\nLou Levy, capitost de Leeds Music Publishing, em va dur amb taxi fins al Pythian Temple, al carrer 70 oest, per ensenyar-me el diminut estudi de gravaci\u00f3 on Bill Haley and His Comets havien gravat el Rock Around the Clock, i en acabat al res- taurant de Jack Dempsey a la cru\u00eflla del carrer 58 amb Broadway, on ens vam as- seure en un reservat entapissat de cuiro vermell de cara al finestral. Lou em va presentar Jack Dempsey, el gran boxejador. Jack em va saludar agitant el puny. \u2014Se\u2019t veu massa prim per als pesos pesants, haur\u00e0s de guanyar uns quants qui- los. I vestir una mica m\u00e9s b\u00e9, fer una pinta m\u00e9s elegant\u2026 no \u00e9s que necessitis gaire roba quan ets al ring\u2026 No tinguis por de pegar massa fort a ning\u00fa.
\n\u2014No \u00e9s boxejador, Jack, escriu can\u00e7ons i nosaltres les hi editarem. \u2014Ah, b\u00e9 doncs, a veure si les sento algun dia d\u2019aquests. Bona sort, noi. A fora bufava el vent, filagarses de n\u00favol corrien desordenadament, la neu s\u2019ar- rombollava als carrers sota la claror vermella dels fanals, t\u00edpics urbanites vagare- javen d\u2019ac\u00ed d\u2019all\u00e0, abrigallats: venedors amb orelleres de pell de conill que anun- ciaven a crits els seus reclams publicitaris, castanyeres\u2026 de les clavegueres sortien glopades de vapor. Res de tot aix\u00f2 no semblava important. Acabava de signar un contracte amb Leeds Music pel qual li atorgava els drets per editar les meves can\u00e7ons, cap gran acord que exig\u00eds llargues negociacions, per\u00f2. Encara no havia escrit gaire cosa. Lou m\u2019havia avan\u00e7at cent d\u00f2lars en concepte dels futurs royalties per signar el docu- ment i a mi em semblava perfecte.<\/p>\n
John Hammond, que m\u2019havia dut a Columbia Records, se m\u2019havia emportat a veure Lou i li havia demanat que em cuid\u00e9s. Hammond tan sols havia escoltat dues de les meves composicions originals, per\u00f2 tenia el pressentiment que n\u2019hi hauria m\u00e9s. En tornar al despatx de Lou, vaig obrir la funda de la guitarra, la vaig treure i em vaig posar a fer quatre acords. L\u2019habitaci\u00f3 estava abarrotada: capses de partitures amuntegades, dates de gravaci\u00f3 de m\u00fasics enganxades en taulers, plaques de fon\u00f2graf lacades, acetats amb etiquetes blanques escampats arreu, fotos d\u2019artistes signades, retrats en paper setinat Jerry Vale, Al Martino, The Andrew Sisters (Lou estava casat amb una d\u2019elles), Nat King Cole, Patti Page, The Crew Cuts\u2014, un pa- rell de magnet\u00f2fons de bobina, un gran escriptori de fusta marr\u00f3 fosc ple de les coses m\u00e9s diverses\u2026 Lou havia posat un micr\u00f2fon sobre la taula, al meu davant, i
\nen va connectar el cable a un dels magnet\u00f2fons, sense deixar de mastegar un gran cigar d\u2019aspecte ex\u00f2tic. \u2014John t\u00e9 moltes esperances en tu \u2014va dir Lou. John era John Hammond, el gran ca\u00e7atalents i descobridor d\u2019artistes monu- mentals, figures imponents de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica gravada: Billie Holiday, Teddy Wilson, Charlie Christian, Cab Calloway, Benny Goodman, Count Basie, Lio- nel Hampton\u2026 Artistes que havien creat m\u00fasica que ressonava de cap a cap de la vida americana. Ell l\u2019havia donada a con\u00e8ixer al gran p\u00fablic. Hammond fins i tot havia dirigit les \u00faltimes sessions de gravaci\u00f3 de Bessie Smith. Era llegendari, un arist\u00f2crata americ\u00e0 de soca-rel. La seva mare era una Vanderbilt genu\u00efna i John s\u2019havia criat al gran m\u00f3n, amb tota mena de comoditats, per\u00f2 no n\u2019estava satisfet i havia seguit la seva gran passi\u00f3: la m\u00fasica, preferentment el ritme dringad\u00eds del hot jazz, els espirituals i el blues, que promocionava i defensava amb la seva vida. Ning\u00fa no el podia aturar, i ell no estava per roman\u00e7os. A penes podia creure\u2019m que estigu\u00e9s despert quan em vaig trobar assegut al seu despatx: tan impensable era que em fes un contracte amb Columbia Records. Ning\u00fa no s\u2019ho hauria cregut. Columbia era un dels primers i m\u00e9s destacats segells del pa\u00eds i per a mi el sol fet de posar-hi els peus al llindar no era cap broma. Per comen\u00e7ar, es considerava que la m\u00fasica folk era una porqueria, de segona fila i tan sols editada per segells petits. Les discogr\u00e0fiques de categoria eren tan sols per a l\u2019elit, per a la m\u00fasica desin- fectada i pasteuritzada. Alg\u00fa com jo mai no hi seria adm\u00e8s excepte en circums- t\u00e0ncies extraordin\u00e0ries. Per\u00f2 John era un home extraordinari. No feia discos per a col\u2022legials ni gravava m\u00fasics col\u2022legials. Tenia bon ull i visi\u00f3 de futur, m\u2019havia vist i m\u2019havia sentit, entenia els meus pensaments i tenia fe en el que havia d\u2019arribar. Em va explicar que em veia com una baula d\u2019una llarga tradici\u00f3, la tradici\u00f3 del blues, el jazz i el folk, i no pas com un nen prodigi modern de la nova onada.<\/p>\n
