Potser us heu fixat que tenim amagatalls a tots els ambients d’educació infantil, fins i tot al jardí. Us heu preguntat mai per què? Hi ha cabanes grans, com la nova gran casa de nines Waldorf o el refugi (als ambients de ciències d’Arrels – I3 – i Sotabosc – I4), l’escenari a l’ambient artístic d’Obrador (I5) o el túnel del jardí. També hi ha cabanes més petites, com el tipi o l’estructura de fils (als ambients de construccions de Pedrera – I5 – i Forja – I4), la llavor a l’ambient artístic de Trencadís (I3) o el tub del jardí…
Als infants els desperta un gran interès amagar-se, deixar d’estar exposats a la mirada de l’adult i dels iguals durant un temps per després poder retornar i ser visibles de nou. Es tracta d’una tendència natural, no sabem si fruit de la nostra herència biològica, del nostre instint de supervivència quan, ja a la prehistòria, buscàvem amagatalls per refugiar-nos, amagar-nos i protegir-nos.
És recurrent observar com els infants gaudeixen del joc d’amagar-se i alhora tenen la necessitat de cercar refugis, espais de privadesa i semitancats, racons tranquils on arraulir-se i desaparèixer durant uns instants. Com a equip pedagògic pensem que cal atorgar valor i entitat a aquesta necessitat de l’infant i, és per això que, hem creat amagatalls en cadascun dels ambients d’educació infantil a la nostra escola. Respectem aquesta tendència natural i li donem la importància que es mereix posant la mirada en aquests espais cuidats que ajuden a la construcció de la pròpia existència.
El pròxim diumenge a la tarda que no sapigueu què fer a casa, proveu d’obrir l’estenedor de roba i posar-hi un llençol a sobre… ja teniu un espai petit, tancat i secret per fer el menjar de les nines, refugiar-se d’animals ferotges o jugar a cotxes… Us hi animeu?
