{"id":481,"date":"2019-10-21T16:13:23","date_gmt":"2019-10-21T14:13:23","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/?page_id=481"},"modified":"2023-02-09T16:11:31","modified_gmt":"2023-02-09T15:11:31","slug":"situacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/linstitutescola\/situacio\/","title":{"rendered":"El municipi"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

El terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort de 27,35 km2. i 3.780 habitants (any 2014) \u00e9s un dels 35 municipis que formen la comarca del Bages. Est\u00e0 situat en el marge esquerre del riu Llobregat i envoltat pels seg\u00fcents municipis: a ponent (O.) pel terme de Manresa, a tramuntana (N.) pels termes de Sant Fruit\u00f3s i Talamanca, a llevant (E.) pel de Mura i a migdia (S.)pel de Sant Vicen\u00e7 de Castellet.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La comarca i el municipi<\/figcaption><\/figure>\n

El municipi, tal com diu el seu nom, \u00e9s format per dos nuclis de poblaci\u00f3, (El Pont de Vilomara a ponent i Rocafort a llevant) units per set quil\u00f2metres de sinuosa carretera; que si b\u00e9 han compartit un bon retall de hist\u00f2ria sota una mateixa depend\u00e8ncia feudal, han tingut, a partir de la industrialitzaci\u00f3 del s. XIX una evoluci\u00f3 for\u00e7a diferenciada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El Pont de Vilomara vist des de Punta Sabata<\/figcaption><\/figure>\n

El nucli del Pont de Vilomara, vora el Llobregat, actualment \u00e9s el m\u00e9s habitat. Compta amb dos ravals<\/b>: el de Manresa<\/b>, en el marge dret del riu Llobregat, i el de ca l’Envetat<\/b> on s’ha constru\u00eft el nou pol\u00edgon industrial seu de les noves ind\u00fastries de reciclatge: De frigor\u00edfics (FCC \u00e1mbito<\/a>), de piles i l\u00e0mpades (UTE Vilomara<\/a>) i ferralla electr\u00f2nica (Electrorecycling<\/a>).<\/p>\n

Dins del terme municipal s’hi han desenvolupat tres urbanitzacions de creixent poblaci\u00f3: El Marquet<\/b>, River Park<\/b> i can Riera<\/b>. Continuen dempeus i habitades algunes hist\u00f2riques masies<\/a> com: Oristrell<\/b>, Roviralta<\/b>, can Serra<\/b> , Arbocet<\/b>, can Bit\u00f3<\/b>, can Riera<\/b>…(mapa)<\/a><\/p>\n

El municipi \u00e9s regat de Nord a Sud pel cant\u00f3 de ponent pel riu Llobregat<\/b>. En aquest riu hi desguassen dues rieres: l’una \u00e9s la riera de Nespres<\/b> o de Mura -tamb\u00e9 anomenada de Sant Esteve<\/b> en el seu \u00faltim tram- i que en un recorregut d’Est a Oest fa de separaci\u00f3 natural entre els municipis del Pont de V. i R. i Talamanca. L’altra riera tamb\u00e9 \u00e9s coneguda per varis noms, per\u00f2 el m\u00e9s reconegut \u00e9s el de riera de Santa Creu<\/b>. Com l’anterior t\u00e9 el seu naixement en la serra de l’Obac<\/b> i pr\u00e8n la direcci\u00f3 S.E.-N.O. per entrar dins el terme municipal en el seu \u00faltim tram.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Rocafort<\/figcaption><\/figure>\n

Les altituds del terme oscil\u00b7len entre els 202 m. del Pont de Vilomara, fins els 608 m. del serrat de Puig Gil<\/b> el punt m\u00e9s alt del municipi. Un altre punt a destacar \u00e9s el tur\u00f3 de Montgr\u00f2s<\/b> de 581 m. situat al Sud de Rocafort. Aquest nucli de poblaci\u00f3 es troba a 423 m. d’al\u00e7ada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Puig Gil<\/figcaption><\/figure>\n

La vegetaci\u00f3 natural del municipi, com la de bona part de la serra de l’Obac, correspondria a la del domini de l’alzinar, si b\u00e9 l’acci\u00f3 de l’home ja sigui per l’ampliaci\u00f3 de conreus (especialment la vinya) o utilitzant-la com a mat\u00e8ria primera per fer carb\u00f3 o llenya l’an\u00e0 reduint i degradant progressivament al llarg dels anys. Tanmateix els incendis (especialment el de l’any 1985) han acabat de contribuir sobremanera a modificar el paisatge vegetal. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquests factors el lloc deixat per alzines ha sigut ocupat per la brolla de roman\u00ed amb pi blanc, que actualment \u00e9s la comunitat vegetal m\u00e9s extensa.<\/p>\n

ELS OR\u00cdGENS MEDIEVALS<\/u><\/p>\n

La primera refer\u00e8ncia escrita m\u00e9s antiga que es t\u00e9 del nostre municipi \u00e9s de l’any 932<\/b> (s. X).<\/p>\n

