Entrevista Open Arms, inauguració inici de curs.

Entrevista Open Arms (INAUGURACIÓ_OFICIAL_CURS_2019-20.pdf)

Redacció de les preguntes i de l’entrevista: Alan Triquell, 4t ESO C Els alumnes Alan Triquell, Aina Masdéu i Arlet Moreno, de l’institut Lluís Domènech i Montaner de Reus, van fer el proppassat dimarts 29 de noviembre una entrevista a en Guillermo Cañardo, un metge membre d’Open Arms que va inaugurar oficialment el curs 2019-20 amb la xerrada RESCAT AL MEDITERRANI.

Foto: Imma Singla. L’autor de l’entrevista, Alan Triquell, de 4t ESO C, amb dues companyes de classe. Guillermo Cañardo va néixer a Barcelona el 1973 i es llicencià en Medicina de Família i d’Urgències.
Actualment treballa al SEM, Sistema d’Emergències Mèdiques de Tarragona i assisteix en ambulància, helicòpter i servei d’urgències de l’hospital de Reus.
Com a aficionat a la navegació, els seus coneixements el van dur a col·laborar amb Open Arms el febrer de 2016.

Durant la seva col·laboració, ha realitzat tasques com les de patró de llanxa, socorrista, metge, coordinador mèdic i cap de missió. Ha arribat a rescatar 27.000 persones col·laboranthi directament.

Aquesta és l’entrevista que els alumnes li han fet.

Pregunta: Què et va motivar a participar en aquest projecte?

Resposta: El meu motiu per participar en aquest projecte va ser ètic: vaig
aprofitar la meva oportunitat, ja que tinc coneixements sobre la navegació i,
a més, he estudiat medicina i soc metge. A mi em semblava un fet irreal
el que estava passant al Mediterrani, ja que són persones que no saben nedar:
homes, dones, nens… I em sembla una cosa aberrant i increïble, com viure en
una altra galàxia.

Pregunta: Tracteu la gent a la mateixa embarcació?

Resposta: Bé, el més important per a nosaltres és que la gent no s’ofegui, així
que la nostra prioritat és trobar-los, perquè si no ho fas no vas enlloc. A
més, és gent que no sap que es moren, simplement s’enfonsen les barques i els
cadàvers es queden a l’aigua i ningú no se’n assabenta. Quan els trobem, el
principal objectiu és que ningú s’ofegui, això ho evitem donant-los els
salvavides, perquè és important que estiguin tranquils, perquè si la barca
s’enfonsa, no s’ofeguen.

Una vegada tenen els salvavides, els comencem a evacuar ja que les barques

són bastant inestables. Els evacuem al nostre vaixell, que és on els tractem.
Normalment és gent malalta, però no massa. El que més hi ha és gent que
simplement necessita menjar, escalfor i recolzament psicològic. És un viatge
molt dur i la majoria de la gent malalta mor.

Pregunta: Quant de temps fa que hi participes?

Resposta: Vaig començar com a voluntari el febrer de 2016. Des de
llavors, porto gairebé quatre anys en aquest projecte.

Pregunta: Ens pots explicar alguna anècdota?

Resposta: Anècdota…doncs n’hi ha moltes, d’anècdotes. Pensa que participant en un rescat de 27.000 persones, hi ha moltíssima gent. Sobretot, et donen les gràcies en moltíssims idiomes, inclús et beneeixen. També hem fet parts al vaixells. Una vegada estàvem en un naufragi i era de nit, feia molt mal temps i vam intentar rescatar i treure de l’aigua la gent. El cas és que va arribar un home, òbviament subsaharià, i ens va parlar en un espanyol perfecte. Ens va dir: “Moltes
gràcies per salvar-nos”. Li vaig dir que parlava molt bé espanyol i resulta que era un professor universitari d’espanyol. Resumidament, ens hi hem trobat de tot.

Pregunta: Tot això… com t’ha fet canviar la forma de veure el món?

Resposta: Doncs…te’n adones que no necessites res, aquesta gent només viatgen per a una vida millor, no tenen res: només esperança. Al final, quan els rescates, veus que et somriuen, i te n’adones que no necessites res per ser feliç, aprens molt de la seva valentia. Et canvia la forma de veure la vida perquè veus que potser els teus problemes no són tan greus. Tenim molta sort.

Pregunta: Hi ha alguna acció quotidiana que t’ha canviat?

Resposta: Sí, perquè a l’hora de treballar és més fàcil. Abans estaba acostumat a treballar amb els pacients ordenadament i en poca quantitat, però amb la gran aglomeració de gent que hi ha al voluntariat, això m’ha facilitat la forma de treballar, ja que jo treballo a urgències i, a vegades, per la quantitat de pacients, és difícil treballar.

Pregunta: Suposo que hi ha molta gent que t’ha marcat molt en aquest projecte, però hi ha alguna persona que t’hagi afectat més?

Resposta: Hi ha molta gent que et marca, tothom t’explica històries terribles de gent que ha deixat el seu país perquè no tenien altra opció. Recordo cinc nenes de la Costa de Marfil. Hi havia una nena de 14 anys que parlava un francès i un anglès perfectes i ens va ajudar molt per
traduir el que deia la gent. La més gran tenia 17 i la més petita 9. Resulta que s’escapaven de la mutilació femenina; a la més gran ja li havien fet. Una tieta seva va ajudar-les a fugir per anar-se’n a Europa i poder estudiar, ja que el seu pare no les deixava anar a l’escola. Són anècdotes molt impactants.

Pregunta: Com t’afecta tot això psicològicament?

Resposta: Quan portes molt de temps, hi ha una cosa que es repeteix, que són les desgràcies. A més, vas denunciant el que està passant a la nostra frontera sud, que és el Mediterrani i continuaba passant. A més les desgràcies de la gent s’acumulen a l’ànima i, de vegades, necessites descansar.

Pregunta: Teniu els recursos suficients?

Resposta: No, no els tenim, tenim el que tenim i utilitzem el 100% de les donacions, que és la majoria dels recursos que ens arriben. Tenim dos vaixells bastant petits, un a Grècia i l’altre a la Mediterrània central, i moltes vegades trobem que no tenim capacitat per rescatar tothom. A més, estem fent la feina que haurien de fer els altres, que són els poders polítics.
De fet, hi ha molts vaixells oficials al Mediterrani amb més recursos i no s’estan fent servir per a això. La solución real no és rescatar la gent, sinó els problemes als països d’origen.

Foto: Alan Triquell. En Guillem Cañardo
fent la lliçó inaugural del curs 2019/20 a
l’Institut Lluís Domènech i Montaner de
Reus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>