Cap home sap, fins que ha patit la nit, com de dol\u00e7a i tendr\u00e1 pot arribar a ser el mat\u00ed per al seu cor i els seus ulls. Aquest mat\u00ed, quan el sol es va elevar tant al cel, que arrib\u00e0 a la part superior de la porta que hi ha davant de la meva finestra, se m\u2019ocorregu\u00e9 que aquell punt que acaronava la llum era el colom de l\u2019arca que s\u2019havia posat all\u00ed. La por es va desprendre de mi com si es tract\u00e9s d\u2019una pe\u00e7a de roba vaporosa que es disolvia amb la calor. He de fer quelcom mentre el dia em doni valor. A nit enviaren al correu una de les meves cartes datades, la primera de la s\u00e8rie fatal que haur\u00e0 d\u2019esborrar de la Terra tota petjada de la meva existencia. No pensar\u00e9 en aix\u00f2. Acci\u00f3!<\/p>\n
Sempre ha estat per la nit quan m\u2019han amo\u00efnat o amena\u00e7at, o quan m\u2019he trobat atemorit o en perill. Encara no he vist al comte de dia. Ser\u00e0 que dorm mentre la resta vetllen, ser\u00e1 que vetlla mentre la resta dormen? Si pogu\u00e9s entrar en la seva habitaci\u00f3! Per\u00f2 no existeix cap manera de fer-ho. La porta sempre roman tancada amb clau; no hi ha forma d\u2019entrar. Si n\u2019existeix una, un no s\u2019atreveix a portar-ho a terme. Si el seu cos surt aix\u00ed, per qu\u00e8 no un altre cos? Jo mateix l\u2019he vist reptar des de la seva finestra; per qu\u00e8 no imitar-lo i entrar per la finestra de la seva habitaci\u00f3?\u00a0\u00c9s una possibilitat desesperada, per\u00f2 la meva necessitat \u00e9s encara m\u00e9s desesperada. Correr\u00e9 el risc. El pitjor que em pot succeir \u00e9s la mort; i la mort d\u2019un home no \u00e9s la d\u2019un be, i potser encara est\u00e0 obert per a mi el temut M\u00e9s Enll\u00e0. Que D\u00e9u m\u2019ajudi en la meva tasca! Adeu, Mina, si no ho aconsegueixo; adeu, fidel amic i segon pare; adeu a tots i, per \u00faltim, adeu, Mina.<\/p>\n
El mateix dia, m\u00e9s tard<\/strong><\/p>\n He portat a terme la temptativa, i amb l\u2019ajuda de D\u00e9u, he retornat sa i estalvi en aquesta habitaci\u00f3. He d\u2019anotar ordenadament tots els detalls. Animat pel valor que acabava de tenir, vaig anar fins a la finestra orientada al Sud i vaig arribar immediatament a l\u2019estret sortint de pedra que envolta l\u2019edifici per aquest costat. Les pedres eren grans i estaven toscament tallades i el morter s\u2019havia desgastat per l\u2019acci\u00f3 del temps. Em vaig traure les sabates i em vaig aventurar a sortir per aquell cam\u00ed desesperat. Vaig mirar cap avall una vegada, per a assegurar-me que la visi\u00f3 moment\u00e0nia de l\u2019espant\u00f3s abisme no anava a v\u00e8ncer-me, per\u00f2 despr\u00e9s vaig mantenir els ulls apartats d\u2019aquest. Coneixia molt b\u00e9 la direcci\u00f3 en qu\u00e8 es trobava l\u2019habitaci\u00f3 del comte i la dist\u00e0ncia que d\u2019all\u00ed em separava, i em vaig encaminar fins a aquesta el millor que vaig poder, tenint en compte els mitjans dels que disposava. No em vaig marejar, suposo que perqu\u00e8 estava massa nervi\u00f3s, i el temps se\u2019m va fer rid\u00edculament curt fins el moment en qu\u00e8 em vaig trobar amb els peus en l\u2019\u00e0mpit de la finestra tractant d\u2019aixecar el marc. Estava summament agitat quan em vaig inclinar i fer lliscar els peus dins. Vaig mirar al meu voltant a la cerca del compte, per\u00f2, amb sorpresa i alegria, vaig descobrir una cosa. L\u2019habitaci\u00f3 estava buida! Tot just estava decorada amb uns quants objectes que semblaven no haver estat utilitzats mai; els mobles eren m\u00e9s o menys del mateix estil que els de la resta d\u2019habitacions orientades cap al Sud, i tamb\u00e9 estaven cobertes de pols. Vaig buscar la clau, emper\u00f2 no estava a la tancadura, ni la vaig trobar per enlloc. L\u2019\u00fanic que vaig trobar fou un gran munt d\u2019or en un rac\u00f3, or de totes les classes: monedes romanes, brit\u00e0niques, austr\u00edaques, hongareses, gregues i turques, cobertes de pols, com si portessin molt temps al terra. A jutjar pel que vaig veure, cap de les monedes tenia menys de tres-cents anys. Tamb\u00e9 hi havia cadenes i adornaments, alguns amb pedres precioses, per\u00f2 tots aquests vells i bruts.