{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T16:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iejacintverdaguer\/?page_id=27"},"modified":"2021-11-03T17:47:56","modified_gmt":"2021-11-03T16:47:56","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iejacintverdaguer\/linstitut\/historia\/","title":{"rendered":"La nostra hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Un\u00a0 gran canvi que ens obliga a evolucionar<\/strong><\/p>\n

En aquest article volem donar a con\u00e8ixer el proc\u00e9s que ha seguit l’escola Jacint Verdaguer ens els darrers anys, proc\u00e9s pel qual ha passat de ser una escola p\u00fablica com tantes altres a esdevenir un institut escola que ha integrat les TIC en el proc\u00e9s d’aprenentatge i que de retruc s’ha replantejat tots els elements que intervenen en l’educaci\u00f3: el paper dels docents i de la resta de la comunitat educativa, les metodologies, els objectius educatius, l’avaluaci\u00f3, els recursos i l’organitzaci\u00f3 del curr\u00edculum, dels espais i del temps.<\/p>\n

Per entendre el cam\u00ed recorregut pel Jacint Verdaguer ens hem de remetre als grans canvis que hi ha hagut en la societat en els darrers anys, sobretot a partir de la irrupci\u00f3 i difusi\u00f3 de les anomenades noves tecnologies i especialment de la xarxa Internet. Podr\u00edem arribar a dir que hi ha un m\u00f3n abans i un despr\u00e9s d’Internet. En el m\u00f3n d’abans l\u2019escola sempre havia estat el banc on es guardava tota la informaci\u00f3. La funci\u00f3 principal de mestres i professors era la de transmetre informaci\u00f3 als alumnes, als quals se’ls demanava que memoritzessin determinats continguts i els reprodu\u00efssin en ex\u00e0mens o els apliquessin en treballs escolars diversos. Tot aix\u00f2 ha canviat, l\u2019escola ha deixat de tenir el monopoli de la informaci\u00f3 perqu\u00e8 tothom des de qualsevol lloc del m\u00f3n i en qualsevol moment pot accedir a la informaci\u00f3 de manera lliure i gratu\u00efta.<\/p>\n

Mestres i professors que creen entorns d’aprenentatge<\/strong><\/p>\n

Aquesta nova realitat obliga l’escola a q\u00fcestionar-se quin \u00e9s el paper de les institucions educatives i dels docents. La resposta \u00e9s clara i contundent: no t\u00e9 sentit que el principal objectiu de l’escola sigui la transmissi\u00f3 d’informaci\u00f3. Ara els docents hem de fer moltes altres coses a part d’explicar continguts. Hem de crear, gestionar i moderar entorns i siutacions d’aprenentatge. I hem de deixar d’estar \u00fanicament davant de la classe per situar-nos al constat dels nostres alumnes, guiant-los i acompanyant-los en aquest \u00a0l’aprenentatge. Hi ha d’haver, per tant, un canvi en el rol dels docents. L’exist\u00e8ncia d’aquest nou rou posa en relleu determinades habilitats que fins ara no havien estat tan necess\u00e0ries: des de la creaci\u00f3 i el disseny d’activitats basades en problemes que despertin l’inter\u00e8s de l’alumnat i n’estimulin l’aprenentatge, fins al treball en xarxa amb altres docents i professionals de l’educaci\u00f3.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de l\u2019educaci\u00f3 tradicional, en la qual el docent disposa d\u2019un llibre de text que li diu el que ha de fer cada dia, en cada moment, tots el mateix i en el mateix espai, en el nou paradigma el paper del docent \u00e9s m\u00e9s complex i important. Els docents hem de trobar o crear entorns d\u2019aprenentatge a partir dels diferents contextos i els hem adequar a les diferents realitats i capacitats dels nostres alumnes, i, a m\u00e9s, cal que ho fem en equip,\u00a0 coordinant-nos amb la resta de docents. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed i no hi ha cam\u00ed de retorn, malgrat l’escassa disponibilitat hor\u00e0ria de qu\u00e8 disposem per trobar-nos i treballar en equip.<\/p>\n

