\nficar-me en la pell de tota aquella gent, que li van fer fora del seu pa\u00eds, de la seva casa,
\ndels seus records, de tot. Vaig tenir una sensaci\u00f3 estranya, ja que jo mateixa em sentia
\nmolt malament per tot el que havia passat i em va agradar ficar-me en la pell d\u2019aquella
\nnoble gent, per veure com es sentien\u201d<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-palleja\/wp-content\/uploads\/usu889\/2019\/05\/FOTO-1-Xerrada-Jordi-Barra.jpg\")
<\/a>El dijous dia 25 varem sortir de l\u2019 institut a dos quarts de nou i despr\u00e8s d\u2019esmorzar a l\u2019\u00e0rea de servei de la jonquera, un dels passos principals per on van sortir milers i milers d\u2019exiliats republicans a ple hivern, i recollir la nostra monitora, la Maria Montes, especialista en rutes de mem\u00f2ria hist\u00f2rica. Vam fer la nostra primera visita a dos quarts de dotze al MUME.<\/p>\n
De la Maria el Ra\u00fal Rodr\u00edguez en diu \u201c ens va acompanyar tot el viatge, atenia els nostres
\ndubtes i ens explicava l\u2019historia i fets dels llocs on pass\u00e0vem\u201d<\/p>\n
Ens relata l\u2019 Izan Roca, la visita al MUME\u201c …la nostra primera parada era el Museu
\nMemorial de l\u2019Exili (MUME) a la Jonquera. Maria Montes ens va explicar el museu i tot el
\nque all\u00e0 havia. Vam tornar a veure la retirada: imatges, dibuixos, cartells, etc . Tamb\u00e9
\nsobre espanyols a camps de concentraci\u00f3 i un v\u00eddeo sobre testimonis d\u2019exiliats i familiars
\nque va ser el que m\u00e9s em va marcar del museu\u00b7\u201d<\/p>\n
A Kenzo Comas el que m\u00e9s li va impactar del museu va ser \u201c la comparaci\u00f3 entre refugiats
\nd\u2019ahir i d\u2019 avui, que defineix molt b\u00e9 la hipocresia dels espanyols i europeus avui dia.<\/p>\n
Tamb\u00e9 ens ho comenta la Carmen Ortiz amb aquestes paraules \u201c Una de les coses que
\nm\u00e9s em va cridar l\u2019atenci\u00f3 va ser les grans similituds entre d\u2019infern que van passar totes
\naquelles persones i el que passen les d\u2019avui dia. Ja sabia que la historia sempre es
\nrepeteix, per\u00f2 crec que vaig comen\u00e7ar a ser conscient al museu\u201d. I la Carmen ens continua explicant la seva experi\u00e8ncia personal al museu dient \u201c Per\u00f2 el museu em semblava una recopilatoria de mem\u00f2ries i records, no era capa\u00e7 d\u2019imaginar que tot all\u00f2 eren coses personals de gent com jo, fins que vam arribar a la sala on hi havia un v\u00eddeo posat.<\/p>\n
Tots\/es vam asseure i vam escoltar els testimonis de persones de l\u2019edat dels meus avis. Ning\u00fa era capa\u00e7 de pronunciar una paraula, tots el noms de les parets van cobrat vida, verdaderament tots van ser persones que van passar per l\u2019 infern\u201d.<\/p>\n
Carlota del Cerro tamb\u00e9 va quedar impressionada per la sala plena de nom de persones
\nexiliades i ens ho diu \u201c …estar en un a sala amb les parets plenes de noms d\u2019exiliats i de
\ncop i volta trobar un cognom que coneixes era realment impactant, em van entrar calfreds i
\ntristesa a la vegada\u201d<\/p>\n
Al Pablo Martin la visita al MUME \u00e9s un dels llocs que m\u00e9s li va agradar: \u201c …….va ser un dels llocs que m\u00e9s em va transmetre, ens van dir que el carrer del poble, era on passaven els republicans durant els \u00faltims anys de la guerra, em va transmetre tant perqu\u00e8 el tiet de la meva avia, es va exiliar des de Andalusia fins al sud de Fran\u00e7a perqu\u00e8 ell defensava els
\nvalors democr\u00e0tics i la llibertat de la Segona Rep\u00fablica\u201d.<\/p>\n
