Espai Psicomotriu a P4

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A dia d’avui els infants de les classes de les Gegantes i els Cavalls gaudeixen només de saber que els dimecres toca “Psico”.

La “Psico” es converteix en aquell espai de seguretat on sabem que tot està emmarcat dins uns límits establerts. Coneixem les normes i les poden expressar mentre ens posem els mitjons abans d’entrar a l’aula. Em cuido de mi mateix, cuido que el què faig no faci mal als altres, cuido el material i respecto les construccions de les company@s.

Entrem a l’aula i seiem en cercle al voltant del foc i compartim que això ja ho feien els homes i les dones de fa molts i molts anys. Seien al voltant del foc i s’explicaven històries i compartien les vivències. Així iniciem sempre el temps de Psico.

Seiem, respirem, connectem amb el que portem a dins, connectem amb el foc de l’espelma, i li demanem que ens cuidi durant la sessió, i ens mirem als ulls.

I arriba el gran moment de tirar la muralla a terra… Cada vegada més alta i més forta. L’adult l’ha construït amb amor i dedicació i la protegeix. L’infant està preparat i l’adult@ des de darrera de la muralla dona el “JA”… Alguns infants corren i la tiren a terra, han aconseguit trencar amb allò que era sòlid per entrar en un món on tot és possible, sostingut i acompanyat amb una mirada de no judici, atenta i amorosa. Alguns infants no poden transgredir i encara no poden tombar la muralla. Observar cada procés individual esdevé un gran aprenentatge per a poder acompanyar-lo i saber que necessita en cada moment.

Els infants s’entreguen a l’espai, als companys i companyes, al moment present i a les necessitats que pulsen dins seu. Es deixen ser ell@s mateix@s sense por.

I tot va succeint; n’hi ha qui té la necessitat de bressolar-se durant tota l’estona als gronxadors i les teles, sols o en companyia… Aprenen amb un rellotge de sorra a gestionar-se els temps d’ús de manera autònoma.

Mira mira… de tan en tan sorgeix aquesta demanda en diferents espais de la sala. Un infant necessita ser vist i només una mirada i un somriure ja són suficients sovint per satisfer una necessitat espontània de reconeixement que els diu si, et veig, et reconec, ets aquí, sóc aquí i t’acompanyo.

Altres infants necessiten córrer, empaitar-se i de vegades establir el mateix contacte que els cadells en forma de joc, de baralla, de lluita espontània. Des de l’atenció observes atentament si els infants involucrats estan tots d’acord en el que esdevé.

En algun moment algú es fa mal o sense fer-se res necessiten que l’adult@ els aculli, els abraci i els doni un espai personal de seguretat i recolliment.

Altres ocasions volen interactuar i jugar amb l’adult. Busquen els límits, busquen ser sostinguts, busquen la presència plena i com a adult@ t’ajuden també a fer-te molt present i a tornar a reconnectar amb l’infant que viu a dins.

Saltar, córrer, fer joc simbòlic, interactuar, entrar en diàlegs parlats o expressats de diferents maneres esdevé un espai ric de creixement per a tot@s, un espai que hauria de ser en aquestes edats un espai diari on poder desenvolupar una de les necessitats vitals d’aquesta etapa el moviment i l’expressió lliure. Un espai limitat i segur  on poder experimentar el ser espontani que sorgeix.

ESPAI PSICOMOTRIU GEGANTES I GEGANTS

ESPAI PSICOMOTRIU CAVALLS