El 17/7/2010 un malaurat accident va estruncar la teva vida.

ANDREAâ??SEMPRE

Ens vas dir que era per sempre i així serà. Sempre ens has demostrat tot el que vals, perquè et feies estimar com ningú, perquè ens vas fer més forts a tots estan al teu costat.

Hem passat milers de coses al teu costat, no tâ??imagines com hem arribat a gaudir amb tu, perquè dia a dia ens has ensenyat lo gran que pots arribar a ser.

Tu ets un record, una part de nosaltres que ens fa sentir millor pel fet dâ??haver estat al nostre costat dia a dia. Tothom tâ??estima tal com ets i et seguirà estimant perquè sempre estaràs al nostre costat donant-nos una mica de tu.

Havent-nos deixat, també hem deixat enrere una part de nosaltres, tot i així, tot el que hem viscut ja no ens ho pot treure ningú.

No es fàcil acceptar-ho, però amb el temps esperem poder tirar endavant, guardant tots els bons records, i gaudint de tot com a tu tâ??hauria agradat que féssim, sent feliços com tu eres.

Destacar el teu somriure amb el que ens transmeties lâ??alegria que sempre duies dins. No fa falta que diguem gaire cosa més ,amb un gràcies lâ??Andrea ja ens entén. Tâ??estimem i tâ??estimarem sempre Andrea, mai tâ??oblidarem.

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m’acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d’aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.

Te’m fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t’evoco,

segur com mai que l’única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m’acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d’aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se’m representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

Miquel Martí i Pol