En aquest apartat descriurem algunes de les actuacions que es porten a terme a nivell de centre. Cal dir que un bon ambient de convivència, en el qual els alumnes se sentin acollits, respectats i on es pugui exercir el legítim dret a la queixa en un ambient de no-impunitat, no apareix del no-res o per la bona pràctica aïllada d’algun/a professor/a. El centre ha de garantir activitats, estructures i canals de comunicació per poder vehicular les inquietuds, conflictes i recances de cadascun dels membres de la comunitat educativa.
- Coeducació. La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de les nenes i els nens, i de les noies i els nois, independentment del seu sexe o orientació sexual, de manera que es potenciï la igualtat real d’oportunitats. La coeducació cerca l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de gènere o d’orientació sexual i el respecte per la diversitat de l’alumnat.
- Absentisme. L’absentisme és l’absència reiterada i no justificada, dins de l’horari escolar, d’alumnat en edat d’escolarització obligatòria en el centre educatiu on està matriculat. Hi ha un gran ventall de graus d’absentisme, des del puntual fins al crònic. El centre educatiu, amb la xarxa del seu entorn, ha de tenir en compte els diferents graus a l’hora de dissenyar protocols d’actuació.
- Mediació. La mediació és un procés de gestió positiva de conflictes. Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar o perdre, sinó d’intentar arribar a un acord consensuat i cooperatiu entre les dues parts. Els processos de mediació resulten especialment efectius a l’hora de gestionar els conflictes que es produeixen entre persones que mantenen una relació quotidiana.El nostre centre té una llarga tradició en la resolució de conflictes mitjançant la mediació. Durant el curs 2003-2004 vam començar la formació en mediació, a la qual van assistir professors, alumnes i membres del PAS. La matèria optativa de 2n d’ESO Autoconeixement, autoestima i medicació nodreix de candidats a l’equip de mediadors, quan s’incorporen a 3r de l’ESO.
- Reunió de delegats. La reunió de delegats és un dels instruments de participació dels alumnes en la vida del centre. Com a òrgan col·legiat, és un mecanisme que pot detectar problemes de convivència al centre i proposar mesures correctores o propostes de millora.
- Dinamitzadors. L’equip de dinamitzadors és un grup d’alumnes voluntaris que participen activament en la vida del centre. Estan coordinats per la coordinadora d’activitats i serveis, i participen en l’organització i control del projecte de lligues de pati. També participen voluntàriament en d’altres activitats, com ara la gimcana de la festa de la castanyada o altres activitats ludicofestives.
- Festes tradicionals. La celebració de les festes tradicionals és un mecanisme primordial de participació i convivència al centre. Ja sigui en l’organització, la participació o la planificació de les activitats, els alumnes hi tenen un paper principal. Aquesta participació augmenta el sentiment de pertinença al centre i, en definitiva, millora la convivència de forma evident. Les festes tradicionals que celebrem al centre són: la castanyada, el Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi (jocs florals) i la festa de fi de curs.
- Aula d’estudi. L’aula d’estudi és un recurs de primer ordre des del punt de la convivència al centre. Aquest recurs permet la integració dels alumnes amb més dificultats i compleix amb el principi d’equitat tot ajudant els alumnes a assolir els objectius del curs.
- Menjador. El menjador del centre és gestionat per l’AMPA, que acorda els menús amb l’adjudicatari/-ària del recurs. A més de l’objectiu final, alimentar els nois i noies, també s’aconsegueix assolir-ne d’altres de caire pedagògic: correcció en el tracte, ordre i educació en les formes, gestió del lleure, responsabilitats en la preparació i la recollida… La funció del monitor/a és cabdal per assolir aquests objectius. Per això, s’ha de buscar la contractació de serveis de monitoratge de professionals contrastats.
- Activitats Extraescolars. És evident que l’oferta d’activitats extraescolars és clau per millorar la convivència al centre. En aquest sentit, la feina de l’AMPA i de l’Associació Esportiva és cabdal. Les activitats que es proposen han de ser complementàries a les activitats lectives del centre. S’ha de comptar amb les necessitats, preferències i propostes dels alumnes i les seves famílies. En són exemples els equips de futbol, bàsquet o voleibol, i activitats com escacs, ball, llengües estrangeres…
- Coral. La coral aglutina un conjunt d’alumnes amb interessos relacionats amb la música que permet la interacció i la convivència a la vegada que augmenta la autoestima i la participació en festes i actes del centre. És un dels projectes més consolidats. La coral, al seu torn, participa en trobades i activitats fora del centre. El valor pedagògic i social és fonamental, i la gestió del centre ha de promoure que el departament de música continuï aquest projecte consolidat.
- Teatre. El grup de teatre de l’institut ha anat lligat a la història del nostre centre des de l’inici. Aquest grup aglutina un conjunt d’alumnes amb interessos relacionats amb la representació teatral que permet la interacció i la convivència, a la vegada que augmenta l’autoestima i la participació en festes i actes del centre. En un principi estava lligat a les EATP de l’antic BUP i actualment es fa fora d’horari i de forma voluntària.
- Grup de lectura en veu alta. Aquest projecte està vinculat a un grup voluntari d’alumnes i de professors/es que, durant algunes hores fora d’horari, practiquen la lectura en veu alta. Aquests alumnes també participen en activitats festives al centre i en certàmens organitzats per entitats externes. A banda del seu component de cohesió social i de foment de les bones pràctiques, també forma part de les activitats que fomenten i promouen l’excel·lència.
- Viatges i colònies. El nostre centre ha fet de certes pràctiques tradicions que formen part del projecte de centre. Entre aquestes hi figuren els viatges i “colònies”. El viatge de 4t d’ESO a Itàlia va agafar el relleu del que es feia a 3r de BUP i té un objectiu clar de convivència i reconeixement d’una trajectòria d’assoliment de competències i d’habilitats socials. Les sortides amb pernoctació fora de casa a 1r, 2n i 3r d’ESO segueixen el format de les colònies tradicionals que es fan en moltes escoles de primària però, en el nostre cas, estan lligades al treball de síntesi i, per tant, combinen una part lúdica amb una més important de component formatiu. A batxillerat també es viatja. Tradicionalment es proposa un viatge a Londres a primer de batxillerat i un a Madrid a 2n de batxillerat. En aquest segon cas es procura portar-lo a terme durant el final del 1r trimestre o principis del segon per interferir el mínim possible amb un final de curs que és decisiu per a la majoria de l’alumnat.
- Carta de compromís educatiu, segons un model consensuat pels centres de secundària de L’Hospitalet de Llobregat.
- Normes i Resolució de conflictes. A nivell de centre, l’alumnat i la comunitat educativa en general han d’entendre que no es pot treballar en un ambient òptim de convivència si no hi ha un respecte per la norma, de manera que cal evitar en tot moment la sensació d’impunitat. El marc de referència legal a l’hora de resoldre i corregir conductes que alterin la convivència al centre s’explicita al capítol de convivència de les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC).