En aquesta \u00e8poca de la formaci\u00f3 de Catalunya el seu territori estava format per diferents comtats. Qui governava els comtats catalans de Barcelona, Girona i Osona (en aquest \u00faltim s’inclou el comtat de Manresa) era el comte Sunyer, fill petit de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s (el de les quatre barres de sang).<\/p>\n

Un document d’aquest any d\u00f3na fe d’una venda de terres al comtat de Manresa en el terme de la Vall de N\u00e8spola<\/b> al lloc conegut com a “Ullastrell”<\/i> (avui Oristrell<\/b>). Aquestes terres d’Oristrell limitaven a l’Est amb el “Palacio de Avezia”<\/i> (nom antic on s’assentar\u00e0 el castell de Rocafort). A l’Oest amb el “flumen Lubregado” <\/i>(riu Llobregat). Al Sud limiten amb el “Monte Virgilio”<\/i> (muntanya de Puig Gil). I al Nord amb el “rio N\u00e8spola”<\/i> (riera de Nespres).<\/p>\n

Veiem doncs que el terme d’Oristrell tenia gaireb\u00e9 unes dimensions semblants a les que t\u00e9 actualment el terme municipal.<\/p>\n

\"\"<\/a>
El castell de Rocafort<\/figcaption><\/figure>\n

A inicis del segle X els territoris de la riba esquerra del Llobregat que avui comprenen els termes del Pont de V. i R., Mura i Talamanca es denominaven amb el nom de “Vall de N\u00e8spola”. Top\u00f2nim que fa refer\u00e8ncia a la riera de Nespres o de Mura que rega els tres termes. Durant el proc\u00e9s de repoblament i feudalitzaci\u00f3 posterior s’originarien, a finals del s. X, els castells de Rocafort, Mura i Talamanca.<\/p>\n

Surt esmentat el lloc de Vilomara<\/b> en un document signat pel comte Borrell l’any 982 i en el que cedeix al monestir de Sant Benet (acabat de consagrar) un mas que t\u00e9 anomenat “villa antiga” en el lloc de “Villa Amara”<\/b>.<\/p>\n

Sembla ser que aquestes vil\u00b7les anomenades antigues s\u00f3n les restes d’antigues vil\u00b7les o masies romanes que havien quedat abandonades i que amb les repoblacions del s. IX i X tornen a ser utilitzades.<\/p>\n

Pel que fa al pont que creua el Llobregat l’any 1012 surt citat un pont de pedra com a l\u00edmit meridional del mas Querosa de Viladordis. No \u00e9s fins l’any 1193 on surt citat amb claredat al parlar d’uns molins que hi ha en el pont.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Sarc\u00f2fag – ossari de Pere Sitjar<\/figcaption><\/figure>\n

El top\u00f2nim “Palau de Vesa”<\/i> \u00e9s l’antic nom amb que es designa el lloc on s’aixecaven l’esgl\u00e9sia i el castell de Rocafort. L’esgl\u00e9sia conservaria el nom fins ben entrat el s. XI. El castell, i tot el seu terme, surt anomenat tamb\u00e9 com “de N\u00e8spola” fins el 1022 en que ja surt citat com “…el castell de N\u00e8spola que diuen Rocafort…” ja que passa a ser domini de la fam\u00edlia Rocafort que el mantindr\u00e0 fins que l’any 1281, Humbert de Rocafort ven a Pere Sitjar<\/b>, ciutad\u00e0 de Barcelona, tot el seu domini.<\/p>\n

Fou un n\u00e9t d’aquest, tamb\u00e9 anomenat Pere Sitjar, l’\u00faltim senyor laic de Rocafort. Les restes del qual reposen en el sarc\u00f2fag -ossari que es conserva a l’esgl\u00e9sia de Rocafort. La seva v\u00eddua, Guillema Nerell, deixa tot el senyoriu de Rocafort al monestir de Sant Benet (1377). El monestir tindr\u00e0 la jurisdicci\u00f3 senyorial del terme de Rocafort fins la desaparici\u00f3 dels drets senyorials i dels ordres religiosos el 1835.<\/p>\n

Durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna, prop de l’esgl\u00e9sia de Sta. Maria de Rocafort, va anar creixent un petit nucli rural: el poble de Rocafort. Bona part de la poblaci\u00f3 del terme per\u00f2, vivia en masos<\/a> escampats pel terme: Oristrell, Casajoana, Arbosset, can Riera, el Flequer, Casassaies, Serra de Pungrau, El Prat, el Ventaiol, can Roviralta, can Vilomara,…<\/p>\n

\"\"<\/a>
El pont i el mas Vilomara<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest \u00faltim mas, ja esmentat, va donar nom al pont de pedra que s’al\u00e7\u00e0 ferm i resistent, per donar pas al cam\u00ed ral<\/a> que comunicava Manresa amb el Vall\u00e8s i Barcelona, tot passant per les carenes de la serra de l’Obac. Aquesta important via de comunicaci\u00f3 medieval va ser utilitzada durant molts segles, pr\u00e0cticament fins la meitat del s. XIX, quan, amb l’arribada del ferrocarril i la nova carretera de can Massana, caigu\u00e9 lentament en des\u00fas.<\/p>\n