D\u2019altra banda, no \u00e9s que hi hagu\u00e9s cap nova onada. El m\u00f3n de la m\u00fasica americana a finals dels cinquanta i comen\u00e7aments dels seixanta estava ben ensopit. La r\u00e0dio popular es- tava com paralitzada i plena de plasenteries buides. Encara faltaven anys perqu\u00e8 els Beatles, els Who o els Rolling Stones hi insuflessin nova vida i animaci\u00f3. El que jo tocava aleshores eren aspres can\u00e7ons folk servides amb foc i sofre infernals, i no calia fer enquestes per saber que no s\u2019adeien amb res del que sonava a la r\u00e0dio, que no es prestaven a la comercialitat, per\u00f2 John em va dir que per a ell aquestes coses eren secund\u00e0ries i que entenia tot all\u00f2 que implicava el que jo feia. \u2014Entenc la sinceritat \u2014\u00e9s el que va dir. John em va parlar en un to rude, tosc, per\u00f2 tenia un brill d\u2019apreciaci\u00f3 als ulls.<\/p>\n
Darrerament havia fitxat Pete Seeger per al segell. No l\u2019havia descobert ell, per\u00f2. Pete feia anys que anava pel m\u00f3n. Havia estat al popular grup de folk The Weavers, per\u00f2 l\u2019havien posat a la llista negra a l\u2019\u00e8poca de McCarthy i l\u2019havia passat magra, tot i que mai no havia deixat de treballar. Hammond emprava un to desafiador en parlar de Seeger: que si els avantpassats de Pete havien arribat amb el Mayflower, que si els seus parents havien lluitat a la batalla de Bunker Hill\u2026 per l\u2019amor de D\u00e9u! \u00abT\u2019entra al cap que aquells fills de puta el posessin a la llista negra? Els hau- rien de penjar.\u00bb \u2014Parlem clar \u2014em va dir\u2014:ets un jove amb talent. Si pots controlar aquest ta- lent perqu\u00e8 no es dispersi, ser\u00e0s bo. Et far\u00e9 entrar aqu\u00ed i et gravar\u00e9. A veure qu\u00e8 passa. I a mi em va semblar perfecte. Em va posar un contracte al davant, l\u2019oficial, i el vaig signar a l\u2019acte, sense preocupar-me pels detalls: no em calien advocats, asses- sors ni ning\u00fa que hi fiqu\u00e9s el nas. Hauria signat de bon grat qualsevol document que m\u2019hagu\u00e9s posat al davant. Va mirar el calendari, va triar una data per comen\u00e7ar a gravar, me la va assenyalar i la va marcar amb un cercle, em va dir a quina hora havia d\u2019arribar i que an\u00e9s pen- sant qu\u00e8 volia tocar. En acabat va cridar Billy James, el cap de publicitat del segell, i li va dir que escrigu\u00e9s algun text promocional sobre mi, coses personals per a un comunicat de premsa. Billy vestia com un gom\u00f3s acabat de sortir de Yale. D\u2019al\u00e7ada mitjana cabells ne gres i crespos, semblava que no s\u2019hagu\u00e9s col\u2022locat en sa vida i que no s\u2019hagu\u00e9s trobat mai enmig de cap moguda. Vaig entrar tranquil\u2022lament al seu despatx, em vaig asseure davant l\u2019escriptori, i ell va tractar que jo li amoll\u00e9s algunes dades, com si se supos\u00e9s que les hi havia de donar de seguida i amb sinceritat. Va treure un bloc i un llapis i em va preguntar d\u2019on era. Li vaig dir que d\u2019Illinois i ho va apuntar. Em va preguntar si mai havia treballat de res m\u00e9s i li vaig dir que havia tingut un munt de feines, que una vegada havia dut el cami\u00f3 d\u2019una fleca. Ho va apuntar i em va preguntar si hi havia res m\u00e9s. Li vaig dir que havia treballat a la construcci\u00f3 i em va preguntar on. \u2014A Detroit. \u2014Has fet voltes pel pa\u00eds? \u2014S\u00ed. Em va preguntar sobre la fam\u00edlia, on eren. Li vaig dir que no en tenia la m\u00e9s petita idea, que havien mort feia temps. \u2014Com era la teva vida casolana?<\/p>\n
Li vaig dir que m\u2019havien fet fora de casa. \u2014Qu\u00e8 feia el teu pare? \u2014Electricista. \u2014I de la teva mare, qu\u00e8 me\u2019n dius? \u2014Mestressa de casa. \u2014Quina mena de m\u00fasica toques? \u2014M\u00fasica folk. \u2014Quina mena de m\u00fasica \u00e9s la m\u00fasica folk? Li vaig dir que es tractava de can\u00e7ons transmeses dels uns als altres. Odiava aquesta mena de preguntes. Vaig considerar que b\u00e9 podia no fer-ne cas. Semblava que Billy recel\u00e9s de mi i aix\u00f2 m\u2019estava b\u00e9. De tota manera no em venia de gust con- testar les seves preguntes, no sentia cap necessitat d\u2019explicar res a ning\u00fa.
