Demà al sing’s and çons tornem a posar en marxa la nostra particular màquina musical del temps per creuar l’ Atlantic i desembarcar als EUA (però estalviant-nos les vuit/nou hores d’avió, això sí. It’s all in your mind)
Primer ens quedem a New York City per sentir l’anomenat “soul d’ulls blaus” dels Young Rascals i “Good lovin’“(1966) i la fantàstica “Mrs. Robinson” (1968) del dúo Simon & Garfunkel, que va aparèixer un any abans a la BSO de “The Graduate” de Mike NIchols amb Dustin Hoffman i Anne Bancroft com la seductora senyora Robinson.
Desprès anirem a la Costa Oest, from coast to coast, a la solejada California, més concretament a Los Angeles i les platges de Santa Mònica on trobarem als Beach Boys taral.lejant “Barbara Ann“(1966). Per cert, m’agradaria dedicar aquesta cançó a la meva estimada companya Barbara Carrasco (you got me rockin’ and a-reelin’). Espero que t’agradi.
Ens mourem una mica cap al nord per instalar-nos a la badia de San Francisco i disfrutar del rock lisèrgic dels Jefferson Airplane i el seu “Somebody to love“(1967), la veu aspra i bluesera de la inigualable Janis Joplin amb els Big Brother and the Holding Company cremant el “Piece of my heart“(1968) de l’Erma Franklin, germana d‘Aretha, el rock pantanós de la mítica Creedence Clearwater Revival (realment estaven de moda els noms kilométrics en aquella època) amb “Green river“(1969) i els ritmes afrocubans i selvàtics de la banda del guitarrista mexicà Carlos Santana que per llavors acabaven d’editar el seu primer album (on van incloure el single “Evil ways“) desprès d’actuar i triomfar al festival de Woodstock a l’agost del 1969 sent uns perfectes desconeguts.
And that’s all, folks. Bon viatge. Satisfaction guaranteed.
