{"id":19,"date":"2014-09-17T14:56:56","date_gmt":"2014-09-17T14:56:56","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ies-merce-rodoreda\/?page_id=19"},"modified":"2024-12-31T11:36:10","modified_gmt":"2024-12-31T10:36:10","slug":"elcentre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-merce-rodoreda\/elcentre\/","title":{"rendered":"El nostre centre"},"content":{"rendered":"\n

El nostre centre t\u00e9 com a objectiu principal formar persones des d\u2019un punt de vista integral. D\u2019aquesta manera, formem ciutadans preparats per ser competents en diversos \u00e0mbits: nois i noies amb una compet\u00e8ncia social que els permet integrar-se en una societat canviant, preparats amb rigor curricular i orientats per continuar la seva formaci\u00f3 personal i acad\u00e8mica m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria; nois i noies que, gr\u00e0cies al seu bagatge cultural i al rigor en el plantejament dels diversos continguts i a les compet\u00e8ncies adquirides, continuen els seus estudis a la Universitat i reforcen el seu sentiment de pertinen\u00e7a al centre gr\u00e0cies a les diverses ofertes pedag\u00f2giques i de lleure; nois i noies, en tots els casos, que respecten les altres persones i que conviuen en un marc de respecte, seguretat i companyonia que els permet ajudar qui ho necessita i exigir el compliment de les normes de conviv\u00e8ncia quan cal. \u00c9s un institut que dedica molts esfor\u00e7os a normalitzar el catal\u00e0, que ha estat pioner en la introducci\u00f3 de les noves tecnologies, que ha estat capa\u00e7 de dinamitzar els seus recursos per desenvolupar i implementar un cicle formatiu de grau superior de Qu\u00edmica Ambiental, que ha aportat uns recursos materials i humans diferenciats; un centre que ha tingut i t\u00e9 en compte els beneficis de l\u2019aprenentatge de les lleng\u00fces estrangeres, un centre que demostra la seva capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 als canvis amb valentia portant a terme projectes pedag\u00f2gics propis i desenvolupant diversos plans d\u2019innovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El nivell socioecon\u00f2mic general de les fam\u00edlies dels alumnes \u00e9s mitj\u00e0\u2013mitj\u00e0 baix, per\u00f2 amb una tend\u00e8ncia ferma a l\u2019al\u00e7a, malgrat la conjuntura econ\u00f2mica i els seus alts i baixos. L\u2019entorn m\u00e9s immediat de l\u2019institut ha millorat molt\u00edssim des de la construcci\u00f3 de l\u2019edifici l\u2019any 1979: es va asfaltar la rambla Marina i posteriorment es va urbanitzar, amb la conseg\u00fcent desaparici\u00f3 dels cementiris d\u2019autobusos; el Metro va arribar cap a l\u2019any 1987, i, finalment, es va obrir tota la rambla als vianants. No obstant aquestes millores, el projecte d\u2019enderrocar les f\u00e0briques de la cap\u00e7alera de la rambla Marina per a la construcci\u00f3 d\u2019habitatges s\u2019ha vist aturat pel context actual de crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

El nombre d\u2019immigrants \u00e9s baix en comparaci\u00f3 amb la mitjana de la ciutat: el preu de l\u2019habitatge \u00e9s el m\u00e9s alt de l\u2019Hospitalet i aix\u00f2 frena l\u2019arribada de poblaci\u00f3 econ\u00f2micament m\u00e9s desafavorida. Al voltant del 4 % dels alumnes provenen d\u2019altres pa\u00efsos, de manera que l\u2019aula d\u2019acollida ha pogut integrar aquests alumnes en el pa\u00eds i en la llengua catalana for\u00e7a satisfact\u00f2riament. Lamentablement, les retallades i la disminuci\u00f3 del nombre d’alumnes amb aquest perfil va fer desapar\u00e8ixer l’aula d’acollida al final del curs 2012-2013. La situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica actual no fa preveure una variaci\u00f3 significativa dels aspectes que permetrien recuperar aquesta aula d’acollida.<\/p>\n\n\n\n

