{"id":8238,"date":"2025-04-24T19:30:52","date_gmt":"2025-04-24T17:30:52","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/?p=8238"},"modified":"2025-11-18T11:31:39","modified_gmt":"2025-11-18T10:31:39","slug":"qui-posara-les-flors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/portada\/qui-posara-les-flors\/","title":{"rendered":"Qui posar\u00e0 les flors?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Article escrit per Betlem Cuesta<\/strong> i Carolina Torres<\/strong>.<\/em><\/p>\n

\u00c9s important recordar?<\/h3>\n

Albert Gusi, artista, gestor i activista cultural i sobretot amic de Les Vinyes, ens espera a la porta del cementiri. All\u00e0, drets, l\u2019escoltem mentre ens parla del paisatge que veiem i del que intu\u00efm, de la hist\u00f2ria de Castellbisbal, de la Guerra Civil, de ponts que es van destruir per aturar l’ex\u00e8rcit feixista, i del riu Llobregat que aquell febrer del 1939 baixava amb poca aigua. Ens explica tamb\u00e9 la batalla que va durar dos dies, una de les \u00faltimes abans que l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 caigu\u00e9s definitivament a Barcelona tan sols dos dies despr\u00e9s. Ens parla dels morts als vorals de la carretera, de persones que recollien cad\u00e0vers i els pujaven a carros de cavalls i d\u2019altres que es tancaven a les seves cases tremolant de por. \u201cAll\u00e0 al fons, en el parterre de l\u2019esquerra del cementiri hi ha una de les 3.000 fosses comunes de la Guerra civil que estan documentades a Espanya – ens diu. \u201cPodria haver-hi entre 7 i 15 persones, per\u00f2 no se sap qui s\u00f3n. Fa anys es va intentar obrir, per\u00f2 en aquell moment no es va permetre. Durant molt de temps cada 1 de novembre hi havia alg\u00fa que venia i posava flors en aquest lloc, per\u00f2 ara fa temps que aix\u00f2 no passa\u201d. I mentre Albert continua teixint hist\u00f2ries i paisatge, hi ha alg\u00fa que es pregunta: I qui posar\u00e0 ara les flors?<\/span><\/h4>\n
\"\"
Albert Gusi explicant context hist\u00f2ric de Castellbisbal<\/figcaption><\/figure>\n

Les persones no podem saber qui som sense apel\u00b7lar a la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria, al lloc del qual venim, a la relaci\u00f3 que ens uneix amb altres, a les experi\u00e8ncies i les hist\u00f2ries que ens han fet ser qui som\u2026 Recordar \u00e9s absolutament necessari per viure, per no perdre\u2019ns, per saber d\u2019on venim, no repetir errors o protegir-nos\u2026 Per\u00f2 i col\u00b7lectivament, passa el mateix? \u00c9s important recordar el que ha passat en l’\u00e0mbit social i pol\u00edtic? Per qu\u00e8? Quina import\u00e0ncia t\u00e9 la nostra hist\u00f2ria m\u00e9s recent en qui som ara? <\/span><\/p>\n

Amb \u201cLa mem\u00f2ria oblidada\u201d ens proposem crear una obra de teatre que parli de tot aix\u00f2, que recuperi la mem\u00f2ria del que hem segut i que ens ajudi a pensar qui volem ser. <\/span><\/p>\n

A partir de la recuperaci\u00f3 de les hist\u00f2ries de vida de les nostres fam\u00edlies, d\u2019altres persones que van viure aquells temps, expertes i altres fonts de recerca hist\u00f2rica (fotografies, documentaci\u00f3, pel\u00b7l\u00edcules, llibres, documentals\u2026) ens proposem treballar com un aut\u00e8ntic laboratori de creaci\u00f3 teatral on investigar, reflexionar i crear al voltant de moments claus del s. XX i el que representen. <\/span><\/p>\n

