u00e1n, per Electricitat.<\/p>\n Finalment, la sol\u00b7licitud del l\u2019ajuntament \u00e9s tinguda en compte pel ministeri: l\u2019Ordre de 5 d\u2019octubre de 1976 crea la Secci\u00f3n de Formaci\u00f3n Professional<\/em> d\u2019Esplugues, depene A comen\u00e7ament del curs 1977-78 adquireix la denominaci\u00f3 gen\u00e8rica de Centro Nacional de Formaci\u00f3n Professional<\/em> d\u2019Esplugues. Els locals es situen en unes naus llogades i arreglades per l\u2019ajuntament al carrer Joan XXIII, n\u00fam. 16-18. Les aules eren al 1r i 2n pis de l\u2019edifici.<\/p>\n A finals de 1977 la \u201cJunta de Construcciones, Instalaciones y Equipo Escolar\u201d resol construir al nostre poble un centre d\u2019FP amb una cabuda de 1200 llocs escolars, amb un pressupost de 85.585.278 pessetes i un termini d\u2019execuci\u00f3 de vint-i-cinc mesos.<\/p>\n El curs 1978-79 \u00e9s el del comen\u00e7ament de les obres dels actual edificis que ocupem al carrer Severo Ochoa, a la zona coneguda com \u201cSalt del Pi\u201d. Des de 1976 estava previst construir-hi un centre d\u2019EGB, per\u00f2 degut a les caracter\u00edstiques del terreny i per la proximitat del barranc, es va preferir desestimar l\u2019esmentada construcci\u00f3. El projecte fou encarregat a l\u2019equip d\u2019arquitectes format per Joan Antoni Ballesteros, Joan Carles Cardenal i Francisco de la Guardia.<\/p>\n Durant aquest curs s\u2019aprova el decret pel que s\u2019incorpora l\u2019ensenyament de la llengua catalana com a mat\u00e8ria obligat\u00f2ria als plans d\u2019estudis.<\/p>\n El curs 1979-80 va ser un curs for\u00e7a problem\u00e0tic: manifestacions, assemblees, talls de carreteres, reclamacions dels professors i dels alumnes… Com a colof\u00f3, la Delegaci\u00f3n Territorial<\/em> del MEC<\/em> imposa a Jaume Sala com a director, que anomena tot l\u2019equip directiu. Molts professors s\u00f3n despla\u00e7ats for\u00e7osament com a repres\u00e0lia.<\/p>\n <\/p>\n La consolidaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Al curs seg\u00fcent, 1980-81, algunes de les defici\u00e8ncies del centre comencen a resoldre\u2019s. La primera i m\u00e9s important \u00e9s que ja s\u2019imparteixen classes als actuals edificis del carrer Severo Ochoa. Aquest fet suposa la consolidaci\u00f3 definitiva de l\u2019institut, doncs disposar d\u2019unes instal\u00b7lacions pr\u00f2pies i \u00e0mplies proporcionen aquell sentiment d\u2019arrelament que tot centre necessita. Els professors m\u00e9s antics sempre recordaran els locals provisionals en qu\u00e8 s\u2019ha anat ubicant successivament el centre, per\u00f2 el nou empla\u00e7ament significa un remarcable punt i apart en la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n No es soluciona del tot, per\u00f2, el problema intern. Juli\u00e1n Hidalgo \u00e9s el nou director imposat pel MEC. Organitza un nou equip directiu i, aix\u00f2 s\u00ed, realitza gestions que aconsegueixen la reincorporaci\u00f3 del professorat represaliat.<\/p>\n Provisionalment, s\u2019imparteixen a l\u2019edifici B els estudis de BUP que despr\u00e9s aniran a La Mallola. Quan el curs 1981-82 aquests alumnes marxin, s\u2019in El curs 1982-83 suposa la total normalitzaci\u00f3 del centre. Amb l\u2019elecci\u00f3 d\u2019Emilio Palacios com a director es recupera l\u2019elecci\u00f3 democr\u00e0tica de l\u2019equip directiu per part del claustre de professors. S\u2019inicien el convenis Escola-empresa per a les pr\u00e0ctiques dels alumnes de 2n Grau de FP.