<\/p>\n
Semblava que viuria per sempre, escrivint, anant a totes les celebracions de Sant Jordi i sobretot, acompanyat de la seva pipa que mai abandonava, emper\u00f2, ahir, ens va deixar Josep Maria Espin\u00e0s a l\u2019edat de noranta-cinc anys. Un autor talent\u00f3s que va defugir l\u2019escriptura d\u2019obres de ficci\u00f3, que no paraven de rebre premis en els inicis de la seva carrera, per una altra de m\u00e9s real, la literatura de viatges i els articles en la premsa on excel\u00b7lia com a un expert observador i plasmador de la realitat. Tamb\u00e9 va sobresortir pel seu treball com a periodista, qui no se\u2019n recorda de les entrevistes a personatges il\u00b7lustres i tamb\u00e9 literats en els programes de televisi\u00f3 de fa uns anys. Al llarg de quaranta anys va escriure articles als diaris de manera di\u00e0ria i ininterrompuda: primer a Avui<\/em>, despr\u00e9s a El Peri\u00f3dico<\/em>, fins el 23 de noviembre del 2019. Ho feia amb una vella Olivetti, ell no creia amb els ordinadors, clamava que entorpien la seva tasca. Segur que m\u2019\u00e9s d\u2019un s\u2019aturava a llegir aquests atractius articles on mitjan\u00e7ant un fet quotidi\u00e0 ens glossava la realitat i de qualsevol cosa, d\u2019un cop d\u2019ull, d\u2019un instant, d\u2019una an\u00e9cdota, d\u2019una fotografia, te\u2019n feia un escrit meravell\u00f3s i aconseguit.<\/p>\n Per un altre costat, tamb\u00e9 va deixar petjada dins del panorama musical catal\u00e0. Membre fundador del grup musical Els Setze Jutges, juntament amb Miquel Porter i Remei Margarit, on tamb\u00e9 hi va enregistrar diversos discos, com per exemple, \u201cEspin\u00e0s canta Brassens\u201d (1962), aix\u00f2 s\u00ed, tots editats durant la d\u00e9cada dels seixanta, entre 1962 i 1966. Aix\u00ed com tamb\u00e9 va escriure l\u2019himne del FC Barcelona el 1974, en motiu del setanta-cinqu\u00e8 aniversari de l\u2019entitat, amb Jaume Picas i m\u00fasica de Manuel Valls.<\/p>\n Fundador de la editorial La Campana, va publicar una norantena d\u2019obres en la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria i en la qual va conrear gaireb\u00e9 tots els g\u00e8neres. D\u2019entre les quals destaquen, en novel\u00b7la: \u201cCom ganivets o flames\u201d (1953), Premi Joanot Martorell; \u201cDotze bumerangs\u201d (1954), \u201cEl gandul\u201d (1955). Amb \u201cTots som iguals\u201d (1956) obtingu\u00e9 reconeixement internacional. \u201cLa trampa\u201d (1956), que li va reportar el Premi de narracions V\u00edctor Catal\u00e0; o d\u2019altres com \u201cCombat de nit\u201d (1959), a cavall entre la novel\u00b7la i el reportatge,\u00a0 o \u201cL\u2019\u00faltim repl\u00e0\u201d (1961), Premi Sant Jordi de novel\u00b7la; \u201cEl teu nom \u00e9s Olga\u201d (1986), cartes a la seva filla amb s\u00edndrome de Down fou un \u00e8xit editorial.<\/p>\n \u00c9s un dels escriptors m\u00e9s destacats de la literatura catalana de viatges, com ara \u201cCiutats de Catalunya\u201d (1956-1958) o d\u2019altres amb el t\u00edtol \u201cA peu per\u2026\u201d. Si voleu con\u00e8ixer de primera m\u00e0 una zona en la qual voleu viatjar, no hi ha res millor que agafar un dels seus llibres, en els quals tamb\u00e9 s\u2019hi explanen an\u00e8cdotes. L\u2019aposta pel g\u00e8nere de viatges va comport\u00e0 que es perd\u00e9s un escriptor destacat de ficci\u00f3 i d\u2019influ\u00e8ncia realista, que a saber fins on hagu\u00e9s pogut arribar, tanmateix, ja no el motivava escriure novel\u00b7les. Per\u00f2 Espin\u00e0s tamb\u00e9 ens lleg\u00e0 llibres d\u2019estil memor\u00edstic: \u201cEl meu ofici\u201d (2008), \u201cEntre els lectors i jo\u201d (2011), on s\u2019hi plasmen les seves reflexions sobre la seva feina com a autor; el teatre a \u201c\u00c9s perill\u00f3s fer-se esperar\u201d (1959); reculls d\u2019articles a \u201cUna vida articulada\u201d (2013).<\/p>\n L\u2019any 2018 en una entrevista per a Vilaweb va comentar el seg\u00fcent: \u201c\u00c9s que m\u2019interessa l\u2019observaci\u00f3, la petita observaci\u00f3 quotidiana. Jo miro la gent.\u201d I aix\u00ed ho va fer, aquesta seria l\u2019afirmaci\u00f3 que podria resumir la seva carrera liter\u00e0ria. Transmetre la realitat amb els seus propis ulls.<\/p>\n .El millor homenatge \u00e9s llegir-lo i escoltar-lo:<\/strong><\/p>\n https:\/\/www.vilaweb.cat\/comunitat\/vilaweb-paper\/pdf\/?name=\/2018\/11\/free_VWPaper_181128-espinas.pdf<\/a><\/p>\n <\/p>\n .Ara fa deu anys vaig assistir a la presentaci\u00f3 d\u2019un dels seus llibres:<\/strong><\/p>\n http:\/\/llengilitcat.blogspot.com\/2013\/04\/josep-maria-espinas-i-la-seva-vida.html<\/a><\/p>\n <\/p>\n (Imatge extreta de: El Peri\u00f3dico de Catalunya)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nSemblava que viuria per sempre, escrivint, anant a totes les celebracions de Sant Jordi i sobretot, acompanyat de la seva pipa que mai abandonava, emper\u00f2, ahir, ens va deixar Josep Maria Espin\u00e0s a l\u2019edat de noranta-cinc anys. Un autor talent\u00f3s que va defugir l\u2019escriptura d\u2019obres… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":7058,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[201,1,29],"tags":[],"class_list":["post-7057","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioseros","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7057"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7059,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7057\/revisions\/7059"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7058"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}