Alumnes actius que resolen problemes<\/strong><\/p>\n

A ning\u00fa no se li escapa que les noves tecnologies no nom\u00e9s han fet modificar el rol dels docents, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han fet sorgir una nova concepci\u00f3 dels alumnes: a partir d’ara subjectes actius de l’aprenentatge. Partint de la idea que la informaci\u00f3 es transmet per\u00f2 el coneixement s\u2019adquireix, ens\u00a0 proposem que els nostres alumnes construeixin per si mateixos el seu coneixement, que siguin ells els aut\u00e8ntics protagonistes del seu aprenentatge. Per aix\u00f2, els docents hem d’empenye’ls a aprendre a partir de proposar-los activitats en qu\u00e8 hagin de fer coses, com ara investigar i resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana. No ens podem permetre tenir a les aules alumnes passius, merament receptors i reproductors del que expliquen professors i del que llegeixen en llibres o p\u00e0gines web. Per tant, els alumnes aprenen m\u00e9s quan se’ls plantegen problemes i formulen preguntes, m\u00e9s\u00a0 que no pas quan els docents els expliquem uns continguts que ja contenen les respostes.<\/p>\n

El treball per projectes<\/strong><\/p>\n

Aquestes transformacions tamb\u00e9 exigeixen una nova visi\u00f3 del desplegament curricular. No podem seguir fragmentant l\u2019educaci\u00f3 com si res no hagu\u00e9s canviat. La necessitat de construir persones competents en la nova estructura social i la impossibilitat que les persones acumulin la gran quantitat de sabers que es generen di\u00e0riament, obliguen a un enfocament m\u00e9s transversal dels continguts i de la seva gradaci\u00f3. D\u2019aqu\u00ed\u00a0 sorgeix el plantejament de treballar per projectes tant de manera individual (els plans de treball) com de manera cooperativa (els projectes de treball) i que, tot i dur-se a terme dins les \u00e0rees del coneixement, comporten la transversalitat de coneixements.<\/p>\n

Treball en grup i espais vers\u00e0tils<\/strong><\/p>\n

Donar import\u00e0ncia al treball per projectes \u00e9s donar import\u00e0ncia tamb\u00e9 al treball en grup. Per aix\u00f2, hem organitzat les aules per tal que siguin vers\u00e0tils i permetin totes les f\u00f3rmules de treball possibles, des del gran grup, fins el treball individual o per parelles, passant pel treball en grups de 3 o 4 alumnes.<\/p>\n

Metodologies diverses<\/strong><\/p>\n

La nostra visi\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s nova, \u00e9s hereva dels nostres antecessors pedag\u00f2gics, que basaven l\u2019educaci\u00f3 de les persones en l\u2019aprendre fent i resolent.<\/p>\n

Un estudi fet als EUA (National Training laboratories Institute, Bethel Maine) demostra que les classes magistrals no garanteixen que els alumnes adquireixin els coneixements que s’hi expliquen. De fet, s’apr\u00e8n molt m\u00e9s i els aprenentatges s\u00f3n m\u00e9s duradors quan un mateix ha d’explicar als altres all\u00f2 que ha apr\u00e8s. Per aix\u00f2\u00a0 les estrat\u00e8gies que millor desenvolupen les capacitats d\u2019adquisisi\u00f3 del coneixement s\u00f3n aquelles que trobem principalment en la part baixa de la pir\u00e0mide mentre que les menys efectives estan a la part alta. Aix\u00f2 no significa que el docent no hagi d’explicar, sin\u00f3 que cal tenir en compte que els alumnes aprenen de moltes maneres diferents i que, per tant, cal aplicar metodologies que tinguin en compte aquesta realitat.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Recursos imprescindibles: aules connectades<\/strong><\/p>\n