<\/p>\n S\u00f3n anys complicats per a l\u2019ensenyament a Catalunya. El seg\u00fcent curs, 1983-84, per exemple, es produeix la dimissi\u00f3 en bloc de dotze directors d\u2019instituts de Formaci\u00f3 Professional. El centre es denomina ara oficialment Institut Polit\u00e8cnic de Formaci\u00f3 Professional d\u2019Esplugues de Llobregat.<\/p>\n Per a coordinar la relaci\u00f3 escola-empresa es crea la figura del TEM (T\u00e8cnic Escola Medi).<\/p>\n Hi ha matriculats 1533 alumnes i imparteixen doc\u00e8ncia 98 professors. Per tal d\u2019informar a les persones interessades, el Butllet\u00ed Municipal<\/em> n\u00fam. 23, de novembre, explica com funciona el centre: cada grup-classe t\u00e9 un tutor; els caps d\u2019estudis \u2013n\u2019hi ha dos, un per cada grau- coordinen els tutors; el cap de bloc coordina cada curs; el cap d\u2019\u00e0rea coordina les diverses assignatures d\u2019un mateix \u00e0mbit \u2013ci\u00e8ncies, lletres-; el cap de departament coordina cada una de les mat\u00e8ries comunes<\/em>; i el cap de divisi\u00f3 coordina les assignatures d\u2019una especialitat tecnol\u00f2gica.<\/p>\n Per accedir a la FP2 s\u2019exigeix tenir el t\u00edtol de FP1 o haver cursat 2n de BUP. Per a les persones que no estan en possessi\u00f3 d\u2019aquest requisits s\u2019estableixen unes proves de maduresa<\/em> per tenir acc\u00e9s al Segon Grau. Al Polit\u00e8cnic es comencen a preparar grups d\u2019adults per a aquestes proves a partir del curs 1984-85.<\/p>\n Es publica el n\u00famero 0 de la nostra revista escolar \u201cOcho-a 13\u201d<\/em>. Com \u00e9s any ol\u00edmpic s\u2019organitza l\u2019Olimp\u00edada de la FP<\/em> d\u2019Esplugues en la que participaren diversos centres de FP del Baix Llobregat i del Barcelon\u00e8s. Constitueix veritable assaig de la olimp\u00edada de secund\u00e0ria que organitzarem m\u00e9s endavant, l\u2019any 1988.<\/p>\n A partir de l\u2019experi\u00e8ncia que s\u2019havia portat a terme amb el grup \u201cG\u201d, que era format per alumnes a qui calia refor\u00e7ar en les necessitats educatives b\u00e0siques, s\u2019inicia el curs 1985-86 l\u2019experi\u00e8ncia educativa anomenada Aprenentatge d\u2019Oficis.<\/em> Durant molts cursos passaran per aquesta aula tot un seguit de nois i noies que reben una atenci\u00f3 educativa especialment adaptada a les seves necessitats, que s\u2019 estructura al voltant d\u2019activitats manipulatives i que es preocupa molt per la seva inserci\u00f3 laboral. Quan aquests ensenyaments desapareixen del centre deixen un p\u00f2sit educatiu, en personal i en idees, que \u00e9s recollit per la nostra actual Aula d\u2019atenci\u00f3 a la diversitat<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n La maduresa<\/strong><\/p>\n El curs 1986-87 es constitueix el primer Consell Escolar del centre. L\u2019Institut Polit\u00e8cnic ha arribat a la seva maduresa, s\u2019ha guanyat un merescut prestigi a l\u2019\u00e0mbit de la formaci\u00f3 professional catalana i ho manifesta a trav\u00e9s d\u2019innombrables activitats: les olimp\u00edades escolars, una setmana cultural for\u00e7a rica i engrescadora que es repeteix any rere any, edici\u00f3 de c\u00f2mics did\u00e0ctics com ara \u00bfD\u00f3nde va la tilde?<\/em>, etc.