\nDoncs ha estat tema de debat, dins i fora de la Fundaci\u00f3 Nobel, ja que fins l’any 2019 s\u2019han atorgat un total de 950 premis i tant sols 54<\/strong> d\u2019aquests premis han anat a parar a mans de dones i, en concret, en el camp de la Qu\u00edmica s\u2019han donat 112 Premis Nobel, dels qual nom\u00e9s 7 han estat dones<\/strong>. La veritat \u00e9s que els premis Nobel ,celebrats des de 1901, representen el m\u00f3n i tenen un gran prestigi, per\u00f2 pel que fa a la igualtat de g\u00e8nere no guanyarien pas un premi per ells mateixos. I no \u00e9s que les dones no investiguin! De fet, la primera dona que va guanyar un Nobel va ser Marie Curie<\/strong>, pionera en els primers temps d’estudi de les radiacions. I no va guanyar un, sin\u00f3 2 premis!<\/strong> Va rebre el Premi Nobel de F\u00edsica el 1903, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L’any 1911 va rebre el Premi Nobel de Qu\u00edmica per l’a\u00efllament del radi pur. Fins a dia d\u2019avui, continua sent la \u00fanica persona que ha guanyat dos Premis
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-rbiv-cambrils\/wp-content\/uploads\/usu79\/2020\/11\/ci\u00e8ncies1.png\")
<\/a>Nobel!<\/p>\nAquest any 2020, no obstant, el premi Nobel de Qu\u00edmica ha estat atorgat a dues GRANS investigadores, DUES GRANS BIOQU\u00cdMIQUES: Emmanuel Fuster i Jenifer A. Doudna. El premi ha estat atorgat per la seva investigaci\u00f3 amb CRISPR\/CAS (repeticions palindr\u00f2miques curtes agrupades i regularment espaiades).<\/p>\n Uff, i aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s, us preguntareu?<\/p>\n Les CRISPR\/CAS<\/strong> no s\u00f3n m\u00e9s que un magatzem de mem\u00f2ria de les infeccions virals que sofreixen els bacteris. En concret, \u00e9s una eina dels bacteris que els permet recon\u00e8ixer el genoma de virus i destruir-lo, i \u00e9s a partir d\u2019aquestes Les seves aplicacions s\u00f3n molt diverses, i aquesta t\u00e8cnica ben utilitzada podr\u00e0 canviar-nos la vida, ja que es podran tractar malalties fins ara incurables, com el c\u00e0ncer (investigacions molt recents en humans amb c\u00e0ncer de pulm\u00f3), o de malalties gen\u00e8tiques (Corea de Huntington, distr\u00f2fia muscular de Duchene), la cura del Zika o altres malalties infeccioses, o per tal d\u2019aconseguir aliments o animals modificats gen\u00e8ticament i mil coses m\u00e9s! Comencem a tenir les eines, per\u00f2 encara cal molt m\u00e9s. Dept. Ci\u00e8ncies de l\u2019INS Ramon Berenguer IV.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n<\/strong><\/p>\n<\/a>eines que les investigadores han desenvolupat una tecnologia que permet tallar i editar el material gen\u00e8tic. Podem dir que s\u00f3n unes \u201ctisores gen\u00e8tiques\u201d<\/strong>, que permeten tallar l\u2019ADN en posicions concretes i aix\u00ed, entre d\u2019altres, poder editar amb molta facilitat el genoma, \u00e9s a dir canviar el missatge gen\u00e8tic, com qui canvia les lletres de les paraules d\u2019un llibre, per corregir errors.<\/p>\n
\n\u00c9s per aix\u00f2 que aquest treball \u00e9s tant important, ja que ser\u00e0 refer\u00e8ncia per a futures investigacions en el camp de la biotecnologia.<\/p>\n