{"id":16517,"date":"2017-06-16T19:40:48","date_gmt":"2017-06-16T17:40:48","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/?p=16517"},"modified":"2017-06-28T08:12:08","modified_gmt":"2017-06-28T06:12:08","slug":"judith-medina-guanya-el-premi-literari-joan-oliver","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/general\/judith-medina-guanya-el-premi-literari-joan-oliver\/","title":{"rendered":"Judith Medina guanya el premi literari Joan Oliver"},"content":{"rendered":"
La nostra alumna Judith Medina Placeres (1\u00aa per la dreta), de 3r d’ESO, ha obtingut el Primer Premi de la categoria B -modalitat prosa- del XXXVII edici\u00f3 del Concurs Literari Joan Oliver que organitza l’Ajuntament de Sabadell. El premi, que va recollir de la m\u00e0 de l’alcalde i de S\u00edlvia Oliver -filla del poeta-, est\u00e0 dotat amb 200 euros.
\nEl text guanyador es titula Qu\u00e8 has desitjat? i el podeu llegir a continuaci\u00f3. Tamb\u00e9 podeu llegir la nota de premsa de l’acte de lliurament de premis.<\/div>\n
<\/div>\n
Moltes felicitats, Judith!<\/div>\n
<\/div>\n
Aqu\u00ed teniu el seu relat.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 has desitjat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Vaig entrar per la entrada del jard\u00ed, no se sentia ning\u00fa. Vaig anar cap a la cuina on tot era fosc i de sobte es van encendre els llums i tothom va cridar: “Felicitats”.
\nEl menjador era ple de gent, fins i tot hi havia gent de la fam\u00edlia del pare amb la que no ens aven\u00edem. Jo vaig posar el somriure m\u00e9s fals del m\u00f3n i vaig comen\u00e7ar a petonejar i abra\u00e7ar a tothom. La mare va venir i em va preguntar: \u201cQu\u00e8 has desitjat?\u201d.
\nJo no vaig entendre molt b\u00e9 el que volia dir, encara no havia bufat les espelmes, per\u00f2 igualment no em va donar temps a preguntar-li a qu\u00e8 es referia amb aquella pregunta, ja que de seguida van venir els avis a fer-me una abra\u00e7ada. Entre tots m’havien preparat una festa sorpresa, fins i tot van invitar el Juan i la Laura, els meus millors amics. Tots estaven rient i jugant, fins i tot la tieta v\u00eddua s’ho estava passant b\u00e9, per\u00f2 jo no, em semblava la festa m\u00e9s avorrida del m\u00f3n. Al cap d’una estona vaig anar al lavabo i quan estava a punt de tornar a la festa, em va parar la tieta v\u00eddua i em va dir: \u201cQu\u00e8 has desitjat?\u201d. Jo, una mica conf\u00fas, li vaig contestar: \u201cEncara no he bufat les espelmes, tieta\u201d.
\nVaig anar cap a la meva habitaci\u00f3, no entenia per qu\u00e8 em feien aquella pregunta, per\u00f2 tampoc vaig posar gaire inter\u00e8s per saber-ne els motius. All\u00e0 em vaig trobar la Maria, la meva germana petita, jugant amb les cosines. Fet una f\u00faria vaig renyar-les i les vaig fer fora, per\u00f2 abans de tancar la porta la Maria es va girar i em va preguntar: \u201cQu\u00e8 has desitjat?\u201d.
\nLi vaig tancar la porta als nassos i vaig seure al llit.
\nAl cap d\u2019una estona va trucar alg\u00fa a la porta:
\n-Qui \u00e9s?- vaig preguntar.
\nEl pare va obrir la porta i em va dir:
\n-T\u2019estem esperant tots al menjador, vinga som-hi!
\n-Ja vinc- li vaig contestar.
\n-Ja saps qu\u00e8 vols desitjar?- em va preguntar.
\nJo vaig callar i vaig sortir de la meva habitaci\u00f3 .
\nA la cuina tots estaven buscant el seu regal, que els havien deixat per all\u00e0 de qualsevol manera. Jo vaig anar cap al menjador on es comen\u00e7ava a sentir la t\u00edpica can\u00e7\u00f3: “Anys i anys, per molts anys…”, a sobre de la taula hi havia un past\u00eds gegant de nata.
\n-Genial- vaig pensar-. No m’agrada la nata.
\nAl meu costat hi havia en Juan, per\u00f2 estava estrany, no era el Juan que jo coneixia, el que sempre estava rient, no, estava seri\u00f3s i em mirava fixament. De sobte em va dir:
\n-Qu\u00e8 has desitjat?
\nJo una mica furi\u00f3s me’n vaig anar de mala gana fins on era el past\u00eds i no li vaig respondre. Van tornar a cantar la t\u00edpica can\u00e7\u00f3 i jo vaig fer com si m\u2019ho estigu\u00e9s passant genial. Quan per fi va acabar la can\u00e7\u00f3, vaig bufar les espelmes, que indicaven que complia 16 anys, sense demanar cap desig. Tots van comen\u00e7ar a aplaudir i victorejar mentre jo, cansat de festa, vaig intentar escapolir-me a la meva habitaci\u00f3, per\u00f2 quan estava a punt de sortir de tot aquell xivarri de gent cridant, vaig notar un bra\u00e7 que m’agafava, era el pare. Em vaig girar per mirar-li als ulls i vaig notar com una sobtada fredor em pujava dels peus al cap. Despr\u00e9s d\u2019un segons, que a mi em van semblar hores, el pare va dir:
\n-Qu\u00e8 has desitjat?
\nA mi aquella pregunta em comen\u00e7ava a espantar, qu\u00e8 volia dir?, no ho sabia, per\u00f2 tampoc em va donar temps a pensar-hi gaire, em vaig adonar que ja no se sentia cap crit, no se sentia a ning\u00fa. Vaig mirar la sala i vaig veure a tothom mirant-me, ja no cridava ni aplaudia ning\u00fa, tots estaven imm\u00f2bils mirant-me.
\n-Qu\u00e8 has desitjat?!- em van preguntar tots alhora.
\nDe sobte vaig notar que les ll\u00e0grimes em comen\u00e7aven a brollar dels ulls i no sabia ben b\u00e9 per qu\u00e8. Finalment vaig respondre: \u201cA vosaltres\u201d.
\nDespr\u00e9s tot es va fer negre, ja no hi havia ning\u00fa a l’habitaci\u00f3, \u00e9s m\u00e9s, l’habitaci\u00f3 no era la mateixa. Em vaig eixugar les ll\u00e0grimes per veure amb claredat, davant meu distingia una magdalena amb dues espelmes que indicaven 90 anys.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La nostra alumna Judith Medina Placeres, de 3r d’ESO, ha obtingut el Primer Premi de la categoria B -modalitat prosa- del XXXVII edici\u00f3 del Concurs Literari Joan Oliver que organitza l’Ajuntament de Sabadell.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":16518,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[3,1,29],"tags":[],"class_list":["post-16517","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eso","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16517","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16517"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16523,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16517\/revisions\/16523"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16518"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-sabadell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}