<\/p>\n En aquest sentit, cal remarcar que aquest curs l\u2019Institut, i m\u00e9s concretament el seu departament de Qu\u00edmica, organitza l\u2019exposici\u00f3 Quimi-Esplugues\u201987<\/em> al Casal de Cultura Robert Brilles. Va ocupar 300 m2<\/sup> on s\u2019hi ubicaren vint i dues \u00e0rees tem\u00e0tiques, en catorze de les quals s\u2019hi feien demostracions pr\u00e0ctiques, habitualment condu\u00efdes per alumnes de 5\u00e8 de FP del centre. L\u2019objectiu de Quimi-Esplugues\u201987<\/em> va ser, per un costat, connectar la Formaci\u00f3 Professional de la branca Qu\u00edmica amb l\u2019entorn industrial de la zona, per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7laborar en l\u2019orientaci\u00f3 professional a les escoles d\u2019EGB i apropar l\u2019ensenyament de la Qu\u00edmica a la poblaci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n L\u2019\u00e8xit de Quimi-Esplugues\u201987<\/em> va ser important; es poden xifrar en mil dos-cents els estudiants d\u2019EGB, BUP i FP que van visitar l\u2019exposici\u00f3 guiada. La majoria eren de la pr\u00f2pia Esplugues i de les rodalies, encara que va haver-hi grups de Barcelona i Girona. A m\u00e9s, innombrables espluguencs visitaren tamb\u00e9 l\u2019exposici\u00f3 sense concertar la visita.<\/p>\n El seg\u00fcent curs, 1987-88, es caracteritza per dos importants fets: la Biblioteca i l\u2019Olimp\u00edada.<\/p>\n Per l\u2019esfor\u00e7 de la directora, Montserrat Tar\u00edn, i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la professora N\u00faria C\u00e0mbara, la Biblioteca agafa volada amb la incorporaci\u00f3 d\u2019una bibliotec\u00e0ria, Ja a l\u2019any 1988, any ol\u00edmpic, el Polit\u00e8cnic d\u2019Esplugues organitza del 2 al 6 de maig les II Olimp\u00edades d\u2019Ensenyament Secundari<\/em>,<\/em> amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de l\u2019Esport, el Departament d\u2019Ensenyament, l\u2019Ajuntament d\u2019Esplugues de Llobregat, la Joventut Atl\u00e8tica de l\u2019Hospitalet, l\u2019Ex\u00e8rcit, la Caixa, Coca-cola… Com diu el seu t\u00edtol, aquesta edici\u00f3 s\u2019obre a tot l\u2019ensenyament secundari i a tot Catalunya. L\u2019esdeveniment va anar agafant import\u00e0ncia i ress\u00f2 medi\u00e0tic tant a la premsa, com a la r\u00e0dio i la televisi\u00f3. El volum de la participaci\u00f3 va ser formidable: 55 centres i 4200 alumnes. Tot plegat va exigir l\u2019esfor\u00e7 i la imaginaci\u00f3 dels membres de la comissi\u00f3 organitzadora, i la col\u00b7laboraci\u00f3 personal i f\u00edsica d\u2019un gran nombre de professors i alumnes. Vingueren nois i noies d\u2019arreu del pa\u00eds que mentre continuaven en competici\u00f3 havien de ser allotjats i alimentats. Aix\u00ed, per exemple, s\u2019habilitaren les aules del tercer pis de l\u2019edifici gran del centre com a dormitoris amb matalassos cedits per l\u2019ex\u00e8rcit, es llog\u00e0 el c\u00e0mping Barcino… Es coordinaren les proves de manera que les successives eliminat\u00f2ries de competidors facilitessin no saturar la capacitat d\u2019allotjament. Cosa semblant tamb\u00e9 va succeir amb l\u2019alimentaci\u00f3 dels participants que es despla\u00e7aren d\u2019indrets llunyans.<\/p>\n Al curs 1988-89 es pot situar l\u2019inici de la informatitzaci\u00f3 del centre, en el sentit que la secretaria es dota d\u2019aquest instrument. Al centre ja hi havia una aula d\u2019inform\u00e0tica i s\u2019impartien cursos de formaci\u00f3, sobretot de programaci\u00f3 en llenguatge Basic. La incorporaci\u00f3 de la inform\u00e0tica a la gesti\u00f3 del centre donar\u00e0 un salt qualitatiu a mitjans del curs seg\u00fcent, 1989-90, amb l\u2019adquisici\u00f3 del programa Gescol per a la gesti\u00f3 acad\u00e8mica de la secretaria. Era un programa especialment adaptat als centres de FP que va suposar al professorat deixar d\u2019omplir a m\u00e0 els butlletins de notes, el penosos ERPA i les Actes d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n La d\u00e8cada dels 90: la Reforma educativa<\/strong><\/p>\n Els primers cursos d\u2019aquesta d\u00e8cada es desenvolupen not\u00f2riament en dues direccions: la incorporaci\u00f3 de l\u2019eina inform\u00e0tica a la doc\u00e8ncia i la perspectiva de la Reforma educativa que es veia a l\u2019horitz\u00f3.