\n\u2014Com has arribat aqu\u00ed? \u2014em va preguntar. \u2014Vaig agafar un tren de mercaderies. \u2014Deus voler dir un tren de passatgers. \u2014No, un tren de mercaderies. \u2014Vols dir un de furgons? \u2014S\u00ed, un de furgons, un tren de mercaderies. \u2014D\u2019acord, un tren de mercaderies. Vaig fixar la mirada m\u00e9s enll\u00e0 de Billy, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva butaca, a trav\u00e9s de la finestra i fins a l\u2019altra banda del carrer, en un edifici d\u2019oficines on podia veure una fren\u00e8tica secret\u00e0ria absorta en alguna cosa: escrivia enfeinada, asseguda a un es- criptori amb posat pensar\u00f3s. No se la veia gens divertida. M\u2019hauria agradat tenir un telescopi. Billy em va preguntar a qui creia que m\u2019assemblava del m\u00f3n musical d\u2019aleshores. Li vaig dir que a ning\u00fa. Aix\u00f2 era cert, veritablement no em veia sem- blant a ning\u00fa. Tota la resta de respostes, per\u00f2, va ser una poca-soltada absoluta, xerrameca de penjat. No havia arribat amb cap tren de mercaderies. El que havia fet era travessar el pa\u00eds des de l\u2019Oest Mitj\u00e0 amb un sedan de quatre portes, un Impala del 57 \u2014directament des de Chicago, d\u2019on havia tocat el dos com un esperitat\u2014 sallant tota l\u2019estona a trav\u00e9s de ciutats plenes de fum, per carreteres tortuoses, prats co- berts de neu, endavant, travessant cap a l\u2019est els l\u00edmits estatals, Ohio, Indiana, Pennsilv\u00e0nia, un viatge de vint-i-quatre hores, dormisquejant gaireb\u00e9 tota l\u2019estona al seient del darrere, parlant de quatre banalitats. Amb la ment fixa en interessos secrets\u2026 fins que a l\u2019\u00faltim vam creuar el pont de George Washington. El cotx\u00e0s s\u2019hi va aturar a l\u2019altra banda i em va deixar sortir. Vaig tancar d\u2019un cop de porta, vaig fer ad\u00e9u amb la m\u00e0 i vaig apressar el pas sobre la neu endurida. El vent tallant em fuetejava la cara. Finalment era all\u00ed, a Nova York, una ciutat com una xarxa massa embullada per comprendre-la, cosa que jo no tenia cap intenci\u00f3 de fer. Jo hi era per trobar cantants, els que havia sentit en disc: Dave Van Ronk, Peggy Seeger, Ed McCurdy, Brownie McGhee and Sonny Terry, Josh White, The New Lost City Ramblers, el Reverend Gary Davis i un grapat m\u00e9s, sobretot per trobar Woody Guthrie. Nova York, la ciutat que determinaria el meu dest\u00ed. La Gomorra moderna. Jo comen\u00e7ava a partir de zero, per\u00f2 no era de cap manera un noven\u00e7\u00e0. Hi vaig arribar al pic de l\u2019hivern. Feia un fred atro\u00e7 i totes les art\u00e8ries de la ciutat tenien un bon gruix de neu, per\u00f2 jo procedia del nord glacial, un raconet de m\u00f3n on els ombr\u00edvols boscos gebrats i les carreteres gla\u00e7ades no eren cap sorpresa.
\nPodia superar les limitacions. No eren diners ni amor el que jo buscava.<\/p>\n
Tenia la consci\u00e8ncia ben desperta, estava acostumat a fer les coses a la meva manera, era poc pr\u00e0ctic i, per si no fos prou, un visionari. Posse\u00efa una ment \u00e0gil i forta com un cep, i no necessitava cap avalador. No coneixia ni una \u00e0nima en aquella metr\u00f2poli fosca i gla\u00e7ada, per\u00f2 aix\u00f2 estava a punt de canviar\u2026 i ben aviat. El Caf\u00e8 Wha? era un club situat al carrer de MacDougal, al cor de Greenwich Vi- llage. Era una mena de caverna subterr\u00e0nia, sense begudes alcoh\u00f2liques, mal il\u2022luminada, com un gran menjador amb taules i cadires que obria al migdia i tan- cava a les quatre de la matinada. M\u2019havien dit que hi an\u00e9s i deman\u00e9s per un can- tant anomenat Freddy Neil, que era qui portava les actuacions di\u00fcrnes. Vaig trobar el lloc i em van dir que Freddy era a baix, al soterrani on es deixaven els abrics i els barrets, i all\u00ed el vaig trobar. Neil era el presentador de la sala i el m\u00fasic que es feia c\u00e0rrec de tots els artistes. No hauria pogut estar m\u00e9s amable. Em va preguntar qu\u00e8 feia i li vaig dir que cantava i tocava la guitarra i l\u2019harm\u00f2nica. Em va demanar que li toqu\u00e9s alguna cosa. Al cap d\u2019un moment em va dir que podia tocar l\u2019harm\u00f2nica amb ell durant les seves actuacions. Em vaig quedar extasiat. Al- menys ja tenia un lloc on resguardar-me del fred. I aix\u00f2 era bo. Fred tocava durant uns vint minuts i en acabat presentava la resta d\u2019actuacions; despr\u00e9s pujava novament a tocar sempre que li venia de gust, quan el cau era ple de gom a gom. Les actuacions eren inconnexes, bunyoleres, i semblaven tretes de l\u2019Amateur Hour de Ted Mack, un popular programa de televisi\u00f3. La major part del p\u00fablic eren universitaris, gent dels suburbis, secret\u00e0ries que hi anaven a dinar, mariners i turistes. Tothom actuava entre deu i quinze minuts. Fred tocava tota l\u2019estona que li semblava, tota la que li dur\u00e9s la inspiraci\u00f3. Freddy tenia glamour, vestia d\u2019una manera cl\u00e0ssica, era malcarat i melangi\u00f3s, de mirada enigm\u00e0tica, cutis vellutat, cabells decorats amb uns quants r\u00ednxols i poderosa veu de bar\u00edton que emetia notes tristes i les propulsava contra les bigues amb micro o sense. Era l\u2019emperador del local, fins i tot tenia el seu propi harem, les seves devotes. Era intocable. Tot girava al seu voltant. Anys despr\u00e9s, Freddy compondria la famosa