El passat 21 d’abril, uns quants companys de classe vam realitza una visita guiada per la instal·lació EDAR del Prat del Llobregat on ens van explicar de primera mà el funcionament de les instal·lacions i els tractaments que duen a terme.
Pel que fa a la instal·lació, és la més gran d’Europa i és l’encarregada de tractar l’aigua d’una quarta part de Barcelona, que van des d’aigües provinents de l’ús domèstic fins a la utilitzada en la neteja dels carrers. Un cop arribin a l’EDAR del Prat del Llobregat, s’els aplicarà tècniques de pretractament, tractament primari, tractament secundàri i en alguns casos tècniques de tractament terciari.
- PRETRACTAMENT
L’aigua que arriba a les instal·lacions amb una càrrega contaminant més elevada, és la que prové dels domicilis, ja que les indústries estan obligades a disposar d’una instal·lació per a les seves aigües i que aquestes siguin assimilables a l’hora de ser abocades.
L’aigua arriba a un dipòsit subterrani localitzat a uns 5 m sota terra i per mitjà de 8 bombes d’impulsió s’eleven uns 10 m. Hi ha una bomba més, que es guarda de reserva per situacions d’emergència. A partir d’aquí, al haver remuntat l’aigua per sobre del nivell del terra, aquesta es desplaça per tota la instal·lació gràcies a la força de la gravetat i així no es consumeix més energia.
Els primers residus a eliminar són els materials impropis, és a dir, tot allò que queda atrapat a les reixes i tamisos com bé serien compreses, plàstics, tovalloletes, branques, llaunes, etc.
Aquests seran portats a un tractament finalista, posterior a la seva compactació, com la deposició en un abocador controlat ja que és material de rebuig que no es pot aprofitar.
Un cop hem extret els materials impropis, l’aigua passa al desarenador-desengreixador, que és l’encarregat d’eliminar les sorres per sedimentació i els greixos per flotació. És un procés en agitació continua ja que d’aquesta manera s’afavoreix la separació d’aquests. La posterior retirada tant dels greixos com de les sorres es fa per mitjà de mecanismes com pales.
2. TRACTAMENT PRIMARI
Aquest, és un tractament essencialment físico-químic per eliminar material no sedimentable.
Durant el recorregut, cal que l’aigua tingui un pH entre 6 i 8, per això, la neutralització es realitza amb l’addició d’hipoclorit i clorur fèrric. D’aquesta manera els compostos volàtils, com l’amoníac o el sulfur d’hidrogen, queden neutralitzats.
Aquest tractament comença amb una sedimentació de 60% dels sòlids que no han sigut eliminats prèviament. Un cop aquests s’han dipositat al fons de les piscines on es troba l’aigua, es procedeix a la retirada que es fa de la mateixa manera que les sorres, per mitjà de pales. Un cop retirats, aquests es porten a la línia de fangs per tractar-los per separat.
3. TRACTAMENT SECUNDARI
Aquest, és un tractament biològic amb l’objectiu d’eliminar contaminants per mitjà d’activitats biològiques de bacteris. D’aquesta manera aconseguirem extreure la matèria orgànica i els nutrients com el fòsfor o el nitrogen.
Un cop finalitzat el tractament primari, es fa passar l’aigua per una sèrie de tancs que contenen diferents bacteris, i que per mitjà de processos de desnitrificació i nitrificació eliminen el fòsfor i el nitrogen en gran quantitat. Aquest procés dura unes 10 hores, que poden variar en funció de la temperatura. Això és degut a que no tots els bacteris tenen les mateixes temperatures òptimes de creixement.
Un cop els bacteris han finalitzat el seu objectiu, s’eliminen de l’aigua per mitjà de la decantació secundaria. Aquests formaran el fang secundari, composat en un 60% per matèria orgànica. Aquest es dividirà en fang recirculat per mantenir la quantitat de bacteris del tractament secundari i la resta, serà enviat a la línia de fangs.
4. TRACTAMENT TERCIARI
En aquestes instal·lacions, les aigües es sotmet a l’aigua residual als següents tractaments terciaris:
– L’aplicació de rajos ultraviolats té lloc en un canal obert amb un sistema de mòduls on s’incorporen les làmpades.
Es disposa de 3 equips de desinfecció, dels quals dos d’ells amb 18 llums cada un, i preparats per tractar un cabal d’aigua ultrafiltrada de 312.5 m3 per hora. L’altre equip té una capacitat de tractament de 208.33 m3 per hora, aquest cop l’aigua provinent de l’osmosi inversa. Aquest està format per 12 llums. Per últim, l’equip de reserva està esta preparat pel tractament de qualsevol tipus d’aigua gràcies a un sistema format per vàlvules.
– Després, té lloc la decantació laminar. Aquest és un dispositiu que serveix per minimitzar les superfícies necessàries per a una sedimentació dels flòculs provinents de l’etapa anterior.
L’aigua s’introdueix per la part de sota, els flòculs es recullen en les làmines i a contracorrent i gràcies a la gravetat, es recullen al fons del decantador. L’aigua sobrenedant es recollida per uns canals de recollida, i d’altra banda, els fangs i la microsorra es recullen amb una rasqueta. Posteriorment són enviats al tractament de fangs.
Juntament amb la coagulació-floculació s’aconsegueix minimitza la quantitat de sòlids en suspensió i la terbolesa que contenen les aigües, i així podent-la reutilitzar.
– Filtració per tamisos: Aquest procés,per acció de la gravetat, permet augmentar la qualitat de l’aigua fent-la passar per tamisos d’un tamany inferior a 10 micrometres, eliminant-ne els microorganismes.
L’aigua travessa les teles del conjunt de discos situats en paral·lel des del centre cap a l’exterior. L’extracció dels sòlids té lloc gràcies a les malles filtrants adherides ambdues cares dels filtres.
5. LÍNIA DE FANGS
Aquí és on s’agrupen tots els tipus de fangs que s’han anat recollint al llarg del procés. Aquest és un procés que té lloc en uns tancs que es tanquen hermèticament.
Primer de tot té lloc l’espesseïment amb l’objectiu de reduir la quantitat d’aigua. A continuació els fangs es porten al tanc hermètic comentat anteriorment on tindrà lloc la fermentació en un procés anaeròbic.
Més endavant, el gas es dividirà i una part s’enviarà al motor de cogeneració on s’obtindrà energia, que també permetrà mantenir les instal·lacions, i l’altre part s’enviarà al gasòmetre.
Després, els fangs resultants s’envien al deshidratador i seguidament, a l’assecador on s’eliminarà l’humitat que romangui.
Un cop ha finalitzat el procés, els fangs resultants estan estabilitzats i tres quartes parts es destinaran a compostatge i l’altra servirà com a combustible de les plantes cimenteres.
A l’imatge podem apreciar els diferents canvis que pateix l’aigua i els fangs obtinguts.
6. SORTIDA D’AIGUA
Per últim, ens van explicar alguns dels destinacions de l’aigua, com bé podrien ser omplir l’aqüífer del parc natural del Llobregat, que es troba allà la vora. L’aigua també s’utilitza per al reg de superfícies agrícoles o la neteja de carrers.
També pot ser que part de l’aigua es destini a diferents tipus d’indústries per a la posada en marxa de la maquinària.
Va ser una visita molt interessant que ens va permetre veure en primera persona tot allò que hem estat estudiant al llarg del curs. També serveix, en certa mesura, per a la conscienciació pel que respecta al tema de l’aigua, ja que avui dia el consum que en fem és excessiu.
