{"id":6278,"date":"2022-12-09T19:22:28","date_gmt":"2022-12-09T18:22:28","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/?p=6278"},"modified":"2023-01-25T09:14:47","modified_gmt":"2023-01-25T08:14:47","slug":"projecte-cientificotecnologic-1r-trimestre-3r-eso-22-23","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/general\/projecte-cientificotecnologic-1r-trimestre-3r-eso-22-23\/","title":{"rendered":"Projecte cientificotecnol\u00f2gic 1r trimestre 3r ESO – 22-23"},"content":{"rendered":"

Durant aquest primer trimestre, a projectes de 3r, una part de l\u2019alumnat, hem treballat amb un projecte proposat per l\u2019entitat del museu de les mates de Catalunya (MMACA).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

L’enc\u00e0rrec d\u2019aquest projecte consistia en la digitalitzaci\u00f3 d\u2019un dels m\u00f2duls del museu MMACA. En aquest museu, hi ha diversos m\u00f2duls matem\u00e0tics i la tasca que ens va demanar el museu era que, per grups, digitalitz\u00e9ssim un d\u2019aquests m\u00f2duls.<\/span><\/p>\n

\"3r<\/a><\/p>\n

Al principi, vam explorar els m\u00f2duls que altres instituts van digitalitzar l\u2019any passat, aix\u00ed com altres museus d\u2019arreu del m\u00f3n. Despr\u00e9s vam anar fins a Cornell\u00e0 a visitar al museu de les mates i veure els m\u00f2duls en forma f\u00edsica. Despr\u00e9s de la visita, cadascun dels grups va triar un m\u00f2dul a digitalitzar i el va comen\u00e7ar a digitalitzar amb diferents eines com ara Scratch, Tinkercad, GeoGebra, Unity, etc.<\/span><\/p>\n

El resum de l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s que hem pogut aprendre eines noves de tecnologia, i hem pogut vincular les matem\u00e0tiques i la programaci\u00f3 per generar reptes nous. Tamb\u00e9 ens ha agradat que el projecte sigui un enc\u00e0rrec per una entitat, ja que aix\u00f2 vol dir que el que estem fent servir\u00e0 per exposar-ho al museu de les matem\u00e0tiques.<\/span><\/p>\n

Els m\u00f2duls que els diferents grups de l\u2019institut vam triar van ser:\u00a0<\/span><\/p>\n

Mosaics<\/b><\/p>\n

\n

El m\u00f2dul de mosaics consisteix en una estructura amb una base i dues parets, en les que en el centre hi ha un mosaic i a les dues parets uns miralls. Aquests miralls donen l\u2019efecte de mosaic, ja que des del centre, mirant els miralls laterals es pot veure com la figura inicial es va repetint de forma infinita.<\/p>\n

Vam estar analitzant, mesurant i fent fotos del model que hav\u00edem escollit. El meu grup es va fer esquemes i va fer fotos del model de mosaics. Els seg\u00fcents dies vam estar treballant cadascun dels membres del meu grup, vam decidir diverses maneres de digitalitzar-lo: amb l\u2019eina GeoGebra, amb la p\u00e0gina de Tinkercad, amb l\u2019eina de programaci\u00f3 Scratch. Tamb\u00e9 vam fer una p\u00e0gina web per explicar tot el que hav\u00edem fet traduint-t\u2019ho a diferents idiomes.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Gratacels<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

El nostre grup va triar digitalitzar el m\u00f2dul dels gratacels, que tracta d’una quadr\u00edcula 3×3, 4×4, 5×5, etc. on s\u2019han de col\u00b7locar uns prismes de tantes al\u00e7ades com mida del tauler. La restricci\u00f3 \u00e9s que no hi pot haver dos edificis de la mateixa al\u00e7ada en la mateixa fila o la mateixa columna. Tamb\u00e9, hi ha uns n\u00fameros al voltant de la quadr\u00edcula que indiquen el nombre de peces que es poden veure des de la posici\u00f3 on es troba el n\u00famero. Per exemple, si hi ha un 1, vol dir que nom\u00e9s podrem veure un edifici i, per tant, haurem de col\u00b7locar la pe\u00e7a m\u00e9s alta davant de l\u20191. Altrament, si el tauler \u00e9s\u00a0 de 4×4 i hi ha un 4, vol dir que hem de veure els quatre edificis, conseq\u00fcentment, haurem de posar les peces endre\u00e7ades de la pe\u00e7a m\u00e9s petita a la pe\u00e7a m\u00e9s gran (1,2,3,4).<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