 Al voltant del 60 % dels alumnes provenen de l\u2019escola Patufet Sant Jordi i de l\u2019escola Busquets i Punset, els m\u00e9s propers, amb dues l\u00ednies cadascun, per\u00f2 tamb\u00e9 rebem molts alumnes de l\u2019escola Pau Sans, de l\u2019escola Sant Josep-El Pi, de l\u2019escola Joan Maragall, de l\u2019escola Ausi\u00e0s March i, en un nombre menor, de l\u2019escola Pablo Neruda i de l\u2019escola Josep Jan\u00e9s (en el cas d\u2019aquests dos \u00faltims, per motius geogr\u00e0fics). Les relacions amb els centres de prim\u00e0ria s\u00f3n estretes: hem compartit el projecte PUNTEDU amb dos centres de prim\u00e0ria i tamb\u00e9 d\u2019altres activitats (festa de la Castanyada, Carnestoltes, sessions informatives per als pares de 5\u00e8 i 6\u00e8 de prim\u00e0ria) i mantenim reunions peri\u00f2diques de coordinaci\u00f3 amb els centres de prim\u00e0ria de la zona. El mateix es pot afirmar dels instituts de la ciutat: tots els directors participen a la junta local i al seminari de formaci\u00f3 organitzat cada any pel CRP, de manera que la comunicaci\u00f3 entre nosaltres \u00e9s molt \u00e0gil i flu\u00efda, la qual cosa permet el trasp\u00e0s de bones pr\u00e0ctiques i una acci\u00f3 conjunta en molts terrenys: setmana de portes obertes, agendes i carpetes amb el mateix disseny…<\/p>\n\n\n\n

 La llengua materna de la majoria dels alumnes, com al conjunt de l\u2019Hospitalet, \u00e9s el castell\u00e0. Queda, per tant, cam\u00ed per rec\u00f3rrer si volem aconseguir la igualtat en el coneixement i en l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces oficials de Catalunya, sobretot pel que fa als alumnes nouvinguts. La llengua vehicular \u00e9s el catal\u00e0 i celebrem les festes tradicionals del pa\u00eds: la Castanyada, el Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, Jocs Florals i d’altres no tan oficials, per\u00f2 no menys importants, com la festa de final de curs.<\/p>\n\n\n\n

 Amb la instauraci\u00f3 de l\u2019ESO vam haver d\u2019afrontar un aspecte nou, un gran repte: com encarar l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat en un marc d\u2019educaci\u00f3 inclusiva i orientada a un alumnat amb noves necessitats. L’Institut Merc\u00e8 Rodoreda va entendre que aquest aspecte era clau i va prendre decisions fonamentals, sempre des del debat pedag\u00f2gic. Es van instaurar les reunions d\u2019equip docent setmanals obligat\u00f2ries en qu\u00e8 es tracten els temes m\u00e9s importants del dia a dia, sempre tenint l\u2019alumne\/a en el punt central. \u00c9s l’\u00f2rgan de coordinaci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia, una eina que permet programar les accions a l\u2019aula, detectar problem\u00e0tiques o situacions de risc, fer el seguiment dels alumnes. A m\u00e9s, \u00e9s un canal de comunicaci\u00f3 important entre la comunitat educativa.<\/p>\n\n\n\n

 Des d\u2019un inici, es va creure en l\u2019organitzaci\u00f3 de les mat\u00e8ries instrumentals en grups flexibles adaptats als nivells dels alumnes, organitzaci\u00f3 que ha rebut el nom de roda. Es tracta d\u2019una organitzaci\u00f3 complicada des del punt de vista log\u00edstic (els horaris no s\u00f3n f\u00e0cils d\u2019optimitzar) perqu\u00e8 hem intentat sempre que el mateix professor\/a d\u2019una mat\u00e8ria atengu\u00e9s els subgrups de la mateixa classe. Tamb\u00e9 es va entendre que els alumnes no podien estar un trimestre sense cursar mat\u00e8ries instrumentals, de manera que ens vam avan\u00e7ar a l\u2019Administraci\u00f3 i vam transformar cr\u00e8dits variables en obligatoris. La dotaci\u00f3 de professorat ha anat minvant i actualment el recurs de les agrupacions flexibles (rodes) nom\u00e9s es pot oferir a 1r i 2n d’ESO. A 3r i 4t d’ESO agrupem els alumnes amb m\u00e9s dificultats en dos grups. Tampoc no hem d\u2019oblidar el treball de la mestra de pedagogia terap\u00e8utica amb els alumnes que, per circumst\u00e0ncies diverses, no han assolit el cicle mitj\u00e0 de prim\u00e0ria i treballa donant suport als subgrups de roda. Tamb\u00e9 hem de destacar la incorporaci\u00f3 de l\u2019orientadora educativa com a recurs fonamental en l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat al nostre centre i les reunions setmanals de la comissi\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 a la diversitat. Aquesta dedicaci\u00f3 de recursos als que m\u00e9s ho necessiten t\u00e9 un retorn clar en els resultats acad\u00e8mics dels alumnes. M\u00e9s encara, som un centre de concentraci\u00f3 d\u2019alumnes amb defici\u00e8ncies visuals i auditives, un altre gran repte pedag\u00f2gic que ens posa a prova i que rep el suport d\u2019especialistes externs al centre. No s\u2019ha d\u2019entendre, i no ho fem, que l\u2019atenci\u00f3 a la diversitat t\u00e9 en el seu focus els alumnes amb risc o amb ritme lent. Malgrat que els dediquem molts recursos, no ens oblidem dels alumnes amb altes capacitats i expectatives acad\u00e8miques. Per aquest motiu vam crear el Pla d’excel\u00b7l\u00e8ncia, que permet als alumnes de batxillerat obtenir una recompensa al seu desig de millorar els seus coneixements i que valora el seu inter\u00e8s per aspectes no estrictament lligats a la programaci\u00f3 curricular. Aquest equilibri entre equitat i excel\u00b7l\u00e8ncia no \u00e9s f\u00e0cil per\u00f2 ens en sortim si ens fixem en els resultats de les proves externes.<\/p>\n\n\n\n