<\/p>\n Tant els successius administradors, com els secretaris del centre incorporen a la gesti\u00f3 econ\u00f2mica, administrativa i acad\u00e8mica nous instruments. En aquella \u00e8poca es parlava de ordinadors 286, 386, 486… Per\u00f2 la cosa m\u00e9s not\u00f2ria va ser la progressiva pres\u00e8ncia de les TIC a l\u2019aula. El disseny assistit per ordinador va passar a ser mat\u00e8ria necess\u00e0ria i coneixements obligatoris per a la branca de Delineaci\u00f3. No parlem de la branca d\u2019Electr\u00f2nica, forjadora de veritables t\u00e8cnics de la mat\u00e8ria, encara que no fos exactament l\u2019especialitat<\/em>.<\/p>\n Mostra d\u2019aix\u00f2 mateix ho \u00e9s que el curs 1991-92 el departament de Catal\u00e0 del Polit\u00e8cnic comen\u00e7a a participar en el Teledebat, consistent en comentar i discutir, per via telem\u00e0tica \u2013a trav\u00e9s de correu electr\u00f2nic\u2212, una obra liter\u00e0ria entre els alumnes participants de diversos centres i entre aquests i l\u2019autor de l\u2019obra. Aquesta experi\u00e8ncia es va anar repetint fins 1996.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia es pot situar la concessi\u00f3 d\u2019un premi CIRIT, per a fomentar l\u2019esperit cient\u00edfic del jovent, a un grup de 5\u00e8 d\u2019Electr\u00f2nica que va preparar un treball d\u2019automatismes en un projecte d\u2019adaptaci\u00f3 del mas La Rovira<\/em> en una granja-col\u00f2nia d\u2019estiu. Era un projecte fi d\u2019estudis en qu\u00e8 es lligava aquesta especialitat amb altres (dibuix, lampisteria, mec\u00e0nica, geografia, hist\u00f2ria…)<\/p>\n El curs 1992-93 \u00e9s el de l\u2019Olimp\u00edada de Barcelona. Molts alumnes s\u00f3n voluntaris per col\u00b7laborar en els actes de la inauguraci\u00f3 i de la cloenda. Una colla col\u00b7labora amb la Fura dels Baus<\/em> i altres amb els Comediants<\/em>. La denominaci\u00f3 del centre ara \u00e9s IPFP Severo Ochoa, en homenatge a l\u2019insigne premi nobel . A L\u2019espontani<\/em>, una publicaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament, es pot llegir \u201cEl Severo Ochoa compta amb 1583 alumnes matriculats, 492 matriculats a primer curs, essent la xifra semblant a la del curs passat.<\/p>\n El curs 1993-94 s\u2019inaugura el pont que uneix Can Clota i Can Vidalet amb La Plana. Aquest esvelt element arquitect\u00f2nic esdevindr\u00e0 gaireb\u00e9 un s\u00edmbol del centre perqu\u00e8 \u00e9s el cam\u00ed que molts alumnes han de fer i desfer di\u00e0riament en el seu trajecte cap a l\u2019institut, aix\u00f2 vol dir, cap el coneixement.<\/p>\n El centre torna a canviar la seva denominaci\u00f3. La Reforma educativa s\u2019est\u00e0 implantant a tot arreu i tots els centres de secundaria passen a dir-se IES. Nosaltres som l\u2019IES Severo Ochoa.