{"id":7973,"date":"2024-06-14T09:18:56","date_gmt":"2024-06-14T07:18:56","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/?p=7973"},"modified":"2024-07-22T07:41:34","modified_gmt":"2024-07-22T05:41:34","slug":"entrevista-a-la-nostra-estimada-nuria-orte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/general\/entrevista-a-la-nostra-estimada-nuria-orte\/","title":{"rendered":"Entrevista a la nostra estimada N\u00faria Orte"},"content":{"rendered":"\r\n
\"\"<\/a><\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n
\r\n

“Aquesta feina pot ser un plaer immens i una font d\u2019aprenentatges infinita”<\/h3>\r\nN\u00faria Orte<\/cite><\/blockquote>\r\n\r\n\r\n\r\n

Al juny del 2023 acomiadarem a la primera promoci\u00f3 de nois i noies que van comen\u00e7ar a Les Vinyes quan tenien tres anys. En la seva cerim\u00f2nia de graduaci\u00f3, com no podia ser d\u2019una altra manera, N\u00faria Orte els va dedicar unes emocionades paraules, a ells i elles, i tamb\u00e9 a les seves fam\u00edlies. Es notava en la seva veu agra\u00efment i satisfacci\u00f3 pel temps i les experi\u00e8ncies compartides. I aquells que vam tenir el privilegi d\u2019escoltar-la ens vam emocionar. Pel que va dir i pel que significava. I \u00e9s que Nuria forma part de l\u2019ess\u00e8ncia mateixa i de la hist\u00f2ria de Les Vinyes. Estava quan tot era un somni encara, i durant tots aquests anys l\u2019ha cultivat i la fet cr\u00e9ixer amb el seu treball constant, amb la seva estima, i amb l\u2019alegria que continua generant-li escoltar i compartir amb els nens i les nenes. Ara, despr\u00e9s de trenta-set anys de ser mestra N\u00faria Orte es jubila. Ho fa quan Les Vinyes ha fet un cicle de vida complet, i \u00e9s bonica aquesta coincid\u00e8ncia, aquest acompassar que tenen a vegades els ritmes de la vida. Ara, se li obre un temps nou que omplir\u00e0 de llibres, de viatges i de moments compartits amb persones estimades. Per\u00f2 no vol\u00edem deixar l\u2019ocasi\u00f3 de conversar una estona amb ella abans de que comenci aquest temps nou. Escoltar-la \u00e9s un privilegi i un regal, perqu\u00e8 N\u00faria parla del que ha apr\u00e8s i ha viscut en tots aquests anys com a mestra. I entre les seves paraules es desvetlla all\u00f2 realment important.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

N\u00faria fa m\u00e9s de trenta cinc anys que ets mestra, per\u00f2 abans vas ser alumna! Com eres quan eres petita? Qu\u00e8 recordes de la teva escola i de la teva infantessa?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Era una \u201cbona nena\u201d. Juganera i \u201cbelluguet\u201d, per\u00f2 em \u201cportava b\u00e9\u201d i era bona estudiant. A l\u2019escola prim\u00e0ria vaig anar a les Escoles franceses. L\u2019educaci\u00f3 all\u00e0 era molt r\u00edgida i les mestres una mica distants, per\u00f2 a la secund\u00e0ria se\u2019m va obrir tot un m\u00f3n. Vaig trobar mestres que em van enamorar amb la seva manera de veure el m\u00f3n. Recordo una de socials i filosofia que es deia Amelia Valiente que m\u2019encantava.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I en acabar la secund\u00e0ria vas decidir ser mestra. Qu\u00e8 \u00e9s el que et va portar a estudiar magisteri?<\/strong><\/p>\r\n\r\n

