La dona al món de la construcció

Divendres 19 de febrer ens ha acompanyat de forma virtual la Maite Ramos, mare de l’escola, enginyera industrial i directora d’una empresa de construcció. Ha explicat a l’alumnat de 2n ESO el procediment que s’ha de seguir per a construir un edifici i les professions que estan implicades en el procés.

Entre altres projectes i arran de la pandèmia COVID-19, l’empresa constructora on treballa ha estat l’encarregada de la construcció de dos hospitals en temps rècord.

També ens ha fet reflexionar sobre la poca representació de la dona a carreres científiques i a càrrecs de responsabilitat. La pressió social, la cura de tercers, entre d’altres fa que es tendeixi a escollir altres tipus de professions.

A l’empresa on treballa, hi ha moltes dones que ocupen càrrecs de responsabilitat fins i tot una d’elles ha estat triada com la millor enginyera estructural en l’àmbit europeu pels Women In Construction & Engineering Awards.

Per finalitzar, la Maite ha volgut encoratjar i animar al nostre alumnat a ser curiosos i ambiciosos en la recerca  d’una professió que els aporti satisfacció i que alhora contribueixi a fer canvis positius en el món.

Ha estat una xerrada molt inspiradora, moltes gràcies, Maite, pel teu temps i per compartir tots aquests coneixements amb nosaltres! 

 

Fins on ha arribat la tecnologia?

Dimecres 17 de febrer ha estat el torn de l’Esther, mare de l’escola i enginyera industrial. Ha explicat a l’alumnat de 1rESO els diferents tipus de carrera d’enginyeria hi ha i algunes de les diferents sortides laborals que hi ha.

Heu sentit a parlar alguna vegada de la Revolució Industrial? Doncs l’Esther ens ha dit que actualment estem vivint la tercera revolució industrial que és la Transformació Digital.

Hem pogut aprendre diferents conceptes sobre la digitalització:

  • la realitat augmentada (RA) que ens ajuda a afegir elements a la nostra realitat a través de la pantalla;
  • la Intel·ligència artificial que és la ciència encarregada d´imitar el cervell humà;
  • la realitat virtual (RV) per la que fem servir unes ulleres especials i fem servir molt per jugar o utilitzar algunes apps concretes;
  • la realitat mixta (RV+RA) que pot incloure persones i objectes reals i virtuals en un mateix espai;
  • Internet of Things (IOT) que permet la connexió de tot a través d’internet gràcies al núvol;
  • robòtica que ha ajudat a crear robots industrials o els microbots que s’utilitzen en medicina.

Però sabeu què és allò que ens ha cridat més l’atenció? Hem conegut el primer CIBORG, una persona que te el cervell connectat a la cibernètica. Un noi que no podia veure colors i gràcies a la tecnologia ara el seu cervell els pot percebre, inclús més dels que nosaltres podem veure amb la vista!

Ha estat una xerrada d’allò més interessant, moltíssimes gràcies Esther pel teu temps i per compartir tots aquests coneixements amb nosaltres! 

Benvinguts a una fàbrica de medicaments!

Aquesta setmana, hem començat les xerrades de les dones científiques a 5è amb la presència de la Yolanda García, mare d’alumnes del centre, farmacèutica i control de qualitat de la fàbrica en la qual treballa.

Primer ens ha explicat què és un medicament i de quines matèries primeres estan formats així com la forma farmacèutica que poden tenir: sòlida, semisòlida o líquida.

Seguidament hem pogut descobrir, quin és el circuit que aquests medicaments han de fer abans de sortir al mercat.

Abans de fabricar-los i depenent del país que faci la demanda, han de seguir la normativa que cadascú marca. Hi ha diferents controls de qualitat durant la fabricació i, si no estan en bones condicions, es retiren.

Procés per fer un medicament:

En una màquina que es diu “Reactor” es prepara la solució aglutinada que després es barreja amb el principi actiu a “l’amassadora”, s’asseca i es tamisa a l’assecador de llit fluid i la tamisadora. La comprimidora fa els comprimits que baixen per la tolba i es posicionen en les plaques o blísters, després s’afegeix el prospecte i l’estoig. Els estoigs es fiquen en capses de cartró i s’etiqueten. Aquestes capses es fiquen en palets i es retractilen per al transport i la comercialització.

De tots els lots que es fabriquen s’ha de guardar una mostra en una càmera climàtica durant 1 o 2 anys, per comprovar si continuen tenint les mateixes propietats que quan es van fabricar. També es guarda  la documentació durant uns 11 anys aproximadament… Imagineu-vos quina quantitat d’espai es necessita per emmagatzemar tot aquest material, gairebé tan gran com el pati de primària del nostre centre!!

Yolanda, moltíssimes gràcies per compartir el teu temps amb nosaltres i deixar-nos entrar al vostre espai….tot i que hagi estat en format virtual!

#100tífiques a 6è

Avui 6è ha tingut la oportunitat de participar en una de les xerrades de #100tífiques, una iniciativa en la que han participat gairebé 500 centres educatius de Catalunya i més de 400 científiques d’arreu del món. Una activitat emmarcada dins del Dia Internacional de la dona i la nena a la  ciència que es celebra avui, dia 11 de febrer, i que organitza la Fundació Catalana per la recerca i la innovació amb el Barcelona Institute of Science and Technology, amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Hem tingut la oportunitat de compartir una estona amb la Begonya Marcos, una enginyera i investigadora de la indústria alimentària. Ens ha explicat que per arribar on és ha estudiat dues carreres d’enginyeria i un doctorat, que ha viscut, estudiat i treballat a l’estranger i que està molt contenta d’haver-se decidit a fer estudis científics, tot i que el que millor se li donava a l’escola eren les llengües. Ens ha explicat també que a més a més també participa en formacions, congressos i és professora associada a la Universitat de Girona.

Actualment treballa a IRTA, l’Institut d’investigació agroalimentària on fan recerca aplicada, és a dir, experimenten per resoldre problemes d’envasat i durabilitat dels aliments, per fer envasos més sostenibles i més segurs per a la conservació dels productes. Ens ha exposat un exemple d’experiment en el que buscaven allargar la ‘vida’ d’un aliment (carn) i així envasar-lo de la millor manera possible per evitar el malbaratament del producte (és a dir, que es faci malbé i l’haguem de llançar). L’alumnat encuriosit ha preguntat quina quantitat de mostres cal fer en un experiment així, i hem après que tot depèn de l’experiment que es vulgui fer: alguns amb 130 mostres és suficients, d’altres en necessiten 400,…. això si, és molt important fer-ne una bona planificació inicial!

Ha sigut un plaer poder compartir amb la Begonya aquesta estona, conèixer i veure com es treballa en un laboratori i les diferents tasques associades que s’hi fan, a part dels experiments. Moltíssimes gràcies pel teu temps i per compartir el teu coneixement i experiència amb nosaltres!