can\u00e7\u00f3 \u00abEverybody\u2019s Talkin\u2019\u00bb. Mai no vaig fer cap actuaci\u00f3 amb la meva pr\u00f2pia m\u00fa- sica. Em limitava a acompanyar Neil quan tocava la seva, i vet aqu\u00ed on vaig comen- \u00e7ar a tocar de manera regular a Nova York. Als espectacles di\u00fcrns del Caf\u00e8 Wha?, xous fets a base de peda\u00e7os, hi podies veure qualsevol i qualsevol cosa: un humorista, un ventr\u00edloc, un grup de percussi\u00f3, un poeta, una imitadora, un duo que cantava coses de Broadway, un mag dels de conill al barret, un paio cofat amb un turbant que hipnotitzava gent del p\u00fablic, un altre tota l\u2019actuaci\u00f3 del qual consistia en acrob\u00e0cies facials\u2026 qualsevol que volgu\u00e9s introduir-se al m\u00f3n de l\u2019espectacle. No res que et canvi\u00e9s la visi\u00f3 de les coses. No hauria volgut l\u2019espectacle de Fred per res del m\u00f3n. Cap a les vuit del vespre, tota aquella fauna di\u00fcrna s\u2019aturava i llavors comen\u00e7ava l\u2019espectacle professional. Humoristes com ara Richard Pryor, Woody Allen, Joan Rivers, Lenny Bruce i grups de folk comercials com ara The Journeymen es feien els amos de l\u2019escenari. Tots els que hi havien estat durant el dia recollien la para- deta. Un dels paios que actuaven a la tarda era Tiny Tim, el de la veu de falset. To- cava l\u2019ukulele i cantava com una noia vells est\u00e0ndards dels anys vint. Hi vaig parlar unes quantes vegades i li vaig preguntar quina altra mena de llocs hi havia pels vol- tants per treballar, i em va dir que de vegades ell tocava en un lloc de Times Square anomenat Hubert\u2019s Flea Circus Museum. Aquest lloc el vaig descobrir m\u00e9s tard.<\/p>\n
Fred havia de suportar constantment la llauna i les pressions de plepes que vo- lien tocar o interpretar aix\u00f2 o all\u00f2 altre. El m\u00e9s trist de tots era un paio anomenat Billy el Carnisser. Semblava tret del Passatge del Terror d\u2019algun parc d\u2019atraccions. Tan sols toca-va una can\u00e7\u00f3, \u00abHigh-Heel Sneakers\u00bb, i hi estava enganxat com a una droga. Normalment Fred l\u2019hi deixava tocar en algun moment durant el dia, gene- ralment quan el local era buit. Billy sempre introdu\u00efa la seva can\u00e7\u00f3 dient: \u00abAquesta va per vosaltres, nenes\u00bb. El Carnisser duia un abric que li venia petit, ben cordat sobre el pit. Era un manat de nervis i en algun moment del passat l\u2019havien tingut a Bellevue amb camisa de for\u00e7a; tamb\u00e9 havia cremat un matal\u00e0s en una cel\u2022la de pres\u00f3. A Billy li havien passat tota mena de desgr\u00e0cies. Tenia problemes de relaci\u00f3 amb tothom. Aquella \u00fanica can\u00e7\u00f3 la cantava prou b\u00e9, per\u00f2. Un altre paio popular duia una disfressa de capell\u00e0 i botes de vores vermelles amb campanetes i feia versions tortuoses d\u2019hist\u00f2ries de la B\u00edblia. Moondog tamb\u00e9 actuava all\u00ed. Moondog era un poeta cec que per regla general vivia al carrer. Vestia un casc v\u00edking, una manta i botes de pell de canya alta. Moondog feia mon\u00f2legs, tocava flautes de bamb\u00fa i xiulets. Normalment actuava al carrer 42. De tota la gent que cantava al local, la meva favorita era Karen Dalton: una can- tant i guitarrista de blues blanca i alta, enrotllada, llargaruda i sensual. De fet ja la coneixia d\u2019abans: l\u2019havia topada l\u2019estiu anterior prop de Denver, en un club de folk d\u2019un poble de muntanya. Karen tenia una veu com la de Billie Holiday i tocava la guitarra com Jimmy Reed, i ho duia fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. Vaig cantar amb ella un parell de vegades. Fred sempre intentava fer un lloc a la majoria d\u2019artistes i era tan diplom\u00e0tic com podia. De vegades el local era inexplicablement buit, d\u2019altres mig ple i, llavors, de
\ncop i volta, sense cap ra\u00f3 aparent s\u2019omplia a vessar de gent i a fora es formaven cues. All\u00ed Fred era l\u2019amo, la principal atracci\u00f3 del local i el seu nom figurava a la marquesina, de manera que potser molta d\u2019aquella gent hi anava per veure\u2019l a ell. No ho s\u00e9 pas. Tocava un guitarrot Dreadnought, hi havia molta percussi\u00f3 en la seva manera de tocar, el ritme era en\u00e8rgic, torrencial: un home orquestra, una veu com una ma\u00e7ada al mig del cap. Feia furibundes versions de can\u00e7ons h\u00edbrides de presidiaris i enfervoria el p\u00fablic. N\u2019havia sentit a dir algunes coses, com ara que era un mariner errant amb un esquif atracat a Florida, que era un secreta, que tenia amigues putes i un passat t\u00e8rbol. Havia anat fins a Nashville, hi havia deixat can- \u00e7ons escrites per ell i tot seguit havia enfilat cap a Nova York, on havia tractat de passar desapercebut esperant que s\u2019oblid\u00e9s alguna cosa fosca i amb la intenci\u00f3 d\u2019omplir-se les butxaques de verderols. Veritat o no, no era cap hist\u00f2ria espaterrant. Semblava que no tingu\u00e9s aspiracions. Ell i jo ens enten\u00edem molt b\u00e9, mai no parl\u00e0vem de res personal. Era molt semblant a mi, educat per\u00f2 no gaire afectu\u00f3s; en acabar la jornada em donava una mica de xavalla i em deia: \u00abT\u00e9\u2026 perqu\u00e8 no et fiquis en embolics\u00bb. La cosa m\u00e9s bona de treballar amb ell, per\u00f2, era purament gastron\u00f2mica: totes les patates fregides i hamburgueses que podia menjar. En algun