{"id":1271,"date":"2014-12-11T16:10:00","date_gmt":"2014-12-11T15:10:00","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/?p=1271"},"modified":"2019-12-18T16:53:29","modified_gmt":"2019-12-18T15:53:29","slug":"els-maquis-a-can-flequer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/portada\/els-maquis-a-can-flequer\/","title":{"rendered":"Els maquis a can Flequer"},"content":{"rendered":"<p><b><i>Can Flequer i can Casasaies s\u00f3n dues antigues masies del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, avui deshabitades, i que durant la d\u00e9cada de 1940 \u00a0van ser escenari de la lluita guerrillera antifranquista (maquis). L&#8217;episodi de finals de juny de 1949 a can Flequer va ser protagonitzat pel grup capitanejat per Marcel.l\u00ed Massana (a) &#8220;Panxo&#8221; que en aquella ocasi\u00f3 estava integrat pel llegendari Ramon Vila Capdevila (a) &#8220;Caracremada&#8221; a m\u00e9s d&#8217;altres com Joan Busquets (a) &#8220;Senzill&#8221;, Jaume Puig (a) &#8220;Tallaventres&#8221;, Antonio Torres (a)&#8221;Gachas&#8221;, Jordi Pons (a) &#8220;Tar\u00e0ntula&#8221;, &#8220;El Rana&#8221;, &#8220;El Pometa&#8221;, &#8230;<\/i><\/b><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/xtec.cat\/ceipvilomara\/Indrets\/Maquis\/MaquisFlequer_archivos\/image001.jpg\" width=\"326\" height=\"245\" align=\"left\" hspace=\"12\" \/>La fam\u00edlia de masovers de can Flequer -antics militants anarquistes i amics d&#8217;en Massana- van rebre la notificaci\u00f3 que el propietari de la finca el Sr. Fontfreda, regidor de Barcelona i afecte al r\u00e8gim franquista, \u00a0aniria a passar uns dies a la masia de la seva propietat. Assabentat en Massana de tal fet, va decidir de \u00a0segrestar-lo per demanar-ne un rescat.<\/p>\n<p>En Pere Fontfreda acompanyat del seu fill, un nebot i l&#8217;aleshores jutge del Pont de Vilomara i administrador forestal de la finca en Jaume Casajoana (a) &#8220;Magrans&#8221; van anar fins a Rocafort amb el cotxe de l\u00ednia i des d&#8217;all\u00ed es van dirigir, a peu, fins a can Flequer. Mentre estaven esmorzant a la font del Flequer van ser \u00a0assaltats i fets ostatges pel maquis.<\/p>\n<p>Un cop dins la masia en Massana i el Sr. Fontfreda negociaren el rescat que haurien de pagar per la seva llibertat. De les cinc-centes mil pessetes inicials es pass\u00e0 finalment a les cent mil que el fill de Fontfreda hauria d\u2019anar a buscar a Barcelona.<\/p>\n<p>Durant el dia guerrillers i ostatges van romandre a l&#8217;interior de la casa jugant al &#8220;tuti&#8221; per fer m\u00e9s entretinguda la llarga espera. Abans per\u00f2, en Massana havia indicat a en \u201cSenzill&#8221; i en \u201cTar\u00e0ntula\u201d que condu\u00efssin la fam\u00edlia del masover -matrimoni i tres fills- \u00a0a un lloc segur a l\u2019altra banda de la frontera.<\/p>\n<p>Al capvespre, maquis i ostatges, van sortir de la casa per disposar-se a passar la nit al bosc -pr\u00e0ctica habitual i preventiva del maquis-. Aprofitant un moment de descuit en &#8220;Magrans&#8221; intent\u00e0 escapolir-se per\u00f2 va ser descobert i ferit a trets a la cama i al coll. Es produ\u00efren uns moments de desconcert i tensi\u00f3, algun membre del maquis hagu\u00e9s volgut escarmentar dr\u00e0sticament la gosadia del jutge, la mediaci\u00f3 d&#8217;en Massana per\u00f2, fou decisiva; orden\u00e0 que alg\u00fa an\u00e9s a la casa a buscar aigua oxigenada i venes a la casa per curar-lo. Van passar la nit sense m\u00e9s entrebancs.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/xtec.cat\/ceipvilomara\/Indrets\/Maquis\/MaquisFlequer_archivos\/image002.jpg\" width=\"240\" height=\"180\" align=\"left\" hspace=\"12\" \/>L&#8217;endem\u00e0 al mat\u00ed el fill de Fontfreda i un seu cos\u00ed arribaven en cotxe fins a can Bit\u00f3 i des d&#8217;all\u00ed es van dirigir a peu fins a la finca del seu pare. En Massana va sortir al seu encontre i al preguntar-li sobre els diners el xicot respongu\u00e9:<\/p>\n<p><em>\u00a0-Si a vost\u00e8 no li sembla malament, preferiria entregar els diners a mon pare, que va ser qui em man\u00e0 que els port\u00e9s.<\/em><\/p>\n<p>En Massana va accedir amb admiraci\u00f3 l\u2019 agosarada petici\u00f3.<br \/>\nUn cop dins la casa el fill entreg\u00e0 els diners a son pare, i aquest els entreg\u00e0 a en Massana tot dient:<\/p>\n<p><em>-Teniu, compteu-los a veure si hi ha els cent bitllets.<\/em><\/p>\n<p>A la qual cosa en Massana respongu\u00e9:<\/p>\n<p><em>-Els diners regalats no es compten.<\/em><\/p>\n<p>En Massana per\u00f2, agaf\u00e0 mil pessetes i les don\u00e0 al propietari dient-li:<\/p>\n<p><em>-Teniu, cinc-centes pessetes que us dec de la partida de cartes que vam fer ahir. Les altres cinc-centes s\u00f3n perqu\u00e8 pugueu arribar a Barcelona sense problemes, marxeu en pau.<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Abans de marxar en Fontfreda s\u2019avan\u00e7\u00e0 per abra\u00e7ar en Massana i li digu\u00e9:<\/p>\n<p><em>-Per les idees que tenim som enemics, per\u00f2 sou dignes de tot el meu respecte<\/em>.<\/p>\n<p>Els cinc ostatges van marxar en direcci\u00f3 al Pont de Vilomara i els maquis, en comptes d\u2019anar en direcci\u00f3 a la frontera francesa com es pensava la gu\u00e0rdia civil, no van marxar gaire lluny ja que al cap de pocs dies van protagonitzar l\u2019episodi de Casasaies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Can Flequer i can Casasaies s\u00f3n dues antigues masies del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, avui deshabitades, i que durant la d\u00e9cada de 1940 \u00a0van ser escenari de la lluita guerrillera antifranquista (maquis). L&#8217;episodi de finals de juny de 1949 a can Flequer&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/portada\/els-maquis-a-can-flequer\/\" title=\"Read Els maquis a can Flequer\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1272,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-1271","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1271"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1273,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1271\/revisions\/1273"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1272"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}