A l\u2019Ana N\u00fa\u00f1ez li va cridar l\u2019atenci\u00f3 la sala on hi havia molt noms de homes i dones La seg\u00fcent visita va ser a la Maternitat d\u2019Elna el lloc que m\u00e9s va agradar a Izan Roca, \u201c Tamb\u00e9 Com l \u2019Izan ens ho comenta la Beatriz Chica \u201c A la Maternitat d\u2019Elna vaig tenir una A Alvaro Prieto li va impressionar molt una de les habitacions, \u201c La sala que m\u00e9s em va Carina Sa\u00f1as tamb\u00e9 va quedar molt marcada per la visita a la Maternitat i ens diu \u201c …la Ruben Dabrio tamb\u00e9 ens menciona la gran tasca i la valentia d\u2019Elisabeth Eidenbenz \u201c Susana L\u00f3pez ens ho comenta amb aquestes emotives paraules \u201c Aquet monument, la L\u2019Alba Mora t\u00e9 paraules d\u2019elogi per aquesta gran dona \u201c …hem descobert una dona molt Kenzo Comas ens descriu les sensacions que va rebre en la visita a la Maternitat \u201c La visita La Carla Racano ens diu que \u201c D\u2019aquet sortida em quedo amb les imatges que vam veure a L\u2019Ana N\u00fa\u00f1ez ens explica que \u201c A la habitaci\u00f3 de la Elisabeth havia un llibre per a que la Acabaven la visita a la maternitat amb unes reflexions de la Sandra Caravaca \u201c La Cam\u00ed de la platja d\u2019Argelers ens vam aturar al Cementiri del espanyols, un tros de terreny El Cementeri avui en dia esta vallada i dins hi ha un monument per als adults morts i un La Carmen Ortiz ens ho descriu com un lloc on \u201c es respirava un aire trist i un aire Laura Franquet ens diu \u201c …durant tota el dia el que m\u00e9s em va impactar va ser el cementiri La Carlota del Cerro tamb\u00e9 va quedar molt impactada en aquell petit espai, \u201c Sens dubte La Sandra Mellado ens parla de la tomba dels infants, \u201c …vam anar al cementeri dels Al costat del cementiri estava la platja d\u2019Argelers on milers de republicans espanyols, que L\u2019Ivan L\u00f3pez ens transmet les sensacions que va rebre a la platja, \u201c El lloc que m\u00e9s em va Kenzo Comas ens diu \u201c La visita a Argelers em va causar molt de respecte, tristesa i em va La Sandra Mellado ens descriu les seves impressions amb aquestes paraules \u201c …en el que La Marta Gonz\u00e1lez ens ho descriu amb un profund sentiment, \u201c Al trepitjar la sorra La Laura Franquet ens parla sobre la informaci\u00f3 que ens va transmetre la Maria Montes, \u201c La Carmen Ortiz va quedar molt sorpresa i ens fa una reflexi\u00f3 personal, \u201c Vaig quedar molt Per finalitzar la sortida varem anar al preci\u00f3s poble costaner de Cotlliure a visitar a uns Izan Roca ens diu que vam fer un homenatge a aquests gran poeta espanyols \u201c …davant la Pablo Martin ens ho descriu \u00a1com \u201c un moment especial\u00edssim, tots units escoltant el seu
\nexiliades: poetes, politics, cineastes, actrius, un munt d\u2019intel\u00b7lectuals que Espanya va
\nperdre perqu\u00e8 molts d\u2019ells no van tornar mai. Nom com: Pau Casals, Merc\u00e8 Rodoreda,
\nAntonio Machado, Neus Catal\u00e0, Victoria Kent, Lu\u00eds Bu\u00f1uel, Federica Montseny, Rafael
\nAlberti, Joan Oliver, Maria Zambrano, Pompeu Fabra, Teresa P\u00e0mies…<\/p>\n<\/a>
\nLa Maternitat d\u2019Elna ha sigut el que m\u00e9s m\u2019agrada\u2019t de la excursi\u00f3. Tota la historia que hi
\nha concentrada en aquell lloc, totes les habitacions on m\u00e9s estaven les dones, la sala de
\nparts, i sobretot el testimoni de Elisabeth, escolar-la parlar sobre el que feia all\u00e0 d\u2019una
\nmanera tant humil\u201d<\/p>\n
\nmica d\u2019esperan\u00e7a i fe en escoltar la Maria com ens explicava i descrivia la valentia
\nd\u2019Elisabeth i com va arriscar la seva vida per salvar tantes altres, sens dubte va ser una de les millors parts de la sortida.<\/p>\n
\nsorprendre va ser la del \u201cMarroc\u201d, encara que fos petita, era una sala important\u00edssima, la
\nsala on neixen les criatures.\u201d<\/p>\n
\nMaternitat d\u2019Elna, una instituci\u00f3 creada per Elisabeth Eidenbenz amb l\u2019 intenci\u00f3 d\u2019ajudar a
\ndones embarassades, exiliades, per a donar-lis una esperan\u00e7a de vida m\u00e9s elevada, tant
