<\/p>\n
Sant Jordi \u00e9s l\u2019heroi d\u2019una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegend\u00e0ries de la Capad\u00f2cia, per\u00f2 que la tradici\u00f3 catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posse\u00efa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l\u2019al\u00e8 pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l\u2019aire i produ\u00efa la mort de tots els qui el respiraven. Era l\u2019estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror m\u00e9s profund. Les gents van pensar a donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i aix\u00ed no faria estralls a tort i a dret. Van assajar el sistema i van donar bon resultat; el cas dif\u00edcil fou trovar qui se sent\u00eds prou avorrit per deixar-se menjar volunt\u00e0riament pel mostre ferotge, i tot el ve\u00efnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els ve\u00efns de la vila i que aquell que destin\u00e9s la sort seria lliurat a la fera. I aix\u00ed va fer-se durant molt temps, i la fera se\u2019n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.<\/p>\n
I heus aqu\u00ed que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a \u00e9sser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol d\u2019haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagu\u00e9 que es van oferir a substituir-la, per\u00f2 el rei fou sever i inexorable i, amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus s\u00fabdits i s\u2019avingu\u00e9 que fos sacrificada. La donzella sort\u00ed de la ciutat i ella soleta s\u2019encamin\u00e0 cap al catau de la fera, mentre tot el ve\u00efnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n\u2019anava al sacrifici.<\/p>\n
Per\u00f2 fou el cas que, quan va \u00e9sser un xic enll\u00e0 de la muralla, se li present\u00e0 un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digu\u00e9 que fug\u00eds de pressa, puix que per all\u00ed rondava una fera que aix\u00ed que el vei\u00e9s en faria xixina. El cavaller li digu\u00e9 que no tem\u00e9s, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici las princesa, com tamb\u00e9 la ciutat de Montblanc, del flagell que li representava el ve\u00efnatge d\u2019aquell monstre.<\/p>\n
I en aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d\u2019una llan\u00e7ada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, llig\u00e0 la b\u00e8stia pel coll i la don\u00e0 a la donzella perqu\u00e8 ella mateixa la port\u00e9s a la ciutat, i el monstre segu\u00ed tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els bra\u00e7os oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la pla\u00e7a va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no rest\u00e0 boc\u00ed.<\/p>\n
El rei volia casar la seva filla amb el forc\u00edvol cavaller, per\u00f2 sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelaci\u00f3 divina sobre la necessitat urgent d\u2019anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella i amb ella la ciutat de Montblanc, i aix\u00ed ho havia fet amb la protecci\u00f3 divina i per manament div\u00ed; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.<\/p>\n
Joan Amades<\/p>\n
(Imatge extreta de: Art de la terra)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nSant Jordi \u00e9s l\u2019heroi d\u2019una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegend\u00e0ries de la Capad\u00f2cia, per\u00f2 que la tradici\u00f3 catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":4502,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[201,1,29],"tags":[],"class_list":["post-4501","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioseros","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4501","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4501"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4501\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4507,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4501\/revisions\/4507"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4502"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4501"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4501"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-seros\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4501"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}