En aquest nou entorn de treball resulta imprescindible poder accedir a la informaci\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que cada alumne, a partir de 5\u00e8 de Prim\u00e0ria, disposa d’un ordinador port\u00e0til que el centre posa a la seva disposici\u00f3 per tal que pugui estudiar. Perqu\u00e8 pugui buscar la informaci\u00f3 que en cada moment necessita, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 pugui intercanviar-la i cooperar amb els companys. Les anomenades noves tecnologies permeten que els alumnes siguin m\u00e9s aut\u00f2noms, alhora que faciliten que els aprenentatges esdevinguin m\u00e9s significatius i es puguin adaptar a la diversitat d’alumnes. Reflexionar en equip, descobrir, manipular, compartir i autoavaluar-se, s\u00f3n tasques que esdevenen m\u00e9s f\u00e0cils i motivadores si utilitzem tots els recursos que la tecnologia posa al nostre abast. Ordinadors, pissarres digitals, c\u00e0meres de v\u00eddeo, laboratoris cient\u00edfics i tauletes s\u00f3n alguns d’aquests recursos materials que milloren les condicions d’estudi i treball. I la p\u00e0gina web del centre amb la plataforma d’aprenentatge Moodle, tamb\u00e9.<\/p>\n

Un element clau: l’avaluaci\u00f3\u00a0<\/strong><\/p>\n

Cap canvi en educaci\u00f3 \u00e9s possible si no modifiquem les estructures de l\u2019avaluaci\u00f3. No podem pretendre que tots els alumnes assoleixin un mateix nivell de coneixements i capacitats. Per tant haur\u00edem de defugir de la imatge d’avaluaci\u00f3 com la d’un llist\u00f3 que corre paral\u00b7lel al terra i que, per tant, \u00e9s igual per tots. M\u00e9s aviat aquest llist\u00f3 hauria d’estar col\u00b7locat en diagonal, de manera que cada alumne arribi all\u00f2 on sigui capa\u00e7 d’arribar. Aix\u00f2 suposa vetllar m\u00e9s pel proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, que no pas pel proc\u00e9s de retenci\u00f3 de continguts. Aquest \u00e9s el principal repte que se’ns presenta. Al nostre entendre, les proves PISA s\u00f3n un dels referents competencials i punt de partida de moltes de les modificacions i canvis que hem anat aplicant. Saber-les imitar, per\u00f2, requereix una gran preparaci\u00f3 que encara ens falta.<\/p>\n

Perseguint la millora de l’educaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Una vegada hem vist com han canviat la societat i el m\u00f3n, i tamb\u00e9 com aquests canvis han provocat que la visi\u00f3 de l’educaci\u00f3 es transformi, explicarem a continuaci\u00f3 com duem a la pr\u00e0ctica aquesta nova concepci\u00f3 de l’escola i de l’aprenentatge. Repassem, doncs, quins s\u00f3n els punts clau del projecte de centre del Jacint Verdaguer. Val a dir que ens trobem en un proc\u00e9s de canvi i que els canvis no s\u00f3n mai f\u00e0cils. Sovint el cam\u00ed esdev\u00e9 llarg i tortu\u00f3s, ple d’obstacles que intentem superar amb esfor\u00e7 i inovaci\u00f3. Partim de la base que les societats sempre es regulen per millorar i que dels conflictes o errors tamb\u00e9 se n’apr\u00e8n. La innovaci\u00f3 \u00e9s una constant en el nostre centre, perqu\u00e8 estem conven\u00e7uts que sense innovaci\u00f3 no hi ha futur ni resoluci\u00f3 dels problemes actuals.<\/p>\n

Som Institut escola<\/strong><\/p>\n

Us aspecte clau del projecte \u00e9s la seva continu\u00eftat dins l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria dels 3 fins als 16 anys. Entenem aquesta etapa com una preparaci\u00f3 integral de l\u2019alumne que l\u2019ajudi a afrontar situacions diverses que es trobar\u00e0 en el futur. Pretenem aprofitar les seves capacitats per convertir-les en compet\u00e8ncies per tal de superar obstacles diversos de la vida real. Aix\u00f2 no seria possible sense una forta coordinaci\u00f3 entre totes les etapes que intervenen en aquest proc\u00e9s d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria.<\/p>\n

