{"id":8077,"date":"2024-10-13T09:28:51","date_gmt":"2024-10-13T07:28:51","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/?p=8077"},"modified":"2025-11-18T11:21:16","modified_gmt":"2025-11-18T10:21:16","slug":"annelise-richter-neumann-civil-alemanya-a-dresden","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/portada\/annelise-richter-neumann-civil-alemanya-a-dresden\/","title":{"rendered":"Annelise Richter Neumann, civil alemanya a Dresden"},"content":{"rendered":"
Aquest relat, escrit per la Mireia Mat, \u00e9s una ficci\u00f3 que se situa en el context pol\u00edtic i social de la Segona Guerra Mundial. Forma part de la publicaci\u00f3 del projecte M\u00f3n en guerra que recull totes les creacions liter\u00e0ries dels nois i noies de 4t d’ESO, i tamb\u00e9 es va publicar al programa de m\u00e0 de l\u2019exhibici\u00f3 p\u00fablica dels projectes de secund\u00e0ria del 3r trimestre del curs 2023-24: https:\/\/es.slideshare.net\/slideshow\/exhibicio-publica-programa-de-ma-2324-3t\/269575414<\/a><\/h5>\n

 <\/p>\n

\"\"
Annelise Richter Neumann<\/figcaption><\/figure>\n

ANNELISE RICHTER NEUMAN<\/strong><\/h2>\n

Civil alemanya a Dresden, 1945<\/h3>\n

En mig de la incertesa, una passa, una altra i all\u00e0 est\u00e0s, paralitzat totalment. Dempeus davant la porta i amb mil records tu, el meu marit. Acariciant-te la m\u00e0 cau suaument un p\u00e8tal de la rosa que em dus, i amb ell, et cau una ll\u00e0grima amb una barreja complexa entre emoci\u00f3 i por. Els milers d\u2019an\u00e8cdotes per explicar al nostre fill sobre batalles, i els milions de petons que tens preparats per a mi t\u2019empenyen a picar a la porta. Ning\u00fa t\u2019obre i emocionat tornes a picar. De nou, ning\u00fa obre la porta. Tornes a picar, preparat per a sorprendre a la teva fam\u00edlia. Novament, ning\u00fa obre la porta. L\u2019emoci\u00f3 es va transformant a poc a poc en preocupaci\u00f3. Finalment, obres tu sol i el que et trobes et fa notar per primer cop les espines de la rosa, que fins ara no havies donat import\u00e0ncia. Et fan mal, et faig mal, i a mi em fas sentir m\u00e9s culpable que mai. <\/span><\/p>\n

Et cau la rosa a terra i corres cap al meu cos sense vida, si tan sols hagu\u00e9s sabut que tornaries just el mateix dia que decideixo acabar amb el meu patiment… Amor, tot hauria estat molt diferent. Desitjo que no em culpis, que corris, que cridis, que busquis i finalment trobis tot all\u00f2 que vaig escriure i m\u2019entenguis. <\/span><\/p>\n

Et veig agenollat, plorant per primer cop, tu, que eres aquell home que semblava ser indestructible mostres tota la teva feblesa al meu costat. La teva fragilitat em trenca perqu\u00e8 no et trenquis tu. No ho pots veure, per\u00f2 t\u2019abra\u00e7o amb tota la meva for\u00e7a per a ser jo la que ofegui el dolor que a tu t\u2019acora, i et guio cap a totes les explicacions, que agafes, mires i comences a llegir: <\/span><\/p>\n

La nit <\/span><\/p>\n

La nit de l\u2019infern, qui ho anava a dir.
\nQui m\u2019havia de dir que m’arrabassarien all\u00f2 que m\u00e9s estimo.
\n\u00c9s carnestoltes, temps de festejar i gaudir, \u2028el seu somriure em dona la vida, somio amb el teu per no perdre-la. <\/span><\/p>\n

Sona l\u2019alarma, forta alarma
\nsenyal de mort i avions, mort\u2026
\nFugim d\u2019aquesta, ell petit, jo intentant ser gran.<\/span><\/p>\n

Aixoplugat refugi, escut de milers d\u2019animes desesperades.
\nPatiment a porta tancada,
\nil\u00b7luminada nit ens espera. <\/span><\/p>\n

Primer bombardeig,
\nde les pors faig un conte
\ndels ensurts una il\u00b7lusi\u00f3
\ntot per ell, petita innoc\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

Pateixo per\u00f2 canto,
\nal meu somriure amagada la desesperaci\u00f3.
\nMassa, massa gent
\npetit, no ploris. <\/span><\/p>\n

Abra\u00e7ats a l\u2019esperan\u00e7a la seva mirada em parla,
\nem trenca.
\nEll i jo sols entre molta gent,
\nsols ell i jo. <\/span><\/p>\n

Nou senyal, s\u2019ha acabat.
\nTothom marxa
\nalegres per la seva vida,
\ncom estan d\u2019equivocats. <\/span><\/p>\n

Nosaltres no marxem,
\nens aferrem a la seguretat.
\nAnem a bona cantonada,
\nmale\u00efda sigui la cantonada. <\/span><\/p>\n

