Hola famílies, nens i nenes com esteu?
Avui us vull explicar una mica quina és la metodologia que utilitzem a la psico: què, com i quan ho treballem. La metodologia utilitzada és la pràctica psicomotriu Aucouturier, basada en l’aprendre jugant. Jugant de veritat, al que el nen/a vulgui i com vulgui. Amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament psíquic a través del cos.
L’objectiu general que volem aconseguir és afavorir el desenvolupament global i harmònic de l’infant, com també el desenvolupament de la funció simbòlica, el desenvolupament dels processos d’asseguració ( conjunt d’accions i jocs que els infants realitzen una i altra vegada davant l’angoixa de pèrdua que es pugui generar (embolcallar-se, amagar-se,…)) i el desenvolupament del procés de descentrament (diferenciar allò que és seu d’alló que pertany a l’entorn)
Tot i que partim d’un joc lliure, una activitat espontània i permissiva que es va organitzant a partir dels elements que els infants es troben a la sala i que inviten a un joc sensoriomotriu com poden ser espatlleres, bancs suecs, matalassos, figures de gomaespuma, gronxador, teles, hamaca, coixins.. podem destacar diferents continguts que treballem, entre d’altres:
– el cos, l’esquema corporal
– el moviment (tonicitat, control postural, equilibri, lateralitat…)
– estructuració perceptiva (espai, temps)
Les sessions es duen a terme amb ⅓ del grup classe, tant a p3, a p4 com a p5 i cada grup ve a fer psico un cop a la setmana. Els infants de p3 venen acompanyats de la tutora o alguna persona de reforç. La resta només els acompanya en el joc la psicomotrista.
Les sessions s’organitzen de la següent manera:
Hi ha un ritual d’entrada, on ens saludem, mirem qui falta i donem importància a les relacions i cohesió del grup. També recordem les normes, recordem situacions passades, expressem a què ens agradaria jugar,…
Passem a una fase d’impulsivitat, abans de l’activitat motriu espontània proposem algun joc, escalfament, dansa,… que serveixi de desbloqueig tònic. Seguidament es passa a destruir la torre de coixins on els nens/es es descarreguen emocionalment i disfruten de l’acció de destruir.
La següent fase és l’expressivitat motriu. Els infants van lliurement pels diferents espais muntats: zona de salt, de gronxar-se, de joc simbòlic, de relax, d’equilibri, entre molts d’altres (n’hi ha que es van variant segons el dia)
Seguim amb una fase de representació on els infants expressen algun aspecte de la sessió viscuda. Normalment ho expressen verbalment, per falta de temps, però si que en ocasions hem pogut fer representacions gràfiques, amb contruccions, en modelat… Amb aquestes activitats l’infant pot passar del plaer de fer al plaer de pensar.
I per acabar, passem al ritual de sortida. Té com objectiu concloure la sessió, recollir-la i acomiadar-se (ho fem ja sigui amb una paraula de com estem, amb algun moviment de relaxació…), i sempre tanquem en rotllana al voltant d’una espelma i el punt final és apagar-la conjuntament.
La psicomotrista està disposada a complir, acceptar, donar suport, etc.., per donar les respostes adeqüades a les necessitats dels nens/es, les seves peticions i els seus desitjos. Assegura la seguretat física i afectiva de l’infant i és sensible a les seves emocions. Viu amb plaer el moment d’estar amb ells/es a la sala i, sempre des del seu paper adult, participa si s’escau i acompanya a l’infant en el seu joc.
A continuació us poso uns enllaços perquè pogueu disfrutar veient les fotos dels vostres fills/es en acció.
Ens ho passem pipaaaaa!!!!