<\/p>\n Aquells cursos dels 90 presentaren un tret ben caracter\u00edstic: la Setmana Cultural<\/strong>. Per l\u2019impuls d\u2019alguns professors \u2013entre els que cal remarcar la recordada Vicki (Vict\u00f2ria Senserrich)\u2212 i l\u2019entusiasta participaci\u00f3 de gran part del claustre i de la majoria d\u2019alumnes, cada curs es dedicava una setmana a activitats d\u2019aprenentatge alternatives. S\u2019aprenia molt, per\u00f2 eren coneixements que no s\u2019impartien a les classes ordin\u00e0ries: cursets de primers auxilis, de soldadura, de grafitti, de ioga, de macram\u00e9, d\u2019aquarel\u00b7la, de t\u00e8cniques d\u2019estudi, de lectura po\u00e8tica, de rapel i tirolina, d\u2019estels, de tota mena d\u2019esports, de reparaci\u00f3 de motos, d\u2019electr\u00f2nica aplicada, de perfums, de maquillatge, de cuina, de taekwondo, d\u2019aer\u00f2bic, de treball del cuir, etc. Un molt llarg etc\u00e8tera que inclou moltes confer\u00e8ncies \u2212com la del professor Lester, de parapsicologia, o la d\u2019ecologia de Manuel Ludevid\u2212 i aules tem\u00e0tiques \u2013com ara, el rock al cinema\u2013.<\/p>\n Amb l\u2019arribada, el curs 95-96, de l\u2019ESO i, posteriorment, del Batxillerat i la nova Formaci\u00f3<\/strong> Professional<\/strong> espec\u00edfica<\/strong>, elSevero<\/em> es gira cap a s\u00ed mateix, es concentra en la seva tasca pedag\u00f2gica. Aix\u00ed, el curs 1994-95 es realitzen les primeres Jornades Pedag\u00f2giques. Hi destaca la confer\u00e8ncia de Marta Mata titulada \u201cSer mestre avui\u201d<\/em>. Aquestes jornades tindran una segona edici\u00f3 el curs seg\u00fcent. La tem\u00e0tica principal era l\u2019educaci\u00f3 en valors.<\/p>\n El nombre d\u2019alumnes tan elevat i les noves exig\u00e8ncies de la llei educativa obliguen a utilitzar espais alternatius. S\u2019ocupen algunes aules de l\u2019antiga escola d\u2019EGB Puig Coca<\/em>, ja en des\u00fas, per allotjar-hi el primer cicle d\u2019ESO.<\/p>\n La incorporaci\u00f3 de la nova organitzaci\u00f3 dels estudis comporta tamb\u00e9 una forta mobilitat del professorat. Durant uns cursos es mant\u00e9 un moviment de vint professors que se\u2019n van i d\u2019 altres en venen.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u00f3n cursos de gran producci\u00f3 creativa. El 1997-98, durant la Setmana Cultural, hi ha una exposici\u00f3 pict\u00f2rica col\u00b7lectiva de Ra\u00fcl Gonz\u00e1lez, Astrid Casademunt i \u00c0ngel Llevat. Els professors Jordi Ant\u00f3n i Agn\u00e8s Recasens acaben el treball titulat \u201cDescobrim Barcelona\u201d<\/em>, una visi\u00f3 hist\u00f2rica, urban\u00edstica i arquitect\u00f2nica per a l\u2019alumne amb l\u2019\u00fas de l\u2019eina inform\u00e0tica. L\u2019institut rep una vintena de premis en el concurs de cartells de l\u2019ONCE.<\/p>\n Aquest mateix curs acaben els primers alumnes dels Cicles Formatius, concretament el mitj\u00e0 de Gesti\u00f3 administrativa i el superior d\u2019Educaci\u00f3 infantil.<\/p>\n Cal ressenyar aqu\u00ed un fet negatiu que es produeix el curs 1998-99 s\u2019acomiada de l\u2019institut la bibliotec\u00e0ria Cristina Rodr\u00edguez. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0 la Biblioteca ha patit la manca de personal professional que en tingu\u00e9s cura, se n\u2019ocupen professores i professors, amb les dificultats que aix\u00f2 comporta. Les diverses direccions han mirat de resoldre aquest problema per\u00f2 avui encara no n\u2019han assolit l\u2019\u00e8xit. Cristina havia agafat el relleu de la seva germana Concepci\u00f3, qui el curs 1993-94 va marxar per impartir classes a l\u2019escola de biblioteconomia.