 <\/p>\r\n\r\n

Dubtava entre ser mestra i ser hostessa de vol perqu\u00e8 sempre m\u2019ha agradat viatjar, aprendre idiomes\u2026 Per\u00f2 finalment em vaig decidir per l\u2019educaci\u00f3 infantil. S\u00f3c mestra d\u2019infantil per vocaci\u00f3. Podria haver fer prim\u00e0ria, per\u00f2 m\u2019encanten els nens i les nenes a aquestes edats. Em fascina com van descobrint el m\u00f3n, m\u2019encanta escoltar-los, descobrir amb ells. La seva mirada del m\u00f3n, l\u2019alegria que tenen, la seva innoc\u00e8ncia, la seva sorpresa s\u2019encomana\u2026 Per tot aix\u00f2 vaig decidir ser mestra.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Vaig estudiar a la UB, que en aquell moment era la facultat de magisteri m\u00e9s conservadora. Per\u00f2 vaig aprendre molt i vaig tenir alguns bons professors. Ara b\u00e9, vaig aprendre en un pla purament te\u00f2ric. El que et fa aprendre de veritat \u00e9s estar a l\u2019aula, compartir amb els infants i les fam\u00edlies.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I com van ser els teus inicis a una aula? Qu\u00e8 recordes de les teves primeres experi\u00e8ncies com a mestra?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La veritat \u00e9s que la primera experi\u00e8ncia va ser molt dif\u00edcil. Va ser a una escola bressol de Barcelona. Tenia 46 nens i nenes de 3, 4 i 5 anys a una aula. No es podien bellugar. I a sobre em deien que havia d\u2019ensenyar a llegir i a escriure als m\u00e9s grans! Era inhum\u00e0! Actualment el que passava all\u00e0 seria totalment denunciable.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per\u00f2 aquella feina, per sort, va durar poc i les seg\u00fcents substitucions van ser experi\u00e8ncies molt m\u00e9s positives, malgrat les dificultats. La primera va ser a Premi\u00e0. Eren els primers anys de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i es veia molt clarament els b\u00e0ndols al claustre. Per\u00f2 despr\u00e9s en van venir moltes m\u00e9s. En totes elles he tingut la sort de trobar bones companyes i companys i d\u2019aprendre molt. Recordo especialment el companyerisme que es respirava a l\u2019escola Tatch\u00e9 (Ripollet), va ser molt maco. Tenia una companya amb qui ens enten\u00edem molt i vam aprendre molt juntes. Recordo tamb\u00e9 el Teresa Altet on la situaci\u00f3 era for\u00e7a complexa pels infants i les seves fam\u00edlies i l\u2019equip de mestres ten\u00edem moltes ganes de provar coses noves.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Despr\u00e9s vaig venir a Castellbisbal, primer a l\u2019escola Montserrat i despr\u00e9s a Les Vinyes. Aqu\u00ed he passat una part important\u00edssima de la meva vida laboral.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

L\u2019ambient entre els mestres \u00e9s molt important. Si ens podem ajudar, si podem parlar, aleshores, tot flueix. Per\u00f2, si hi ha mal ambient cadascun es tanca i l\u2019escola no avan\u00e7a. \u00c9s molt important que al lloc de treball hi hagi molt bon ambient i cadascun \u00e9s responsable de les coses que fa o que deixa de fer. De les que aporta o no. Passem moltes hores, tenim un objectiu com\u00fa que s\u00f3n els nens i les nenes. \u00c9s b\u00e0sic arribar no a confrontacions, sin\u00f3 a acords. Tamb\u00e9 hi ha una q\u00fcesti\u00f3 de respecte. A vegades hi ha coses que tu les faries de manera diferent, per\u00f2 cal poder parlar, cedir i arribar a acords.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

En tots aquests anys, segur que hi ha alguns grups que recordes d\u2019una manera especial, no?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La veritat \u00e9s que si. Recordo molt un grup de cinc anys de l\u2019escola Torrella de Terrassa. Era el grup m\u00e9s complicat a nivell socioecon\u00f2mic que he tingut mai i veies com agraien o com s\u2019espabilaven aquells nens i nenes\u2026 Era molt emocionant. Me\u2019n recordo molt de tots i cadascun d\u2019ells.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Tamb\u00e9 recordo el primer grup que vaig tenir al Montserrat. Els vaig acompanyar tres cursos i veure l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquells nenes, com aprenien, com creixien i com s\u2019anava teixint la relaci\u00f3 amb ells i les seves fam\u00edlies, com s\u2019anava construint tot, va ser molt emocionant.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

