![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-content\/uploads\/usu728\/2024\/12\/calabazas-colgantes-celebrar-halloween_1085-544-1.jpg\")
Des de fa anys, pels vols de la castanyada, la Comissi\u00f3 de lectura i biblioteca i els departaments de lleng\u00fces organitzen un concurs literari de relats breus. El jurat reunit ha premiat cinc relats i l’entrega dels premis es fa en el marc de les activitats de Nadal organitzades per al dia 20 de desembre.\u00a0 A continuaci\u00f3 podeu llegir els relats guardonats:<\/p>\n
CATAL\u00c0:<\/span> El convent terror\u00edfic. <\/i><\/b>Neus Ferr\u00e9 Vericat. 1<\/span>r<\/span> B<\/span><\/p>\n La monja donava cops a la porta sense descans perqu\u00e8 l\u2019alliberessin, fins que l\u2019esperit la va agafar. No podia aguantar-se el dolor, aquella cosa era molt poderosa, tant que va arribar en uns segons a partir-la en dos. La sang sobresortia per sota la porta; el cos sense vida es va quedar al mig de l\u2019esgl\u00e9sia fosca.<\/span><\/p>\n La criatura desaparegu\u00e9 a la foscor i de sobte va entrar una altra monja plorant, per\u00f2 alguna cosa se la va emportar pel darrere. Es va sentir un crit esgarrif\u00f3s…<\/span><\/p>\n Al cap d\u2019uns dies tocava missa i el capell\u00e0 va anar a preparar-ho tot. Es va trobar el cad\u00e0ver d\u2019una monja i l\u2019altra havia desaparegut. Va avisar a la policia.\u00a0<\/span><\/p>\n Ning\u00fa sabia qu\u00e8 havia passat amb les monges i les portes es van tancar amb tothom dintre. Els policies morien lentament i el capell\u00e0 es va esfumar entre les flames.<\/span><\/p>\n CATAL\u00c0:<\/span> Rellotge misteri\u00f3s. <\/i><\/b>Laia C\u00f3rdoba. 2<\/span>n<\/span> C<\/span><\/p>\n Era Halloween. El meu tiet em va regalar un rellotge antic que havia trobat en un mercat. Era estrany, amb una esfera negra i unes agulles que es movien de manera rara.\u00a0 Quan me\u2019l vaig posar, vaig notar una esgarrifan\u00e7a per tot el cos, per\u00f2 no li vaig donar import\u00e0ncia.<\/span><\/p>\n Aquella nit quan dormia, em vaig despertar perqu\u00e8 el rellotge sonava, encara que no tenia alarma. Les agulles s\u2019havien aturat a les 3:33. Em vaig aixecar, vaig sentir un soroll darrere meu, com si alg\u00fa estigu\u00e9s respirant. Em vaig girar, per\u00f2 no hi havia ning\u00fa. De sobte, el rellotge va comen\u00e7ar a marcar l\u2019hora molt r\u00e0pid; les agulles giraven sense parar, i l\u2019aire es va congelar al meu costat. El vaig llan\u00e7ar a terra, per\u00f2 no es trencava.<\/span><\/p>\n I llavors, les agulles es van aturar… just quan alg\u00fa em va xiuxiuejar a l\u2019orella:<\/span> \u00abEl temps s’acaba\u00bb.<\/b><\/p>\n CASTELL\u00c0: <\/span>La ni\u00f1a de las coletas.<\/i><\/b> Aina Bardon Boveda. 2<\/span>n<\/span> B.<\/span><\/p>\n Te levantas, ves una sombra mirarte, piensas que est\u00e1s dormido y contin\u00faas. Te lavas la cara y al levantar la mirada, la misma sombra a tu espalda.\u00a0<\/span><\/p>\n Ya ves mejor. Distingues dos coletas altas y un cuerpo alargado y flaco; te das la vuelta aterrorizado y ya no hay nada. Suspiras, vuelves a mirar al espejo y de repente la tienes delante. Te aguantas el chillido, no quieres alertar a nadie; tu respiraci\u00f3n aumenta, los latidos de tu coraz\u00f3n tambi\u00e9n, empiezas a temblar.