\nper a les mares com per als nens. D\u2019aquesta manera els nens poden n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer en
\nbones condicions, i no com ho feien a la platja d\u2019Argelers. El que m\u00e9s em va impactar i
\nemocionar va ser que l\u2019acte de l\u2019Elisabeth va ser sense cap \u00e0nim de lucre, amb aix\u00f2 podem
\nveure que per molt dolents que siguin els anys i l\u2019\u00e8poca encara hi havia gent amb un cor
\ngegant que l`\u00fanic que volia era ajudar als demes. Per mi l\u2019Elisabeth hauria de ser un
\nexemple a seguir per a tothom.\u201d<\/p>\n
\nSembla incre\u00efble com alg\u00fa es tant altruista, el fet d\u2019ajudar a les dones republicanes a tenir el seu fill\/a arriscant-se a ser descoberta es un acte molt valent\u201d<\/p>\n
\nMaternitat d\u2019Elna, dona l\u2019oportunitat a moltes mares a tenir un part digne i tenir esperan\u00e7a
\nen la superviv\u00e8ncia dels seus fills\/es. Per tant, dona les gracies tant a la directora de la
\nmaternitat, l\u2019Elisabeth Eidenbenz coma a tots aquells que van aportar la seva ajuda. Aix\u00f2
\n\u00e9s la prova de que una mica d\u2019ajuda i esfor\u00e7 per part de tothom pot fer ren\u00e0ixer
\nl\u2019esperan\u00e7a\u201d<\/p>\n
\nforta i per a mi un exemple a seguir, cosa que \u00e9s molt important avui dia… estar orgullosa
\nde que hi hagi gent aix\u00ed, entre tota la poblaci\u00f3 \u201cdolenta\u201d<\/p>\n
\na la Maternitat d\u2019Elna va ser commovedora des del principi, nom\u00e9s entrar aportava pau,
\nque era el sentiment que segurament sentien. La maternitat mostra que els humans
\nsom humans, i encara havent-hi terror i mis\u00e8ria hi ha lloc per a la vida\u201d
\nLa Carmen Ortiz ens descriu a la Elisabeth Eidenbenz com \u201c Vaig veure que hi ha gent
\nque realment son \u00e0ngels en vida\u201d<\/p>\n
\nla maternitat que estaven en uns gran panels i es veia el dia a dia d\u2019aquelles dones amb
\nels seus fills a la maternitat i el que feien durant el dia. Em va impactar el intentar imaginar com ho estaria passant aquella gens en aquells noment, les dones que estaven a les
\nplatges embarassades i algunes amb sort aconseguien arribar a la maternitat i poder donar
\na llum all\u00e0 i no perdre m\u00e9s vides\u201d<\/p>\n
\ngent escriguis, un nen de quatre anys posava \u201c M\u2019ha fet molt il\u00b7lusi\u00f3 con\u00e8ixer el lloc on va
\nn\u00e9ixer el meu besavi i gracies a tu, Elisabeth\u201d Aix\u00f2 em va semblar molt bonic\u201d acaba dient
\nl\u2019Anna.<\/p>\n
\nmaternitat d\u2019Elna, a part de gaudir d\u2019una estructura molt visual i est\u00e8tica, compta amb una
\nenergia i aura d\u2019empoderament femen\u00ed i de superviv\u00e8ncia que la situa a dalt de la
\nllista dels llocs memorables\u201d<\/p>\n<\/a>
\non estan enterrat en una fossa com\u00fa, cents i cents de republicans espanyols: dones,
\nhomes i criatures.<\/p>\n
\naltre per al nens i nenes mortes en la platja d\u2019Argelers. Una an\u00e8cdota que ens va explicar
\nla Maria \u00e9s que anteriorment el cementeri era un camp de cultiu, i quan l\u2019amo del camp va
\nsaber el que havia passat all\u00e0 el va vendre, per poder fer l\u2019homenatge actual, al preu
\nsimb\u00f2lic d\u2019un franc.<\/p>\n
\nd\u2019injust\u00edcia\u201d<\/p>\n
\ndels espanyols a Argelers, ja que per molt que ens haguessin explicat pr\u00e8viament tota la
\nseva historia no es res comparat amb el que sents quan est\u00e0s all\u00e0. Vam fer un minut se
\nsilenci en honor a totes aquelles persones que per desgracia no van poder
\nsobreviure i van acabar all\u00e0 i encara que fossin 10 minuts va haver molta tensi\u00f3,
\nimpot\u00e8ncia i tristesa en el moment.<\/p>\n
\nels m\u00e9s important i impressionant per a mi, fou el cementiri dels espanyols republicans a
\nArgelers, va ser un moment de tensi\u00f3 entre tots a part d\u2019una tristesa interior monumental.
