{"id":836,"date":"2016-10-04T23:00:29","date_gmt":"2016-10-04T22:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/?p=836"},"modified":"2016-10-04T23:00:29","modified_gmt":"2016-10-04T22:00:29","slug":"cinema-danimacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/departaments\/educacio-visual-i-plastica\/cinema-danimacio\/","title":{"rendered":"CINEMA D&#8217;ANIMACI\u00d3"},"content":{"rendered":"<p>Podem explicar l&#8217;animaci\u00f3 com la creaci\u00f3 d&#8217;una il\u00b7lusi\u00f3 de moviment a trav\u00e9s de la uni\u00f3 d&#8217;una seq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;imatges imm\u00f2bils. El que es fa en una animaci\u00f3 \u00e9s animar, \u00e9s a dir, donar vida, moviment, a un objecte, figura, ninot&#8230; a all\u00f2 que \u00e9s inanimat.<\/p>\n<p>1.    Hist\u00f2ria<br \/>\nAnimar les imatges \u00e9s un vell somni de la humanitat. Al segle XVII ho intent\u00e0 el probablement inventor de la llanterna m\u00e0gica, l&#8217;holand\u00e8s Chrsitiaan Huygens. All larg del segles XVIII i XIX els cient\u00edfics van estudiar un fenomen \u00f2ptic que en un principi van anomenar persist\u00e8ncia retiniana. Es van adonar que quan l&#8217;ull hum\u00e0 percep una imatge, aquesta resta latent a la retina durant uns instants.<br \/>\nEls cient\u00edfics van inventar unes joguines que seran de vital import\u00e0ncia perqu\u00e8, anys m\u00e9s tard, s\u2019arribi a la invenci\u00f3 del cinema ja que, per primera vegada, s&#8217;aconsegueix dotar de moviment a les imatges est\u00e0tiques.<br \/>\n\u00b7         fenaquistoscopi (del grec ph\u00e9nakistiscos, enganyar i scopein, examinar, mirar), que pogu\u00e9 veure per primera vegada un dibuix animat. Tanmateix els seus moviments eren repetitius.<br \/>\n\u00b7         zo\u00f2trop inventat per Horner al 1834 (del grec zoon, animal, i tropos, acci\u00f3 de girar).Aquest aparell estava inspirat en el fenaquistoscopi, per\u00f2 amb l\u2019avantatge que la imatge en moviment podia ser observada per m\u00e9s persones alhora.<br \/>\n\u00b7         praxinoscopi (del grec praxis, moviment i scopein, examinar, mirar). Fou constru\u00eft l\u2019any 1977 per E. Reynaud, perfeccionant el zo\u00f2trop, ja que les ranures del tambor s\u00f3n substitu\u00efdes per miralls col\u00b7locats al seu interior, miralls que reflectien les imatges de la banda, donant una sensaci\u00f3 de moviment menys sobtat i m\u00e9s llumin\u00f3s.<\/p>\n<p>EXEMPLES DE LES PRIMERES ANIMACIONS AMB EL CINEMAT\u00d2GRAF INVENTAT PELS GERMAN LUMI\u00c8RE EL 1895:<\/p>\n<p>Les Kiriki. Acr\u00f2bates japoneses (1907)<\/p>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"LES KIRIKE SEGUNDO DE CHOMON\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/i-3INtVPsKI?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>L\u2019 hotel el\u00e8ctric (1908) http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=aZFdaqQky2o<\/p>\n<p>Humorous Phases of Funny Faces (Fases humor\u00edstiques de cares divertides), de<br \/>\nJames Stuart Blackton (1906). http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=wGh6maN4l2I.<\/p>\n<p>2.    Classificaci\u00f3 de les animacions<\/p>\n<p>A nivell t\u00e8cnic podem classificar les animacions segons hagin estat realitzades sense c\u00e0mera (emprant els mateixos recursos de les joguines \u00f2ptiques), amb c\u00e0mera o directament amb ordinador. Tamb\u00e9 les podem classificar segons tinguin un car\u00e0cter tridimensional o bidimensional. A m\u00e9s es poden classificar segons els format d\u2019imatge i els canals a trav\u00e9s dels quals arriben a l\u2019espectador ( projecci\u00f3 en sales, televisi\u00f3, p\u00e0gines web&#8230;). A continuaci\u00f3 trobareu una breu descripci\u00f3 de les animacions tenint en compte si s\u00f3n animacions planes ( bidimensionals) o en volum (tridimensionals).<\/p>\n<p>2.2L\u2019animaci\u00f3 en 2D<\/p>\n<p>Trobem diferents m\u00e8todes en funci\u00f3 dels materials. Poden ser retallables animats o animaci\u00f3 sobre cel\u00b7lulosa.