{"id":1154,"date":"2014-12-11T09:14:01","date_gmt":"2014-12-11T08:14:01","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/?p=1154"},"modified":"2023-02-09T16:22:08","modified_gmt":"2023-02-09T15:22:08","slug":"el-cami-ral-de-coll-de-davi-i-el-bandoler-capablanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/portada\/el-cami-ral-de-coll-de-davi-i-el-bandoler-capablanca\/","title":{"rendered":"EL CAM\u00cd RAL DE COLL DE DAV\u00cd I EL BANDOLER CAPABLANCA"},"content":{"rendered":"

Un dels camins m\u00e9s antics, encisadors i llegendaris de la nostra comarca \u00e9s, sense cap mena de dubte, l’anomenat cam\u00ed ral de Coll de Dav\u00ed<\/strong> que comunicava Manresa amb Barcelona tot travessant el Llobregat pel pont de Vilomara i enfilant-se per les carenes de la serra de l’Obac, dins el mass\u00eds de Sant Lloren\u00e7 del Munt i l\u2019Obac, tot baixant despr\u00e9s per la riera de les Arenes fins Matadepera , Sabadell i Barcelona.<\/p>\n

S\u2019anomenaven camins rals<\/em> (contracci\u00f3 de reial<\/em>) aquelles rutes concedides i protegides pels reis. Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comer\u00e7 que el cam\u00ed proporcionava. Sembla ser que aquest cam\u00ed fou constru\u00eft per presos condemnats a treballs for\u00e7ats.<\/p>\n

Fins l\u2019arribada del ferrocarril a Manresa, l’any 1859, fou la via m\u00e9s r\u00e0pida de comunicaci\u00f3 entre Barcelona i el Bages i el Bergued\u00e0. Per aquesta ruta s\u2019hi transportava, a bast, la llana des del port de Barcelona fins a les ind\u00fastries t\u00e8xtils de la comarca; tanmateix i en sentit invers, el vi i aiguardent que produ\u00efen els ceps bagencs es dirigien per aquest cam\u00ed al port barcelon\u00ed.<\/p>\n

Per fer el trajecte entre Barcelona i Manresa calien unes tretze hores per terme mig. En un trajecte tan llarg i freq\u00fcentat, era necess\u00e0ria la pres\u00e8ncia de diversos hostals. Fou tant important aquest tr\u00e0fec de mercaderies que tan sols en el tram compr\u00e8s entre El Pont de Vilomara i Matadepera, d’una vintena escassa de km. -els m\u00e9s fer\u00e9stecs i solitaris de tot l’itinerari per altra banda- s’hi podien comptabilitzar cinc establiments (masies-hostals<\/em>) destinats a donar acollida als soferts traginers i les seves cavalleries. (l’Hostal del Pont de Vilomara, Sant Jaume de Vallhonesta, Hostalets del Dav\u00ed, La Barata i Can Torrella<\/em>).<\/p>\n

No \u00e9s estrany doncs, que aquesta via estigui farcida de fets on es barregen hist\u00f2ria i llegenda; i que fos l\u2019escenari adient per a qu\u00e8 els bandolers i personatges de moral distreta fessin de les seves.<\/p>\n

Pel que fa a l\u2019aspecte exterior, els bandolers no es distingien massa de l\u2019altra gent. Duien per\u00f2, sempre una xarpa<\/em><\/strong>, una ampla faixa de cuir que els creuava el pit d\u2019esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins i tot tres pedrenyals<\/em><\/strong> \u2013escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera-, flascons amb p\u00f3lvora i una bossa amb munici\u00f3. Tamb\u00e9 portaven dagues<\/em><\/strong> i unes temibles simitarres que anomenaven panards<\/em><\/strong>. Un altre element caracter\u00edstic de la seva indument\u00e0ria era la capa de pastor<\/em> o gascona<\/em><\/strong>. La seva grand\u00e0ria permetia molta llibertat de moviments i alhora amagava la xarpa amb les armes.<\/p>\n

El que distingia els bandolers entre si era el b\u00e0ndol a qu\u00e8 pertanyien: hi havia nyerros, cadells, voltors, morells<\/em>…Aquests grups solien ser rivals i s\u2019agredien sovint, com \u00e9s el cas dels famosos nyerros i cadells que s\u2019odiaven a mort.<\/p>\n