Les 3R (instrumentals), les \u00e0rees del coneixement i l’expressi\u00f3 i la introspecci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Partint de la premissa que \u00e9s molt important que els alumnes s\u00e0piguen moltes coses, i quantes m\u00e9s millor, si aquestes no les interrelacionen o les posen a la pr\u00e0ctica, en poc temps se n\u2019obliden i a la llarga un s\u2019adona que no eren tan importants, ja que nom\u00e9s les ha necessitat a l’escola i per passar unes proves. No podem pretendre omplir de continguts els caps dels nostres alumnes i no podem oblidar que el m\u00e9s important \u00e9s fer-los pensar, raonar, desenvolupar capacitats i crear inter\u00e8s pel seu aprenentatge. Per aquest motiu hem decidit que all\u00f2 que fem ha de tenir sentit i ha de poder-se aplicar a situacions diverses de la vida real. Nom\u00e9s aix\u00ed l’aprenentatge tindr\u00e0 veritable sentit i ser\u00e0 \u00fatil, no nom\u00e9s des del punt de vista productiu, que tamb\u00e9, sin\u00f3 per la cerca de la felicitat i de la millora del nostre entorn.<\/p>\n

Organitzem l\u2019aprenentatge en tres grans blocs: les \u00e0rees instrumentals, que s\u00f3n la base de l\u2019aprenentatge i prioritat del centre escolar, l’\u00e0mbit del coneixement (ent\u00e8s aquest com la praxis de situacions reals a resoldre, de manera individual o cooperativa), i l’\u00e0mbit de l’expressi\u00f3 i introspecci\u00f3, on trobem la sensibilitat art\u00edstica, f\u00edsica i emocional.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Els nostres objectius<\/strong><\/p>\n

A l’institut escola Jacint Verdaguer pretenem que els alumnes esdevinguin:<\/p>\n

– Aut\u00f2noms i responsables del seu proc\u00e9s d\u2019aprenentatge.<\/strong><\/p>\n

Ent\u00e8s l\u2019aprenentatge com els continguts necessaris per crear m\u00e9s coneixement, les destreses imprescindibles per aconseguir solucionar problemes i situacions quotidianes, i els valors i les actituds que permeten\u00a0 a l\u2019alumnat viure, conviure i compartir.<\/p>\n

– Competents per escollir el cam\u00ed que vulguin triar a la vida.<\/strong><\/p>\n

Entesa aquesta compet\u00e8ncia com les capacitats necess\u00e0ries per viure i conviure en el nostre m\u00f3n, per poder escollir lliurement el propi cam\u00ed i per ser \u00fatils a la societat.<\/p>\n

– Participatius, col\u00b7laboradors i cooperatius.<\/strong><\/p>\n

Fomentant\u00a0 l\u2019atenci\u00f3, l\u2019esfor\u00e7 i la motivaci\u00f3 en l’alumnat. Per aix\u00f2, l\u2019escola ha de saber motivar i adequar l\u2019educaci\u00f3 a les necessitats i reptes de la nova societat per tal que els alumnes vegin en aquest marc una eina \u00fatil pel seu futur.<\/p>\n

– Amb capacitats d\u2019empatia, autocontrol personal i sentit cr\u00edtic positiu.<\/strong><\/p>\n

– Preparats per viure i conviure al m\u00f3n i per cercar solucions als nous problemes que planteja una\u00a0 societat en continus canvis.<\/strong><\/p>\n

– Reflexius i generadors de nous coneixement (l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia).<\/strong><\/p>\n

La reflexi\u00f3 ve donada per la pr\u00f2pia estructura de treball on \u00e9s el grup qui vetlla per aconseguir els objectius proposats. La pressi\u00f3 per la descoberta, investigaci\u00f3 i creaci\u00f3 d\u2019hip\u00f2tesis fa de l\u2019alumnat unes persones m\u00e9s cr\u00edtiques i reflexives i alhora generadores de coneixements.<\/p>\n