\nEl minut de silenci que vam fer era una cosa que jo veia necessari per\u00f2 tamb\u00e9 pensen
\nmolt en les persones que estan en aquella fossa \u201c<\/p>\n
\nrepublicans exiliats on vam fe un minut de silencia per aquella pobra gent. El que m\u00e9s em
\nva marcar va ser veure la tomba dels nens\/es amb molt\u00edssim noms, vides que acabaven
\nde comen\u00e7ar arravatades per l\u2019exili\u201d<\/p>\n<\/a>
\nvan haver de fugir de les tropes franquistes quan va acabar la guerra civil espanyola, van
\nromandre amb unes condicions inhumanes, tancats per una banda filferrada i per una altra
\nel mar. La Maria ens va comentar que actualment \u00e9s una platja molt tur\u00edstica, i que gran
\npart dels francesos no saben el que va passar all\u00e0.<\/p>\n
\nimpressionar va ser la platja d\u2019Argelers ja que quan est\u00e0vem all\u00e0, em vaig quedar mirant
\nla platja,i m\u2019imaginava a totes les persones all\u00e0 amuntegades, amb un sofriment molt gran
\na causa de les condicions en les que estaven vivint, aix\u00f2 em va produir una tristesa i alhora intentava empatizar amb ells\u201d<\/p>\n
\ninvitar reflexionar sobre la crueltat de l\u2019 esser hum\u00e0 i sobre el futur dels refugiats, ja no serien mai m\u00e9s espanyols, per\u00f2 tampoc francesos, ells no serien d\u2019 enlloc, els seus fills no serien d\u2019 enlloc\u201d<\/p>\n
\nsents que per on tu est\u00e0s passant o caminant, han passat m\u00e9s de 500.000 persones
\nexiliades tractant d\u2019escapar de la repressi\u00f3 franquista\u201d<\/p>\n
\nd\u2019aquella platja no vaig poder evitar pensar en totes aquelles persones, per on estava
\ncaminant havien molt moltissimes persones injustament per les p\u00e8ssimes condicions
\nd\u2019aquest camp d\u2019internament, em va produir molta tristesa\u201d<\/p>\n
\nTamb\u00e9 em va sorprendre molt el que ens va explicar la Maria a la platja d\u2019Argelers, quan
\nens va ensenyar la manta que cedia el govern franc\u00e8s per a cada cinc persones. No em
\npuc imaginar en les condicions que viuria tota aquella gent, en ple hivern i amb un manta
\nper cada cinc persones sense a penes menjar en tot el dia…\u201d<\/p>\n
\nimpactada al veure gent jugant all\u00e0, perqu\u00e8 no podia evitar pensar en els horror que
\naquella sorra que trepitj\u00e0vem havia vist. Vaig sentir que la meva vida era un regal, em vaig
\nadonar que tinc que apreciar all\u00f2 que tinc perqu\u00e8, he tingut molta sort\u201d.<\/p>\n<\/a>
\ndels nostres celebres exiliats, que no va tornar mai a Espanya, perqu\u00e8 va morir a l\u2019exili
\npocs dies despr\u00e8s d\u2019arribar al poble de Cotlliure, on esta la seva tomba i cada any la visitar milers i milers de persones.<\/p>\n
\nseva tomba plena de pedres i banderes, mentre sortia un arc de Sant Marti vaig llegir el
\npoema que Machado va escriure a la mort del seu amic Federico Garcia Lorca\u201d<\/p>\n
\npoema les banderes de la llibertat ondejant. Fou una experi\u00e8ncia molt bonica, nost\u00e0lgica i
\nhist\u00f2rica, per tots aquells que van donar la vida per la llibertat\u201d<\/p>\n