moment del dia, Tiny Tim i jo an\u00e0vem a la cuina a fer el dropo. Normalment Norbert, el cuiner, ja ens tenia preparada una hamburguesa greixosa. O aix\u00f2, o ens deixava abocar a la paella una llauna d\u2019espaguetis o de porc amb mongetes. Norbert era una passada. Duia un davantal tacat de tom\u00e0quet, tenia una cara molsuda, dura, galtaplena, amb unes cicatrius que semblaven urpades \u2014ell es creia un galant\u2014, i estalviava per poder anar a It\u00e0lia i visitar la tomba de Romeu i Julieta a Verona. La cuina semblava una cova excavada a la paret d\u2019un penya-segat. Una tarda, mentre m\u2019abocava al got Coca-Cola d\u2019un gerro de llet, vaig sentir una veu que sortia fresca i atractiva a trav\u00e9s de la pantalla de l\u2019altaveu de la r\u00e0dio. Ricky Nelson interpretava la seva \u00faltima can\u00e7\u00f3, \u00abTravelin\u2019 Man\u00bb. Ricky tenia un estil desimbolt: aquella manera de cantar melosament amb ritmes r\u00e0pids, el timbre de la seva veu\u2026 Era diferent de la resta d\u2019\u00eddols per a adolescents, tenia un gran guitar- rista que tocava com si fos una barreja d\u2019heroi de bar de mala mort i violinista de festa camperola. Nelson mai no havia estat un innovador auda\u00e7 com aquells pri- mers cantants que cantaven com si estiguessin governant vaixells en flames. No cantava amb desesperaci\u00f3 ni feia grans destrosses, i no el podies confondre amb cap xaman. Mai no semblava que s\u2019estigu\u00e9s posant a prova el l\u00edmit de la seva resis- t\u00e8ncia, per\u00f2 tant se valia. Cantava les seves can\u00e7ons amb calma i serenitat, com si estigu\u00e9s enmig d\u2019una tempesta amb tot de gent corrent esperitada al seu voltant.<\/p>\n
Tenia una veu amb un punt de misteri que et sumia en un estat peculiar. Jo havia estat un gran fan de Ricky i encara m\u2019agradava, per\u00f2 aquell tipus de m\u00fa- sica s\u2019estava acabant. No tenia cap possibilitat de significar res. Tot aquell rotllo aviat no tindria futur. Era un error. El que no era cap error era l\u2019espectre de Billy Lyons, desfer la muntanya a c\u00f2pia de forats, estar-se per barris deprimits com East Cairo, Black Betty bam be lam.* Aix\u00f2 no era cap error. Aix\u00f2 \u00e9s el que era moda. Aix\u00f2 \u00e9s el que podia fer-te q\u00fcestionar all\u00f2 que sempre havies donat per bo, el que podia sembrar el paisatge de cors trencats, el que tenia for\u00e7a espiritual. Ricky, com de costum, cantava lletres descafe\u00efnades. Lletres probablement escrites tan sols per a ell. Per\u00f2 jo sempre m\u2019hi havia sentit molt proper. Ten\u00edem si fa no fa els matei- xos anys, probablement ens agradaven les mateixes coses, \u00e9rem de la mateixa generaci\u00f3 tot i que les nostres experi\u00e8ncies vitals haguessin estat del tot diferents: ell s\u2019havia criat a l\u2019Oest, en un xou televisiu apte per a tots els p\u00fablics. Era com si ell hagu\u00e9s nascut i s\u2019hagu\u00e9s format en una mena de llacuna de Walden on tot an\u00e9s com una seda, i jo sort\u00eds de les ombr\u00edvoles arbredes demon\u00edaques; tots dos al ma- teix bosc, tan sols una manera diferent de veure les coses. El talent de Ricky em resultava molt accessible. Em donava de parer que ten\u00edem moltes coses en com\u00fa. Al cap de pocs anys gravaria algunes can\u00e7ons meves i les faria sonar com si fossin seves, com si les hagu\u00e9s escrit ell mateix. Finalment en va escriure una ell mateix i hi esmentava el meu nom. A Ricky, al cap d\u2019uns deu anys, fins i tot l\u2019esbroncarien dalt l\u2019escenari per haver-se separat del que es considerava que era la seva l\u00ednia musical. Va resultar doncs que ten\u00edem moltes coses en com\u00fa. Aix\u00f2 no hi havia manera de saber-ho dins la cuina del Caf\u00e8 Wha? escoltant aquell cantussol suau i mon\u00f2ton. El fet \u00e9s que Ricky encara feia discos, que era justament el que tamb\u00e9 volia fer jo. Ja em veia gravant per a Folkways Records. Aquest era el segell on volia ser. El segell que treia tots els grans discos.<\/p>\n
La can\u00e7\u00f3 de Ricky es va acabar, vaig donar les patates fregides que em quedaven a Tiny Tim i vaig tornar a la sala per veure qu\u00e8 feia Fred. Una vegada li vaig pre- guntar si havia tret cap disc i em va dir: \u00abJo no em dedico a aix\u00f2\u00bb. Fred usava l\u2019obscuritat com una poderosa arma musical, per\u00f2 per molt talent i for\u00e7a que tin- gu\u00e9s, li faltava alguna cosa com a int\u00e8rpret. Quan vaig veure Dave Van Ronk vaig saber qu\u00e8 era. Van Ronk treballava al Gaslight, un club enigm\u00e0tic: tenia un pes predominant al carrer, m\u00e9s prestigi que qualsevol altre lloc. Estava envoltat d\u2019un halo de misteri, tenia un gran cartell ple de colors a la fa\u00e7ana i pagava un sou setmanal. Al final d\u2019un tram d\u2019escales que arrencaven prop d\u2019un bar anomenat Kettle of Fish, el Gas- light no servia alcohol, per\u00f2 hi podies entrar ampolles en bosses de paper. Tan- cava durant el dia i obria a \u00faltima hora de la tarda amb uns sis int\u00e8rprets que ana- ven fent torns al llarg de la nit, un cercle tancat on no podia entrar cap desconegut. No s\u2019hi feien audicions de prova. Era un club on volia tocar, on necessitava tocar. Van Ronk tocava all\u00ed. Jo ja havia sentit discos de Van Ronk a l\u2019Oest Mitj\u00e0 i consi- derava que era molt bo: n\u2019havia