{"id":696,"date":"2020-11-19T13:05:12","date_gmt":"2020-11-19T12:05:12","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/?p=696"},"modified":"2020-11-19T13:14:19","modified_gmt":"2020-11-19T12:14:19","slug":"lliurament-de-premis-microrelats-de-terror","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/general\/lliurament-de-premis-microrelats-de-terror\/","title":{"rendered":"Lliurament de premis microrelats de terror"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

Avui s’han atorgat els premis del concurs de microrelats de terror Castanyada 2020. Els guardonats han estat convocats a la sala d’actes per rebre els premis, interessants llibres de terror, de mans de la Cap del Departament de Lleng\u00fces, Lidia Mart\u00ednez, i del director, Salvador Rovira, als quals podeu veure tamb\u00e9 a les imatges de la galeria. La resta del centre hem seguit l’acte mitjan\u00e7ant la seva retransmissi\u00f3 en directe per Microsoft Teams.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
CATEGORIA<\/td>\nALUMNE\/A I OBRA PREMIADA<\/td>\n<\/tr>\n
1r d’ESO Catal\u00e0<\/td>\nCatalina Flamini, La can\u00e7\u00f2<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
2n d’ESO Castell\u00e0<\/td>\n\u00c0frica Aranda, Los cuernos de Jose Manuel<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
3r d’ESO Catal\u00e0<\/td>\nJicol Ulpiano, El bosc dels c\u00e8rvols<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
4t d’ESO English<\/td>\nNaiara Teresa Lopes Coutinho, No title<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
1r de BATX Catal\u00e0<\/td>\nNada Errati, Tinc por<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Podeu llegir els relats premiats a continuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
La can\u00e7\u00f3, <\/b>per Catalina Flamini, 1r d’ESO<\/p>\n

Cada\u00a0 vegada que passava la tarda sola, sentia una can\u00e7\u00f3 molt rara. Era una can\u00e7\u00f3 que la cantava una dol\u00e7a veu, era com … com la veu d’una nena. Per\u00f2 quan estava amb el meu xicot o amb els meus amics, no la sentia .<\/span><\/p>\n

Dimarts 13 a la 03:33, vaig sentir plorar una nena. La meva ment deia que no sort\u00eds, per\u00f2, havia d\u2019anar a veure-la. Vaig sortir de casa, estava tot fosc, i vaig veure la nena.<\/span><\/p>\n

Tenia els cabells marrons i llargs, per\u00f2 tenia una roba de la guarderia, una faldilla vermella i un jersei blau.<\/span><\/p>\n

Vaig voler anar a preguntar-li qu\u00e8 li passava per\u00f2 en arribar a la carretera … vaig sentir\u00a0 la can\u00e7\u00f3\u00a0 retornada, com si fos l\u2019eco. Vaig intentar de moure\u2019m per\u00f2 tot va ser en va …<\/span><\/p>\n

Ella se m\u2019acostava …<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

Los cuernos de Jos\u00e9 Manuel, <\/i><\/b>per \u00c0frica Aranda, 2n d’ESO<\/p>\n

Hab\u00eda una vez, un pueblo muy lejano al borde de la monta\u00f1a. Hab\u00eda un ni\u00f1o llamado Jos\u00e9 Manuel. Jos\u00e9 Manuel ten\u00eda una cabra negra y otra blanca que se llamaban Pablo y Alba.<\/span><\/p>\n

Los ciento cincuenta y tres habitantes que viv\u00edan all\u00ed le dec\u00edan que esas cabras ten\u00edan unos cuernos impresionantes, as\u00ed que Jos\u00e9 Manuel decidi\u00f3 hacer un largo camino hasta otro pueblo para participar en un concurso de cuernos.<\/span><\/p>\n

Jos\u00e9 Manuel ten\u00eda que coger un autob\u00fas, un tren, un metro y un taxi para llegar a ese pueblo donde se hac\u00eda el concurso. Ten\u00eda que hacer bastantes pruebas para ganar y despu\u00e9s de tanto esfuerzo \u00a1gan\u00f3! Y el premio era de 15.000 euros y un coche Seat Ibiza.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

El bosc dels c\u00e9rvols, <\/i><\/b>per Jicol Ulpiano Barut Aquino, 3r d’ESO<\/p>\n

Hi havia una vegada un noi, el nom del qual no recordo. Era un entrevistador que havia de visitar un poble, el nom del qual tamb\u00e9 desconec.<\/span><\/p>\n

Quan va arribar al poble, va veure que els ciutadans eren molt peculiars, tot el poble tenia una creen\u00e7a religiosa en un d\u00e9u en forma de c\u00e9rvol que els lliuraria d’aquest m\u00f3n, i que situaven en un castell al bosc. Li van dir que tot \u00e9sser que no cregu\u00e9s en el seu d\u00e9u moriria en dues hores. L’entrevistador no els va creure i va endinsar-se al bosc amb c\u00e0meres. Una hora m\u00e9s tard es van sentir crits que provenien del bosc.<\/span><\/p>\n

L’\u00faltim que van saber de l\u2019entrevistador va ser que una c\u00e0mera va captar\u00a0 un c\u00e9rvol antropom\u00f2rfic de dos metres d’al\u00e7ada que s\u2019emportava el seu cad\u00e0ver.\u00a0<\/span><\/p>\n

Es creu que el c\u00e9rvol \u00e9s immortal i podria estar a qualsevol rac\u00f3 del seu bosc, possiblement t\u00e9 una edat de milions d’anys.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