I tamb\u00e9 tinc un record molt especial per a la primera promoci\u00f3 de Les Vinyes. Del no res vam comen\u00e7ar a caminar i en aquells moments vaig sentir molta complicitat de part de les fam\u00edlies. Apostaven per una escola quan encara no hi havia res. Em preguntaven: per\u00f2 al setembre, tindrem escola? I jo sols podia dir-los: \u201cA mi m\u2019han dit que s\u00ed\u201d. Va ser una aposta valenta per part de tots i va ser maco com s\u2019anava creant tot.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Que emocionant viure tot aix\u00f2 i veure com ha anat creixent! En aquell moment tu treballaves al Montserrat i pel que expliques estaves molt b\u00e9 all\u00e0. Qu\u00e8 \u00e9s el que et va decidir a engegar un projecte com Les Vinyes?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Efectivament, jo guardo un fant\u00e0stic record del Montserrat. F\u00e8iem projectes, no eren tan oberts com aqu\u00ed, per\u00f2 podies fer, podies crear, inventar\u2026 Durant molts anys, era la \u00fanica escola del poble i hi havien molts grups, per\u00f2 a nivell de companys hi havia molt bona sintonia, molt respecte i una voluntat de construir junts. Per\u00f2 a mi sempre m\u2019han agradat els reptes.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Quan es va comen\u00e7ar a crear Les Vinyes, li van proposar a Rosa Sard\u00e0 la direcci\u00f3. Ella no es veia amb cor de comen\u00e7ar amb tres anys i aleshores Llu\u00eds Baulenas, l\u2019inspector de la zona en aquell moment, va comen\u00e7ar a preguntar i a parlar amb les diferents escoles de Castellbisbal. Finalment em van proposar dirigir Les Vinyes durant un any i al curs seg\u00fcent, quan ja comenc\u00e9s la secund\u00e0ria, seria Rosa la que assumiria la direcci\u00f3. Quan m\u2019ho van proposar, m\u2019ho vaig pensar molt. Per\u00f2 finalment vaig decidir atrevir-me per qu\u00e8 em permetia fer canvis, con\u00e8ixer altra gent, aprendre a fer de manera diferent\u2026<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"\"<\/a>\r\n
HONOR<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Quan vam comen\u00e7ar, sols hi havia una maqueta del que havia de ser l\u2019escola. Com va anar fent-se real tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La veritat \u00e9s que amb la Rosa ens vam entendre molt. Tamb\u00e9 amb l\u2019equip de mestres que va anar arribant. El primer any \u00e9rem quatre mestres, un conserge, la coordinadora de menjador i quaranta un infants de 3 anys. El segon curs el claustre \u00e9rem sols onze persones i estava tot per fer, per\u00f2 vol\u00edem que all\u00f2 sort\u00eds b\u00e9. Va ser bonic, per\u00f2 tamb\u00e9 dif\u00edcil en alguns moments. Hi va haver un component d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 molt important, va ser aix\u00f2 el que ens va fer tirar endavant, perseverar.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Quins diries que han estat els moments m\u00e9s durs o m\u00e9s complicats per a Les Vinyes?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Un dels moments m\u00e9s complicats va ser quan van voler tancar l’aula de 3 anys a Les Vinyes, i la lluita de les fam\u00edlies va permetre que aix\u00f2 no pass\u00e9s. Alhora, no em cansar\u00e9 de repetir que la pand\u00e8mia ens va fer molt de mal perqu\u00e8 va trencar molts lligams: interns, entre etapes\u2026 Cadascun havia d\u2019estar a la seva aula, va haver un tancament\u2026<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Per\u00f2 ara, mica en mica, hem anat recuperant aquests lligams i em fa feli\u00e7 veure com s\u2019han tornat a restituir els vincles, els projectes compartits\u2026 Encara queda cam\u00ed, per\u00f2 \u00e9s bonic veure com va rebrotant tot.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

N\u00faria, si ens haguessis de donar un consell a una mestra que comen\u00e7a, qu\u00e8 li diries?<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Que estimi molt als nens, als nois i a les noies. Que sigui pacient i que no perdi la capacitat de meravellar-se. Li diria tamb\u00e9 que no s\u2019ha de sentir sol o sola, que acompanyi i que es deixi acompanyar per altres. Que escolti i que rigui molt amb els nens. Estar prop dels infants, et fa mirar el m\u00f3n d\u2019una altra manera cada dia. Aquesta feina pot ser un plaer immens i una font d\u2019aprenentatges infinita.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

El dia 3 de setembre la N\u00faria tancar\u00e0 un cicle en la vida, per obrir-ne un de nou. Ser\u00e0 estrany no tenir-la cada dia a l\u2019escola, no compartir amb ella, o demanar-li consell\u2026 Per\u00f2 la N\u00faria \u00e9s i ser\u00e0 Les Vinyes i el seu riure i la seva estima continuar\u00e0 bategant en el que som i en els somnis de futur.<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Gr\u00e0cies per tant, \u201cN\u00fariaorte\u201d.<\/strong><\/p>\r\n

Aquesta entrevista forma part del programa de m\u00e0<\/strong> de l\u2019exhibici\u00f3 p\u00fablica dels projectes de secund\u00e0ria del 3r trimestre del curs 2023-24:<\/em>
https:\/\/es.slideshare.net\/slideshow\/exhibicio-publica-programa-de-ma-2324-3t\/269575414<\/a><\/em><\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Aquesta feina pot ser un plaer immens i una font d\u2019aprenentatges infinita” N\u00faria Orte Al juny del 2023 acomiadarem a la primera promoci\u00f3 de nois i noies que van comen\u00e7ar a Les Vinyes quan tenien tres anys. En la seva cerim\u00f2nia de graduaci\u00f3, com no podia ser d\u2019una altra manera, N\u00faria Orte els va dedicar […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":7976,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[539,540,1,100,29,301],"tags":[],"class_list":["post-7973","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2023-24","category-entrevistes","category-general","category-infipri","category-portada","category-secundaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7973","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7973"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7973\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8037,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7973\/revisions\/8037"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7976"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7973"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7973"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ielesvinyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7973"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}