Per l\u2019\u00e0rea de Sant Lloren\u00e7 del Munt i l\u2019Obac passaren bandolers molt famosos, com ara el m\u00edtic Perot Rocaguinarda<\/strong> al qual, l\u2019any 1611, les autoritats catalanes cansades de perseguir-lo in\u00fatilment, li van concedir l\u2019indult i el van enviar a It\u00e0lia amb la graduaci\u00f3 de capit\u00e0 de l\u2019ex\u00e8rcit. Rocaguinarda, cap dels nyerros, fou immortalitzat per Cervantes, que el va convertir en personatge central de dos cap\u00edtols de la seva obra El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.<\/em><\/p>\n

Un altre bandoler fam\u00f3s fou Gabriel Torrent de la Goula<\/strong>, \u00e0lies Trucafort<\/strong>. Aquest personatge era un antic i valent ca\u00e7ador de bandolers, pels quals pagaven fortes recompenses. Cansat de perseguir in\u00fatilment en Rocaguinarda, acab\u00e0 sent el cap principal del grup dels cadells. En Trucafort amb una quadrilla de trenta-cinc cadells, pass\u00e0 per l\u2019hostal de la Barata l\u2019any 1615, on es feu servir menjar per a ell i la seva colla. Portaven segrestat un pag\u00e8s de Cerdanyola, a canvi del qual van obtenir un fort rescat. El 1616 Trucafort fou capturat i torturat de forma salvatge. Poc despr\u00e9s seria esquarterat p\u00fablicament a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n

Tamb\u00e9 actuaren a Sant Lloren\u00e7 en Sastre Domingo<\/strong> i Jeroni Ramona<\/strong>, cap de la banda dels avinyonesos<\/em>, que el 1615 segrest\u00e0 l\u2019hereu del mas La Barata.<\/p>\n

Per\u00f2 sens dubte el bandoler m\u00e9s popular, enigm\u00e0tic i llegendari que actu\u00e0 per aquestes terres fou l’anomenat Capablanca.<\/strong><\/p>\n

<\/strong>Abans de convertir-se en bandoler en Capablanca <\/strong>era un humil pag\u00e8s de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix<\/em><\/strong> per les masies de la comarca.<\/p>\n

Un dia, despr\u00e9s de cobrar la paga de tot un mes de treball, se n\u2019an\u00e0 a Manresa disposat a gastar-se una part dels diners que tanta suor li costaven de guanyar.<\/p>\n

Quan arrib\u00e0 a Manresa fou assaltat, robat i maltractat per una colla de lladres sense que ning\u00fa sort\u00eds en ajuda seva. Profundament afectat i desenganyat per aquest fet va prometre que mai m\u00e9s tornaria a guanyar-se la vida honradament i que a partir d\u2019aquell dia viuria d\u2019all\u00f2 que robaria als altres.<\/p>\n

I aix\u00ed fou com nasqu\u00e9 la llegenda d\u2019en Capablanca<\/strong>. Armat amb un pedrenyal i cobert amb una capa blanca que havia robat d’un descuidat capit\u00e0 de miquelets<\/em> es convert\u00ed aviat en el saltejador de camins m\u00e9s temut de la contrada.<\/p>\n

De seguida es va fer famosa la forma que tenia d\u2019assaltar els infeli\u00e7os viatgers que tenien la gosadia de passar pel cam\u00ed ral de la serra de l’Obac: Estenia la seva capa al mig del cam\u00ed i ell enfilat dalt d\u2019un arbre o roca convidava al pobre viatger a deixar tot el que duia de valor dins la capa si no volia sentir l’olor de la p\u00f3lvora del seu pedrenyal.<\/p>\n

Com que era bon coneixedor de tots els indrets de la muntanya sabia tots els racons, coves i avencs on podia amagar-se sense que ning\u00fa aconsegu\u00eds trobar-lo mai. Es conta que per fer-se foned\u00eds despr\u00e9s dels robatoris utilitzava un giny, sols conegut per ell, que li permetia despenjar-se per una esquerda de la Roca Salvatge<\/em> (gran mola que serveix de base al Paller de tot l’Any<\/em>) fins una cova situada a mitja paret que li servia de refugi.<\/p>\n

No se sap, ni se sabr\u00e0 mai, com va acabar la vida d’en Capablanca<\/strong>. Uns diuen que va ser finalment agafat i \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 pres pel sometent<\/em>. D’altres diuen que va ser trobat mort sota d’una aixeta d\u2019una b\u00f3ta de vi. L’\u00fanic cert \u00e9s que la seva mem\u00f2ria ha anat passant de boca en boca de pares a fills generaci\u00f3 rere generaci\u00f3 i encara avui es mant\u00e9 ben viva LA LLEGENDA D’EN CAPABLANCA.<\/p>\n