Per a portar-ho a terme comptem amb l\u2019acompanyament de Txell Torres, directora teatral i core\u00f2grafa, Ren\u00e9 Pacheco arque\u00f2leg especialista en l\u2019obertura de fosses comunes, Albert Gusi, artista i gestor cultural, i altres persones vinculades al moviment cultural i de defensa de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. I comptem sobretot amb les fam\u00edlies que amb els seus testimonis i els seus records omplen la hist\u00f2ria de vida i la fan m\u00e9s real, m\u00e9s important. \u2028 <\/span><\/p>\n

L\u2019ess\u00e8ncia del projecte <\/span><\/h4>\n

El teatre de la mem\u00f2ria ja fa alguns anys que forma part de Les Vinyes i alhora, \u00e9s sempre diferent. Per les hist\u00f2ries sempre \u00faniques que emergeixen, per les persones que formen part del projecte i tamb\u00e9 pel context i la realitat que vivim en cada moment. Amb aquest projecte hem apr\u00e8s molt\u00edssim sobre la hist\u00f2ria m\u00e9s recent del nostre pa\u00eds i les vides de les nostres fam\u00edlies; per\u00f2 tamb\u00e9 sobre creaci\u00f3 narrativa i esc\u00e8nica, i el que implica treballar com una aut\u00e8ntica companyia teatral que t\u00e9 el repte de representar una obra, per\u00f2 tamb\u00e9 de crear-la filant les hist\u00f2ries i imatges que anem recollint en la recerca. <\/span><\/p>\n

La creaci\u00f3 teatral esdev\u00e9 l\u2019escenari on aprendre sobre el nostre passat i els llocs d\u2019on venim, per\u00f2 tamb\u00e9 es posen en joc compet\u00e8ncies d\u2019ordre superior com ara la capacitat de treballar amb altres, de resoldre problemes, de transformar les idees en creacions utilitzant diferents llenguatges expressius, de treballar de manera aut\u00f2noma i amb responsabilitat, de buscar la qualitat, la profunditat i la bellesa en all\u00f2 que fem\u2026 Compet\u00e8ncies, totes elles, que tamb\u00e9 formen part del curr\u00edculum educatiu actual i que, per tant, necessiten intenci\u00f3, espais i temps per poder desenvolupar-les. Els nostres prop\u00f2sits educatius no poden ser sols paraules, tenim la responsabilitat que els nois i les noies tamb\u00e9 tinguin l\u2019oportunitat d\u2019aprendre aquestes compet\u00e8ncies a l\u2019escola. I el teatre de la mem\u00f2ria ha estat, durant molt de temps un escenari privilegiat perqu\u00e8 tot aix\u00f2 passi. <\/span><\/p>\n

Com a docents acompanyar un proc\u00e9s de creaci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques fa de la nostra feina quelcom m\u00e9s exigent i m\u00e9s complex, per\u00f2 tamb\u00e9 infinitament m\u00e9s interessant. <\/span><\/p>\n

\"\"
Els avis ens donen els seus valuos\u00edssims testimonis<\/figcaption><\/figure>\n

Al llarg d\u2019aquests anys sempre hem tingut descobertes inesperades i fascinats: hist\u00f2ries de sindicalistes que van viure amagats als terrats de Barcelona, gent que es va haver d\u2019exiliar a Fran\u00e7a, i altres que no ho van aconseguir, presoners dels camps franquistes, biblioteques clandestines, naixements a la Maternitat d\u2019Elna, condemnes de \u201csedici\u00f3\u201d per canviar els noms dels carrers del poble\u2026 I amb totes aquelles hist\u00f2ries que van emergint dels racons silenciats de la mem\u00f2ria, a poc a poc, han anat teixint-se hist\u00f2ries que parlen de quelcom nostre i que ens importa. Hist\u00f2ries que s\u00f3n tamb\u00e9 un homenatge i un regal per als avis les \u00e0vies, per a les fam\u00edlies, que des de la platea improvisada s\u2019emocionen en sentir els seus noms, en veure el reconeixement del valor de les seves vides i les dels seus avantpassats. <\/span><\/p>\n