– Preparats per aprendre a aprendre al llarg de la vida.<\/strong><\/p>\n

L’evoluci\u00f3 del paper del docent<\/strong><\/p>\n

Els docents som la pe\u00e7a clau del proc\u00e9s, l\u2019eina imprescindible i qui lidera els entorns d\u2019aprenentatge. Necessitem temps per treballar en equip, per planificar, coordinar-nos, avaluar els processos… Tot i que cada vegada en tenim menys per a aquest tipus de tasques, val a dir que els docents estem fent un esfor\u00e7 enorme per donar la millor educaci\u00f3 possible als nostres alumnes i aquesta voluntat de servei \u00e9s, sense cap mena de dubte, un dels valors que m\u00e9s ens caracteritza com a grup professional.<\/p>\n

El paper del docent inclou tres grans aspectes que ens caracteritzen. El primer en tant que instructor d\u2019aquells aprenentatges instrumentals que requereixen d’alg\u00fa que els expliqui i ensenyi als alumnes, perqu\u00e8 altrament els resultaria molt dif\u00edcil i cost\u00f3s d’aprendre. Ens referim, per exemple, a la lectoescriptura i a l’\u00e0lgebra, a la simbologia que ens permet comunicar-nos i calcular. Per\u00f2 fins i tot aquest \u00e0mbit es treballa interactuant amb els alumnes i no nom\u00e9s des d\u2019una perspectiva unidireccional.<\/p>\n

El segon aspecte fa refer\u00e8ncia a la planificaci\u00f3 dels diferents entorns d\u2019aprenentatge, a la planificaci\u00f3 de les unitats aplicables a altres situacions de la vida real i a l\u2019acompanyament en la seva aplicaci\u00f3. Els docents, en introduir una nova unitat did\u00e0ctica, dediquem temps per explicar als alumnes qu\u00e8 faran, com ho faran i qu\u00e8 se\u2019ls demanar\u00e0. A partir d\u2019aqu\u00ed, l\u2019alumnat \u00e9s responsable del seu aprenentatge i el docent el guia en aquest cam\u00ed. Per tal que els alumnes aprenguin, no nom\u00e9s els demanem esfor\u00e7, sin\u00f3 tamb\u00e9 que participin ajudant\u00a0 altres companys de l\u2019aula.<\/p>\n

El tercer aspecte fa refer\u00e8ncia a la gesti\u00f3 de l’aula en tant que espai on els alumnes es relacionen, intercactuen i conviuen. En aquest sentit cal que els dediquem atenci\u00f3 i suport, i que apliquem estrat\u00e8gies per prevenir i resoldre possibles conflictes. \u00c9s l\u2019apartat de les emocions, de l\u2019empatia, de la resoluci\u00f3 de conflictes. T\u00e9 a veure molt amb una actitud, model hum\u00e0 i activitats que ajudin l\u2019alumnat a autocontrolar-se, trobar solucions a problemes, arribar a acords sense rec\u00f3rrer als insults o la viol\u00e8ncia… Per nosaltres, aquest treball \u00e9s cabdal, ja que ajuda a tenir un bon clima d\u2019aula i millora els aprenentatges.<\/p>\n

El paper dels alumnes<\/strong><\/p>\n

Pel que fa al paper dels alumnes, cal tenir en compte que tots, conforme ens anem fent grans, anem acumulant diferents sabers en funci\u00f3 de les nostres realitats, entorns i interessos. Als alumnes els passa el mateix, per\u00f2 al seu nivell. Dins l\u2019aula hi ha una gran diversitat de coneixements personals que \u00e9s molt \u00fatil i enriquidor compartir. Per tant, no hi podem renunciar, cal aprofitar-los.<\/p>\n

Per aquest motiu emprem m\u00e8todes d’aprenentatge cooperatiu, en el marc dels quals els alumnes actuen de professors dels seus companys. Per exemple, apliquem el m\u00e8tode de tutoria entre iguals per millorar la lectura mitjan\u00e7ant el programa Llegim en parella. En aquest programa els alumnes treballen per parelles: un fa de tutor i l’altre de tutorat. El tutor ajuda i supervisa la tasca duta a terme pel tutorat. I tots dos aprenen, perqu\u00e8 com ja hem comentat, haver d’explicar o ensenyar alguna cosa a una altra persona \u00e9s una de les millors maneres d’aprendre. Conv\u00e9 dir aqu\u00ed que els rols s\u00f3n intercanviables i el que tutoritza en una determinada activitat pot ser tutoritzat en una altra, depenent dels coneixements i habilitats que tingui en cada \u00e0rea del saber o compet\u00e8ncia.<\/p>\n