copiat algunes gravacions frase per frase. Era vehe- ment i morda\u00e7, cantava com un mercenari i sonava com un gat vell. Van Ronk podia udolar i xiuxiuejar, fer una balada d\u2019un blues i un blues d\u2019una balada. M\u2019en- cantava el seu estil. Van Ronk representava tot el que aquella ciutat era. A Green- wich Village era el rei del carrer, hi regnava amb total hegemonia. Un fred dia d\u2019hivern, prop de la cru\u00eflla entre Thompson i el 3r, enmig d\u2019un remol\u00ed de neu quan minsos raigs de sol es filtraven a trav\u00e9s de la broma, el vaig veure avan\u00e7ar cap a mi en un silenci sepulcral. Era com si el vent l\u2019empeny\u00e9s al meu encontre. Vaig voler parlar-li, per\u00f2 alguna cosa no va funcionar. El vaig mirar men- tre em passava pel costat, vaig veure\u2019n el brill dels ulls. Va ser un moment fuga\u00e7 i el vaig deixar escapar. Aix\u00f2 no obstant, jo volia tocar per a ell. De fet, volia tocar per a qui fos. De cap manera podia asseure\u2019m en una habitaci\u00f3 i limitar-me a tocar sol. Necessitava tocar per als altres i fer-ho tota l\u2019estona. Certament, havia assajat en p\u00fablic i tota la meva vida estava esdevenint all\u00f2 que havia assajat. Seguia tenint el Gaslight al punt de mira. Com podria ser d\u2019una altra manera? Per comparaci\u00f3, la resta de locals eren obscurs i menyspreables, tavernes o petits caf\u00e8s on l\u2019int\u00e8rpret passava el plat. Per\u00f2 vaig comen\u00e7ar a tocar en tants com podia. No tenia altra opci\u00f3. Els carrerons n\u2019estaven farcits. Eren petits i de condici\u00f3 diversa, pudents i bulliciosos, i intentaven satisfer els gustos dels turistes que a la nit pul\u2022lulaven pels carrers. Qualsevol cosa podia passar per local: grans salons, baixos, entres\u00f2ls sense ascensor, soterranis, tota mena de forats a la paret. Al carrer 3r, al lloc on havia estat la cavallerissa d\u2019Aaron Burr, hi havia una ins\u00f2lita cerveseria que llavors s\u2019anomenava Caf\u00e8 Bizarre. La major part dels seus clients eren treballadors que hi passaven l\u2019estona rient, renegant, menjant carn de vedella, parlant de ties. Al fons hi havia un petit escenari i hi vaig tocar una o dues vegades. \u00c9s probable que en algun moment toqu\u00e9s a tots els locals. En general eren oberts fins a la matinada: llums de queros\u00e8 i serradures al terra, bancs de fusta en alguns, un goril\u2022la a la porta\u2026 no s\u2019hi feia pagar entrada i els propietaris intentaven servir tants caf\u00e8s com els fos possible. Els m\u00fasics s\u2019asseien o es quedaven drets vora el finestral, visibles des del carrer, o b\u00e9 eren col\u2022locats a l\u2019altra banda de la sala de cara a l\u2019entrada, i en cantar for\u00e7aven la veu fins al l\u00edmit. Ni micr\u00f2fons ni res de res.<\/p>\n
Els ca\u00e7atalents no anaven a aquests tuguris. Eren foscos i depriments i hi havia un ambient ca\u00f2tic. Els m\u00fasics cantaven i passaven el plat o tocaven tot mirant com desfilaven els turistes, amb l\u2019esperan\u00e7a que algun d\u2019ells els tir\u00e9s quatre monedes a la panera o a la funda de la guitarra. Els caps de setmana, si tocaves en tots aquells antres des del capvespre fins a l\u2019alba, potser et podies fer vint d\u00f2lars. Les nits entre setmana era m\u00e9s dif\u00edcil de dir. De vegades no gaire, perqu\u00e8 hi havia molta compe- t\u00e8ncia. Havies de saber un o dos trucs per sobreviure. Un cantant que topava molt sovint, Richie Havens, sempre duia una nena maca que passava el plat, i em vaig fixar que sempre li anava b\u00e9. De vegades passava dos plats. Si no tenies cap mena de truc, esdevenies una pres\u00e8ncia invisible, cosa que no era bona. Un parell de vegades em vaig associar amb una noia que coneixia del Caf\u00e8 Wha?, una cambrera de bon veure. An\u00e0vem de local en local, jo tocava i ella feia l\u2019acapte vestida amb una graciosa gorreta, un munt de r\u00edmel i una brusa ben escotada: semblava gaireb\u00e9 nua de la cintura en amunt sota un abric que li queia com una capa. Despr\u00e9s ens part\u00edem els diners, per\u00f2 era massa embolic fer-ho sempre aix\u00ed. Aix\u00f2 no obstant, guanyava m\u00e9s quan era amb ella que no pas quan treballava tot sol. El que vertaderament em distingia en aquella \u00e8poca era el meu repertori. Era m\u00e9s impressionant que el de la resta de m\u00fasics de caf\u00e8, ja que es basava en can\u00e7ons folk pures i dures acompanyades d\u2019un devessall incessant d\u2019acords tocats amb energia. La gent o b\u00e9 se n\u2019anava o b\u00e9 se m\u2019acostava m\u00e9s per veure qu\u00e8 era tot all\u00f2. No hi havia terme mitj\u00e0. Hi havia un munt de cantants m\u00e9s bons i m\u00fasics m\u00e9s bons per aquells locals, per\u00f2 ning\u00fa no s\u2019acostava a all\u00f2 que jo feia. Les can\u00e7ons folk eren la meva manera d\u2019explorar l\u2019univers, eren pintures, i les pintures valien m\u00e9s que qualsevol cosa que jo pogu\u00e9s dir. En coneixia la vertadera ess\u00e8ncia. Podia connectar f\u00e0cilment les peces. No m\u2019era res interpretar sense interrupcions coses com ara \u00abColumbus Stockade\u00bb, \u00abPastures of Plenty\u00bb, \u00abBrother in Korea\u00bb i \u00abIf I Lose, Let Me Lose\u00bb, totes d\u2019una tirada com si fossin una sola can\u00e7\u00f3 llarga. La major part dels altres m\u00fasics tractaven de comunicar-se a si