Malgrat la diversitat d\u2019hist\u00f2ries, aquesta emoci\u00f3 sempre batega i aquest sentit, sempre batega, amb m\u00e9s o menys intensitat en funci\u00f3 del grup i de la capacitat que hem tingut de crear una aut\u00e8ntica companyia teatral. Per\u00f2 tamb\u00e9 en funci\u00f3 del context en el qual vivim. <\/span><\/p>\n

El moment que vivim <\/span><\/h4>\n

Precisament i ara m\u00e9s que mai el projecte de la mem\u00f2ria oblidada adquireix tot el sentit davant d\u2019un context sociopol\u00edtic on estem veient el preocupant ascens de diferents ideologies d\u2019ultradreta i la normalitzaci\u00f3 de consignes feixistes en detriment dels valors democr\u00e0tics que durant la segona meitat del s. XX han inspirat les democr\u00e0cies de tota Europa. <\/span><\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 coincideix amb la desaparici\u00f3 de les veus que poden parlar de la mem\u00f2ria del que vam ser, del que va passar i de l\u2019incalculable preu que es va pagar per aconseguir l\u2019anhelada democr\u00e0cia. <\/span><\/p>\n

La guerra civil, una dictadura que va durant 40 anys i la llei d\u2019amnistia van silenciar moltes veus durant massa temps, un temps que segueix corrent implacable, sent ara, cada cop menys les persones que ens poden explicar que vol dir viure una guerra, una dictadura i quines difer\u00e8ncies hi ha respecte d\u2019un sistema democr\u00e0tic. <\/span><\/p>\n

Davant aquesta realitat, l\u2019escola t\u00e9 el deure \u00e8tic d\u2019educar en la defensa dels drets democr\u00e0tics. Per a nosaltres \u00e9s un imperatiu \u00e8tic que no constru\u00efm la hist\u00f2ria des de l\u2019oblit sin\u00f3 des de la dignificaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i posar l\u2019accent en els valors i els drets democr\u00e0tics i la just\u00edcia social com a elements essencials per a la conviv\u00e8ncia i pel lliure desenvolupament individual i col\u00b7lectiu. Que entenguin la ignom\u00ednia que hi ha darrere de consignes com \u201cViva Franco\u201d importa. Que entenguin qu\u00e8 vol dir viure en un sistema dictatorial, a qu\u00e8 ens porten els feixismes, qu\u00e8 implica la censura o el paper que t\u00e9 la cultura i l\u2019educaci\u00f3 ens sembla fonamental. M\u00e9s encara quan el pas implacable del temps fa que vagin desapareixent les veus d\u2019aquells i aquelles que ho van viure. <\/span><\/p>\n

Aquest curs dins del projecte hem volgut posar l\u2019accent en eixamplar el focus d\u2019acci\u00f3 de la seva recerca (m\u00e9s amplitud, m\u00e9s profunditat, m\u00e9s lluny en el temps) comptant ja no sols amb les figures dels seus avis i \u00e0vies, sin\u00f3 que, a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 del seu arbre geneal\u00f2gic han anat m\u00e9s enll\u00e0 en el temps i han eixamplat els l\u00edmits de la seva recerca. <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, han descobert hist\u00f2ries de rebesavis i altres familiars fascinants (Quants misteris en tot a\u00e7\u00f2! Em sento com si fossin realment investigadors!- deia J\u00falia). Com quan en Jhonatan va descobrir que els seus or\u00edgens no s\u00f3n paraguaians sin\u00f3 que els seus rebesavis, la J\u00falia Ferrari mestra i el Manuel Garrido militar republic\u00e0 eren exiliats espanyols, que primer van arribar a l\u2019Argentina i despr\u00e9s al poble de Curuguaty al Paraguai. <\/span><\/p>\n