<\/p>\n<p>2.1.2      Animaci\u00f3 sobre cel\u00b7lulosa. Un exemple d&#8217;aquesta \u00faltim m\u00e8tode seria la Blancaneus i els set nans (1937) de Walt Disney. Aquesta pel6l\u00edcula es va fer mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de les superposicions o multipl\u00e0 (consistia a dibuixar fins a cinc plans diferents sobre l\u00e0mines transparents que s&#8217;anaven sobreposant. La c\u00e0mera (la truca) filmava en vertical els cinc plans i l&#8217;animaci\u00f3 consistia a moure nom\u00e9s el primer o segon pla, per exemple, deixant els altres com a fons o decorat. El paral6lel japon\u00e8s a Walt Disney seria Hayao Miyazaki, un dels animadors japonesos contemporanis m\u00e9s destacat i importants del  g\u00e8nere anime (\u00e9s l&#8217;animaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica del fam\u00f3s manga japon\u00e8s).<\/p>\n<p>2.1.2  Animaci\u00f3 de paper retallats (cut out). \u00c9s un tipus d\u2019animaci\u00f3 gravant generalment en pla sobre un suport on papers retallats de diferents colors, fragments de fotografies o fins i tot papers amb dibuixos, es desplacen progressivament mentre amb la c\u00e0mera anem gravant els fotogrames. En aquestes animacions la t\u00e8cnica utilitzada \u00e9s el pas a pas (l\u2019 stop motion).<br \/>\nExemple:<\/p>\n<p>George Porgie cut out animation. http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=zA0f0LZffBM<\/p>\n<p>2.2    L\u2019animaci\u00f3 en 3D.<\/p>\n<p> 2.2.1 Pas a pas (Stop Motion). Aquesta animaci\u00f3 es fa amb c\u00e0mera fotogr\u00e0fica digital o c\u00e0mera de v\u00eddeo. Posteriorment les imatges es traspassen a l&#8217;ordinador on es fa l&#8217;edici\u00f3. Qualsevol animaci\u00f3 que utilitza una c\u00e0mera fa servir el pas a pas.<\/p>\n<p>2.2.2 Animaci\u00f3 de ninots de plastilina i de ninots articulats. En aquesta t\u00e8cnica els elements a animar s\u00f3n personatges realitzats amb plastilina o amb altres tipus de materials que permetin articular-los.<br \/>\nExemple:<br \/>\nhttp:\/\/www.youtube.com\/watch?v=aynM8quiTVc<\/p>\n<p>2.2.3 Animaci\u00f3 d&#8217;objectes. S\u2019animen objectes reals, movent-los i variant la seva posici\u00f3 poc a poc gravant successivament per aconseguir fotogrames de tota la fase del moviment.<br \/>\nExemples:<br \/>\nStop motion Mandarines:<br \/>\nhttp:\/\/www.youtube.com\/watch?v=cUZ0uhclnGE&#038;feature=player_embedd ed<br \/>\nAnimaci\u00f3 amb objectes:<br \/>\nhttp:\/\/www.youtube.com\/watch?v=KmXXIZwKJ3M&#038;feature=player_embe dded<br \/>\nStop motion Rubik\u2019s cube:<\/p>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Stop Motion Rubik&#039;s Cube\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eQ8ZWMlObGE?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>2.2.4 Pixilaci\u00f3. \u00c9s l\u2019animaci\u00f3 de persones, s\u2019utilitza per fer trucs, aparicions i desaparicions, canvis sobtats. Normalment l\u2019animaci\u00f3 es fa conjuntament amb objectes.<br \/>\nExemples:<br \/>\nPixilaci\u00f3 IES Altafulla http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=WasWT7YG_Vo<br \/>\nVideoclip Her Morning Elegance \/ Oren Lavie.<br \/>\nhttp:\/\/www.youtube.com\/watch?v=2_HXUhShhmY&#038;feature=player_embe dded<\/p>\n<p>2.2.5 Animaci\u00f3 de sorra. El suport amb el qual es treballa \u00e9s la sorra. Amb aquest material es poden fer diferents formes i anar-les variant a mesura que es van gravant.<br \/>\nA tormenta: http:\/\/www.vimeo.com\/3985927<\/p>\n<p>2.3 Animaci\u00f3 per ordinador (digital)<\/p>\n<p>El primer film de la hist\u00f2ria creat integrament per ordinador va ser Toy Story, l\u2019any 1995, de la productora Pixar Animation Studios i la Walt Disney Productions. L\u2019animaci\u00f3 amb ordinador \u00e9s la que es crea a partir del modelat d\u2019elements tridimensionals a dins l\u2019ordinador. Es dibuixen elements que tenen par\u00e0metres volum\u00e8trics, que podran ser vistos des del punt de vista que vulguem i que, a trav\u00e9s d\u2019un esquelet intern podrem fer moure. A aquests elements se\u2019ls poden aplicar textures i ombres i se\u2019ls pot ubicar en un espai tamb\u00e9 generat tredimensionalment.