<\/p>\n El curs 1998-99, \u00faltim del segle XX, veu n\u00e9ixer la web del centre, un nou mitja de comunicaci\u00f3 del centre que ens obre al m\u00f3n. Aquella primera versi\u00f3 de la nostra web va ser obra d\u2019Elena Vicioso.<\/p>\n <\/p>\n El segle XXI: cam\u00ed del futur<\/strong><\/p>\n El nou segle comen\u00e7a amb un comiat: l\u2019antiga FP. S\u2019extingeix aquell model de formaci\u00f3 professional i el centre ho fa amb una festa de comiat que constitueix una veritable trobada d\u2019ex-alumnes i ex-professors. La festa es complementa amb una exposici\u00f3 de fotografies i un recull d\u2019imatges de v\u00eddeo.<\/p>\n Aquest mateix curs 1999-2000 es realitzen moltes obres, sobretot gracies a l\u2019activitat de la casa d\u2019oficis que s\u2019implant\u00e0 al centre. Es tracta d\u2019un programa finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea i dirigit per la Direcci\u00f3 General de Promoci\u00f3 Educativa. Varen ser obres de jardineria, manteniment i pintura.<\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s el curs d\u2019un comiat ben trist: no es faran m\u00e9s setmanes culturals.<\/p>\n El curs 2000-01 diversos alumnes de segon de Batxillerat participen i obtenen premi en l\u2019Expo Recerca Jove. Mireia Tar\u00edn i \u00c1lvaro S\u00e1nchez amb el treball \u201cEls l\u00edquens com organismes indicadors?\u201d<\/em>, tutoritzats per la professora \u00c0ngels Ferrer, obtingueren el 1r premi, que comport\u00e0 exposar-lo a Estocolm (Su\u00e8cia). Aix\u00ed mateix, Sandra Cubel amb el treball \u201cOscar Wilde\u201d<\/em>, tutoritzat pel professor C\u00e9sar Guzm\u00e1n, va obtenir el 3r premi.<\/p>\n Neix al centre La marat\u00f3 de contes<\/em>. \u00c9s una activitat cultural organitzada pels alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior d\u2019Animaci\u00f3 sociocultural consistent en un continu desfilar per l\u2019escenari de narradors de contes (populars, cultes, t\u00edpics, llegendes…) que es perllonga sense parar durant hores. Amb el nou mil\u00b7lenni, i dins del Pla estrat\u00e8gic 2001-2005, el centre inicia el cam\u00ed del futur: l\u2019aplicaci\u00f3 de les noves tecnologies a l\u2019educaci\u00f3 i la implantaci\u00f3 d\u2019un model de gesti\u00f3 basat en la millora continua i enfocat a l\u2019assoliment de la Certificaci\u00f3 de Qualitat del centre segons la norma ISO 9001-2000.<\/p>\n A partir de 2004, l’esfor\u00e7 es multiplica per tal d’assolir l’objectiu. Es modifica tota la gesti\u00f3 del centre i s’adapta al model de gesti\u00f3 per processos; s’incorporen noves maneres de gestionar (planificaci\u00f3, gesti\u00f3 de la satisfacci\u00f3 dels usuaris, revisi\u00f3 peri\u00f2dica del sistema, dues auditories anuals -una interna i una externa-, etc); i, el m\u00e9s important, s’implanta la millora cont\u00ednua com a m\u00e8tode de funcionament del centre (cada curs, en comen\u00e7ar, s’estableixen uns objectius de millora que s’hauran d’haver assolit en finalitzar l’activitat acad\u00e8mica).<\/p>\n El mes de novembre de 2006 l’empresa ECA Cert, Certificacions va auditar el centre i tot el sistema de gesti\u00f3. Uns mesos despr\u00e9s, el 21 de mar\u00e7 de 2007, va estendre el Certificat que acredita \u201cque el sistema de gesti\u00f3 de la qualitat de l\u2019organitzaci\u00f3 IES Severo Ochoa aplicat a les seves activitats d\u2019ensenyament reglat d\u2019ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Mitj\u00e0 i Superior (…) \u00e9s conforme amb la norma UNE-EN-ISO 9001-2000\u201d.