Hello, everybody!<\/p>\n
Aquest dijous no viatjarem gaire lluny en el temps, relativament parlant. Des del sing’s & \u00e7ons hem preparat una breu selecci\u00f3 d’alguns hits d’algunes de les bandes i solistes m\u00e9s destacats a partir de l’any 2000 fins gaireb\u00e9 els nostres dies.<\/p>\n
Sentirem dos aut\u00e8ntics “tour de force” de, possiblement, les dues m\u00e9s grans cantants brit\u00e0niques en el que portem de segle: l’elegant Adele<\/strong> i el seu superventes\u00a0“Rolling in the deep<\/em>“(2011) i la Janis Joplin d’aquest temps; l’angoixada i malaurada Amy Winehouse<\/strong> l’ultima a passar a engrossar\u00a0el fat\u00eddic Club dels 27 i el seu veritable lament “Love is a losing game<\/em>” del seu \u00faltim \u00e0lbum gravat en vida, el tamb\u00e9 aclamat “Back to black”(2006).<\/p>\n El funky de Mark Ronson<\/strong> i el vers\u00e0til Bruno Mars\u00a0<\/strong>tamb\u00e9 sonar\u00e0;tots dos colze amb colze fent ballar a tothom a “Uptown funky”(2014) aix\u00ed com el rock d’altres grans bandes\u00a0com Muse<\/strong> i un tema que va pegar fort “Time is running out<\/em>“(2003), els White<\/strong> Stripes<\/strong> del genial i tamb\u00e9 polifac\u00e8tic Jack White<\/strong> amb “Seven nation army”<\/em> potser l’\u00faltim gran riff de guitarra reconeixible que a m\u00e9s, encara sona a la megafonia d’alguns estadis de futbol de la Premier League brit\u00e0nica.<\/p>\n I finalment sentirem “Delivery<\/em>” (2007)\u00a0dels Babyshambles<\/strong> amb el pol\u00e8mic cantant i compositor Pete Doherty\u00a0<\/strong>que donava gaireb\u00e9 m\u00e9s titulars a la premsa sensacionalista que a la premsa estrictament musical.<\/p>\n Per\u00f2 aqu\u00ed el que realment conta \u00e9s la m\u00fasica. O no?<\/p>\n Enjoy.<\/p>\n