No title<\/strong><\/em>, by Naiara Teresa Lopes Coutinho, 4t d’ESO<\/p>\n

Normally, I love to walk in the dark. However, tonight was different.<\/span><\/p>\n

The silence was so instense that the only thing my ears could hear was my own footsteps. Suddenly, my legs stopped, all turned even darker I passed out. I woke up. \u201cWhere am I?\u201d I asked myself.\u00a0<\/span><\/p>\n

I was next to a church, in the middle of a\u00a0 cementery. I looked forward and saw someone; that someone was me.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u201cWhy am I looking at myself? And\u2026 Why is there a shadow next to me?\u201d I wanted to get closer, but everything turned dark again.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

Tinc por<\/em>, <\/b>per Nada Errati, 1r de Batxillerat<\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Un dia com aquest, el 31 d’octubre a les 00.00 en un petit barri de Barcelona a casa del Paul V\u00e1zquez, van passar uns quants successos paranormals mentre jugava a la ouija amb els seus dos millors amics, la Mirta i en Rik.<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0La Mirta no deixava d’advertir els seus dos amics que tenia por i de les possibles repercussions que podria tenir aquest joc en el futur, segons les an\u00e8cdotes que la gent explicava protagonitzades per la ouija i coses paranormals. En Paul i en Rik li deien que no tingu\u00e9s por i que segur que no passaria res. Ells deien que nom\u00e9s provarien un parell de preguntes i aleshores guardarien el taulell i el got.<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0La primera pregunta que van fer va ser si hi havia alg\u00fa, el got no es va moure. La segona va ser si els escoltava, tampoc van obtenir cap resposta, i la tercera i \u00faltima, va ser si alg\u00fa volia jugar amb ells. Els tres amics en veure que no canviava res van decidir plegar, per\u00f2 just quan tots tres s’anaven a aixecar, el got es va comen\u00e7ar a moure, els nens van quedar parats i van seure, i la Mirta anava llegint mentre plorava, el que deia el tauler “No esteu sols”.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Espantats van decidir moure una vegada m\u00e9s el got escrivint “Q U I E T S ?”. No van obtenir cap resposta, per\u00f2 es van comen\u00e7ar a sentir molts cops i tots el\u00a0 llums es van apagar com si estiguessin en una pel\u00b7l\u00edcula de terror. Ells tres atemorits, van seure a terra arronsant-se d\u2019espatlles i van comen\u00e7ar a cridar.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0Llavors la Mirta va comen\u00e7ar a comportar-se d’una manera estranya, mentre somreia tamb\u00e9 estava plorant i amb la veu entretallada els hi va dir “us vaig dir que no volia jugar, que tenia por. Ara us en foteu i ateniu-vos a les conseq\u00fc\u00e8ncies\u201d. Per\u00f2 de sobte, la seva cara feia un canvi radical i amb el terror als seus ulls els demanava disculpes pel que anava a fer. La seva mirada estava perduda, era com si no fos ella mateixa. Les seves mans estaven plenes de sang, es va aturar davant del Paul i li va comen\u00e7ar a acariciar la cara, mentre seguia plorant li va dir “et vaig dir que no volia jugar, i tu no em vas fer cas”, en Paul li va suplicar que par\u00e9s, que tenia por. Ella va comen\u00e7ar a riure i li va contestar “no et preocupis, seran nom\u00e9s un parell de partides i veur\u00e0s que no passar\u00e0 res.”<\/span><\/p>\n

Segons despr\u00e9s la Mirta va al\u00e7ar el bra\u00e7, i va elevar en Paul cap al sostre. De la por, ell es va orinar a sobre. All\u00f2 semblava interminable, tant que va perdre la consci\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0De la nit al dia es va comen\u00e7ar a despertar, per\u00f2 no entenia res, tot era normal, els seus dos amics l’estaven despertant, quan ell els va preguntar qu\u00e8 havia passat, li van dir que semblava que s’havien quedat adormits mentre veien aquells v\u00eddeos paranormals d’internet. En Paul es va quedar bocabadat mirant la Mirta, ella li va preguntar si estava b\u00e9, i li va contestar que s\u00ed, a la qual cosa li va respondre “per un moment… m’havies espantat, pensava que ho recordaves tot\u201d. Quan ell li anava a contestar el va interrompre en Rik dient-li que s’havia pixat, tots tres van comen\u00e7ar a riure per la situaci\u00f3.<\/span>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u00e9s tard quan s’estaven acomiadant per anar cadasc\u00fa a la seva respectiva casa la Mirta li va dir xiuxiuejant i amb veu tremolosa a en Paul “Paul… tu i jo, som molt bons amics… per\u00f2 la pr\u00f2xima vegada fes-me cas”. I va marxar sense donar-li temps per respondre.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui s’han atorgat els premis del concurs de microrelats de terror Castanyada 2020. Els guardonats han estat convocats a la sala d’actes per rebre els premis, interessants llibres de terror, de mans de la Cap del Departament de Lleng\u00fces, Lidia Mart\u00ednez, i del director, Salvador Rovira, als quals podeu veure tamb\u00e9 a les imatges de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":700,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[3,4,5,6,7,1,29],"tags":[126,125,127,128,124],"class_list":["post-696","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eso","category-eso-1","category-eso-2","category-eso-3","category-eso-4","category-general","category-portada","tag-actes","tag-ambit-de-llengues","tag-concurs","tag-microrelat","tag-premis"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=696"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":705,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/696\/revisions\/705"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/media\/700"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-salvat-barceloneta\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}