El dia que vam anar al museu vam agafar les mesures de les peces i del tauler per imprimir-ho en 3D. Vam virtualitzar el m\u00f2dul per Scratch aix\u00ed podr\u00edem jugar virtualment. Tamb\u00e9, vam crear una web i diferents v\u00eddeos per explicar el funcionament del joc, aix\u00ed com diferents pistes per poder resoldre els reptes.<\/span><\/p>\n

El pont de Leonardo<\/b><\/p>\n

Inicialment, el nostre grup va triar dos m\u00f2duls, per\u00f2 al final nom\u00e9s vam decidir digitalitzar el Pont de Leonardo. Consisteix amb construir un punt a partir d\u2019uns pals amb forats i uns pals sense forats, de tal manera que encaixant els pals pots anar pujant l\u2019altura del pont fins que s’acabin els pals o fins quan tu vulguis. Aquests pals els pots fer amb materials com: fusta, impressi\u00f3 3D. Per virtualitzar-lo, vam dissenyar els pals amb la impressora 3D i vam fer un v\u00eddeo Stop-motion per ensenyar pas a pas com construir-lo. Tamb\u00e9, vam fer un estudi estad\u00edstic per comprovar l\u2019al\u00e7ada o l\u2019amplada del pont en funci\u00f3 del nombre de pals utilitzats per construir-lo.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Els quadrats grecollatins<\/b><\/p>\n

Aquest m\u00f2dul consisteix en un tauler quadrat d\u2019unes certes dimensions: 2×2, 3×3, 4×4, etc. on hi ha peces amb tants n\u00fameros i colors com dimensions t\u00e9 el tauler. L\u2019objectiu \u00e9s col\u00b7locar totes les peces de manera que cap color ni n\u00famero es repeteixin en cap fila ni columna.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquest m\u00f2dul tamb\u00e9 es pot dir quadrats llatins ortogonals. Es diuen aix\u00ed perqu\u00e8 eren les lletres de l’alfabet llat\u00ed i grec. Tamb\u00e9 es pot dir quadrat d\u2019Euler perqu\u00e8 aix\u00f2 ho va crea un matem\u00e0tic que es deia Leonhard Euler, en 1780 va estar estudiant de quines mides havien de ser tant els quadrats com el tauler.\u00a0<\/span><\/p>\n

La nostra proposta de virtualitzaci\u00f3 va ser dissenyar el tauler i les peces amb la impressora 3D. Tamb\u00e9, el vam adaptar per a persones invidents de manera que tocant la pe\u00e7a, podies identificar el color i el n\u00famero.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9, el vam dissenyar amb Scratch perqu\u00e8 es pogu\u00e9s jugar de manera virtual.<\/span><\/p>\n

Joc de la hac i triangles equil\u00e0ters<\/b><\/p>\n

Nosaltres vam explicar i digitalitzar dos m\u00f2duls: el joc de la hac i els triangles equil\u00e0ters.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El <\/span>joc de la hac<\/b> consisteix en un taulell on cada casella hi ha un n\u00famero diferent. Tenen, aix\u00ed, 11 caselles amb n\u00fameros del 2-12: 5 en una banda, 1 al mig i 5 a l\u2019altra banda. El joc consisteix en cada jugador tria un n\u00famero i l’altre jugador un altre, per\u00f2 \u00e9s important que no siguin de la mateixa banda o que no sigui el del mig. Despr\u00e9s, es tiren dos daus i si el resultat de la suma surt el que es troba a la teva banda guanyes.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El m\u00f2dul dels <\/span>triangles equil\u00e0ters<\/b> consisteix a fer 1,2 i 3 triangles utilitzant totes les peces que donen el joc, el joc consta d\u2019un triangle equil\u00e0ter gran, 2 triangles rectangles mitjans i 2 triangles rectangles petits.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

El que hem fet per digitalitzar-los \u00e9s dissenyar el joc amb Scratch i fer un v\u00eddeo Stop-Motion per explicar el funcionament dels jocs.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant aquest primer trimestre, a projectes de 3r, una part de l\u2019alumnat, hem treballat amb un projecte proposat per l\u2019entitat del museu de les mates de Catalunya (MMACA).   L’enc\u00e0rrec d\u2019aquest projecte consistia en la digitalitzaci\u00f3 d\u2019un dels m\u00f2duls del museu MMACA. En aquest museu, hi ha diversos m\u00f2duls matem\u00e0tics i la tasca que ens […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6296,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[328,6,1,152,29,284],"tags":[],"class_list":["post-6278","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-curs-2022-23","category-eso-3","category-general","category-matematiques","category-portada","category-projectes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6278","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6278"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6278\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6299,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6278\/revisions\/6299"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6278"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6278"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-dperramon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6278"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}