<\/p>\n
Hello, everybody!<\/p>\n
Aquesta setmana al sing’s & \u00e7ons ens quedem a\u00a0 la nostra pen\u00ednsula; tant pel dijous com pel divendres hem preparat una petita selecci\u00f3 del millor pop-rock espanyol. Potser no tindrem temps per sentir totes les can\u00e7ons memorables per\u00f2 s\u00ed s\u00f3n memorables totes les can\u00e7ons que sentirem.<\/p>\n
Durant els propers cinquanta minuts de pati (sumant els vint-i-cinc minuts dels dos dies) sonar\u00e0 a tot volum bon rock and roll\u00a0 amb\u00a0Burning<\/strong>, els anomenats “Rolling Stones” espanyols. Aix\u00ed que “Mueve tus caderas”, aconsellaven el 1979 en cas que tot vagi malament. Los Enemigos, <\/strong>la banda\u00a0de Josele Santiago <\/strong>(s\u00f3n d’aquests que gaireb\u00e9 mai defrauden)\u00a0tamb\u00e9 ens acompanyar\u00e0n amb el seu tema “Complejo”(1987).<\/p>\n Estar\u00e0n amb nosaltres el controvertit Jos\u00e9 M\u00aa. Sanz<\/strong> aka Loquillo<\/strong> i els Troglodites<\/strong>\u00a0que ens contar\u00e0n els somnis d’un noi de barri que vol convertir-se en “Rock and roll star” (1981)i una altra figura carism\u00e0tica, en\u00a0Fito<\/strong> amb els seus Fitipaldis<\/strong> donant-li al “Whisky barato”(2003) cada cop que se li trenca el cor.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi haur\u00e0 rock i poesia urbana de la m\u00e0 dels Extremoduro<\/strong> i la hist\u00f2ria de “Jesucristo Garc\u00eda” (1994) i els Le\u00f1o<\/strong> i el seu celebrat himne “Maneras de vivir” (1981). Per cert, fa poc va dir ad\u00e8u als escenaris el gran Rosendo<\/strong> amb una gira d’ acomiadament. Se’t trobar\u00e0 a faltar, mestre!!<\/p>\n Disfrutarem del pop de qualitat de\u00a0Los Secretos<\/strong> i “D\u00e9jame”(1980) , Los<\/strong> Ronaldos<\/strong>\u00a0amb “Saca la lengua para bailar”(1988), els Radio Futura<\/strong> dels germans Luis<\/strong> i Santiago Auser\u00f3n<\/strong>\u00a0que ja anticipava els sons llatins que exploraria m\u00e9s a fons a trav\u00e9s del seu alter-ego Juan Perro\u00a0<\/strong>al seu \u00faltim gran \u00e8xit “Veneno en la piel”(1990) i Nacha Pop\u00a0<\/strong>amb un altre gran himne del pop-rock espanyol de sempre “Chica de ayer”(1980).<\/p>\n I finalment hem pogut trobar espai per la irrever\u00e8ncia i el surrealisme de Los Toreros Muertos<\/strong> i “Mi ag\u00fc\u00edta amarilla”(1986), el punk \u00e0cid i reivindicatiu de La Polla Records<\/strong> amb “Salve” i l’ apocal\u00edptica profecia d’ “Europa ha muerto”(1983), un dels primers singles d’Ilegales<\/strong> la banda del guitarrista, cantant i compositor asturi\u00e0\u00a0Jorge Mart\u00ednez.<\/strong><\/p>\n So that’s all, folks. Rebem el cap de setmana amb bona m\u00fasica. Salut i rock and roll. One, two, three…….<\/p>\n