<\/p>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Toy Story 1 Trailer en espa\u00f1ol\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/07v-MP9cWDY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>3.     Consells a tenir en compte per a fer una animaci\u00f3 a l&#8217;aula<br \/>\n&#8211; Hem de fixar la c\u00e0mera en un tr\u00edpode. La c\u00e0mera no s&#8217;ha de moure mentre s&#8217;enregistra una mateixa seq\u00fc\u00e8ncia.<br \/>\n&#8211; \u00c9s convenient fixar els decorats per evitar que es moguin quan manipulem el que volem animar.<br \/>\n&#8211; No situem gaires personatges a la mateixa escena.<br \/>\n&#8211; Vigilem amb la llum: els alumnes no han de situar-se entre l&#8217;entrada de llum i la c\u00e0mera.<br \/>\n&#8211; Els personatges han de destacar del fons. Cal pensar amb els colors que utilitzarem.<br \/>\n&#8211; Vigilar que la c\u00e0mera tingui prou bateria. Haver-la de canviar enmig d&#8217;una sessi\u00f3 de fotos ens obligar\u00e0 a moure la c\u00e0mera i, per tant a variar l&#8217;enquadrament.<br \/>\n&#8211; \u00c9s aconsellable no utilitzar decorats gaire elaborats; ja que sovint decorats simples com per exemple un tros de roba, un paper&#8230; poden ser molt efica\u00e7os. No sempre el m\u00e9s complicat i elaborat \u00e9s el que resulta millor.<br \/>\n&#8211; No voler pretendre fer una animaci\u00f3 gaire llarga, l&#8217;important \u00e9s entendre el funcionament de l&#8217;animaci\u00f3 i que s\u2019entengui el que volem explicar.<br \/>\n&#8211; Tot i que \u00e9s complicat, sempre que sigui possible, fer diferents plans, punts de vista&#8230; en funci\u00f3 del qu\u00e8 s&#8217;explica.<br \/>\n&#8211; Tenir en compte que la m\u00fasica tamb\u00e9 ens explica coses, i que acompanya i ajuda a entendre el qu\u00e8 volem explicar amb imatges. De fet, l&#8217;animaci\u00f3 \u00e9s una producci\u00f3n audiovisual (igual que el cinema), i per tant s&#8217;ha de tenir en compte tant la imatge com el so.<br \/>\n&#8211; Tenir el flaix controlat mentre es fan les fotografies de l&#8217;animaci\u00f3.<br \/>\n&#8211; \u00c9s aconsellable que si s&#8217;ha de gravar una mateixa escena en diferents dies, procurar que hi hagi la mateixa llum.<br \/>\n &#8211; Tamb\u00e9 per no trencar la continu\u00eftat, hem de vigilar que els personatges sempre siguin els mateixos al igual que els decorats i tots els elements que apareixen en la gravaci\u00f3.<br \/>\n&#8211; Si no us surt a la primera, no us preocupeu. Dels errors se n&#8217;apr\u00e8n.<br \/>\n&#8211; I no oblideu fer un gui\u00f3 previ!<\/p>\n<p>BONA SORT!<\/p>\n<p>Gemma Aurich Muntan\u00e9<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Podem explicar l&#8217;animaci\u00f3 com la creaci\u00f3 d&#8217;una il\u00b7lusi\u00f3 de moviment a trav\u00e9s de la uni\u00f3 d&#8217;una seq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;imatges imm\u00f2bils. El que es fa en una animaci\u00f3 \u00e9s animar, \u00e9s a dir, donar vida, moviment, a un objecte, figura, ninot&#8230; a all\u00f2 que \u00e9s inanimat. 1. Hist\u00f2ria Animar les imatges \u00e9s un vell somni de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[178],"tags":[],"class_list":["post-836","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-educacio-visual-i-plastica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=836"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/836\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":837,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/836\/revisions\/837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ies-alexandre-de-riquer\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}