Pederàstia, Pedofília i Abusos a menors.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant de 1989 i la normativa vigent en matèria d’infància reconeixen a infants i adolescents el dret a ser protegits de qualsevol forma de violència, inclòs l’abús sexual, i el deure dels poders públics d’adoptar mesures perquè aquesta protecció sigui efectiva.

Els estudis internacionals indiquen que un 15% dels ciutadans de països amb sistemes de benestar com el nostre patiran abusos sexuals durant un moment o altre de la seva infància i adolescència.

Pederàstia: abús o agressió sexual de menors, es considera delicte. Pedofília: atracció sexual cap els infants, no es considera delicte.

La pedofília és la preferència sexual d’un adult vers els menors. Com a diagnosi mèdica, está tipificat com una parafília, un trastorn de la personalitat i del comportament sexual adult. Un pedòfil és una persona que experimenta aquest tipus d’atracció.

El terme té diferents definicions en psiquiatria, psicologia, legals o usos socials. Generalment no comporta una relació genital. En aquest cas es tracta de pederástia, la qual cosa está tipificada com a delicte quan s’esdevé amb menors per sota de l’edat de consentiment, en considerar-se que per sota d’aquesta edat no poden consentir les relacions sexuals en cap cas. Socialment, i de manera incorrecta, es relaciona la pedofília amb la pornografia infantil, i amb abusos sexuals, equiparant-la amb pederástia.

En cercles especialitzats, s’usen termes específics:

      Efebofília per referir-se a la preferència sexual vers adolescents tardans (15 a 19 anys)

      Hebefília per referir-se a la preferència sexual cap a adolescents primerencs (12 a 14 anys)

      Pedofília per referir-se a la preferència sexual pels nens prepúbers.

      La infantofília és la condició en la qual persones adultes experimenten atracció sexual cap a nens d’entre 0 i 5 anys.

La Classificació internacional de malalties de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la pedofília com la preferència sexual per infants d’edat prepuberal o principis de la pubertat. Aquest criteri inclou com a pedòfils adolescents de 16 anys o més i com a mínim 5 anys majors que l’infant.

El Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria defineix la pedofília com una parafília en la qual una persona té intensos i recurrents impulsos sexuals i fantasies vers infants impúbers i en què aquests causen angoixa o dificultats interpersonals.

L’abús de menors és un fet constatat en la nostra societat. No tots els pedòfils cometen abusos, ni tampoc tots els abusadors són pedòfils, són persones que se senten atretes per adults però com que no s’hi atreveixen i a causa d’un trastorn de personalitat, ho fan amb menors.

Hi ha estudis que diuen que un 1% de la població masculina encaixa en els perfils de la pedofília. Per contra, aquesta parafília és inexistent en la població femenina. La pedofília es tracta d’una interacció entre factors biològics, psicològics i socials El menor és amenaçat, i és vulnerable, les seves estructures cognitives no li permeten discernir entre el que està bé i el que està malament. En el moment de l’abús no es pot defensar, i més tard se sentirà culpable, i la seva autoestima es veurà afectada negativament. L’abús sexual farà que l’infant tingui greus problemes de relació en la seva adultesa, mancances en les relacions socials i principalment en les seves relacions en la intimitat

L’abús sexual va des de l’exhibicionisme fins a la violació, els estudis diuen que l’abusador és una persona de l’entorn familiar i de confiança, és per aquest fet que el menor no és capaç de denunciar els fets, perquè sovint per immaduresa ho considera un fet normal.

  •  Com prevenir que els potencials abusadors portin a terme el seu delicte?

Existeixen programes que proporcionen teràpia als pedòfils (Clínica Universitària de la Charité de Berlín) tot i que allà mateix asseguren que la pedofília no es pot curar, l’única cosa que es pot fer és ajudar els pedòfils a controlar els seus instints.

El projecte és finançat pel Ministeri Federal de Justícia. La teràpia és totalment gratuïta i confidencial, es treballa en grup. Hi ha una enorme demanda per participar en aquests programes, que s’ha estès a 10 ciutats d’Alemanya.

https://youtu.be/ck3uOCyWB50

Molts pedòfils creuen que pel fet de consumir pornografia infantil no cometen cap delicte, però el fet de produir una pel·lícula d’aquest tipus constitueix un abús a menors, i per tant la seva consumició forma part d’una complicitat. A Catalunya no tenim aquesta mena de programes, només s’apliquen en centres penitenciaris i quan ja hi ha hagut delicte. És el cas del programa SAC (control de les agressions sexuals) al centre penitenciari de Quatre Camins.

