Hello, everybody!<\/p>\n
Aquesta setmana voldr\u00edem dedicar l’estona de m\u00fasica al pati a dos g\u00e8neres molt diferents en la forma per\u00f2 al mateix temps molt semblants en el seu fons; ambd\u00f3s estils apel.len a sentiments que es troben al m\u00e9s profund del nostre cor: Estic parlant del flamenco i del blues, el blues i el flamenc, amb guitarra cl\u00e0ssica, guitarra el\u00e8ctrica, percussi\u00f3, baix, harm\u00f2niques, palmes i veus punyents que expressen tota mena de sentiments; dolor, alegria, malenconia, bogeria,etc….<\/p>\n
Hi ha molt de veritat, puresa i honestedat en aquesta m\u00fasica i els m\u00fasics i les can\u00e7ons que escoltarem aquest dijous i divendres aix\u00ed ho corroboren.<\/p>\n
Sentirem l’ Enrique Morente<\/strong> que des del celebrat “Omega<\/em>” ens va oferir\u00a0 la seva particular revisitaci\u00f3 d’en Leonard Cohen<\/strong> amb “Peque\u00f1o vals vien\u00e9s<\/em> “a m\u00e9s d’un homenatge al gran poeta granad\u00ed Federico Garc\u00eda Lorca<\/strong> tal com va fer el llegendari Camar\u00f3n<\/strong> gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades abans amb “La leyenda del tiempo<\/em>“. L’alegria de Ketama<\/strong> i “Vengo<\/em> de borrachera<\/em>“, la destresa del m\u00e9s gran dels guitarristes, Paco de Luc\u00eda<\/strong> i el cl\u00e0ssic “Entre dos aguas<\/em>“, la fusi\u00f3 dels germans Amador<\/strong> (Rafael<\/strong> i Raimundo<\/strong>) Pata Negra<\/strong> i el cover de “Pasa la vida<\/em>” i una altra gran versi\u00f3, “Al alba<\/em>” de L. Eduardo Aute <\/strong>pel fant\u00e0stic Jos\u00e9 Merc\u00e9.<\/strong><\/p>\n Pel que fa al blues disfrutarem amb l’electricitat i la foscor sortida dels estudis de la m\u00edtica Chess Records a la ciutat de Chicago de la m\u00e0 de mestres de mestres com Muddy Waters<\/strong> “Got my mojo<\/em> working<\/em>“, Howlin’ Wolf<\/strong> “Spoonful<\/em>” i el considerat King of the Blues per antonom\u00e0sia, el senyor B.B. King<\/strong> i el seu “Everyday I have the<\/em> blues<\/em>“. Tots aquests van influenciar molt\u00edssim a una generaci\u00f3 de joves m\u00fasics que van triomfar i es van convertir en llegenda com el guitarrista brit\u00e0nic Eric<\/strong> Clapton<\/strong> que el sentirem a un tema titulat “All your love<\/em>” de mitjans del 60’s col-laborant amb el bluesman angl\u00e8s John Mayall<\/strong> i els seus Bluesbreakers.<\/strong><\/p>\n Un altre gran guitarrista, en aquest cas irland\u00e8s, Gary Moore<\/strong> ens acompanyar\u00e0 amb la seva guitarra ploranera des del seu gran disc dels 90 “Still got the blues<\/em>“, demostrant que el blues \u00e9s un g\u00e8nere que podr\u00e0 tenir m\u00e9s o menys \u00e9xit a les llistes per\u00f2 mai passa de moda.<\/p>\n Aix\u00f2 queda patent en un “petardazo” a c\u00e0rrec d’una de les darreres grans figures del R&B, el nordameric\u00e0 Ben Harper<\/strong> juntament amb l’armonicista de Chicago Charlie Musselwhite <\/strong>a”The bottle wins again<\/em>” (l’ampolla torna a guanyar) on es narra el mode de vida err\u00e0tic i autodestructiu de molts d’aquests bluesmen.<\/p>\n I tamb\u00e9 tindrem l’ honor de comptar amb una de les grans dames del jazz i del blues, la innoblidable Etta James donant-lo tot a un dels seus grans temes de sempre “At last”.<\/p>\n Blues, flamenco, negres, blancs, gitanos, payos… tots tenen en com\u00fa el mateixos\u00a0 sentiments i una expressivitat vertadera i honesta. No importa el color de la pell o la ra\u00e7a. Tots units per la m\u00fasica i l’art.<\/p>\n Enjoy<\/p>\n