<\/span><\/p>\n Entras en la cocina, enciendes la luz y all\u00ed est\u00e1 con un cuchillo en la mano. Te da un ataque de ansiedad.\u00a0 Se apaga la luz y de repente ya no notas tu coraz\u00f3n acelerado, respiras tranquilo, est\u00e1 oscuro, parece que caes, pero no hay final; est\u00e1s cayendo al vac\u00edo, m\u00e1s concretamente, en el oscuro vac\u00edo de la muerte.<\/span><\/p>\n CATAL\u00c0: <\/span>El laboratori d\u2019Ulldecona. <\/i><\/b>Marc Bogosel. 3<\/span>r<\/span> A<\/span><\/p>\n Als afores d\u2019Ulldecona hi havia un vell laboratori abandonat. Lluc i Marta, dos joves curiosos, van decidir entrar-hi.<\/span><\/p>\n Les parets estaven plenes de marques d\u2019ungles i al terra hi havia restes de provetes trencades i papers trencats. Un d\u2019ells tenia escrit \u00abL\u2019experiment ha acabat. No mire darrere\u00bb.<\/span><\/p>\n De sobte, un soroll met\u00e0l\u00b7lic els va congelar. Alg\u00fa arrossegava cadenes a poc a poc i cada cop m\u00e9s a prop. Van intentar c\u00f3rrer cap a la porta, per\u00f2 estava tancada. Els passos s\u2019apropaven; aleshores, una veu freda i profunda va dir: \u00abJa no podeu fugir; \u00e9s massa tard\u00bb.<\/span><\/p>\n Lluc va mirar darrere i els seus ulls es van obrir de cop plens de terror. Marta nom\u00e9s va escoltar el seu crit, abans que tot es qued\u00e9s en un silenci profund mentre la foscor els envoltava.<\/span><\/p>\n CASTELL\u00c0: <\/span>Visi\u00f3n.\u00a0 \u00a0 <\/i><\/b>\u00a03<\/span>r<\/span> B<\/span><\/p>\n Estaba harta de escuchar esas voces que pertenec\u00edan a las personas muertas, as\u00ed que, me cort\u00e9 las orejas.<\/span><\/p>\n Ahora es peor, porqu\u00e9 he empezado a verlos.<\/span><\/p>\n MENCI\u00d3 ESPECIAL\u00a0<\/b><\/p>\n “L’organitzaci\u00f3 del concurs vol recon\u00e8ixer amb una menci\u00f3 especial l’esfor\u00e7 i la dedicaci\u00f3 de <\/span><\/i>Francesc Ort\u00ed,<\/i><\/b> alumne de 2n d\u2019ESO, pel seu relat ple d\u2019originalitat i enginy, el seu inter\u00e8s per perfeccionar cada detall del text demostren una gran implicaci\u00f3 i passi\u00f3 per l’escriptura. Aquest premi vol ser un est\u00edmul per continuar explorant el m\u00f3n de la literatura i desenvolupant el seu talent creatiu. Felicitats per aquest treball tan destacat!”<\/span><\/i><\/p>\n La Comissi\u00f3 de lectura i biblioteca<\/strong><\/p>\n Departament de lleng\u00fces<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des de fa anys, pels vols de la castanyada, la Comissi\u00f3 de lectura i biblioteca i els departaments de lleng\u00fces organitzen un concurs literari de relats breus. El jurat reunit ha premiat cinc relats i l’entrega dels premis es fa en el marc de les… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":13,"featured_media":6600,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[79,1,29],"tags":[],"class_list":["post-6594","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-alumnes","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/users\/13"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6594"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6602,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6594\/revisions\/6602"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6600"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\n
\n\n
\n