A Espanya l’anàlisi específica dels delinqüents sexuals i l’aplicació de programes amb ells es van iniciar a Catalunya el 1996. La primera d’aquestes recerques (1995) va estudiar una mostra de 29 violadors, autors de 226 delictes de diverses tipologies. La segona (1996) va analitzar a 33 delinqüents sexuals que havien abusat de menors i eren autors de 116 delictes.

Una tercera recerca (1998) va estudiar una mostra de delinqüents sexuals menors d’edat amb la finalitat d’adaptar un programa específic per a joves. Com a resultat d’això es va crear el primer programa específic per a delinqüents sexuals adaptat al context espanyol i denominat Programa de Control de l’Agressió Sexual (SAC). La primera aplicació d’aquest programa es va dur a terme paral·lelament en dos centres penitenciaris de la província de Barcelona: Quatre Camins i Brians. Aquest mateix programa, amb algunes adaptacions, s’aplica en l’actualitat en diverses presons espanyoles. Més enllà de les diferències individuals, que necessàriament hauran de ser estudiades en cada cas, amb molta freqüència els agressors sexuals solen presentar problemes de tres tipus diferents encara que interrelacionats:

 En el seu comportament sexual.

 En la seva conducta social.

 En el seu pensament (“distorsions cognitives”)

El comportament sexual de molts agressors sexuals es projecta d’una manera desviada cap a objectius sexuals inacceptables, com són els menors d’edat o l’ús de la violència per forçar la submissió sexual d’una dona. És a dir, trien aquestes formes desviades de relació sexual, que són les que els resulten més excitants, i no aconsegueixen inhibir tals maneres d’obtenir plaer.

També hi ha medicació per intentar pal·liar la resposta sexual dels pedòfils, és un tractament voluntari, però pot tenir efectes secundaris i en absolut és la solució. L’abús de menors no és cap novetat, sempre ha existit, el més actual és l’assetjament a menors a través d’internet, s’anomena Grooming:

Podem definir Grooming com la situació d’assetjament o fustigació cap al menor procedent d’una persona major d’edat amb finalitat sexual explícita o implícita. Per norma general, un adult desenvolupa una sèrie d’accions per guanyar-se la confiança del nen amb la finalitat d’obtenir concessions de tipus sexual. Solen incloure actuacions que van des d’un acostament amb ocupació d’empatia i/o d’enganys, fins a xantatge per obtenir imatges compromeses del menor i, en casos extrems, pretenen una trobada en persona. Per això, aquest tipus de situacions són de risc extrem per al menor. L’objectiu del ciber assetjador és aconseguir imatges del menor, pel seu propi plaer o fins i tot per vendre-les.

El menor és extorsionat i entra en un cercle del qual no pot sortir. Sovint l’abusador, es fa passar per altres persones, menors en general, per arribar a intimar amb les víctimes. A Paris, existeix una associació (Àngel blau) que proporciona ajuda i assessorament als pedòfils, agressors sexuals i també víctimes. És una entitat sense cap tipus de subvenció. Un cop al mes, s’organitza una reunió entre víctimes i agressors que s’escolten i intenten empatitzar els uns amb els altres.

S’anomenen  “Grups de paraula” Víctimes d’agressions i abusos sexuals a Catalunya per edat segons els atestats policials del 2015.

  • 0 – 12 anys 317
  • 13 – 15 anys 213
  • 16 – 17 anys 114
  • Menys de 18 anys 644 Font: Elaboració a partir de dades de la Direcció General de Policia, Mossos d’Esquadra

Segons el Síndic de Greuges Rafel Ribó,”l’abús sexual infantil està infradetectat” i hi ha mancances en molts nivells diferents de l’administració, tant pel que fa a la detecció dels casos com en la prevenció, el tractament i la formació dels professionals. L’abús sexual, com en general la violència exercida envers els infants, constitueix un fenomen que es manté sovint ocult i que presenta enormes dificultats per ser detectat. Si bé la violència física i psíquica contra les dones ha sortit a la llum, la violència sexual, especialment contra infants i adolescents, és objecte encara d’ocultació fins i tot per les mateixes víctimes, perquè afecta l’esfera més íntima de la persona i per la por de l’escàndol i del rebuig familiar i social.