 <\/p>\n

ITINERARI: El Pont de Vilomara – La Barata.<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. (0 h.) Sortim del pont vell<\/strong>, pugem pel carrer de Sant Jaume (de Vallhonesta), passem per davant les piscines i ens enfilem per darrera el dip\u00f2sit d\u2019aigua fins arribar dalt la carena.<\/li>\n
  2. (15\u2019) Carena del serrat dels Trons<\/em><\/strong>. Continuem la ruta seguint sempre en direcci\u00f3 S.E. A l\u2019esquerra ens queda la vall de la riera de Santa Creu (o de Matarrodona) a la dreta vistes sobre el Marquet, Sant Vicen\u00e7 i Montserrat.\"Sant<\/li>\n
  3. (1 h.) Sant Jaume de Vallhonesta<\/em><\/strong>, gran masia-hostal del cam\u00ed ral, ara en ru\u00efnes. Podem contemplar l\u2019enrajolat de l\u2019era, els formidables estables, la bassa, l\u2019ermita i la font (de clot) de Sant Jaume. Sortim de Sant Jaume en direcci\u00f3 S.E. sense perdre mai la carena, fins arribar a…<\/li>\n
  4. ( 1 h. 45\u2019) Coll de Gip\u00f3<\/em><\/strong>, estrat\u00e8gic creuament de camins del cam\u00ed ral. A l\u2019esquerra baixa una pista fins el torrent de Matarrodona; a la dreta el cam\u00ed que porta al mas El Ginebral. Continuem en direcci\u00f3 S.E.<\/li>\n<\/ol>\n

    Els colls eren els punts m\u00e9s delicats que havien de travessar els viatgers que transitaven pel cam\u00ed ral, ja que eren els llocs preferits pels bandolers per realitzar les seves emboscades. Com que solien ser en un creuament de camins eren els llocs m\u00e9s transitats per les possibles v\u00edctimes dels bandolers. Tanmateix tamb\u00e9 oferien a aquests diverses direccions per fugir. Tamb\u00e9 era freq\u00fcent trobar-hi penjat d\u2019una g\u00e0bia el cap o una part del cos d\u2019algun bandoler que havia estat enxampat i esquarterat per les autoritats per tal que serv\u00eds d\u2019escarment i dissuasi\u00f3 a d\u2019altres lladregots. En aquest coll, durant la segona guerra carlina, tingu\u00e9 lloc una emboscada on moriren for\u00e7a soldats entre els quals un capit\u00e0, un coronel i un tinent coronel del Regiment d\u2019Infanteria del Rei n\u00ba 1.<\/em><\/p>\n

      \n
    1. (2 h. 15\u2019) Arribem al Coll de la Morella<\/em><\/strong> presidit pel tur\u00f3 del mateix nom amb una roca de formes regulars en el seu cim. En aquest coll s\u2019encreua el cam\u00ed ral de Manresa-Barcelona amb el de Mura-Rellinars.<\/li>\n
    2. (2 h. 30\u2019) Arribem a les ru\u00efnes d\u2019un altre hostal del cam\u00ed: Hostalets del Dav\u00ed<\/em><\/strong>. Davant seu s\u2019hi ha fet una bassa que recull l\u2019aigua de la pluja per al seu possible \u00fas en cas d\u2019incendi forestal.<\/li>\n<\/ol>\n

      Aquest hostal era el m\u00e9s petit i modest del cam\u00ed ral. No se\u2019n tenen dades gaire precises per\u00f2 la mem\u00f2ria popular conserva records tenebrosos d\u2019aquest lloc. Els avis de Rellinars comenten que era conegut amb el nom de l\u2019hostal de la Mort, pels robatoris i crims que es deia que es cometien contra alguns viatgers rics que hi feien posada. Durant les guerres carlines est\u00e0 documentat que a l\u2019hostal hi va tenir lloc l\u2019afusellament de tres soldats.<\/em><\/p>\n

        \n
      1. (3 h.) Despr\u00e9s de deixar Hostalets el cam\u00ed s\u2019estreny i comen\u00e7a el m\u00e9s aut\u00e8ntic, fer\u00e9stec i encisador tram del cam\u00ed ral, amb trossos del s\u00f2l encara empedrats. Arribem a l\u2019avenc del cam\u00ed ral<\/em><\/strong> de set metres de fond\u00e0ria.<\/li>\n
      2. (3 h. 15\u2019) Arribem al Coll de Dav\u00ed o del Correu.<\/em><\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