Els alumnes de l’escola estan familiaritzats amb diversos m\u00e8todes d’aprenentatge cooperatiu, com la tutoria entre iguals, el trencaclosques i la resoluci\u00f3 de problemes en parelles, entre d’altres. I aquest saber cooperar, ajudar l’altre i entendre-s’hi forma part de les seves habilitats socials, fins al punt que, per exemple, encara que estiguin realitzant un pla de treball individual (que permet que cada alumne vagi al seu ritme) puguin ajudar-se els uns als altres.<\/p>\n

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del fet que aprenem m\u00e9s quan hem d’expllicar que\u00a0 no pas quan nom\u00e9s escoltem, \u00e9s que al llarg de tota l’escolaritzaci\u00f3 el centre fomenta que l’alumne hagi de parlar en p\u00fablic, hagi d’explicar als seus companys el que ha apr\u00e8s mitjan\u00e7ant exposicions orals amb el suport del projector i la pissarra digital interactiva.<\/p>\n

Tamb\u00e9 per fomentar les habilitats socials i la cohesi\u00f3 de centre, cada grup classe d’Educaci\u00f3 Infantil i Prim\u00e0ria est\u00e0 agermanat amb un altre grup, de manera que cada alumne est\u00e0 agermanat amb un company d’un altre curs. Al llarg de l’any realitzen diferents tipus d\u2019activitats i intercanvis. Aix\u00f2 millora el clima escolar i aprofita el potencial que tenim fent que els propis alumnes tinguin la necessitat d\u2019ensenyar, explicar o intercanviar experi\u00e8ncies per tal que els altres les vegin.<\/p>\n

El paper de les fam\u00edlies<\/strong><\/p>\n

En aquest context, les families tenen tamb\u00e9 un paper important, no obviem que s\u00f3n part activa en la formaci\u00f3 dels seus fills i filles. Per aquest motiu han d\u2019estar informades en tot moment del que fem i de per qu\u00e8 ho fem d\u2019una manera i no d’una altra. Els docents som receptius a la informaci\u00f3 i propostes que ens poden formular, de tal manera que hi ha un\u00a0feed back<\/em>\u00a0fluid entre fam\u00edlia i escola.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia de col\u00b7laboraci\u00f3 estreta entre fam\u00edlia i escola, destaquen les reunions peri\u00f2diques entre la junta de l’\u2019AMPA i la direcci\u00f3 del centre, on l\u2019objectiu \u00e9s treballar en una mateixa direcci\u00f3 i en funci\u00f3 del projecte de centre i les trobades mensuals amb els delegats pares de classe amb la coordinadora pedag\u00f2gica. Aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s evolucionar al llarg del temps i poder anar innovant sense gaires entrebancs.<\/p>\n

De les TIC a les TAC<\/strong><\/p>\n

L\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia millora la informaci\u00f3 que rebem els humans i ens ha de permetre millorar la societat, que alhora generar\u00e0 noves tecnologies tancant de nou el cercle i formant una simbiosi indisoluble.<\/p>\n

El centre disposa de suficients recursos tecnol\u00f2gics per tal de facilitar tant l’autonomia com la cooperaci\u00f3. Evidentment, tamb\u00e9 l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3, i la possibilitat de treballar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aula, fomentant des de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica fins la creativitat art\u00edstica i facilitant la comunicaci\u00f3 entre tots els membres de la comunitat educativa.<\/p>\n

Amb la tecnologia i l\u2019acc\u00e9s a la informaci\u00f3, els aprenentatges s\u00f3n m\u00e9s significatius, alhora que faciliten un esfor\u00e7 personal ja que s\u00f3n ells els responsables de cercar les respostes que els docents plantegem.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Actuacions concretes<\/strong><\/p>\n

Tot el que hem explicat fins ara es tradueix en actuacions concretes, com les seg\u00fcents.<\/p>\n