A 5è de primària, a l’àrea de llengua catalana, a educació especial treballem l’expressió escrita a partir de vivències properes i significatives per a l’alumnat. Una de les activitats que millor resultat ens dona és l’escriptura de textos a partir d’imatges. Com que ens va funcionar motl bé al llarg del primer trimestre, després de les vacances de Nadal ho vam fer amb fotografies d’experiències pròpies.
A partir de la imatge o fotografia seleccionada i, abans de començar a escriure, es fa un treball oral guiat amb preguntes del tipus: Què hi veiem? On passa? Amb qui estàvem? Què va passar abans i després? Com ens vam sentir?, entre moltes altres.
Abans de demanar la producció d’un text, posem el focus en la construcció correcta de la frase, ja que és la base de qualsevol expressió escrita. A partir del modelatge de la mestra, l’alumnat aprèn a escriure frases senzilles però completes, treballant aspectes com l’ordre de les paraules, l’ús de majúscula i punt i la coherència de gènere i nombre.
Les imatges serveixen de suport visual perquè cada infant pugui elaborar frases amb sentit, amb acompanyament constant i adaptat al seu ritme. Quan la frase està ben interioritzada, comencem a introduir textos molt curts, formats per dues o tres frases relacionades entre si. Aquesta progressió és essencial, ja que sense una frase ben consolidada no es pot construir un text amb sentit.
Treballar l’expressió escrita a partir d’experiències personals permet que cada alumne parteixi del que coneix i ha viscut. Això afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa, alhora que es desenvolupen les competències comunicatives de manera progressiva i realista.
A educació especial, entenem l’escriptura com un procés d’aprenentatge gradual, on petits avenços construeixen grans aprenentatges.