mateixos m\u00e9s que no pas la can\u00e7\u00f3, per\u00f2 a mi aix\u00f2 m\u2019era igual. Per a mi, del que es tractava era de comu- nicar la can\u00e7\u00f3. Vaig deixar d\u2019anar al Caf\u00e8 Wha? a les tardes. No hi vaig tornar a posar els peus mai m\u00e9s. Tamb\u00e9 vaig perdre el contacte amb Freddy Neil. En lloc d\u2019anar all\u00ed, vaig comen\u00e7ar a freq\u00fcentar el Folklore Center, el baluard de la m\u00fasica folk americana. Tamb\u00e9 era al carrer de MacDougal, entre Bleecker i el 3r. Aquesta botigueta era dalt d\u2019un tram d\u2019escales i el lloc tenia l\u2019encant de les coses d\u2019\u00e8poca. Era com una cape- lla antiga, com un institut de butxaca. El Folklore Center venia tot all\u00f2 que tingu\u00e9s relaci\u00f3 amb la m\u00fasica folk i en donava informaci\u00f3. Tenia un gran aparador on hi havia discos i instruments exposats. Una tarda vaig pujar el tram d\u2019escales i em vaig posar a gandulejar per l\u2019interior. Tafanejant ac\u00ed i all\u00e0, en vaig con\u00e8ixer el propietari, Izzy Young. Young era un entu- siasta del folk tradicional, un tipus molt sarc\u00e0stic que duia ulleres gruixudes de muntura de carei, parlava amb un marcat accent de Brooklyn, vestia cal\u00e7ons de llana, cintur\u00f3 prim i botes de treball, corbata descuidadament torta. La seva veu era com un buld\u00f2zer i sempre semblava massa forta per a tan poc espai. Izzy sempre estava una mica emprenyat per alguna cosa. Era d\u2019una bonhomia embafosa.<\/p>\n
En realitat, un rom\u00e0ntic. Per a ell, la m\u00fasica folk brillava com un munt d\u2019or. Per a mi tamb\u00e9. Aquell lloc era un punt de trobada per a tota l\u2019activitat folk imaginable i en qualsevol moment podies veure-hi veritables cantants folk de la vella escola. Hi havia gent que anava a buscar-hi el correu. De tant en tant Young organitzava concerts de folk a c\u00e0rrec dels artistes de folk i blues inequ\u00edvocament aut\u00e8ntics. Els feia venir de fora perqu\u00e8 toquessin al Town Hall o en alguna universitat. Vaig arribar a veure Clarence Ashley, Gus Cannon, Mance Lipscomb, Tom Paley o Erik Darling fent voltes per la botiga. Tamb\u00e9 hi havia un munt de discos de folk esot\u00e8ric, tots ells discos que jo volia escoltar. I partitures de can\u00e7ons extintes de tota mena: aires mariners, can\u00e7ons de la guerra de Secessi\u00f3, can\u00e7ons de cowboys, can\u00e7ons plany\u00edvoles, can\u00e7ons d\u2019es- gl\u00e9sia, can\u00e7ons contra la segregaci\u00f3 racial, can\u00e7ons sindicalistes\u2026 Llibres anti- qu\u00edssims de contes populars, revistes prolet\u00e0ries, pamflets propagand\u00edstics sobre qualsevol cosa, des dels drets de les dones fins als perills de la beguda, un de Da- niel Defoe, l\u2019autor angl\u00e8s de Moll Flanders. Uns quants instruments en venda: dulcimers, banjos de cinc cordes, pipetes, flautins, guitarres ac\u00fastiques, mando- lines. Si et preguntaves en qu\u00e8 consistia la m\u00fasica folk, vet aqu\u00ed el lloc on podies fer-te\u2019n una bona idea. Izzy tenia una rebotiga amb una estufa de llenya panxuda, pintures guerxades, cadires desballestades, patriotes i herois del passat a les parets, terrissa amb mo- tius de punt de creu, candelers lacats de negre\u2026 un munt de coses relacionades amb l\u2019artesania. La cambreta era plena de discos americans i hi havia un toca- discos. Izzy m\u2019hi deixava quedar i escoltar-los. N\u2019escoltava tants com podia, fins i tot vaig arribar a fullejar un munt dels seus prehist\u00f2rics pergamins de can\u00e7ons folk. El bojament complicat m\u00f3n modern era una cosa que m\u2019interessava ben poc.<\/p>\n
No tenia cap rellev\u00e0ncia, cap pes. No em sedu\u00efa. El que al meu parer era enrotllat, interessant i d\u2019actualitat eren coses com ara l\u2019enfonsament del Titanic, la inundaci\u00f3 de la ciutat de Galveston, la barrina de John Henry, l\u2019home mort per John Hardy a la frontera de Virg\u00ednia de l\u2019Oest\u2026 Tots aquests temes tenien vig\u00e8ncia, s\u2019inter- pretaven i eren coneguts de tothom. Vet aqu\u00ed les not\u00edcies que jo tenia en compte, seguia amb inter\u00e8s i no passava per alt. A prop\u00f2sit de no deixar passar certes coses per alt, Izzy portava un diari, tamb\u00e9. Era una mena de llibre de comptes que sempre tenia obert sobre el taulell. Em feia preguntes sobre la meva vida, com ara on era que m\u2019havia criat o com m\u2019havia interessat en la m\u00fasica folk, on l\u2019havia descobert, coses aix\u00ed. Tot seguit, escrivia sobre mi al diari. Jo no entenia per qu\u00e8. Els seus interrogatoris em resultaven irri- tants, per\u00f2 ell m\u2019agradava perqu\u00e8 amb mi era afable, de manera que jo tractava de ser considerat i mostrar-me comunicatiu. Jo era molt prudent quan parlava amb desconeguts, per\u00f2 Izzy era un paio legal i li responia amb franquesa. Em va fer preguntes sobre la fam\u00edlia. Li vaig parlar de l\u2019\u00e0via materna, que vivia amb nosaltres. Era molt noble i bondadosa, una vegada em va dir que la felicitat no \u00e9s al final de cap cam\u00ed. Que la felicitat \u00e9s el cam\u00ed. Tamb\u00e9 em va ensenyar que havia de ser amable perqu\u00e8 tothom que coneixes sost\u00e9 una dura batalla. No podia imaginar quines eren les batalles d\u2019Izzy. Internes, externes? V\u00e9s a saber. Young era un home que es preocupava per les injust\u00edcies