En el cas de les formes cròniques d’abús sexual, que solen produir-se dins de l’àmbit familiar, poden mancar signes externs de l’agressió, i la detecció i el posterior diagnòstic caldrà fer-los a través de l’observació d’altres signes o indicadors. La formació dels professionals que treballen amb infants i adolescents per reconèixer aquests indicadors és clau perquè l’abús pugui ser detectat. És molt important que els professionals dels diferents àmbits puguin reconèixer els signes que poden indicar un possible abús en l’infant, amb l’objectiu de fer la derivació corresponent als equips especialitzats encarregats de fer l’estudi i emetre, si escau, un diagnòstic. És necessari que totes les persones que mantenen contactes amb infants siguin conscients dels factors de risc i dels indicadors de totes les formes de violència, rebin orientació sobre la forma d’interpretar aquests indicadors i tinguin els coneixements, la voluntat i la capacitat necessaris per adoptar les mesures oportunes (com ara la protecció en cas d’emergència). Per tal de protegir els infants i ajudar-los en cas que el delicte s’hagi consumat caldrà:

 Formar els professionals que treballen amb infants (salut, policia, ensenyament, lleure, serveis socials) en drets dels infants (especialment respecte de l’aplicació del dret a ser escoltat) i indicadors de risc (formació inicial i formació contínua permanent).

 Assegurar que aquesta formació s’estén a tots els centres educatius, mitjançant l’establiment, com a mínim, d’una persona de referència per cada escola o institut.

 Garantir que en l’àmbit de la salut la formació en indicadors de maltractament s’estén no només als anomenats hospitals de referència, sinó a tots els serveis d’urgències i centres d’atenció primària que atenen infants i adolescents.  Assegurar aquesta formació no només inicial, sinó també de forma continuada.

 Promoure la formació en drets dels infants i indicadors de maltractament dels professionals de l’àmbit privat que treballen amb infants a través dels col·legis professionals respectius (psicòlegs, metges, advocats, infermers).

La Convenció reconeix a l’infant el dret a manifestar la seva opinió en tots els afers que l’afectin i estableix que les seves opinions s’han de tenir en compte d’acord amb la seva edat i maduresa (article 12).

L’Observació general núm. 12 del Comitè dels Drets de l’Infant ha analitzat aquest dret i ha formulat propostes als estats perquè s’apliqui.

El Comitè ha identificat el dret a ser escoltat com un dels quatre principis generals de la Convenció (els altres tres són el dret a la no-discriminació, el dret a la vida i al desenvolupament, i la consideració principal de l’interès primordial dels infants), i ha assenyalat que s’ha de tenir en compte a l’hora d’interpretar i aplicar tots els altres drets. L’escolta de l’infant o adolescent esdevé essencial per poder protegir-lo de les situacions de violència. Els infants han de tenir informació sobre aquest dret per poder exercir-lo i han de disposar de canals per expressar-se i d’un entorn que els doni la confiança per explicar el que els hi passa.

Els professionals, especialment de la salut, dels serveis socials i de l’educació, tenen atribuït el deure específic d’intervenir obligatòriament “quan tinguin coneixement de la situació de risc o desemparament en què es troba un infant o adolescent, d’acord amb els protocols específics i en col·laboració i coordinació amb l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de protecció dels infants i adolescents” (article 100).

Bibliografia/Webgrafia

Associació Àngel Blau (Paris) http://ange-bleu.com/fr/accueil

Programa no vull ser abusador ( Berlin) https://www.dont-offend.org/

La Fundació Vicki Bernadet treballa, des de 1997, en l’atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors comesos en l’àmbit familiar i a l’entorn de confiança del nen/a.

Estudis realitzats a Espanya (Dr. Fèlix López, 1994. Ministeri d’Assumptes Socials) i en altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà, estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens sofreixen abusos sexuals abans dels 17 anys. El 60% d’aquests/as no reben cap tipus d’ajuda. La Fundació considera, per tant, que l’abús sexual infantil és un problema de salut pública que requereix una atenció especialitzada, però sobretot, d’una presa de consciència per part de tota la societat.

http://www.fbernadet.org/es/

Informe sobre l’abús sexual Infantil a Catalunya Octubre 2016

http://www.sindic.cat/site/unitFiles/4210/Informe%20abus%20sexual%20infantil cat okdef.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>