El 17\/7\/2010 un malaurat accident va estruncar la teva vida.
\n <\/p>\n
Ens vas dir que era per sempre i aix\u00ed ser\u00e0. Sempre ens has demostrat tot el que vals, perqu\u00e8 et feies estimar com ning\u00fa, perqu\u00e8 ens vas fer m\u00e9s forts a tots estan al teu costat.\n<\/p>\n
<\/p>\n
Hem passat milers de coses al teu costat, no t\u00e2??imagines com hem arribat a gaudir amb tu, perqu\u00e8 dia a dia ens has ensenyat lo gran que pots arribar a ser.\n<\/p>\n
<\/p>\n
Tu ets un record, una part de nosaltres que ens fa sentir millor pel fet d\u00e2??haver estat al nostre costat dia a dia. Tothom t\u00e2??estima tal com ets i et seguir\u00e0 estimant perqu\u00e8 sempre estar\u00e0s al nostre costat donant-nos una mica de tu.\n<\/p>\n
<\/p>\n
Havent-nos deixat, tamb\u00e9 hem deixat enrere una part de nosaltres, tot i aix\u00ed, tot el que hem viscut ja no ens ho pot treure ning\u00fa.\n<\/p>\n
<\/p>\n
No es f\u00e0cil acceptar-ho, per\u00f2 amb el temps esperem poder tirar endavant, guardant tots els bons records, i gaudint de tot com a tu t\u00e2??hauria agradat que f\u00e9ssim, sent feli\u00e7os com tu eres.\n<\/p>\n
<\/p>\n
Destacar el teu somriure amb el que ens transmeties l\u00e2??alegria que sempre duies dins. No fa falta que diguem gaire cosa m\u00e9s ,amb un gr\u00e0cies l\u00e2??Andrea ja ens ent\u00e9n. T\u00e2??estimem i t\u00e2??estimarem sempre Andrea, mai t\u00e2??oblidarem.\n<\/p>\n
<\/p>\n
Em costa imaginar-te absent per sempre.
\n
Tants de records de tu se m’acumulen
\n
que ni deixen espai a la tristesa
\n
i et visc intensament sense tenir-te.
\n
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
\n
la teva mort no em crema les entranyes,
\n
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
\n
em dol saber que no podrem partir-nos
\n
mai m\u00e9s el pa, ni fer-nos companyia;
\n
per\u00f2 d’aquest dolor en trec la for\u00e7a
\n
per escriure aquests mots i recordar-te.
\n
M\u00e9s tena\u00e7ment que mai, m’esfor\u00e7o a cr\u00e9ixer
\n
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
\n
il.lusions, desigs, prenen volada
\n
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
\n
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
\n
Te’m fas present en les petites coses
\n
i \u00e9s en elles que et penso i que t’evoco,
\n
segur com mai que l’\u00fanica esperan\u00e7a
\n
de sobreviure \u00e9s estimar amb prou for\u00e7a
\n
per convertir tot el que fem en vida
\n
i acr\u00e9ixer l’esperan\u00e7a i la bellesa.<\/p>\n
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
\n
maduraran els blats i el vent tal volta
\n
desvetllar\u00e0 secretes melodies;
\n
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
\n
entre el record de tu, que m’acompanyes,
\n
i aquell esfor\u00e7, que prou que coneixes,
\n
de persistir quan res no ens \u00e9s propici.
\n
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
\n
mentre la tarda suaument declina.
\n
Tots els colors proclamen vida nova
\n
i jo la visc, i en tu se’m representa
\n
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
\n
No tornar\u00e0s mai m\u00e9s, per\u00f2 perdures
\n
en les coses i en mi de tal manera
\n
que em costa imaginar-se absent per sempre.<\/p>\n
Miquel Mart\u00ed i Pol<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 17\/7\/2010 un malaurat accident va estruncar la teva vida.<\/p>\n
ANDREA\u00e2??SEMPRE<\/p>\n