 L’Institut Merc\u00e8 Rodoreda sempre ha donat molta import\u00e0ncia a les activitats complement\u00e0ries a les dutes a terme a l\u2019aula en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament- aprenentatge. Hem integrat i normalitzat les sortides dins de les programacions dels departaments. Des d\u2019un primer moment es va instaurar el viatge a It\u00e0lia com a premi als anys de conviv\u00e8ncia i d\u2019assoliment de compet\u00e8ncies. Aquest viatge es feia a 3r de BUP i amb l\u2019arribada de l\u2019ESO es va passar a 4t d’ESO, una mostra m\u00e9s de l’adaptaci\u00f3 del nostre claustre als nous reptes. No ens vam quedar aqu\u00ed i vam comen\u00e7ar a fer col\u00f2nies escolars durant els tres primers cursos d\u2019ESO. Les dificultats econ\u00f2miques dels \u00faltims anys van recomanar reduir el nombre de sortides i contenir el de sortides amb pernoctaci\u00f3 fora de casa sense que aquesta mesura tingu\u00e9s una petja discriminat\u00f2ria que afect\u00e9s la cohesi\u00f3 social. Es va deixar d\u2019anar a Fran\u00e7a per practicar la segona llengua estrangera i a esquiar als Pirineus. Com a contrapartida vam instaurar la realitzaci\u00f3 dels treballs de s\u00edntesi de l\u2019ESO fora de l’institut amb un format que recorda al de les col\u00f2nies escolars. S’ha aprofitat aquesta oportunitat per buscar activitats de refor\u00e7 de l\u2019angl\u00e8s i s’ha consolidat la realitzaci\u00f3 del treball de s\u00edntesi de 3r en aquesta llengua.<\/p>\n\n\n\n

 Som un centre que complementa el que s\u2019apr\u00e8n a classe amb visites als museus, a parcs naturals, a edificis emblem\u00e0tics; que participa en trobades musicals, en tallers realitzats per diferents entitats; que va als centres educatius per orientar els alumnes (centres d’FP o Universitat) o els convida per fer tasques d\u2019orientaci\u00f3; que busca la complicitat amb el municipi arribant a acords per poder fer servir i compartir recursos per tirar endavant els nostres projectes d\u2019innovaci\u00f3 com ara l\u2019\u00fas del camp de futbol municipal en el nostre projecte de lligues de pati; que cedeix els espais al municipi per a l\u2019inter\u00e8s general; que valora les diverses formes d\u2019expressi\u00f3 cultural com la coral, les instal\u00b7lacions art\u00edstiques, les coreografies o el teatre; que busca la participaci\u00f3 dels alumnes mitjan\u00e7ant les reunions de delegats o dels alumnes dinamitzadors; que valora la cooperaci\u00f3 i la solidaritat amb el grup de solidaritat; que fa \u00fas de les noves tecnologies en la doc\u00e8ncia; que fomenta l\u2019\u00fas responsable i cr\u00edtic de les tecnologies en tots els seus vessants; que promociona l\u2019aprenentatge-servei a la comunitat; que at\u00e9n la diversitat tot utilitzant els recursos disponibles; que busca l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i participa en les jornades cientificotecnol\u00f2giques de l’Hospitalet o en altres concursos i trobades; que t\u00e9 en la mediaci\u00f3 un instrument prioritari de resoluci\u00f3 de conflictes.<\/p>\n\n\n\n

 Fruit de la compet\u00e8ncia dels professors i professores dels claustre, el nostre centre ha anat desenvolupant activitats i projectes que han esdevingut bones pr\u00e0ctiques incorporades a la vida de l\u2019institut. Altres han sorgit del proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3 interna que vam comen\u00e7ar el curs 2005-06 i que ha produ\u00eft el Pla de lectura, el Pla d\u2019escriptura o l\u2019organitzaci\u00f3 del projecte de recerca de 4t d\u2019 ESO. Aquestes bones pr\u00e0ctiques, en molts casos, han estat reconegudes pel Departament d\u2019Ensenyament. Els exemples s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n