socials, la gana i la gent que vivia al carrer, i no li feia res dir-t\u2019ho. Els seus herois eren Abraham Lin- coln i Frederick Douglass. Moby Dick, la narraci\u00f3 pesquera definitiva, era la seva fantasia favorita. Young estava assetjat pels cobradors de factures i els reque- riments del propietari de l\u2019immoble. La gent sempre l\u2019estava perseguint per diners, per\u00f2 no semblava que aix\u00f2 l\u2019amo\u00efn\u00e9s. Tenia una gran capacitat de resist\u00e8ncia, fins i tot havia aconseguit a c\u00f2pia de baralles que l\u2019ajuntament permet\u00e9s tocar m\u00fasica folk al parc de Washington Square. Tothom li donava suport. Triava discos per a mi. Me n\u2019havia donat un de Country Gentlemen tot dient-me que havia d\u2019escoltar \u00abGirl Behind the Bar\u00bb. Em va posar el \u00abWhite House Blues\u00bb de Charlie Poole i em va dir que seria perfecta per a mi, fent-me notar que era just la mateixa versi\u00f3 que en feien els Ramblers. Em va posar la can\u00e7\u00f3 de Big Bill Bro- onzy \u00abSomebody\u2019s Got to Go\u00bb, i tamb\u00e9 era ideal per a mi. M\u2019agradava anar a dro- pejar a ca l\u2019Izzy. Sempre hi havia un bon foc enc\u00e8s. Un dia d\u2019hivern hi va entrar un paio alt i cepat; semblava que vingu\u00e9s de l\u2019am- baixada russa. Es va espolsar la neu de les m\u00e0nigues de l\u2019abric, es va treure els guants i els va posar sobre el taulell, i va demanar si podia veure una guitarra
\nGibson que hi havia penjada a la paret de maons. Era Dave Van Ronk. Sorrut, amb una mata de cabells hirsuts, un posat de se me\u2019n fot: un ca\u00e7ador segur de si ma- teix. Em vaig posar euf\u00f2ric. Res no s\u2019interposava entre ell i jo. Izzy va despenjar la guitarra i la hi va donar. Dave en va temptejar les cordes, va tocar una mena de vals jazz\u00edstic i la va tornar a deixar sobre el taulell. En deixar-la em vaig avan\u00e7ar i hi vaig posar les mans a sobre, i al mateix temps li vaig preguntar qu\u00e8 s\u2019ha de fer per tro- bar feina al Gaslight, qui cal con\u00e8ixer? No \u00e9s que tract\u00e9s de fer-me col\u2022lega seu, simplement volia saber-ho. Van Ronk em va mirar amb curiositat, eixut i esquerp, i em va preguntar si feia feines de porter. Li vaig dir que no, no pas, i ara! per\u00f2, podia tocar-li res? \u00ab\u00c9s clar\u00bb, va dir. Li vaig tocar \u00abNobody Knows You When You\u2019re Down and Out\u00bb. A Dave li va agradar el que va sentir i em va preguntar qui era i quant temps feia que era a la ciu- tat, tot seguit va dir que podia anar entre les vuit i les nou del vespre i tocar un pa- rell de can\u00e7ons durant la seva actuaci\u00f3. Vet aqu\u00ed com vaig con\u00e8ixer Dave Van Ronk. Vaig sortir del Folklore Center i em vaig tornar a immergir en el fred glacial. Cap al vespre era a la Mills Tavern del carrer de Bleecker, on els cantants de taverna i passar el plat s\u2019aglomeraven, la feien petar i es deixaven veure. El meu amic guitar- rista de flamenc, Juan Moreno, em parlava sobre un caf\u00e8 nou anomenat Outr\u00e9 que tot just acabava d\u2019obrir al carrer 3r, per\u00f2 jo amb prou feines l\u2019escoltava. Els llavis de Juan es movien, per\u00f2 gaireb\u00e9 ho feien sense sons. Mai no tocaria a l\u2019Outr\u00e9, no en tenia cap necessitat. Aviat em contractarien per tocar al Gaslight i no tornaria a passar el plat per les tavernes mai m\u00e9s. Fora de la Mills Tavern el term\u00f2metre s\u2019ar- rossegava a poc a poc cap als deu sota zero. L\u2019al\u00e8 se\u2019m gla\u00e7ava en contacte amb l\u2019aire, per\u00f2 no sentia el fred. M\u2019encaminava cap a la fama. No n\u2019hi havia dubte. Podia ser que fos un engany? No era probable. No crec que tingu\u00e9s prou imagi- naci\u00f3 perqu\u00e8 fos cap engany; tampoc no tenia falses esperances. Havia vingut de molt lluny i havia comen\u00e7at de molt avall. Per\u00f2 llavors el dest\u00ed estava a punt de manifestar-se\u2019m. Em donava de parer que em mirava a mi, tan sols a mi i a ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n
* Frases extretes d\u2019antigues can\u00e7ons de blues i bluegrass (N. del T.)<\/p>\n [Fragment de: DYLAN, BOB, Cr\u00f2niques vol. 1<\/em>, Global Rhythm Express, Barcelona, 2005]<\/p>\n <\/p>\n N.B. Les podr\u00e0s continuar llegint aqu\u00ed:<\/strong><\/p>\n https:\/\/www.scribd.com\/read\/339728693\/Croniques-I-edicio-en-catala-Memories<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" ![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-content\/uploads\/usu323\/2023\/06\/978849342134.jpg\")
<\/a><\/p>\n
\nEn aquesta setmana dedicada a la m\u00fasica… et compartim el primer cap\u00edtol de les mem\u00f2ries d’en Bob Dylan, primer m\u00fasic que ha estat guardonat amb el Premi Nobel de literatura, perqu\u00e8, a m\u00e9s de ser interessant, les lectures a rerefons musical tamb\u00e9 s\u00f3n una molt… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":7973,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[201,1,29],"tags":[],"class_list":["post-7971","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioseros","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7971","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7971"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7988,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7971\/revisions\/7988"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}