{"id":294,"date":"2015-08-20T13:04:14","date_gmt":"2015-08-20T12:04:14","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/?page_id=294"},"modified":"2017-10-05T19:47:27","modified_gmt":"2017-10-05T17:47:27","slug":"manuel-sales-i-ferre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-manuel-sales\/linstitut\/manuel-sales-i-ferre\/","title":{"rendered":"MANUEL SALES I FERR\u00c9"},"content":{"rendered":"

\"Manuel<\/p>\n

Soci\u00f2leg – (Ulldecona, 1843 – Madrid, 1910)<\/strong><\/h5>\n
<\/h6>\n

\u201c…potser s’arribi a realitzar l’ideal de que tots, rics i pobres, rebin l’educaci\u00f3 adequada a les seves aptituds, amb la qual cosa s\u2019estalviar\u00e0 la societat el que avui malgasta en el seu afany de convertir incapa\u00e7os en savis i guanyar\u00e0 la poderosa energia que representen els talents que avui es perden en els camps.”<\/em><\/span><\/p>\n

<\/h6>\n

Professor nascut a Ulldecona (Tarragona) el 24 d’agost de 1843 i des de 1899 primer catedr\u00e0tic de Sociologia de la universitat espanyola, en introduir-se aquesta disciplina dins els estudis del Doctorat de Filosofia de la Universitat Central. No obtingu\u00e9 el t\u00edtol de batxiller fins l’any 1865, ja que va romandre nou anys cursant una frustrada carrera eclesi\u00e0stica al Seminari Conciliar de Tortosa (a la qual havia estat indu\u00eft per la seua acomodada fam\u00edlia, molt cat\u00f2lica i tradicionalista). Es trasllad\u00e0 a Madrid l’any 1867, per tal de cursar la carrera de Filosofia i Lletres, on va ser captat pels ide\u00f2legs krausistes: alumne de Juli\u00e1n Sanz del R\u00edo (inspirat en els seus treballs in\u00e8dits public\u00e0 el 1877 una Filosof\u00eda de la muerte<\/em>), amic i col\u00b7laborador del prevere Fernando de Castro (l’any 1872 va ser professor ajudant seu i el 1874, com a fide\u00efcom\u00eds i legatari seu, public\u00e0 la seua Memoria testamentaria<\/em>). Aconsegu\u00ed tamb\u00e9 deslliurar-se d’aquell idealisme espiritualista en anar apropant-se al positivisme i l’evolucionisme (en paraules de Mario M\u00e9ndez Bejarano: \u00abreneg\u00e0 del krausisme i s’aboc\u00e0 al corrent spenceri\u00e0\u00bb). Va ingressar per oposici\u00f3 a l’escalaf\u00f3 de catedr\u00e0tics d’universitat el 16 de juny de 1874, al guanyar la c\u00e0tedra de Geografia Hist\u00f2rica de la Universitat de Sevilla, transformada a partir del 1880 en Hist\u00f2ria Universal, interessant-se per la prehist\u00f2ria i el folklore.<\/p>\n

“La Sociologia \u00e9s la filosofia de la hist\u00f2ria despullada d’un sentit metaf\u00edsic i entesa en sentit experimental i pr\u00e0ctic”<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Atent a la nova disciplina en al\u00e7a, va comen\u00e7ar l’any 1889 la publicaci\u00f3 a Sevilla del seu Tratado de Sociolog\u00eda<\/em><\/strong>. Deu any m\u00e9s tard es trasllad\u00e0 a Madrid per a prendre possessi\u00f3 de la primera c\u00e0tedra de Sociologia de la universitat espanyola (a la Facultat de Filosofia i Lletres, Doctorat de Filosofia). El 1900 fou nomenat vicesecretari de l’Institut Internacional de Sociologia de Par\u00eds. Escollit acad\u00e8mic de la de Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques el 7 de novembre de 1905, va prendre possessi\u00f3 de la novena medalla d’aquesta Acad\u00e8mia el 28 de novembre de 1907, amb un discurs sobre Nous fonaments de la moral<\/em>. Mor\u00ed a la seua casa de camp de Vinar\u00f2s (Castell\u00f3), despr\u00e9s d’una llarga malaltia, el 10 de desembre de 1910 (Blanco y Negro<\/em> de 18 de desembre de 1910 public\u00e0 el retrat adjunt, donant compte del trasp\u00e0s del catedr\u00e0tic de Sociologia de la Universitat Central). El soterraren al cementiri civil de Madrid, al costat de les tombes de Juli\u00e1n Sanz del R\u00edo, Fernando de Castro i Nicol\u00e1s Salmer\u00f3n. L’any 1985 es commemor\u00e0 a Ulldecona el 75\u00e8 aniversari de la seua mort, i, des d’aleshores, el nostre Institut porta el seu nom.<\/p>\n

\u201cCal reorganitzar l\u2019ensenyament secundari i universitari, infonent-hi un profund sentit social, de manera que els joves surtin de les universitats, les seves \u00e0nimes alliberades de m\u00f2bils mesquins, amarats dels m\u00e9s alts principis morals i dotats d\u2019una ferma voluntat per a subordinar en tot moment els interessos personals als col\u00b7lectius.\u201d<\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 sobre Manuel Sales i Ferr\u00e9<\/strong><\/h5>\n

“Recordant Manuel Sales i Ferr\u00e9: pensament i obra intel\u00b7lectual”<\/a> – Gregori Siles Molina i Ram\u00f3n Flecha Garc\u00eda – Ra\u00efls n\u00fam. 27 (Centre d’Estudis d’Ulldecona). 2011.<\/p>\n

“Manuel Sales i Ferr\u00e9, l’ulldeconenc il\u00b7lustre”<\/a> – Antoni Manuel Mu\u00f1oz Borr\u00e1s – Ra\u00efls n\u00fam. 27 (Centre d’Estudis d’Ulldecona). 2011.<\/p>\n

<\/h5>\n
Bibliografia cronol\u00f2gica de Manuel Sales i Ferr\u00e9<\/strong><\/h5>\n