Els ambients preparats a l’educació Infantil són espais segurs, ordenats i rics en propostes que propicien l’apropament i apropiament dels infants als coneixements i les habilitats, a través de la interacció amb aquest entorn partint de la seva iniciativa personal.
Treballar per ambients suposa aprendre mitjançant el joc i l’experimentació. Permet que els nens i les nenes desenvolupin diferents llenguatges d’expressió, alhora que adquireixen una major autonomia, autogestió i responsabilitat, la qual també es potencia en les relacions de llibertat entre els iguals, ja que en cap moment els docents dirigeixen les agrupacions entre els infants i es fomenta la cooperació entre alumnes de diferents edats, donat que els nens/es més grans poden ajudar als més petits.
Els ambients respecten i donen resposta a les necessitats individuals de cada infant i del seu propi ritme d’aprenentatge i per tant, atenen a la diversitat d’alumnat present en totes les aules.
Quan realitzem la lliure circulació entre els diferents ambients de 3, 4 i 5 anys, els infants tenen llibertat de moviment i permanència en cadascuna de les propostes que s’ofereixen, on l’acompanyament de l’adult no és dirigit, la qual cosa permet que l’alumnat d’educació infantil comparteixi espais i s’autoregulin per si mateixos, tant a les aules com a l’espai exterior: l’atzavara (jardí).
D’altra banda, els ambients permeten que ja des d’edats primerenques els infants treballin autònomament, fent ús de la seva autogestió personal i responsabilitat, atès que han de respectar unes normes de funcionament d’aquests espais:: tenir cura dels materials, no treure’ls d’allà on estan ubicats, no fer-los malbé, respectar la limitació de nens i nenes en cadascuna de les propostes (limitat pel nombre de cadires, taules, cavallets, pinzells, etc).
“No existeix un aprenentatge de l’autonomia: no es fa el nen autònom, sinó que se l’acompanya en la seva evolució cap a l’autonomia…”. ( Judit Falk, 2009).
Per tant, a través dels ambients engresquem els infants a desenvolupar la seva autonomia, ajudant-los a prendre decisions, com per exemple en el moment de triar les activitats que volen fer i que prèviament, han estat planificades pels mestres.
Com a docents, hem d’estar molt atents al desenvolupament que en fan d’aquestes. Quan els nens i nenes tenen l’oportunitat de pensar, escollir, intercanviar diferents punts de vista… És en aquest moment, quan estem permetent que prenguin petites decisions.
Els estudis realitzats en Neurociència demostren el fet que totes les persones aprenem a partir d’una motivació i un interès per allò que s’observa, es realitza i es comparteix. Per aconseguir aquesta motivació tan important, les connexions neuronals que es produeixen als nostres cervells estan en funció de la quantitat de dopamina i altres neurotransmissors que es generen entre aquestes.
La dopamina augmenta quan hi ha més curiositat i novetat per alguna cosa, a la vegada que també es millora l’atenció i l’interès.
Si l’infant és conscient del seu propi procés d’aprenentatge quan investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, enraona, explica, inventa… augmenta el seu nivell de dopamina, i com a conseqüència, millora l’atenció selectiva i el seu aprenentatge es molt més significatiu i valuós.
