{"id":6799,"date":"2022-11-15T08:37:17","date_gmt":"2022-11-15T07:37:17","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/?p=6799"},"modified":"2022-11-04T11:41:05","modified_gmt":"2022-11-04T10:41:05","slug":"frankenstein-de-mary-w-shelley-la-vols-gaudir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/general\/frankenstein-de-mary-w-shelley-la-vols-gaudir\/","title":{"rendered":"“Frankenstein”, de Mary W. Shelley. La vols gaudir?"},"content":{"rendered":"
Ja era gaireb\u00e9 migdia quan vaig aconseguir fer el cim. Vaig estar una estona assegut sobre una roca que dominava el mar del gel. La boira el cobria, igual que a les muntanyes ve\u00efnes. De sobte, la brisa va escampar els n\u00favols i vaig baixar a la glacera. La superf\u00edcie \u00e9s molt desigual; aqu\u00ed puja com les onades d\u2019un mar mogut i all\u00e0 baixa travessada per esquerdes profundes. La superf\u00edcie de gel t\u00e9 gaireb\u00e9 una llegua d\u2019amplada i vaig trigar quasi dues hores per travessar-la. La muntanya de l\u2019altra banda \u00e9s de roca pelada i perpendicular. Des d\u2019on ara em trobava, tenia el Montanvert just al davant, a una dist\u00e0ncia d\u2019una llegua, i molt m\u00e9s amunt s\u2019al\u00e7ava el Mont Blanc, en terrible majestat. Em vaig aturar en un buit que feia la roca, contemplant aquell panorama meravell\u00f3s i impressionant. El mar, o m\u00e9s ben dit, aquell enorme riu de gel, serpentejava entre les muntanyes del voltant, els alts cims de les quals s\u2019elevaven molt per damunt de les valls. Per sobre dels n\u00favols, els pics gla\u00e7ats i brillants llu\u00efen amb la llum del sol. El meu cor, abans ple de dolor, ara s\u2019havia inflat amb algun sentiment semblant a la felicitat. Vaig exclamar:<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Esperits vagabunds, si de deb\u00f2 vagueu, si no descanseu als vostres llits estrets, permeteu-me aquesta petita felicitat o preneu-me com a company i endueu-vos-em lluny de les alegries de la vida.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Acabava de dir aix\u00f2 quan, tot d\u2019una, vaig veure a una certa dist\u00e0ncia la figura d\u2019un home que venia cap a mi a una velocitat sobrehumana. Saltava per damunt de les escletxes de gel, per on jo havia avan\u00e7at amb molt de compte. A mesura que s\u2019acostava, em va semblar que la seva estatura superava la d\u2019un home. El cor em va fer un salt, se\u2019m va emboirar la vista i vaig sentir-me a punt de desmaiar-me. Per\u00f2 em vaig recuperar de seguida, gr\u00e0cies a l\u2019aire fred de les muntanyes. Quan va ser m\u00e9s a la vora, la visi\u00f3 va ser terrible i repulsiva; era aquella deformitat humana que jo havia creat. Vaig tremolar de r\u00e0bia i d\u2019horror, decidit a esperar que arrib\u00e9s i tenir amb ell un combat a mort. S\u2019acostava; la cara li revelava una preocupaci\u00f3 amarga, barrejada amb menyspreu i maldat. La seva deformitat inhumana era massa horrible per poder-lo observar amb ulls de persona. Per\u00f2 no m\u2019hi vaig fixar gaire; la f\u00faria i l\u2019odi m\u2019havien deixat al principi sense veu i, quan la vaig recuperar, nom\u00e9s vaig poder vomitar paraules d\u2019ira i repugn\u00e0ncia.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Diable! -vaig cridar-. Com t\u2019atreveixes a acostar-te\u2019m? No et fa por la terrible venjan\u00e7a del meu bra\u00e7 empipat sobre el teu cap odi\u00f3s? V\u00e9s-te\u2019n, insecte repugnant! O no, queda\u2019t perqu\u00e8 pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogu\u00e9s, extingint la teva exist\u00e8ncia miserable, tornar la vida a aquells que tan diab\u00f2licament has assassinat!<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Ja m\u2019esperava una rebuda aix\u00ed -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeli\u00e7os. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo s\u00f3c el m\u00e9s desgraciat dels \u00e9ssers vius! Fins i tot v\u00f3s, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb lla\u00e7os que nom\u00e9s desfaran la destrucci\u00f3 d\u2019un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar aix\u00ed amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo complir\u00e9 el meu amb v\u00f3s i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixar\u00e9 en pau, a v\u00f3s i a tothom; per\u00f2 si refuseu, calmar\u00e9 les meves ganes de matar amb la sang dels amics que uns queden.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Monstre immund! Canalla demon\u00edac! Les tortures de l\u2019infern s\u00f3n una venjan\u00e7a massa suau per als teus crims. Diable fastig\u00f3s! Encara em retreus que t\u2019hagi creat? Vine i apagar\u00e9 l\u2019espurna de vida que vaig ser tan imprudent de donar-te.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
