{"id":13106,"date":"2023-01-30T19:09:15","date_gmt":"2023-01-30T18:09:15","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/?p=13106"},"modified":"2023-01-30T19:11:01","modified_gmt":"2023-01-30T18:11:01","slug":"no-recordo-haver-passat-mai-tant-de-fred","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/general\/no-recordo-haver-passat-mai-tant-de-fred\/","title":{"rendered":"No recordo haver passat mai tant de fred…"},"content":{"rendered":"

Celebrem el dia per la pau i la no viol\u00e8ncia 2023<\/b><\/p>\n

\u201cEl ritme fren\u00e8tic que portem en el nostre dia a dia ens fa veure molt lluny ja aquell 24 de febrer de 2022 quan R\u00fassia va comen\u00e7ar la invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna. El m\u00f3n sencer contemplava at\u00f2nit el terrible espectacle. El m\u00f3n sencer cridava pau. El m\u00f3n sencer rebutjava aquella viol\u00e8ncia tan gratu\u00efta.\u201d Amb aquestes paraules, comen\u00e7ava avui el discurs de la jornada per la pau i la no viol\u00e8ncia.<\/p>\n

El centre ha volgut aprofitar la jornada per reflexionar, a trav\u00e9s de la veu de l\u2019alumnat, sobre el conflicte b\u00e8l\u00b7lic. \u00c9s a trav\u00e9s dels seus ulls que hem conegut el dolor que suposen la guerra i l\u2019exili.<\/p>\n

\n

\u201cNo recordo haver passat mai tant de fred. De nit en tren, a l\u2019estaci\u00f3, esperant, a l\u2019aeroport, esperant, ens regalaven caf\u00e8s per mantenir-nos calents, en vaig prendre deu o onze, no vaig poder dormir, ni pensar. Tenia el fred al cos. Dos dies de viatge, dos dies sense dormir. El fred t\u2019arriba a fer mal, t\u2019atrapa i no et deixa. Quan vaig arribar de matinada a casa de la meva fam\u00edlia em va passar el fred i vaig poder dormir que era el que realment necessitava el meu cos i el meu cap, descansar\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Aix\u00ed, l\u2019alumnat rus i ucra\u00efn\u00e8s ha relatat qu\u00e8 significa per a ells la paraula guerra.<\/i> I ho han fet per posar en valor el m\u00e9s important de tot: que rere cada refugiat hi ha una hist\u00f2ria, una fam\u00edlia, unes il\u00b7lusions i una vida que ara mateix s\u2019ha posat en pausa.<\/p>\n

Des del seu punt de vista hem conegut la fugida:<\/p>\n

\n

\u201cNosaltres vam poder marxar del pa\u00eds en cotxe. Vam tenir la possibilitat de fer-ho i ho vam fer. Fer la maleta per marxar no \u00e9s f\u00e0cil. Qu\u00e8 prens? qu\u00e8 deixes? Existir\u00e0 el que hagis deixat quan tornis? Feia dies que queien bombes per la ciutat. Ja no era segura. No em feia por, per\u00f2 els pares van decidir marxar.<\/p>\n

Marxar va significar conduir m\u00e9s de vuit hores al dia el nostre cotxe durant tres dies, per arribar a Cambrils. Primer em feia una mica de mal l\u2019esquena, despr\u00e9s ja no me la notava del dolor que tenia. Els meus amics estan dispersos per alguns pa\u00efsos d\u2019Europa. Tots els que han pogut marxar, han marxat. L\u2019esquena no em fa mal, per\u00f2 res \u00e9s igual que abans.\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 \u00e9s que el dolor no \u00e9s \u00fanicament fruit de l\u2019exili, sin\u00f3 que naix molt abans i ho fa amb l\u2019ocupaci\u00f3 i la destrucci\u00f3 que comporta:<\/p>\n

\n

\u201cEl 24 de febrer, a les 4 del mat\u00ed, tota la nostra fam\u00edlia es va despertar amb el so de les explosions.\u00a0 En aquell moment est\u00e0vem en una casa fora de la ciutat. L’ocupaci\u00f3 va comen\u00e7ar precisament al barri on ens allotj\u00e0vem. Els avions i helic\u00f2pters enemics van sobrevolar el terrat de casa nostra. Els sons de les explosions s’escoltaven constantment per tots els costats.<\/p>\n

[…] Nosaltres viv\u00edem amb por, perqu\u00e8 a prop de la casa nostra hi havia una central hidroel\u00e8ctrica, que els enemics podien explotar en qualsevol moment, i tot s’inundaria d’aigua.<\/p>\n

No vam poder dormir a la nit perqu\u00e8 hi havia explosions constants.\u00a0 No hi havia soterrani a casa nostra, aix\u00ed que cada nit ens amag\u00e0vem als refugis o soterranis dels nostres ve\u00efns.\u00a0 All\u00e0 feia fred i ens vam refredar.<\/p>\n

A la nit del segon dia de la guerra, el pont va ser volat i durant els 9 dies seg\u00fcents no vam poder marxar.\u00a0 Els tancs enemics es van situar a altres carreteres i van disparar a tots els cotxes.<\/p>\n

Immediatament el primer dia de la guerra, el supermercat es va quedar sense menjar i la gent va demanar menjar als seus ve\u00efns.\u00a0 Durant quatre dies, no es va lliurar ni menjar ni aigua. Aleshores, els voluntaris van comen\u00e7ar a transportar menjar a trav\u00e9s del riu.<\/p>\n

[…] Estic en contra de la guerra i realment vull que arribi la pau.\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

El cert \u00e9s, per\u00f2, que el dolor \u00e9s viscut des de totes parts. Els alumnes russos expressaven: \u201cavui molts russos han dit PROU! Els russos volem pau.\u201d<\/p>\n

El centre ha viscut avui una jornada colpidora. Colpidora per\u00f2, sobretot, necess\u00e0ria. En primera persona, hem conegut els efectes d\u2019una guerra que els ha truncat la vida. Per\u00f2 cada curs veiem els efectes de la viol\u00e8ncia sobre el jovent: alumnat que ha vingut fugint de la guerrilla a Col\u00f2mbia, que volen comen\u00e7ar de nou lluny de la viol\u00e8ncia que els ha assassinat els germans a Hondures, menors migrants no acompanyats que fugen d\u2019una societat que els aboca a la viol\u00e8ncia, fills i filles que han presenciat la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica com si fos un tracte normal, dissidents pol\u00edtics perseguits… I per aix\u00f2 creiem que \u00e9s necessari un dia per reivindicar que la pau \u00e9s l\u2019\u00fanica via per resoldre els conflictes, que la pau \u00e9s el cam\u00ed perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia nom\u00e9s engendra m\u00e9s viol\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui hem celebrat el dia per la pau i la no-viol\u00e8ncia.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":13121,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,214],"tags":[],"class_list":["post-13106","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-portada-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13106","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13106"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13106\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13122,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13106\/revisions\/13122"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}