{"id":545,"date":"2020-03-12T09:34:00","date_gmt":"2020-03-12T08:34:00","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/\/?page_id=545"},"modified":"2020-03-12T09:34:00","modified_gmt":"2020-03-12T08:34:00","slug":"balsareny","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/lescola\/historia\/balsareny\/","title":{"rendered":"Balsareny"},"content":{"rendered":"

Una mica d’hist\u00f2ria<\/b><\/p>\n

\n

Les restres trobades al terme municipal de Balsareny indiquen que hi havia poblaci\u00f3 2.000 any a.C., tot i que tenia un car\u00e0cter dispers.<\/p>\n

El primer document amb el nom de Balsareny (escrit Balceringia) \u00e9s carolingi, de l\u00b4any 951. D\u00b4aquest mateix segle s\u00f3n les primeres esgl\u00e9sies documentades al terme. Sembla que ja llavors hi devia haver un petit castell o torre, i que al voltant de l\u00b4esgl\u00e9sia de Santa Maria hi havia un petit grup de cases, constru\u00efdes per als vassalls dels senyors. Al s.XII, Balsareny tenia un poblament ben configurat al voltant de les capelles i ermites.<\/p>\n

La construcci\u00f3 de la s\u00e8quia de Manresa (s\u00edquia, en la parla dels balsarenyencs) va comen\u00e7ar el 1339, sota el castell. Calgu\u00e9 superar l\u00b4oposici\u00f3 del bisbe de Vic, propietari d\u00b4algunes zones que calia travessar. Per captar les aig\u00fces del Llobregat es va aixecar una resclosa, anomenada dels Manresans. Les aig\u00fces de la s\u00e8quia travessen el terme gr\u00e0cies a una s\u00e8rie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l\u00b4enginyeria medieval.<\/p>\n

En la guerra de la Generalitat contra Joan II, el senyor de Balsareny, Pere Miquel de Peguera, prengu\u00e9 el partit de la Generalitat. Un capit\u00e0 fou encarregat de custodiar el castell, per la seva privilegiada posici\u00f3 en el pas de la vall del Llobregat.<\/p>\n

Les primeres dades sobre poblaci\u00f3 a Balsareny indiquen que, el 1359, tenia uns 150 habitants aproximadament. Aquesta xifra es va mantenir pr\u00e0cticament estancada fins al segle XVI, i va augmentar especialment al XVII. La poblaci\u00f3 era encara eminentment agr\u00edcola, per\u00f2 al s.XVIII hi trobem ja una certa activitat industrial.<\/p>\n

El gener de 1714, el sometent del poble, juntament amb 300 homes del coronel Ferrer, va derrotar les tropes filipistes del coronel Palomino, que havien ocupat Balsareny.<\/p>\n

Nom\u00e9s les guerres i epid\u00e8mies frenen l\u00b4augment continuat de la poblaci\u00f3 des d\u00b4aleshores.<\/p>\n

Entre els anys 1779-1797 el rector del poble, Roc Garcia de la Enzina, va construir el pont per salvar el Llobregat, la qual cosa va convertir Balsareny en un encreuament de camins: el de Sallent a Berga i el de Cardona a Vic.<\/p>\n<\/div>\n

\n

A la primera meitat del XIX, Balsareny visqu\u00e9 amb intensitat els conflictes b\u00e8l.lics. El castell va ser incendiat el 1835 per la gent del poble, que hi veia el s\u00edmbol de l\u00b4opressi\u00f3 senyorial. Tres anys despr\u00e9s, la poblaci\u00f3 va patir el setge carl\u00ed del sinistre comte d\u00b4Espanya.<\/p>\n

Despr\u00e9s de rebre un fort impuls immigratori, la poblaci\u00f3 va arribar als 1.500 habitants el 1877, xifra que es va mantenir pr\u00e0cticament inalterable fins al tombant de segle. En aquesta \u00e8poca hi havia una forta implantaci\u00f3 de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. La fil.loxera, per\u00f2, arrib\u00e0 al poble el 1892. Nom\u00e9s la implantaci\u00f3 d\u00b4ind\u00fastries t\u00e8xtils va salvar la situaci\u00f3 del poble.<\/p>\n

El 1842 ja hi havia una f\u00e0brica de filats de cot\u00f3 (el Mol\u00ed), i vint anys despr\u00e9s se\u00b4n va instal.lar una altra de teixits i filat a Vilafruns. Al tombant de segle, les empreses t\u00e8xtils m\u00e9s importants les van crear a Balsareny el germans Soldevila, concretament a la Rabeia i a Sant Esteve, on aviat van n\u00e9ixer sengles col\u00f2nies.<\/p>\n