<\/p>\n En un rac\u00f3 de l\u2019habitaci\u00f3 hi havia una enorme porta. Vaig intentar obrir-la, perqu\u00e8 en no haver trobat la clau de l\u2019habitaci\u00f3 ni la clau de la porta de fora, que constitu\u00efen l\u2019objecte principal de la meva expedici\u00f3, havia de continuar inspeccionant, o tots els meus esfor\u00e7os resultarien en va. Estava oberta i donava a un estret passad\u00eds de pedra que portava a una escala circular que descendia en esglaons empinats. La vaig baixar fixant-me on posava els peus, ja que estava fosca, \u00fanicament il\u00b7luminada per unes claraboies obertes en el gruixut paredat. Al fons hi havia un passad\u00eds fosc, com un t\u00fanel, pel que sortia una fetidesa mort\u00edfera, nauseabunda, una fetor de la terra vella recent moguda. En creuar el passad\u00eds l\u2019olor es va fer m\u00e9s proper i feixuc. Finalment vaig empent\u00e0 una porta que estava entreoberta i em vaig trobar en una antiga capella en runes que, evidentment, havia estat emprada com a un cementiri. La teulada s\u2019havia enfonsat, i en dos punts hi havia unes escales que portaven fins a unes criptes, per\u00f2 havien excavat el terra recentment i fins i tot col\u00b7locat la terra en grans caixons de fusta, sense dubtar els que havien portat els eslovacs. No hi havia ning\u00fa i vaig continuar buscant una altra sortida, per\u00f2 no existia. Despr\u00e9s d\u2019examinar el terreny pam a pam, per a no malbaratar cap possibilitat. Incl\u00fas vaig baixar a les criptes, on es debatia una d\u00e8bil llum, tot i que fer-ho em va emplenar l\u2019\u00e0nima de pa\u00fcra. Vaig entrar en dues d\u2019aquestes, per\u00f2 no vaig veure res, tan sols bocins de ta\u00fcts vells i muntanyes de pols; en la tercera, tanmateix, vaig descobrir quelcom.<\/p>\n All\u00ed, en un dels caixons, de la cinquantena que hi havia en total, sobre una pila de terra recent moguda, jeia el comte! Estava mort o adormit; no vaig poder saber quina de les dues coses, ja que els ulls estaven oberts i petris, per\u00f2 sense la vidriositat de la mort, i les galtes mantenien el color de la vida, sobreposant-se a la pal\u00b7lidesa, i els llavis estaven tan rojos com a sempre. Per\u00f2 no es veia el m\u00ednim moviment, ni pols ni respiraci\u00f3, ni li bategava el cor. Em vaig inclinar a sobre d\u2019ell i vaig tractar d\u2019identificar algun senyal de vida, per\u00f2 en va. No podia portar all\u00ed molt de temps, perqu\u00e8 l\u2019olor a terra s\u2019hauria dissipat al cap d\u2019unes hores. Al costat de la caixa hi havia la tapa, amb forats disseminats aqu\u00ed i all\u00e0. Vaig pensar que potser tingu\u00e9s les claus, emper\u00f2 al posar-me a registrar-lo vaig veure els ulls morts, i en aquests, malgrat d\u2019estar morts, una mirada de tal odi, to i que inconscients de mi o de la meva pres\u00e8ncia, que vaig foragitar aquell lloc i, despr\u00e9s de marxar de l\u2019habitaci\u00f3 del comte, vaig tornar a pujar a rossegons el mur del castell. En arribar al meu allotjament, em vaig tirar panteixant a sobre del llit i vaig intentar pensar…<\/p>\n [Fragment extret de: STOKER, BRAM, \u201cDr\u00e0cula\u201d, Anaya, Madrid, 2004]<\/p>\n (Imatges extretes de: La Llar del Llibre, Hobby Consolas)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escrita per l\u2019irland\u00e8s Bram Stoker (1847-1912) el 1897 \u00e9s un dels grans cl\u00e0ssics de terror, una novel\u00b7la de misteri i fantasia g\u00f2tica a l\u2019entorn d\u2019un personatge, Dr\u00e0cula. L\u2019obra est\u00e0 redactada en forma epistolar explicada per diferents personatges. Aquest fet i el tema de la novel\u00b7la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":6794,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[201,1,29],"tags":[],"class_list":["post-6793","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioseros","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6793","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6793"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6793\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6796,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6793\/revisions\/6796"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6794"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-content\/uploads\/usu323\/2022\/11\/christopher-lee-como-dracula-1973693.jpg\")
<\/a><\/p>\n