{"id":8702,"date":"2024-05-16T13:33:28","date_gmt":"2024-05-16T11:33:28","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-bisbe-berenguer\/?p=8702"},"modified":"2024-05-16T13:33:28","modified_gmt":"2024-05-16T11:33:28","slug":"sortida-a-pedralbes-carretera-de-les-aigues-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-bisbe-berenguer\/general\/sortida-a-pedralbes-carretera-de-les-aigues-3\/","title":{"rendered":"Sortida a Pedralbes – Carretera de les Aig\u00fces"},"content":{"rendered":"

El dia 6 de maig f\u00e9rem una sortida amb el grup de l’assignatura optativa de\u00a0Reptes de Biologia i Geologia<\/b>, de 1r de batxillerat, amb els professors Isabel Gonz\u00e1lez i Pedro Fern\u00e1ndez com a acompanyants. El recorregut va comen\u00e7ar al final de la l\u00ednia de l’autob\u00fas V5, a uns 100 m de dist\u00e0ncia d’una antiga pedrera que dona nom al barri.<\/p>\n

La Pedrera es diu Pedres Albes, nom que prov\u00e9 del llat\u00ed “Petres<\/i>\u00a0Albes<\/i>“, perqu\u00e8 des de l’Edat Mitjana\u00a0s’extreia roca de la muntanya. Aquesta roca \u00e9s un tipus de granit de color blanquin\u00f3s, ra\u00f3 per la qual se li don\u00e0\u00a0aquest nom. Segons els historiadors, sembla que des del segle X es van explotar diverses pedreres en aquesta zona de la muntanya. Aquesta roca s’utilitzava en construcci\u00f3 per les seves caracter\u00edstiques de duresa i, en ser una roca cristal\u00b7lina, tamb\u00e9 era utilitzada, polida, com a roca ornamental. En temps passats se’n van fer moltes llambordes per pavimentar la ciutat de Barcelona.\u00a0A la pedrera tamb\u00e9 v\u00e0rem observar diverses surg\u00e8ncies o fonts naturals (deus), de les quals brollava\u00a0una mica d’aigua,\u00a0gr\u00e0cies a\u00a0les pluges dels \u00faltims dies. L’any passat aquestes deus eren seques.<\/p>\n

Despr\u00e9s continu\u00e0rem\u00a0caminant cap amunt\u00a0i pass\u00e0rem per una masia del segle XVII, que ara es troba envoltada de xalets de luxe, per\u00f2\u00a0que abans estava a\u00efllada. Va pert\u00e0nyer a l’orde religiosa\u00a0dels Dominics. Hi\u00a0tenien diversos conreus i aigua abundant, ja que al pati de la casa hi brolla una font natural, que s’anomena Font del Lle\u00f3, que dona nom, tamb\u00e9, a un carrer que hi ha una mica m\u00e9s amunt.<\/p>\n

M\u00e9s endavant\u00a0observ\u00e0rem\u00a0algunes zones recobertes d’unes sorres (saul\u00f3) que s\u00f3n el resultat de la meteoritzaci\u00f3 del granit i que, malgrat que \u00e9s una roca molt dura,\u00a0s’acaba descomponent, en estar sotmesa\u00a0a la intemp\u00e8rie durant milions d’anys. En aquesta zona el saul\u00f3 \u00e9s un bon aq\u00fc\u00edfer que permet la infiltraci\u00f3 d’aigua, que hi circuli a trav\u00e9s i que es formin fonts naturals. El granit fresc de sota constitueix el nivell impermeable. La sorra gran\u00edtica s’utilitza per afegir-la al terra dels parcs per augmentar la permeabilitat del s\u00f2l i evitar la formaci\u00f3 de tolls quan plou.\u00a0En aquesta mateixa parada, al carrer Font del Lle\u00f3, es va produir l’an\u00e8cdota de la jornada:\u00a0algunes alumnes van veure entrar un cotxe en un xalet i al seu interior\u00a0varen veure que\u00a0hi havia l’entrenador Pep Guardiola, que tamb\u00e9 havia estat jugador del Futbol Club Barcelona.<\/p>\n

En arribar a la carretera de les Aig\u00fces v\u00e0rem esmorzar en un mirador des d’on hi havia una vista privilegiada de la ciutat de Barcelona i dels voltants. El nom d’aquest cam\u00ed de terra \u00e9s\u00a0degut al fet que\u00a0es va fer per col\u00b7locar-hi les canonades d’aigua potable.<\/p>\n

Una estona m\u00e9s tard, ens v\u00e0rem dirigir cap a l’oest, per la mateixa\u00a0carretera\u00a0de les Aig\u00fces, fins arribar al Torrent del Lle\u00f3. Alguns de nosaltres puj\u00e0rem pel torrent i arrib\u00e0rem a les antigues galeries de la Mina\u00a0Juanita.\u00a0La mina\u00a0Juanita\u00a0\u00e9s una antiga explotaci\u00f3 de sulfurs met\u00e0l\u00b7lics, com la galena (sulfur de plom), que tamb\u00e9 cont\u00e9 ferro i zinc. Aquests sulfurs, en oxidar-se, donen diferents colors a la roca (grocs, vermells, grisos, etc.). El plom \u00e9s un metall molt verin\u00f3s, ra\u00f3 per la qual ha disminu\u00eft molt el seu \u00fas. Tamb\u00e9 baixava aigua subterr\u00e0nia molt contaminada que brollava de la roca.<\/p>\n

Despr\u00e9s vam continuar per la\u00a0carretera\u00a0de les Aig\u00fces en direcci\u00f3 est fins a arribar al barri de Can\u00a0Caralleu, punt des d’on comen\u00e7\u00e0rem el cam\u00ed de baixada. A mig recorregut entr\u00e0rem al parc de l’Oreneta, on es troba, ben conservada, una mostra del bosc mediterrani original que l’activitat humana ha destru\u00eft en molts indrets de Catalunya. Malauradament,\u00a0no vam poder quedar-nos m\u00e9s estona al parc, ja que an\u00e0vem justos de temps i hav\u00edem de tornar a l’institut.<\/p>\n

Cap a les 14h, finalment, agaf\u00e0rem\u00a0l’autob\u00fas\u00a0V3, a la parada de\u00a0ronda de Dalt- Av. J.V. Foix, i torn\u00e0rem cap a casa.<\/p>\n

El curs vinent, si tot va b\u00e9, probablement es tornar\u00e0 a realitzar aquesta sortida.<\/p>\n

Isabel Gonz\u00e1lez,\u00a0professora de Biologia,<\/strong><\/p>\n

Pedro M. Fern\u00e1ndez, professor de Medi Ambient\u00a0<\/strong><\/p>\n


\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n<\/div>\n