<\/p>\n El dia 19 de juny de 2007, en un acte presidit per l\u2019Alcaldessa d\u2019Esplugues de Llobregat, Exma. Sra. Pilar D\u00edaz, el Director General d\u2019Ensenyaments Professionals i Art\u00edstics, Sr. Josep Franc\u00ed, va fer el lliurament oficial al centre de la Certificaci\u00f3 de Qualitat al director del centre, Frederic Bofill.<\/p>\n Aquesta certificaci\u00f3 va ser revalidada per l\u2019empresa Bureau Veritas el mes d\u2019abril de 2010, despr\u00e9s de sotmetre el centre a una auditoria a finals de 2009. Aquest fet significa la consolidaci\u00f3 del model de gesti\u00f3 de qualitat implantat.<\/p>\n En l\u2019actualitat el Severo, amb 30 anys d\u2019hist\u00f2ria, \u00e9s un institut carregat d\u2019il\u00b7lusions i projectes. Al seu prestigi a la comarca com a centre consolidat de Formaci\u00f3 Professional espec\u00edfica, amb unes fam\u00edlies professionals que abasten un ampli ventall formatiu \u2013Administraci\u00f3, Qu\u00edmica, Electricitat i electr\u00f2nica i Serveis socioculturals i a la comunitat -, s’hi afegeix l\u2019evid\u00e8ncia que imparteix un ensenyament modern, de qualitat i adaptat a la idiosincr\u00e0sia de cada alumne en totes les etapes educatives. S\u2019ha de fer especial esment d\u2019aquesta caracter\u00edstica en l\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria, doncs l\u2019especial esfor\u00e7 del Claustre de professors per definir un model educatiu eficient i adaptatiu, ha donat com a resultat un centre mod\u00e8lic en molts sentits, on la innovaci\u00f3 educativa \u2013Mediaci\u00f3 escolar, Pla Experimental de Lleng\u00fces Estrangeres (tant a ESO com a CF), Simulaci\u00f3 d’empreses, tutoria individual…\u2013 i l\u2019adaptaci\u00f3 \u2013Aula d\u2019atenci\u00f3 a la diversitat, Aula d\u2019acollida per a nouvinguts, USEE…\u2013 formen part substancial de la seva manera de ser, de la seva cultura de centre.<\/p>\n El curs 2009-10, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei d\u2019Educaci\u00f3 Catalana (LEC), el centre torna a canviar la seva denominaci\u00f3, passant a ser l\u2019Institut Severo Ochoa.<\/p>\n Amb la incorporaci\u00f3 del Curs de Preparaci\u00f3 per a la Prova d\u2019Acc\u00e9s a CFGS el centre ha acabat d\u2019arrodonir la seva oferta educativa i formativa: era l\u2019\u00fanica llacuna que restava per cobrir, el pas dels Cicles Formatius de Grau Mitj\u00e0 als Superiors.<\/p>\n Aquest fet, juntament amb els nous convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 amb importants empreses (Uni\u00f3 Hospital\u00e0ria, Euroservices Bayer SL) per tal de facilitar tant l\u2019acc\u00e9s dels estudiants de FP al lloc de treball com la formaci\u00f3 i acreditaci\u00f3 dels treballadors de les empreses, permeten afirmar que l\u2019oferta educativa de l\u2019Institut Severo Ochoa abasta tots els ensenyaments legalment prescrits entre l\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i la Universitat, cosa que el converteix en un centre d\u2019enorme potencial de futur tant a la poblaci\u00f3 d\u2019Esplugues, com a la comarca del Baix Llobregat.<\/p>\n <\/p>\n Quadre cronol\u00f2gic d’equips directius<\/strong><\/p>\n nt de l\u2019institut d\u2019FP \u201cBadalona I\u201d. S\u2019imparteixen les especialitats d\u2019Electricitat, Metall, Qu\u00edmica i Administratiu.<\/p>\nstal\u00b7la a les depend\u00e8ncies que deixen els tallers d\u2019Electricitat, Electr\u00f2nica i Delineaci\u00f3. Ara el centre ja te nom catal\u00e0: Institut de Formaci\u00f3 Professional d\u2019Esplugues de Llobregat.<\/p>\nConcepci\u00f3 Rodr\u00edguez. Hi ha una bona varietat de llibres \u2013a la vora de 5400\u2212, revistes i diaris, es fa servei de pr\u00e9stec, es preparen dossiers de temes d\u2019actualitat, etc.<\/p>\n<\/p>\n\n\n