La meva f\u00faria no tenia l\u00edmits. Em vaig llan\u00e7ar sobre seu impulsat pels sentiments que fan que un \u00e9sser aixequi el bra\u00e7 contra l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un altre.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Em va evitar f\u00e0cilment i va dir:<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Calmeu-vos! Us demano que m\u2019escolteu abans de descarregar l\u2019odi que sentiu sobre el meu cap devot. Que no he patit prou ja, que encara voleu augmentar la meva pena? No s\u00f3c m\u00e9s que un munt d\u2019angoixes, per\u00f2 m\u2019estimo la vida i la defensar\u00e9. Recordeu que em vau fer m\u00e9s poder\u00f3s que v\u00f3s; s\u00f3c molt m\u00e9s alt i les meves articulacions s\u00f3n m\u00e9s flexibles, per\u00f2 no tinc temptacions de rebel\u00b7lar-me. S\u00f3c la vostra criatura i ser\u00e9 d\u00f2cil i bo amb el meu Senyor, si v\u00f3s compliu igualment amb la vostra part, la que em deveu. Oh, Frankenstein, no sigueu just amb tothom i em trepitgeu a mi! \u00c9s precisament amb mi que heu de ser no solament m\u00e9s just, sin\u00f3 m\u00e9s afectu\u00f3s i comprensiu. Recordeu que s\u00f3c la vostra criatura, hauria de ser el vostre Adam i, tanmateix, s\u00f3c com l\u2019\u00e0ngel caigut. M\u2019heu negat l\u2019alegria sense haver fet cap mal. All\u00e0 on miro veig felicitat i jo s\u00f3c l\u2019\u00fanic que no en pot tenir. Abans era honrat i bo; la pena m\u2019ha convertit en un dimoni. Feu-me feli\u00e7 i tornar\u00e9 a ser virtu\u00f3s.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Fora1 No et vull sentir! No ens entendr\u00edem mai; tu i jo som enemics. V\u00e9s-te\u2019n d\u2019aqu\u00ed o mesurarem les nostres forces en una lluita fins que un dels dos caigui per sempre.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Com us podria commoure? No aconseguiran les meves s\u00fapliques que em mireu amb bons ulls? Creieu-me, Frankenstein, abans era bo; la meva \u00e0nima desbordava amor i humanitat; per\u00f2 estic tan sol1 Tan miserablement sol! V\u00f3s, el meu creador, m\u2019odieu. Qu\u00e8 puc esperar, doncs, dels vostres semblants que no em deuen res? M\u2019odien i em rebutgen. Les muntanyes desertes i les glaceres terribles s\u00f3n el meu refugi. He passat molts dies aqu\u00ed; nom\u00e9s a mi no em fan por aquestes coves de gel que em serveixen de casa, l\u2019\u00fanica casa que l\u2019home em permet tenir. Alabo aquests cels freds que em respecten molt m\u00e9s que no pas els vostres amics. Si tota la humanitat conegu\u00e9s la meva exist\u00e8ncia, farien com v\u00f3s i s\u2019armarien per destruir-me. Per qu\u00e8 no hauria d\u2019odiar aquells qui volien eliminar-me? No vull saber res amb els meus enemics. Jo potser ser\u00e9 infeli\u00e7, per\u00f2 ells compartiran la meva desgr\u00e0cia. Nom\u00e9s v\u00f3s podeu compensar-me i alhora desfer-vos d\u2019un mal que, si volgu\u00e9s, no solament us afectaria a v\u00f3s i la vostra fam\u00edlia, sin\u00f3 que els remolins de r\u00e0bia que provocaria s\u2019empassarien tamb\u00e9 milers i milers d\u2019altres persones. Deixeu que el vostre cor es compadeixi i no em menyspreeu. Escolteu el que us he de dir i, quan m\u2019h\u00e0giu sentit, abandoneu-me o compadiu-me segons qu\u00e8 considereu que em mereixo. Per\u00f2 escolteu-me. Les lleis humanes permeten als culpables, per sanguinaris que siguin, que parlin en la seva defensa abans de condemnar-los. Escolteu-me, Frankenstein. M\u2019acuseu d\u2019assassinat i, amb tot, v\u00f3s ser\u00edeu capa\u00e7 de matar la vostra pr\u00f2pia criatura sense tenir el m\u00e9s m\u00ednim remordiment. Oh, glorifico aquesta just\u00edcia eterna dels homes! No us demano que em perdoneu res, nom\u00e9s que m\u2019escolteu i despr\u00e9s, si voleu, i si podeu, destru\u00efu l\u2019obra de les vostres mans.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
-Per qu\u00e8 -vaig respondre- m\u2019has de recordar coses que em fan tremolar nom\u00e9s de pensar-les i de les quals jo s\u00f3c l\u2019\u00fanic autor i responsable? Male\u00eft sigui el dia, odi\u00f3s dimoni, que vas veure la llum per primer cop! Male\u00efdes, encara que em maleeixi a mi mateix, les mans que et van crear! Per culpa teva s\u00f3c m\u00e9s desgraciat que el que ning\u00fa no pugui imaginar. No m\u2019has deixat la possibilitat de considerar si s\u00f3c o no just amb tu. Desfes-me de la visi\u00f3 de la teva cara fastigosa.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
(Fragment del cap\u00edtol 10, extret de: SHELLEY, MARY W.\u00a0Frankenstein<\/i>, Barcelona: Barcanova Editorial, 2012)<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
(Imatges extretes de: Barcanova Editorial i Google imatges)<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja era gaireb\u00e9 migdia quan vaig aconseguir fer el cim. Vaig estar una estona assegut sobre una roca que dominava el mar del gel. La boira el cobria, igual que a les muntanyes ve\u00efnes. De sobte, la brisa va escampar els n\u00favols i vaig baixar… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":6800,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[201,1,29],"tags":[],"class_list":["post-6799","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioseros","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6799"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6799\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6802,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6799\/revisions\/6802"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}