Deixes la p\u00e0gina a terra. Penjant d\u2019un fil de vida em mires i jo, jo me\u2019n penedeixo. Et necessito parlar, dir-te que no he sabut viure sense tu i \u00e9s per aix\u00f2 que estic aqu\u00ed. Tant de bo no m\u2019haguessis abandonat aquell dia, de deb\u00f2 era tan important lluitar? S\u00f3n m\u00e9s importants els male\u00efts aliats que la teva fam\u00edlia?, que jo? Amb els ulls envidriats agafes la seg\u00fcent p\u00e0gina i continues: <\/span><\/p>\n

Segona alarma, terrible condemna.
\nEmpentes i crits ens atrapen, ens ofeguen.
\nPetit meu, gran plor.
\nSer\u00e9 mala mare? <\/span><\/p>\n

Dol\u00e7a jove s\u2019apropa,
\nindefensa em mira i somriu.
\nGr\u00e0cies, Emma, realment gr\u00e0cies.
\nEm fas sentir acompanyada, companyia\u2026 <\/span><\/p>\n

Petites paraules li surten al meu nen
\nAlaric, per qu\u00e8 amb ella s\u00ed?
\nNo em culpis petit,
\nparla\u2019m a mi, jo t\u2019estimo. <\/span><\/p>\n

Perd\u00f3 de tot cor,
\npetit no ploris, petit\u2026 petit?
\nAlaric respira!
\nMilions d\u2019espines se’m claven al cor. <\/span><\/p>\n

Jo parada i ella l\u2019agafa,
\nha marxat a les seves mans,
\nno a les meves.
\nEmma has mort al meu nen. <\/span><\/p>\n

La miro, em mira,
\nens abra\u00e7a el silenci.
\nEll brilla amb els estels, i jo,
\njo nom\u00e9s vull pujar amb ell en aquest perill\u00f3s cel.<\/span><\/p>\n

Ella m\u2019ha llevat la meva vida,
\n<\/span>estic sola,
\ntinc por sola,
\nplorar\u00e9 per tu sempre sola. <\/span><\/p>\n

Tot culpa teva Emma,
\no culpa meva?
\nHa marxat a les teves mans,
\nno a les meves. <\/span><\/p>\n

Caus, caus i ja no em pots mirar, aix\u00ed que et miro jo. Estirat al meu costat s\u2019ajunten les nostres \u00e0nimes mirant al cel, connectant amb ell. Estem junts, tornem a estar junts i la culpa, ni teva ni meva, menys encara seva, per\u00f2 ens culpem. L\u2019amor ens impedeix separar-nos, tot i estar separats, que \u00e9s el nostre amor? Vaig trobar en la teva felicitat la meva, i en la nostra la seva, per\u00f2 vas marxar\u2026 Em vaig quedar sola amb el teu amor a quil\u00f2metres i amb el seu als estels. S\u2019apagava, jo esperava, per\u00f2 s\u2019apagava, \u00e9s m\u00e9s, m\u2019apagava i no podia. L\u2019Emma, veia a l\u2019Emma per aqu\u00ed, per Dresden, i les rialles de l\u2019Alaric fugien pels seus r\u00ednxols i en la intensitat dels seus ulls marrons, emmagatzemades les seves petites ll\u00e0grimes. No aguantava i vaig deixar de fer-ho. <\/span><\/p>\n

\u00c9s en aquest moment, quan us torno a tenir amb mi, que miro enrere i entenc la complexitat de tot plegat. Atrapats en una immensa guerra res dep\u00e8n de nosaltres. Queden els m\u00e9s forts, per\u00f2 per aquells els que encara tenim cor \u00e9s el pitjor infern que ens podem imaginar. Selecci\u00f3 natural li diuen, per a mi, ser persona. Tot \u00e9s relatiu, tothom t\u00e9 diverses versions i \u00e9s impossible mantenir l\u2019objectivitat en el que ens envolta. La impot\u00e8ncia \u00e9s inevitable, els de dalt juguen amb titelles, nosaltres els seus guinyols. B\u00e9 que volen la vict\u00f2ria per nosaltres, per un m\u00f3n millor, que ir\u00f2nic que els hi importi tan poc perdre’ns! S\u00ed aix\u00f2 depengu\u00e9s de mi i em deixes portar per la r\u00e0bia estarien tots morts. Per contra, si em mantingu\u00e9s serena ho aturaria tot en sec. En ambdues opcions em quedaria la vida, encara viur\u00edem. Aix\u00ed mateix, el seny estaria ben perdut.\u00a0<\/span><\/p>\n

En mig de la incertesa, i de la guerra, amor, sempre estarem junts.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest relat, escrit per la Mireia Mat, \u00e9s una ficci\u00f3 que se situa en el context pol\u00edtic i social de la Segona Guerra Mundial. Forma part de la publicaci\u00f3 del projecte M\u00f3n en guerra que recull totes les creacions liter\u00e0ries dels nois i noies de 4t d’ESO, i tamb\u00e9 es va publicar al programa de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":8079,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[539,542,530,29,105,527,301],"tags":[],"class_list":["post-8077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2023-24","category-creacions","category-exhibicions-publiques","category-portada","category-projectes","category-sae","category-secundaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8077"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8089,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8077\/revisions\/8089"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8079"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}