Cómo explicarles que no es solo enseñarles cosas acerca de las palabras, sino también, y sobre todo, a hacer cosas con las palabras. (…) Pero este enfoque competencial no supone en ningún caso desprendernos, renunciar a una tradición cultural que consideramos valiosa; es responsabilidad de la escuela transmitir este patrimonio, pero es también responsabilidad de cada generación, lo ha repetido muchas veces Brunner, releer esa herencia cultural desde su propio horizonte.
Guadalupe Jover
“Un mar per tornar. La nostra Odissea” és el títol de la peça vídeoteatral creada pels nois i noies de 1r de l’ESO i la coreògrafa Txell Torres, a partir d’una obra clau de la història de la literatura: L’Odissea.
Aquest llibre, escrit fa més de 2900 anys, narra el viatge de tornada d’Odisseu, rei d’Ítaca, a la seva pàtria després de deu anys d’una cruenta guerra amb la ciutat de Troia. El viatge de tornada no serà fàcil i Odisseu i la seva tripulació s’hauran d’enfrontar a monstres, sirenes, vents i mars desfermats, desitjos irrefrenables… Serà precisament la confrontació amb aquests perills i temptacions el que faran d’Odisseu un home més savi i més humà i el que farà possible el retorn i el reencontre amb els seus.
Jo crec que continuem llegint l’Odissea perquè té una mica de tot: aventures, monstres, amors, mites, guerra… I les persones necessitem les històries per viure.
Adrián S, alumne de 1r d’ESO.
Hi ha llibres que travessen els segles sense perdre la capacitat que tenen alguns relats d’emocionar-nos, de fer-nos entendre coses importants, d’imaginar altres vides, altres mons… L’Odissea és, sense cap mena de dubte, una d’aquestes històries. És la narració d’un viatge de tornada replet d’aventures, però és també un escenari magnífic des del que parlar de la vida, de la mort, de l’amor i del desig, dels límits i la necessitat de saltar-los de tant en tant, de les dificultats i els problemes com a quelcom inherent al viure, del companyerisme… Per això tants anys després les històries i els personatges que emergeixen entre les seves pàgines continuen fascinant, emmirallant o sent la llavor de noves històries.
La peça realitzada pels nois i noies en el marc del projecte SAE (àmbit social, artístic i expressiu) combina el llenguatge de la dansa i l’expressió corporal, amb algunes de les seves reflexions sobre aquesta “història de les històries”. I en el ball entre paraula i moviment els nois i noies se la fan seva i ens conviden a mirar-la i llegir-la amb els seus ulls.
Ha estat un projecte difícil però m’ha agradat molt. Després de conèixer, llegir alguns episodis de l’Odissea i parlar del que significava per a nosaltres, havíem de crear l’obra i era un repte, perquè amb la mascareta havíem d’expressar més amb el cos i les mirades i era complicat! La Txell i les profes no ens deien el que havíem de fer i això em va agradar, perquè em vaig sentir creadora”.
Rita G. alumna de 1r d’ESO
Dur a terme un procés creatiu d’aquestes característiques no és un repte fàcil. Implica endinsar-nos en la història profundament, conèixer-la i pensar-la junts per poder-la traduir a gestos i paraules que ens siguin propis. Implica també organitzar-se i comunicar-se amb els altres, emmirallar-se en altres creacions, obrir-se a nous llenguatges, comprometre’s amb el procés, amb la qualitat i profunditat del que fem i aprenem. I també atrevir-se a viure junts el vertigen i l’obertura inherent a un procés creatiu autèntic.
Hi ha alguns viatges que no es poden fer en solitari, i “La nostra Odissea” no hagués estat possible sense la xarxa de complicitats que ens han acompanyat en la travessa. Gràcies infinites a Txell Torres, directora teatral i mestra indiscutible de la sensibilitat i el moviment, per la seva mirada atenta i respectuosa vers els joves i els adults, i per ajudar-nos sempre a fer gest l’aprenentatge que ens transforma. Gràcies també a Iaco Subirats per convertir la meravella en imatges. A Fanny Figueres, a Nayra i a Jen, de l’IES Moisès Broggi i al la Fundació Carulla que, a través del Premi Connexions, ha permès que puguem seguir creant i teixint. Gràcies també a l’Ajuntament de Castellbisbal i al personal de l’Auditori Els Costals per haver-nos permès fer l’estrena de l’obra i per ajudar-nos a donar més dignitat a la nostra creació. I gràcies també a BlackieBooks per la complicitat i permetre’ns aproximar-nos a aquesta història a través de la seva fantàstica edició.
Odisseu va arribar a Ítaca després de molts anys. La seva illa era el destí, però era també la brúixola que guiava el camí. Nosaltres també en tenim una d’Ítaca: una escola on els nois i les noies creixen, aprenen i creen profundament, i on senten que això ens pot fer millors individual i col·lectivament. I malgrat el mostres, les tempestes i els perills, seguim remant perquè estem convençudes que el viatge val molt la pena.
Aquí teniu “Un mar per tornar. La nostra Odissea”. Esperem que la gaudiu molt.
I també l’audiollibre i els textos de la seva adaptació de l’Odissea.
Per últim, us deixem també un recull d’imatges de les creacions plàstiques que es van fer durant el projecte. En la idea inicial el teatre d’ombres formava part de la creació final, però els nois i les noies van decidir, en una assemblea memorable, no incloure-ho perquè no complia els criteris de qualitat i coherència que buscaven.