Han utilitzat tamb\u00e9 altres fonts espec\u00edfiques de recerca hist\u00f2rica com el portal d\u2019arxius espanyols PARES o Todos los nombres buscant un fil del qual estirar per trobar dades dels seus avantpassats. I han trobat informaci\u00f3 valuos\u00edssima com la Martina que ha trobat documentaci\u00f3 sobre la detenci\u00f3, el judici sumar\u00edssim, l\u2019empresonament i la desaparici\u00f3 del seu rebesavi Santiago, o l\u2019Ol\u00edvia amb familiars exiliats a Fran\u00e7a, o en Marc i el seu besavi Manolo sindicalista, republic\u00e0 i exiliat a Fran\u00e7a. <\/span><\/p>\n

Enterrant silencis <\/span><\/h4>\n
\"\"
Ren\u00e9 Pacheco arque\u00f2leg especialista en fosses comunes<\/figcaption><\/figure>\n

El primer dia de projecte, en explicar-los que Espanya era el segon pa\u00eds del m\u00f3n amb m\u00e9s fosses comunes (al davant sols hi ha Camboia), i mentre miraven el mapa de la localitzaci\u00f3 oficial de les fosses \u00d2nia va exclamar: Buahhhh! Aix\u00f2 vol dir que podem estar damunt d\u2019una?!! I efectivament, aix\u00ed \u00e9s. A escassos metres d\u2019on passen el seu dia a dia, al cementiri de Castellbisbal, hi ha una de les m\u00e9s de 4000 fosses comunes que hi ha encara per exhumar. A dintre se sap que hi ha entre 7 i 15 soldats republicans encara per identificar. I hi ha tamb\u00e9 fam\u00edlies que busquen els seus avantpassats per donar-los de nou el seu nom, per dignificar la seva mem\u00f2ria i donar-los un comiat. <\/span><\/p>\n

Per entendre m\u00e9s profundament el que hi ha darrere d\u2019aquesta realitat, hem comptat amb la inestimable ajuda d\u2019en Ren\u00e9 Pacheco arque\u00f2leg especialista en l\u2019obertura de fosses comunes de la Guerra Civil a Espanya i d\u2019altres pa\u00efsos del m\u00f3n, i que ens ha ajudat a entendre tot el qu\u00e8 hi ha darrere de l\u2019obertura d\u2019una fossa i el procediment per dur-ho a terme en virtut de la llei de mem\u00f2ria democr\u00e0tica 20\/2022. <\/span><\/p>\n

L\u2019obertura de la fossa de Castellbisbal est\u00e0 en boca dels alumnes. Per a ells i elles s\u2019ha convertit en una necessitat imperiosa que ha emergit d’una profunda consci\u00e8ncia de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i dels valors de just\u00edcia i restauraci\u00f3 social col\u00b7lectiva. Com diu en Ren\u00e9 Pacheco \u201ccada vegada que s\u2019obre una fossa s\u2019enterra un silenci\u201d <\/span><\/p>\n

I qui posar\u00e0 ara les flors?- pregunta alg\u00fa.
\nLes flors, les anirem a posar nosaltres, contesta alg\u00fa altre.\u2028<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article escrit per Betlem Cuesta i Carolina Torres. \u00c9s important recordar? Albert Gusi, artista, gestor i activista cultural i sobretot amic de Les Vinyes, ens espera a la porta del cementiri. All\u00e0, drets, l\u2019escoltem mentre ens parla del paisatge que veiem i del que intu\u00efm, de la hist\u00f2ria de Castellbisbal, de la Guerra Civil, de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":8241,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[541,29,373,105,301],"tags":[],"class_list":["post-8238","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2024-25","category-portada","category-premis","category-projectes","category-secundaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8238"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8238\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8250,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8238\/revisions\/8250"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}