        Aquest \u00e9s un altre punt cr\u00edtic del cam\u00ed ral on sovint s\u2019hi veien penjades les restes d\u2019algun bandoler esquarterat. Rep el nom de Correu perqu\u00e8 el correu en destinaci\u00f3 a Vacarisses i Rellinars es desviava en aquest lloc per dipositar-lo en la masia m\u00e9s propera (mas de l\u2019Obac i Les Boades).<\/p>\n

          \n
        1. (3 h. 40\u2019) Arribem al trencall de la Font<\/em><\/strong> del Lladre<\/em><\/strong> sota el penyal del Paller de Tot l\u2019Any<\/em><\/strong>.<\/li>\n<\/ol>\n

          La font est\u00e0 situada en un lloc amagat i sorprenent, sota una balma voltada d\u2019espessa vegetaci\u00f3 i constitueix un bon amagatall del cam\u00ed ral. Utilitzat, com el seu nom indica, freq\u00fcentment per aquells personatges que volien fer-se fonedissos. Degut a la seva altitud per\u00f2, aquesta font sovint \u00e9s seca.<\/em><\/p>\n

          El dia 4 de maig de 1570 hi hagu\u00e9 un assalt molt sonat a les seves proximitats. La v\u00edctima fou en Pere Cortey, un argenter barcelon\u00ed que havia sortit de Barcelona amb el seu cavall a les cinc de la matinada per anar a la fira de Manresa, on pensava vendre objectes d\u2019or i plata que portava en unes bosses de cuir. A l\u2019hostal de La Barata va fer amistat amb tres viatgers m\u00e9s que, a peu, tamb\u00e9 anaven a Manresa i van decidir fer plegats el perill\u00f3s viatge fins Manresa. Per\u00f2 quan van ser prop de la Font del Lladre els sortiren al pas sis bandolers joves armats amb pedrenyals. Un dels viatgers va aconseguir fugir en direcci\u00f3 a Sant Jaume de Vallhonesta, per\u00f2 els altres tres van ser capturats i lligats a punta de pedrenyal en un arbre prop del cam\u00ed. Despr\u00e9s d\u2019escorcollar l\u2019argenter, els bandolers li van robar la seva mercaderia: or i plata per valor de m\u00e9s de dos-cents ducats, vuitanta rals en moneda i un parell de calzes de plata daurada que portava amagats a les m\u00e0nigues. Finalment els lladres fugiren deixant-los lligats.<\/em><\/p>\n

            \n
          1. (4 h. 15\u2019) Arribem al peu del tur\u00f3 de Castellsapera<\/em><\/strong> (932 m.) amb el Queixal de Porc<\/em><\/strong> al seu costat, dit aix\u00ed, per la seva peculiar forma que recorda l\u2019ullal d\u2019un senglar.<\/li>\n<\/ol>\n

            En aquest punt el cam\u00ed ral gira a la dreta en direcci\u00f3 Sud-Est per arribar al coll Estret<\/p>\n

              \n
            1. (4 h. 30′) Coll Estret.<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
                \n
              • Just abans d’arribar al coll Estret trobarem a m\u00e0 esquerra un petit forat a la roca anomenat el sot de les Unces, possiblement dit aix\u00ed per ser el loc on amagar el resultat d’algun robatori.\"Antoni<\/li>\n<\/ul>\n
                  \n
                1. (5 h.) La Barata<\/strong>. Des de coll Estret el cam\u00ed fa baixada en direcci\u00f3 Est fins arribar a l carretera de Matadepera a Talamanca just a l’al\u00e7ada de la \u00faltima masia-hostal del recorregut: La Barata<\/li>\n<\/ol>\n
                    \n
                  • Font: Les sendes dels bandolers<\/strong> d’Antoni Ferrando i Roig<\/em><\/li>\n<\/ul>\n

                    VIDEOS DEL CAM\u00cd RAL:<\/span><\/p>\n

                    \n

                    \n<\/div>\n\n\n\n
                    VIDEO DE L’ITINERARI <\/a><\/span><\/p>\n

                    PEL CAM\u00cd RAL (2006)<\/a><\/span><\/p>\n

                    (Vilomara-Coll d’Estenalles)<\/a><\/span><\/p>\n

                    (amb Real player)<\/span><\/p>\n<\/td>\n

                    		VIDEO DE L’ITINERARI <\/span><\/a><\/p>\n

                    PEL CAM\u00cd RAL (2008)<\/span><\/a><\/p>\n

                    (Vilomara-La Barata)<\/span><\/a><\/p>\n

                    (amb Real Player)<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n