Amb el decurs del s.XIX el sindicalisme an\u00e0 prenent cos a Balsareny. A final de segle hom va substituir el cam\u00ed ral de Sallent a Berga per la carretera, i el 1885 arrib\u00e0 el ferrocarril (el Carrilet) L\u00b4embranzida del t\u00e8xtil a Balsareny tamb\u00e9 va acompanyada d\u00b4un moviment cultural emergent: el 1885 es crea el Centre Cat\u00f2lic; el 1891, el Centre Instructiu i Recreatiu, i el 1905, el Casino. D\u00b4altra banda, a la primeria del nou segle es van construir les carreteres de S\u00faria (1908) i Aviny\u00f3 (1915).<\/p>\n<\/div>\n

La vida pol\u00edtica de Balsareny des de la primeria del segle XX fins a la guerra estava for\u00e7a polaritzada, tal com demostra l\u00b4exist\u00e8ncia de dos centres d\u00b4esplai i reuni\u00f3: el Centre Cat\u00f2lic i el Cercle Instructiu i Recreatiu, el primer amb un aire religi\u00f3s i conservador, i el segon laic i republic\u00e0.<\/p>\n

En el camp sindical, la CNT, organitzada des de 1919 a Balsareny, era el sindicat amb m\u00e9s for\u00e7a al poble, i aix\u00f2 facilit\u00e0 la insurrecci\u00f3 de l\u00b4Alt Llobregat, el 1932, durant la qual els escamots armats arribaren a ocupar l\u00b4ajuntament un parell de dies. L\u00b4exist\u00e8ncia del grup nacionalista “Palestra” acabava de completar el panorama sociopol\u00edtic del poble.<\/p>\n

En acabar la guerra, el 1939, el Cercle Instructiu fou clausurat. L\u00b4activitat cultural va iniciar la recuperaci\u00f3 el 1945, amb l\u00b4aparici\u00f3 d\u00b4una colla sardanista, el 1948 amb les representacions de Els Pastorets de la Col\u00f2nia Soldevila. El 1955 es fund\u00e0 l\u00b4agrupament escolta Guillem de Balsareny, i quatre anys despr\u00e9s l\u00b4associaci\u00f3 Amics dels Castells. Els anys 60 va tenir una important activitat el grup de teatre La Lluerna. El 1976 es va crear la coral Sant Esteve i l\u00b4esbart dansaire, i tamb\u00e9 el Centre Cultural Recreatiu. Es va comen\u00e7ar a publicar la revista Sarment. L\u00b4any 1979 es van celebrar per primer cop els festivals d\u00b4estiu, i el 1980, impulsat per antics socis, es va recuperar l\u00b4activitat del Cercle Instructiu i Recreatiu.<\/p>\n

Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tend\u00e8ncia al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l\u00b4\u00e8poca d\u00b4esplendor del t\u00e8xtil; en segon lloc, per l\u00b4inici de les prospeccions pot\u00e0ssiques el 1934, i en tercer lloc per l\u00b4inici de l\u00b4activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, b\u00e0sicament, una immigraci\u00f3 de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van comen\u00e7ar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogr\u00e0fic fins a la d\u00e8cada dels seixanta, en gran mesura per la immigraci\u00f3 de fam\u00edlies del sudest peninsular. Aix\u00f2 an\u00e0 acompanyat del desenvolupament urban\u00edstic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de poblaci\u00f3 arran de la crisi industrial, sobretot del t\u00e8xtil i la mina.<\/p>\n

Balsareny va passar el seu pitjor moment econ\u00f2mic al final de la d\u00e8cada del setanta i durant els anys 80, i moltes persones van haver de despla\u00e7ar-se a altres pobles ve\u00efns a treballar.<\/p>\n

El 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una mica d’hist\u00f2ria<\/p>\n

Les restres trobades al terme municipal de Balsareny indiquen que hi havia poblaci\u00f3 2.000 any a.C., tot i que tenia un car\u00e0cter dispers.
\nEl primer document amb el nom de Balsareny (escrit Balceringia) \u00e9s carolingi, de l\u00b4any 951. D\u00b4aquest mateix segle s\u00f3n les primeres… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":26,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-545","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=545"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/545\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":546,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/545\/revisions\/546"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iebalsareny\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}