Una via de comunicaci\u00f3 tan important havia de tenir un pont que estigu\u00e9s en conson\u00e0ncia, ja que era el Llobregat l’\u00fanic curs fluvial important que havia de travessar i havia de resistir l’empenta de les aig\u00fces durant les freq\u00fcents crescudes de la tardor. No obstant aix\u00f2, el 3 de novembre de 1617 una devastadora riuada enderroc\u00e0 l’antic pont que fou de nou reconstru\u00eft per la ciutat de Manresa. Els escuts de la ciutat en els seus arcs principals en deixen const\u00e0ncia.<\/p>\n

LA INDUSTRIALITZACI\u00d3<\/u><\/p>\n

A mitjans del segle XIX dos industrials, Antoni Jover<\/b> i Mari\u00e0 Regordosa<\/b> decideixen instal\u00b7lar dues f\u00e0briques de filats de cot\u00f3 vora el riu Llobregat i el Cam\u00ed Ral, per la qual cosa compren uns terrenys situats a tocar del mas Vilomara i del pont. L’any 1841 construeixen la resclosa i el canal per tal de conduir l’aigua del riu fins a les f\u00e0briques per produir l’energia necess\u00e0ria per moure la maquin\u00e0ria t\u00e8xtil. L’any 1848 ja funcionaven a ple rendiment. A treballar a les f\u00e0briques vingu\u00e9 gent de la rodalia (Rocafort, Mura, Navarcles, Manresa…) especialment dones i nenes que amb el fruit del seu treball ajudaven a complementar la migrada economia de les seves llars. La f\u00e0brica Regordosa tenia unes naus amb cuina i dormitoris perqu\u00e8 obrers i obreres poguessin passar la setmana (de dilluns a dissabte) i el diumenge tornaven, a peu, a les seves respectives llars.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Les xemeneies de les antigues f\u00e0briques t\u00e8xtils<\/figcaption><\/figure>\n

El 17 de gener de 1902<\/b>, a un quart de set de la tarda, va fer explosi\u00f3 la caldera de la f\u00e0brica Jover, que va afectar tamb\u00e9 a la Regordosa, situada al davant mateix. Van morir 12 persones<\/a> (4 homes i vuit dones, algunes amb nom\u00e9s dotze anys), i varen resultar ferits molts m\u00e9s. Aquest accident va mobilitzar l’ajut de la ciutat de Manresa a conseq\u00fc\u00e8ncia del qual li va ser concedit el t\u00edtol de “Ben\u00e8fica”.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’accident en Pere Regalat Jover ven la seva part a Mari\u00e0 Regordosa propietari de l’altra f\u00e0brica. El 1926 Ind\u00fastries i Magatzems Jorba es fa c\u00e0rrec de la f\u00e0brica de filats del Pont de Vilomara. El 1928 es produeix un incendi que destrueix pr\u00e0cticament tota la f\u00e0brica. Els treballadors es traslladen a la f\u00e0brica Borr\u00e0s de Sant Joan de Vilatorrada fins que poden retornar a la f\u00e0brica el 1931. L’any 1965 les ind\u00fastries Jorba compren definitivament la propietat a Ramon Torres Regordosa, i se’n faran c\u00e0rrec fins el seu tancament definitiu l’any 1985.<\/p>\n

L’establiment de les dues f\u00e0briques t\u00e8xtils al segle passat va suposar un notable creixement demogr\u00e0fic pel municipi. L’any 1842 en el municipi hi havia una poblaci\u00f3 de 182 habitants, la majoria al nucli de Rocafort o b\u00e9 disseminada per les masies.<\/a><\/p>\n

L’any 1857 la poblaci\u00f3 era ja de 862 persones i el 1887 augment\u00e0 a 1322. Xifra que es mantindr\u00e0 m\u00e9s o menys estable fins les onades migrat\u00f2ries de la d\u00e8cada dels 50 i 60 del segle XX.<\/p>\n

L’espectacular creixement de poblaci\u00f3 del Pont de Vilomara respecte de Rocafort i la creixent diverg\u00e8ncia ideol\u00f2gica i pol\u00edtica entre el nucli obrer i liberal de Vilomara enfront del rural i conservador de Rocafort, va fer que l’any 1868, aprofitant la conjuntura pol\u00edtica del moment (revoluci\u00f3 de setembre) es trasllad\u00e9s, si us plau per for\u00e7a, la seu de l’ajuntament de Rocafort a El Pont de Vilomara. El nom del municipi continuar\u00e0 sent el de “Rocafort” fins el 1917 en que s’anomena “Rocafort i Vilumara” i a partir de 1982 s’inverteixen l’ordre dels top\u00f2nims quedant el definitiu “El Pont de Vilomara i Rocafort”.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n<\/div>\n

web: El Pont de Vilomara i Rocafort, el nostre municipi<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort de 27,35 km2. i 3.780 habitants (any 2014) \u00e9s un dels 35 municipis que formen la comarca del Bages. Est\u00e0 situat en el marge esquerre del riu Llobregat i envoltat pels seg\u00fcents municipis: a ponent (O.)… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-481","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=481"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/481\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1468,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/481\/revisions\/1468"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iepompeufabra\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}