Des de la comunitat de petits entenem el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura com un procés natural que s’ha d’acompanyar de forma pausada, oferint espais preparats que facin sorgir l’interès i la motivació de l’infant.
Els estudis sobre l’evolutiva descriuen, que fins als cinc o sis anys, no es completa el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, auditives, visuals, fonològiques…que són la base per aprendre a llegir i escriure de manera eficaç. L’infant està preparat per escriure de forma completa a partir dels 7 o 8 anys, quan s’acaba el gruix del procés de mielinització. Fins aquest moment ens trobem a l’etapa de lectura i escriptura emergent.
L’aprenentatge de la lectoescriptura no té fase sensible, això vol dir que no necessitem córrer. El record de les primeres experiències de lectura i escriptura és important a l’hora de generar una determinada relació amb aquestes, ja que pot determinar l’ús que en faci l’infant en un futur.
L’important és que els infants gaudeixin el procés i visquin una descoberta jugant amb paraules, lletres, contes…Un exemple de descoberta es pot convertir en un treball en grup, on poden aprendre uns del altres jugant conjuntament amb les lletres.