\n Per\u00edode<\/td>\n Director\/a<\/td>\n Sotsdirector\/a
\n– Coord. Pedag\u00f2gic<\/td>\nCap d’Estudis<\/td>\n Administrador\/a<\/td>\n Secretari\/a<\/td>\n Cap d’Est. Adjunt\/a<\/td>\n Coord. Qualitat<\/td>\n<\/tr>\n \n 1976-1979<\/td>\n Eul\u00e0lia Tort<\/td>\n <\/td>\n Emilio Palacios<\/td>\n Josep Sales<\/td>\n Antonio Avil\u00e9s<\/td>\n <\/td>\n <\/td>\n<\/tr>\n \n 1979-1980<\/td>\n Jaume Sala<\/td>\n Isabel Hip\u00f3lito<\/td>\n Conxita Sala<\/td>\n Rosa Llop<\/td>\n Felicidad Aubet<\/td>\n<\/tr>\n \n 1980-1982<\/td>\n Juli\u00e1n Hidalgo<\/td>\n Josep Ma. Servent<\/td>\n Garrido<\/td>\n Ram\u00f3n Tic\u00f3<\/td>\n Jos\u00e9 Hidalgo
\nLu\u00eds Povedano<\/td>\n<\/tr>\n\n 1982-1984<\/td>\n Emilio Palacios<\/td>\n Alberto Berg\u00e9s<\/td>\n Manuel Fern\u00e1ndez
\nJoana Arrabal
\nJosep Obiols<\/td>\nJos\u00e9 Estebo<\/td>\n Isidre Rabad\u00e0<\/td>\n<\/tr>\n \n 1984-1986<\/td>\n Alberto Berg\u00e9s<\/td>\n Rosa Bertran<\/td>\n Jos\u00e9 Garc\u00eda
\nJuan Jos\u00e9 Garc\u00eda<\/td>\nEdmundo Espina<\/td>\n Isidre Rabad\u00e0
\nAlbert Mart\u00ed
\nJoan Ricou<\/td>\n<\/tr>\n\n 1986-1987<\/td>\n Antonio del Barrio<\/td>\n Montserrat Tar\u00edn<\/td>\n Jos\u00e9 Ma. Garc\u00eda-Primi
\nAntonio Fern\u00e1ndez<\/td>\nNeus Sabat\u00e9<\/td>\n Joan Ricou<\/td>\n<\/tr>\n \n 1987-1989<\/td>\n Montserrat Tar\u00edn<\/td>\n Jose Ma. Garc\u00eda-Primi<\/td>\n Ferran Vidal
\nElvira Zapater<\/td>\nJoaqu\u00edn Corvo
\nJos\u00e9 Luis Gil<\/td>\nIgnasi Velasco
\nFrederic Bofill<\/td>\n<\/tr>\n\n 1989-1990<\/td>\n Frederic Bofill<\/td>\n Ramon Pursals<\/td>\n Ra\u00fcl Gonz\u00e1lez
\nJosep Serra<\/td>\nGemma P\u00e9rez<\/td>\n Alfred Sala<\/td>\n<\/tr>\n \n 1990-2004<\/td>\n Edmundo Espina<\/td>\n Alberto Berg\u00e9s<\/td>\n Josep Serra
\nJuan Carlos Arias
\nManuel Fern\u00e1ndez
\nMontserrat Buxad\u00e9
\nRom\u00e0 Cano
\nMaria Jorba
\nFrederic Bofill<\/td>\nJoan Gamissans
\nGemma P\u00e9rez
\nJordi Junyent<\/td>\nEvarist Pons
\nJoina Vila<\/td>\nGabriel Mart\u00edn
\nFrederic Bofill
\nHerm\u00ednia Gom\u00e0<\/td>\n<\/tr>\n\n 2004-2012<\/td>\n Frederic Bofill<\/td>\n Alberto Berg\u00e9s
\nEnric P\u00e9rez<\/td>\nJos\u00e9 Garc\u00eda
\nHerm\u00ednia Gom\u00e0<\/td>\nJ.Carlos Gonz\u00e1lez
\nJos\u00e9 Pozuelo<\/td>\nJoana MolinaTeresa Ruiz<\/td>\n \u00c0ngels FerrerFrancesc Crua\u00f1es<\/td>\n Em\u00edlia Vallejo<\/td>\n<\/tr>\n \n des de 2012<\/td>\n Enric P\u00e9rez<\/td>\n Francesc Crua\u00f1es<\/td>\n Jos\u00e9 Garc\u00eda
\nHerm\u00ednia Gom\u00e0<\/td>\nJos\u00e9 Pozuelo, J\u00falia Ramiro<\/td>\n Teresa Ruiz<\/td>\n Em\u00edlia Vallejo<\/td>\n \u00a0M\u00aa Jos\u00e9 Estevez<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n<\/a>
\nEls inicis
\nCom tothom a Esplugues de Llobregat sap, l\u2019actual Institut Severo Ochoa va n\u00e9ixer com a centre de formaci\u00f3 professional. Corria l\u2019any 1975, l\u2019alcalde d\u2019aleshores, Sr. Jos\u00e9 Catal\u00e0 Soler, va creure interessant que la nostra poblaci\u00f3 dispos\u00e9s d\u2019un centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Sembla que per… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1148,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/1148"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-severo-ochoa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}